El passat dimarts 9 de febrer ens va deixar inesperadament el gran pianista de jazz Chick Corea a l’edat de 79 anys. Aquesta setmana li dediquem el Bon Dia amb Melodia. Descansa en pau Chick! No és una música gens  fàcil de tocar ni d’escoltar, però segur que no us deixarà indiferent. Som-hi!!!

Chick Corea
Va ser tant o més popular que altres grans figures del gènere. Les seves propostes van transcendir molts cops l’àmbit estricte del jazz i van arribar a públics molt diversos, sovint als antípodes de l’aficionat al jazz de tota la vida. Per a alguns, Chick Corea era un geni. Per a d’altres, no feia ben bé jazz. Tanmateix, del que ningú no pot dubtar és del seu virtuosisme –es tracta d’un dels pianistes més rellevants del jazz des de finals dels 60 fins ara, que ha mort de manera inesperada als 79 anys– ni tampoc del seu enginy com a compositor –va signar alguns dels discos més importants del seu temps.

Nascut el 1941 a Massachusetts en una família d’origen italià, Armando Anthony Corea va créixer escoltant els grans músics de jazz de l’era del bop. Sembla ser que seu pare, trompetista de dixieland, ja el va fer seure davant d’un piano amb només quatre anys. Estudiós i tastaolletes, Corea es va formar a la prestigiosa Julliard School, el mateix centre on va estudiar Miles Davis. Els primers passos com a professional els va fer al servei de mestres com ara Mongo Santamaria, Blue Mitchell i Stan Getz.

Tones for Joan’s bones (1968) i Now he sings, now he sobs (1968) van ser els seus dos primers discos. Ja tenen un un estil que apunta a l’excel·lència interpretativa, amb una extraordinària combinació entre la complexitat de les formes –arranjaments sovint farcits de mil i una filigranes– i una música resultant moderna, tenyida d’energia magnètica, de timbres innovadors, capaç d’arribar a públics molt diversos. El cas és que, entre d’altres, va seduir Miles Davis, que el va requerir per participar en una de les etapes elèctriques.

 

Ja als anys 70, Corea es va convertir en un emblema del jazz fusió més trencador, amb discos com Return to forever (1972), que va donar lloc a una cèlebre banda homònima. També va flirtejar amb el free jazz amb  temes com  Crystal silence, el mateix Return to forever o, ja cap als anys 80, Children’s song.

En paral·lel als seus titubejos amb el jazz, diguem-ne, de lluïment, va iniciar, ja als anys 80, una etapa consagrada al jazz fusió més acrobàtic. Sota l’estela de l’Elektric Band va signar treballs que el van acostar a un públic jove, avesat a gaudir de les escomeses decibèliques d’aquesta proposta.

L’Elektric també reunia joves promeses. No en va, Chick Corea va ser també un autèntic descobridor –o arreplegador– de músics amb gran talent. Entre d’altres, el baixista barceloní Carles Benavent.

La relació amb Catalunya

Benavent va enregistrar amb Corea quatre discos i va fer una gira, l’any 82, amb Paco de Lucía i Corea que recorda com la millor de la seva carrera. “Tenia el Paco a una banda i el Chick a l’altre”, explica, i considera Chick Corea un músic que el va marcar. “Va ser valent a la seva manera: es va embarcar en projectes que fugien del jazz tradicional que es feia”, recorda.

 

Corea no només va influir una generació de creadors de la nostra escena, sinó que també va venir  un munt de vegades a casa nostra: a Barcelona, des de mitjans dels anys 70, a Badalona, Terrassa, Andorra o el Festival de la Porta Ferrada. L’esdeveniment on va tocar més cops va ser el Festival de Jazz de Barcelona.

Corea també era “un dels millors ambaixadors del flamenc”, afirma, i fa referència al seu misticisme, que el feia creure en la reencarnació: “En algun moment del seu pas per l’Univers creia que havia sigut espanyol o d’un país hispà”, diu.

Corea, guanyador de 23 Grammy, deixa per a la posteritat una obra extensa que ha creat escola i l’ha convertit en un tòtem del jazz. “Vull donar les gràcies a tothom que m’ha ajudat durant el meu viatge a mantenir encès el foc de la música”, va deixar escrit abans de morir.

I per acabar, us proposo un recull de vídeos per tal de que us feu una idea de qui va ser Chick Corea. Un autèntic geni.

Notícia breu a rtve sobre la seva trajectòria 1’26” (Resum imprescindible)

Assaig amb la Electrik Band el 2019. S’ho passen genial fent jazz fusió!

En els seus concerts li encantava interaccionar amb el públic (mireu els primers 0´50″)

Interpretant el seu mític tema SPAIN en directe en format trio Akoustic band, l’any 1991.          (És molt llarg,  podeu mirar un fragment. Uns solos impressionants de piano, de bateria i de contrabaix)

Concert en format trio  Akoustic band el 2018. Estava en molt bona forma! (Mireu un fragment, bona qualitat d’imatge i so)

Vídeo presentació de la seva acadèmia on-line per fomentar la creativitat dels músics