Coetus és una orquestra de percussió ibèrica fundada el 2008 pel percussionista Aleix Tobias. Integrada originalment només per percussionistes i la veu d’Eliseo Parra, en l’actualitat l’orquestra és formada per tres cantants (Carles Dénia, Rusó Sala i Ana Rossi), 11 percussionistes i instruments harmònics i melòdics: Xavi Lozano als aeròfons, Guillem Aguilar al baix, Mario Mas a la guitarra i Martí Serra als saxos soprano i tenor.
Els membres actuals de Coetus són els percussionistes Aleix Tobias, Anna Tobias, Bernat Torras, Fran Lucas, Alberto Carreño, Bernat Torras, Angelo Manhenzane, Martí Hosta, Dídac Ruiz, Mariona del Carmen i Acari Bertran, els cantants Carles Dénia, Rusó Sala i Ana Rossi, els instrumentistes Xavi Lozano, Guillem Aguilar, Mario Mas i Martí Serra i el tècnic de so Andreu Hernández.
També han format part de Coetus les cantants Sílvia Pérez Cruz, Judit Nedermann, Carola Ortiz i Anna Ferrer i els percussionistes Ramon Rodríguez i Marc Vila i han fet espectacles conjunts amb Raúl Rodríguez i amb Juan Quintero i Luna Monti, i Pau Riba va col·laborar amb un recitat en el disc “De banda a banda”.
Vídeos resum de com sona Coetus en directe. És una passada!
Aquesta setmana al Bon Dia amb Melodia us proposo cançons divertides de Sant Jordi. Bona Diada 2025 a tothom!!!
El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!
Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.
Ell és molt diferent,
no es cruspeix la gent,
no treu foc pels queixals,
no vol menjar animals.
Buscant un lloc en el món
on no li tinguin por,
trobarà nous amics
i amb ells serà feliç.
El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.
Veu la formiga plorant,
té una pedra al cau,
en Rac la treu del davant,
ell seguirà ajudant.
Un ocell està trist,
no pot alçar el seu vol,
en Rac fa un esternut
i ja vola tot sol.
El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.
Un ase tremolant
té el cos ben glaçat,
en Rac encén un gran foc,
ha tingut molta sort.
Arriba al poble rient,
ell està molt content:
ningú no li té por,
tothom sap que ell és bo.
El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.
AMBAUKA
LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)
Ambauka (Abans Ambäukatunabia) neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida.
Maria Busquets: Veu i animació. Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec. Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic. Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric. Joan Tresserra: Bateria.
LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)
“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!
DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…
DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!
DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!
Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…
“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”
REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!
Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia sentirem una música preciosa i força diferent. Es tracta de Momi Maiga un compositor del Senegal curiós, autodidacte i amb una sensibilitat musical sorprenent que toca un instrument molt especial: La Kora.
Momi Maiga
Momi va néixer l’any 1997 a Gàmbia, als quatre anys va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió sud del Senegal. Immers en una gran herència musical, va créixer enmig de la coneguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d’Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de cultura que han utilitzat la música i les cançons per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l’actualitat. Momi es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l’extens repertori de la tradició oral, mirant i escoltant.
Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho (que descansi en pau), que va tenir ordre de fer una petita kora quan va veure l’interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats de l’Àfrica Occidental, i la família Cissokho ha estat la guardiana d’aquesta arpa de llaüt africana de 21 o 22 cordes durant segles.
Tanmateix, el seu viatge com a músic va començar com a músic secundari als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. Només tocava la kora a casa, a la seva habitació. Tots els seus oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot un membre de la família la construeix. Molts d’ells tenen una trajectòria professional internacional. Així, seguint el llegat històric de la seva família, el seu patrimoni artístic el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions mandinques i els seus repertoris. El seu viatge com a intèrpret de kora va començar l’any 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 va fer un concert amb el grup local de Hip Hop Ziguinchor Djali Kunda. El 2017 va viatjar a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara.
