Segurament haureu sentit els últims dies una notícia força important dins el món de la musica: Daft Punk se separen!

Daft Punk (ocultant la seva imatge)

Daft Punk “pengen els cascs” definitivament. El duo francès ha anunciat recentment que posen fi a la seva carrera amb Epilogue, un vídeo de 8 minuts publicat a la seva web i canal de YouTube que ja conté extractes de la pel·lícula que el duo va produir el 2006, Electroma. El missatge “Daft Punk (1993-2021)” tanca una trajectòria brillant amb discs tan influents en la història de la música dance com el debut de la banda, Homework (1997), o el popular Random access memory (2013), que els va fer guanyar cinc premis Grammy.

Daft Punk va ser un duo francès de música electrònica format a París el 1993 per Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter. Van aconseguir popularitat a finals dels anys 90 com a part del moviment House; també van tenir èxit en els anys següents, combinant elements de música house amb funk, techno, disco, rock i synthpop.

Acostumaven a  portar cascs i guants ornamentats per simular ser robots en la majoria d’aparicions públiques des de 1999 i rarament ofereixen entrevistes o apareixen a la televisió. És una qüestió de timidesa. Volien preservar totalment la seva vida privada.

Hi ha molt poques fotos del duo sense cascs.

Guy-Manuel de Homem-Christo i Thomas Bangalter en els seus inicis tocaben en bandes de rock, però van deixar els grups i  van començar a experimentar amb caixes de ritmes i sintetitzadors. El seu àlbum d’estudi debut, Homework, va ser llançat per Virgin Records el 1997 a crítiques positives, recolzades per singles ” Around the World ” i ” Da Funk “.

El seu segon àlbum, Discovery , va tenir més èxit, gràcies sobretot als singles ” One More Time “, ” Digital Love ” i ” Harder, Better, Faster, Stronger “.

Al març de 2005, Daft Punk va llançar el seu tercer àlbum, on van destacar   ” Robot Rock ” i ” Technologic ”  que van aconseguir èxit al Regne Unit. Daft Punk va fer moltes actuacions al llarg de 2006 i 2007 i va llançar l’àlbum en viu Alive 2007 , que va guanyar un premi Grammy per Millor Electronic / Dance Album. Van compondre la partitura de la pel·lícula Disney  Tron: Legacy, que es va llançar el 2010 al costat del seu àlbum de banda sonora.

Daft Punk en una sessió

El 2013 van editar un nou àlbum d’estudi (i últim) anomenat Random Access Memories. El 19 d’abril del mateix any, es dóna a conèixer el primer senzill del mateix, “Get Lucky“, amb la participació de Pharrell Williams com a veu principal de la cançó i Nile Rodgers com el guitarrista.

Portada del disc

Finalment Random Access Memories es va filtrar el 13 de maig de al 2013 per Internet, vuit dies abans del seu llançament oficial. En resposta, dues hores més tard el grup va habilitar l’escolta de manera gratuïta a iTunes Store. «Get Lucky» comença a sonar en moltes emissores a nivell mundial, elevant així la popularitat del duo.
Get Lucky va ser nominada com a millor enregistrament de l’any i resultant com a guanyadora en els Premis Grammy de 2014.

El 2016, Daft Punk va guanyar el seu primer número u en el Billboard Hot 100 amb la cançó ” Starboy “, una col·laboració amb The Weeknd.

Daft Punk ha venut més de 12 milions  d’àlbums i 17 milions de singleS. La seva música  ha influenciat a diverses bandes i artistes, entre els quals destaquen Gorillaz, David Guetta, Skrillex, Justice, Calvin Harris, Deadmau5, Zedd i Madeon.

Fa un parell de cursos en Pol Casademunt de 6è ens va fer la proposta al Bon Dia amb Melodia d’aquest grup i aquesta setmana tornaran a sonar diversos temes de  Daft Punk a l’escola com a petit homenatge.    Aquesta música té molta energia i un ritme fantàstic! Bona setmana a tothom!

Daft Punk – Get Lucky
Like the legend of the Phoenix
All ends with beginnings
What keeps the planets spinning
The force from the beginning

We’ve come too far to give up who we are
So let’s raise the bar and our cups to the stars

She’s up all night to the sun
I’m up all night to get some
She’s up all night for good fun
I’m up all night to get lucky”

Queen

Queen
Banda de rock clàssic britànica formada després de la ruptura del grup Smile en 1970.
Estava formada pel bateria Roger Taylor, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i per Freddie Mercury, posseïdor d’una veu excepcional amb un registre poc comú.
La banda va ser molt  coneguda per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Han venut més de 300 milions de discos, una de les bandes que més n’ha venut de la història. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que R. Taylor i B. May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers.

