Monthly Archives: octubre 2011

SUNRISE

Norah Jones
Geethali Norah Jones Shankar va néixer a Nova York el 30 de març de 1979. Els seus pares són el mestre indi del sitar Ravi Shankar, mort recentment i l’infermera Sue Jones. Als set anys començà a estudiar cant, saxo piano i a participar en un cor gospel. Quan anava a l’nstitut va guanyar els primers concursos escolars de cançó. Ja a la universitat va estudiar piano i teoria jazz i va formar el seu primer grup. Va deixar els estudis per dedicar-se a composar i tocar en directe en diversos locals. Una nit de l’any 2000 un important productor de jazz la va sentir en un petit concert i li va oferir gravar el seu primer disc Come away with me (2002). Desde llavors i sense grans campanyes de publicitat ha enamorat a mig món amb la seva veu càlida i íntima. Fins ara ha guanyat diversos premis importants com els Grammy i porta venuts més de 40 mil•lions de discs a tot el món amb la seva barreja de jazz, soul i country. El seu darrer àlbum és Little broken Hearts editat l’any 2012.

Sunrise
Tema que obre el seu disc Feels like home editat l’any 2004. Aquesta setmana és una proposta meva Una cançó bonica com l’albada per escoltar mentre veiem sortir el sol o relexats còmodament a casa durant aquests vespres de primavera.Desitjo que us agradi

 

Sunrise
Sunrise
Looks like morning in your eyes
But the clock’s held 9:15 for hours

Sunrise
Sunrise
Couldn’t tempt us if it tried
Cuz the afternoon’s already come and gone

And I said
Hooo, hooo, hooo
To you

Surprise
Surprise
Couldn’t find it in your eyes
But I’m sure it’s written all over my face

Surprise
Surprise
Never something I could hide
When I see we made it through another day

Then I say
Hooo, hooo, hooo
To you

And now the night
Will throw its cover down, ooo, on me again
Ooh, and if I’m right
It’s the only way to bring me back

Hooo, hooo, hooo
To you
Hooo, yeah, hooo, hooo
To you

UH! OH! NO TINC POR!

Aquest cap de setmana el Club Súper3, el club infantil més gran d’Europa, ha celebrat la Festa dels súpers. Aquesta ha estat una edició especial ja que el club que va començar l’11 de febrer de 1991, ha fet 20 anys.

La cançó Uh oh no tinc por! interpretada per la Lila és la solució per derrotar els fantasmes i les malvades intencions del Sr. Pla. A continuació una fitxa per conèixer una mica més a la Lila.

Lila
Representa: La fotògrafa i l’artista
Sèrie d’origen: “Jungles misterioses”
Objecte màgic: Càmera fotogràfica
Presenta al Super3: Cultura i art
Mascota: La Mildred,la seva aranya
Actriu: Ester Vázquez Burgés
Descripció: La Lila és la fotògrafa que acompanya al seu pare, en Pau, i diu que ningú no l’entén. També té una aranya que es diu Mildred i un xicot fantasma, en Desmond. Vesteix de lila. La seva càmera de fotos fa les fotos tal com ella veu les coses: diferents.Té un estil gòtic.

A les dotze de la nit, quan hi ha lluna plena,
penso que és un bon moment per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen.
El misteri no existeix quan em descobreixes!
Sempre tinc curiositat per l’obscuritat.

Estic sola en la foscor i res no m’espanta.
Ho aprofito per pensar, per imaginar-me
laberints a on aniré a buscar els meus somnis.
Tard o d’hora els trobaré, perquè no hi ha res
que a mi em sembli aterridor. Uh, oh! No tinc por.

Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé. Faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc, veureu els colors.
Heu de dir-vos, com faig jo: “Uh, oh! No tinc por!”.

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Ni del fred ni la calor, uh, oh, no tinc por!
Ni del fum ni la foscor, uh, oh, no tinc por!
Ni de monstres ni de llops, uh, oh, no tinc por!

Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!
Uh, oh, no tinc por! Uh, oh, no tinc por!

No tinc por de res.
Ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar tot el que la vida em porta.

Uh, oh! Uh, oh! Uh, oh, no tinc por!

 

 

BACK TO BLACK

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Amy Winehouse
Winehouse va néixer al si d’una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l’àrea de Southgate, al nord de Londres. Quan tenia 10 anys, Winehouse va fundar una banda de rap anomenada Sweet’n’Sour; Va anar a l’escola de teatre Sylvia Young Theatre School a 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per “no aplicar-se i fer-se un piercing al nas”. Més tard va anar al Col•legi Britànic de Selhurst, Croydon.
Va créixer escoltant diferents tipus de música i li van regalar la seva primera guitarra a 13 anys. D’adolescent solia actuar en directe per petits “pubs” de Londres, en concret per la zona del famós mercat de Camden.
El seu amic, el cantant Tyler James, va donar la seva maqueta a un productor, de manera que començà la seva carrera professional a 16 anys. Va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Island/Universal.
El seu àlbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004, per seu single “Stronger than em “.
El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. Aquest disc va tenir un èxit rotund, i una crítica favorable, tothom parlava del seu soul que desprenia la força dels intèrprets d’indie i d’hip hop.
Segons moltes revistes i articles d’opinió de molts crítics musicals de renom, s’ha catalogat Amy Winehouse com “La major representant del Soul Modern”.
La seva vida va estar marcada per l’abús de l’alcohol i altres drogues. Va morir prematurament el 23 de juliol de 2011 als vint-i-set anys, probablement com a conseqüència d’aquesta mala vida.