L’any 2018 va fer la seva primera estada a Barcelona, convidat pel Museu de la Música de Barcelona, i va gravar la veu per al disc Goor, del pianista Adrià González. El mateix any va fer un concert al Fuerteventura International Blues Festival, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia. Uns mesos després, a mitjan 2019, Momi va tornar a ser convidat a Espanya a través del Museu d’Etnologia i Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment quan decideix instal·lar-se a Catalunya per donar forma als seus projectes i gravar el seu primer disc. Poc després comencen trobades i col·laboracions en directe amb músics com Aleix Tobias, Sílvia Pérez Cruz, Michael League, Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignacio María Gómez, entre d’altres. Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment en mandingue i wolof, alhora que reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i la importància de preservar els valors humans més purs, com la solidaritat, el respecte, l’amor i la dignitat. En el seu primer disc de debut titulat Nio, presentà un treball en el qual combina jazz ètnic, flamenc i els sons de les seves arrels mandinques.
Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i s’embarca en un viatge que porta a l’inici d’una prometedora carrera musical. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa, Momi va cridar l’atenció de promotors nacionals i internacionals. El públic mostra clarament la seva admiració entusiasta.
Denano significa nadó en mandinka, la llengua materna de Momi Maiga. És una cançó de benvinguda per a tots els nounats, desitjant-los una llarga vida, plena de salut i amor. La lletra parla del dret i de la importància d’una educació en valors, per a tots els nens del món.
Denano camina sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del Senegal, com els mbalax i els seourouba. Les cordes de kora es fusionen amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, creant un context musical que replanteja els paràmetres d’aquests instruments clàssics, ampliant els seus horitzons i donant-los lloc a nous paradigmes musicals.
Amb aquesta cançó Momi ens porta a l’arrel de la transformació social. Una bona educació serà la que permetrà als nens d’avui crear noves relacions amb els altres i amb l’entorn.
Mansani és una cançó transcultural que fusiona la cultura original de Momi amb la cultura flamenca, que descobreix durant la seva residència a Espanya.
La creació sorgeix de la recerca i experimentació amb la kora, per tal de trobar una sonoritat propera a un dels pals flamencs. Un cop troba el color en el seu propi instrument, el fusiona amb la melodia de Mansani Cissé, una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental.
Mansani simbolitza dues terres i dues herències musicals de tradició oral que es troben on el pas del temps i la distància desapareixen.
Per conèixer millor Momi Maiga:
Curiositats: LA KORA
La kora és l’arpa de l’Àfrica de l’oest, concretament de l’ètnia mandinga i la casta dels Djelis, zona situada en l’actual Senegal, Casamance, Gàmbia, Mali i Guinea. El seu so es troba entre l’arpa celta en els baixos i la guitarra flamenca en els aguts per fer les improvisacions.
4 koras pels 4 costats
La kora tradicional està feta de mitja carbassa buida, pell de vaca o antílop, tres rebladures de fusta (fins aquí la caixa de ressonància). Un màstil que travessa la carbassa, en la part inferior hi ha un anella de ferro (on comencen les cordes) prop d’on es recolza a terra. En la part superior tenim 21 Kònsuls (anelles de pell trenada) amb els que s’afina la kora. Un pont de fusta en mig de la pell on aniran les cordes i sota d’aquest, una plataforma de fusta coberta amb tela que ajudarà a passar el so per la caixa de ressonància. Per últim les 21 cordes, antigament de tripa i actualment de nylon de pescar. Comencen en l’anella de metall a sota de la carabassa, passen pel pont i conclouen en el kónsul. Actualment les kora modernes tenen afinadors similars a les guitarres i altres millores.
Una KORA Moderna
Una mica de geografia…
Identifica els països on va néixer la KORA: Senegal (Casamance) Gàmbia, Mali i Guinea. Desgraciadament hi ha diversos conflictes en aquesta zona com per exemple entre la regió de Casamance i Senegal.
Zones del món on hi ha conflictes armats actualment (2022).
Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.