Aquesta segona setmana de Quaresma escoltarem Somebody to Love una proposta de la Martina Prat de 6è. Una cançó magnífica! Moltíssimes gràcies per participar al Bon Dia amb Melodia!

Somebody to Love és una cançó del grup de rock britànic Queen, escrita pel cantant / pianista Freddie Mercury amb temàtica religiosa i un aire gòspel. La fascinació i admiració de Mercury per Aretha Franklin va ser una influència important per a la creació d’aquesta cançó. Pertany al disc A Day at the Races (1976) i també apareix al seu àlbum recopilatori Greatest Hits de 1981.

Freddie al piano

La cançó té similituds amb l’èxit anterior de Queen “Bohemian Rhapsody” amb les seves complexes harmonies i solos de guitarra; no obstant això, en lloc de imitar un cor anglès, la banda va recórrer a un cor de gospel. A les llistes de vendes va arribar al número 2 al Regne Unit i al número 13 al Billboard Hot 100 als Estats Units. La cançó demostrava que “Queen podia combinar la música hard-rock i canalitzar l’esperit de la música gospel”.

El productor musical Roy Baker utilitza la tècnica de duplicitat de veus en multicanals a l’estil del famós fragment operístic de Bohemian Rhapsody. Queen va ser capaç de crear el so animat d’un cor de 100 veus amb només tres cantants: Mercury, Brian May i Roger Taylor. John Deacon (baixista) no va cantar a la versió de l’àlbum gravat.
La veu predominant és la de Roger Taylor (bateria) per als registres més alts, després la de Freddie Mercury i finalment la de Brian May (guitarrista) per les notes més greus. Des de la seva publicació el 1976 fins a The Works Tour sempre va ser interpretada en viu. Fins i tot Queen la va arribar a interpretar davant 320.000 persones al festival Rock in Rio l’any 1985 a la ciutat Rio de Janeiro.

Des del seu llançament el 1976, la cançó ha aparegut en diversos programes de televisió, com ara American Idol, The X Factor i Glee, així com en pel·lícules, inclosos Happy Feet i Ella Enchanted. A més, ha estat versionada per molts artistes.

Somebody to Love

Can anybody find me somebody to love?
Ooh, each morning I get up I die a little
Can barely stand on my feet
(Take a look at yourself) Take a look in the mirror and cry (and cry)
Lord, what you’re doing to me (yeah yeah)
I have spent all my years in believing you
But I just can’t get no relief, Lord!
Somebody (somebody) ooh somebody (somebody)
Can anybody find me somebody to love?
I work hard (he works hard) every day of my life
I work ‘til I ache in my bones
At the end (at the end of the day)
I take home my hard earned pay all on my own
I get down (down) on my knees (knees)
And I start to pray
‘Til the tears run down from my eyes
Lord, somebody (somebody), ooh somebody
(Please) can anybody find me somebody to love?
Everyday (everyday) I try and I try and I try
But everybody wants to put me down
They say I’m going crazy
They say I got a lot of water in my brain
Ah, got no common sense
I got nobody left to believe in
Yeah yeah yeah yeah
Oh, Lord
Ooh somebody, ooh somebody
Can anybody find me somebody to love?
(Can anybody find me someone to love)
Got no feel, I got no rhythm
I just keep losing my beat (you just keep losing and losing)
I’m OK, I’m alright (he’s alright, he’s alright)
I ain’t gonna face no defeat (yeah yeah)
I just gotta get out of this prison cell
One day (someday) I’m gonna be free, Lord!
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Find me somebody to love love love
Find me somebody to love
Find me somebody to love
Somebody somebody somebody somebody
Somebody find me
Somebody find me somebody to love
Can anybody find me somebody to love?
(Find me somebody to love)
Ooh
(Find me somebody to love)
Find me somebody, somebody (find me somebody to love) somebody, somebody to love
Find me, find me, find me, find me, find me
Ooh, somebody to love (Find me somebody to love)
Ooh (find me somebody to love)
Find me, find me, find me somebody to love (find me somebody to love)
Anybody, anywhere, anybody find me somebody to love love love!
Somebody find me, find me love

Curiositats
Sabieu que els nostres exalumnes de 6è de fa dos anys van enregistrar la cançó Bohemian Rhapsody? Escolteu-la i no us perdeu el vídeoclip!