Back to black
Tema que dóna nom al seu segon àlbum de 2006. Una de les millors cançons d’aquesta gran estrella del soul. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, en el que Winehouse va resultar ser la gran guanyadora de la nit, emportant-se cinc dels sis premis als que era nominada, entre ells: Millor nou artista, Enregistrament de l’any, Cançó de l’any, Millor interpretació femenina de pop per “Rehab”, a més de Millor àlbum pop vocal per “Back to Black”. Dedicada a la Júlia A. de 6è que l’ha proposat. Gaudiu-la!
.
He left no time to regret
Kept his dick wet
With his same old safe bet
Me and my head high
And my tears dry
Get on without my guy
You went back to what you knew
So far removed from all that we went through
And I tread a troubled track
My odds are stacked
I’ll go back to black

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to…..

I go back to us

I love you much
It’s not enough
You love blow and I love puff
And life is like a pipe
And I’m a tiny penny rolling up the walls inside

We only said goodbye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to

Black, black, black, black, black, black, black,
I go back to
I go back to

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to

We only said good-bye with words
I died a hundred times
You go back to her
And I go back to black

ENTRE DOS AGUAS

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=2oyhlad64-s&feature=player_detailpage[/youtube]

Paco de Lucía

El seu nom real és  Francisco Sánchez Gómez  i va néixer a Algeciras (Cádiz), el 21 de desembre de 1947. La seva mare Lucía Gómez “La Portuguesa” i el seu pare, Antonio Sánchez i els seus dos germans estaven molt vinculats al flamenc. El seu pare es preocupà per la seva intensa formació musical. Moltes hores desde molt petit practicant la guitarra a l’estil Sabicas. Entre 1968 i 1977 edità  10 discs amb el cantaor Camarón de la Isla. Van ser precursors d’un flamenc més popular i mestís entrant en el terreny del pop, el rock i el jazz.  Paco ha exportat el flamenc a tot el món i és considerat com un magnífic  intèrpret per la seva personalitat i virtuosisme, un dels millors guitarristes de tots els  temps.  Ha guanyat diversos premis importants, com el  “Príncep d’Asturies de les Arts” o un “Grammy” al millor disc, que sempre ha rebut amb molta humilitat.

Entre dos aguas

Pertany al  seu cinquè disc en solitari Fuente y caudal editat el 1973 en LP, el 1981 en K7 i 1987 en CD. Es tractava d’un àlbum obligat per un contracte amb  discogràfica.      El que en realitat havia de ser un tema per omplir un disc de flamenc va aconseguir trencar totes les espectatives. Un cop van gravar els set temes del disc  es va afegir una rumbeta instrumental mig improvitzada amb baix i bongos: Entre dos aguas el seu títol s’inspira  en la seva ciutat natal, Algeciras, vèrtex entre el  Mediterrani i l’ Atlàntic.

COULD YOU BE LOVE / THREE LITTLE BIRDS

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=_i-gcWdBUb8&feature=player_detailpage[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kIjkW6iyXNo&feature=player_detailpage[/youtube]

Bob Marley
Robert Nesta Marley va néixer el 6 de febrer de 1945 a St. Anns (Jamaica).
Va ser cantant, guitarra i compositor, principal figura i difusor de la música reggae.
El reggae és una barreja de ritmes tradicionals jamaicans, rock, rythm and blues i soul.
L’any 1960 amb només quinze anys ja va formar un grup de música vocal.
Gran part de la seva carrera artística la va fer acompanyada del grup Wailers.
Bob es va esforçar per eliminar la violència entre les persones de diferents classes..
A part d’un gran músic Es va convertir en un líder social i això li va portar molts problemas. Fins i tot, el van intentar assassinar d’un tret durant un concert.
Va morir a Miami (Estats Units) el 1981 amb només 36 anys, Va ser enterrat a Jamaica amb els màxims honors i ha passat a ser un dels mites de la música del segle XX.

Three little birds

De l’album Exodus editat l’any 1977. El missatge no pot ser més optimista: No et preocupis per res, totes les petites coses aniran bé. Aixeca’t aquest matí i somriu al sol, tres petits ocells et cantaran a la porta de casa belles i pures melodies… Què més  es pot demanar?

Could you be love
Cançó que pertany al seu últim disc d’estudi Uprising editat l’any 1980. Té un ritme que et fa ballar però també reflexionar sobre la pròpia conciència. Eren uns moments d’optimisme per a Marley i companyia; estaven a punt de fer una gira per Amèrica amb Steve Wonder. Malauradament Bob caiguè greument malalt i morí al cap d’uns mesos. Ell ja fa 30 anys que ja no hi és però la seva música i els seus ideals viuran per sempre.

Aquesta setmanaen Marc ens fa entrar a l’escola a ritme de bon  reggae.