Bohemian Rhapsody (La pel·lícula)
Els darrers anys tothom parla de QUEEN. Perquè? Doncs perquè el 2018 es va estrenar una pel·lícula titulada “Bohemian Rhapsody” on s’explica els inicis de la banda, els conflictes interns, la vida personal de Freddie Mercury, el  procés de creació de  cançons mítiques  com “We Will rock you” o la mateixa “Bohemian Rhapsody”, etc. Un film a mig camí entre la  ficció mig biogràfic ple de dificultats, que va necessitar 8 anys de producció i rodatge, amb canvis de director i de protagonista. Certament ha tornat a posar d’actualitat la música de Queen.

David Bowie

David Bowie
David Bowie  va néixer a Brixton (Anglaterra) el 8 de gener de 1947. El seu nom real era David Robert Jones. Va ser  un músic, actor i compositor de rock anglès que també exercí de productor musical i arranjador. De petit li agradava molt el rock and roll de Chuck Berry  i admirava especiament la música i els balls de l’Elvis Presley. Casualment el seu ídol Elvis havia nascut just el mateix dia que ell, 12 anys abans.

Bowie, va ser  una figura important de la música pop i rock durant més de cinc dècades i considerat un innovador, especialment pels seus treballs de la dècada de 1970 i per la seva peculiar veu, a banda de la profunditat intel·lectual de la seva obra. A més de la seva carrera  músical, s’interessà per la literatura,  l’art, al teatre, el món del mim i el cinema on va actuar en una vintena de pel·lícules. Un artista molt polifacètic!

Tot i haver publicat un àlbum (David Bowie) i diversos singles abans, Bowie va aconseguir el seu gran èxit al juliol de 1969, quan el seu single «Space Oddity» va arribar al Top 5 de la llista britànica de singles. La cadena BBC va utilitzar la cançó per donar cobertura als informatius de l’arribada de l’home a la Lluna.

Després de tres anys en una etapa d’experimentació, Bowie va ressorgir el 1972, en plena era del glam rock, amb el seu extravagant i androgin “alter ego” Ziggy Stardust. 

Bowie en la seva època de Ziggy Stardust. Un personatge còsmic i extravagant.

Va morir a Nova York el 10 de gener de 2016,  a causa d’un càncer. Dos dies abans, just el dia en que  havia fet 69 anys, havia publicat un disc de comiat gravat entre el gener i el març titulat “Blackstar”.

En la  seva dilatada carrera musical va editar un total de 25 àlbums, dels que va vendre més de 136 milions de còpies a tot el mon i segueix  venent,  sent un referent per a molts músics i artistes d’arreu. El seu llegat és molt gran.

David Bowie: una estrella de tots els temps. Fa tot just cinc anys que ens va deixar.

Starman
«Starman» és un tema publicat l’abril de 1972. La cançó també va ser afegida a última hora de l’àlbum The Rise and Fall of Ziggy Stardust i The Spiders from Mars davant la insistència de Dennis Katz, membre de la discogràfica RCA Records.

La lletra descriu un Ziggy Stardust, el personatge que Bowie incorpora a l’àlbum, enviant un missatge d’esperança a la joventut de la Terra a través de la ràdio. Amb anterioritat, en la primera cançó del disc, «Five Years», s’havia anunciat la destrucció del planeta en cinc anys. Ara, la salvació es presenta de la mà d’un extraterrestre que es fa anomenar com «Starman».

Aquesta setmana és una proposta d’un alumne de 4tC, en  Mateo Campillo. Moltíssimes gràcies per participar al “Bon dia amb melodia” i fer-ho amb una cançó tan bona.

Bona setmana a tots i totes. La propera especial Carnestoltes!!! Espero les vostres propostes!

Starman
Didn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogieDidn’t know what time it was and the lights were low
I leaned back on my radio
Some cat was layin’ down some get it on rock ‘n’ roll, he said
Then the loud sound did seem to fade
Came back like a slow voice on a wave of phase haze
That weren’t no D.J. that was hazy cosmic jive
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
I had to phone someone so I picked on you
Hey, that’s far out so you heard him too
Switch on the TV we may pick him up on channel two
Look out your window I can see his light
If we can sparkle he may land tonight
Don’t tell your poppa or he’ll get us locked up in fright
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie
There’s a starman waiting in the sky
He’d like to come and meet us
But he thinks he’d blow our minds
There’s a starman waiting in the sky
He’s told us not to blow it
Cause he knows it’s all worthwhile
He told me:
Let the children lose it
Let the children use it
Let all the children boogie

No podiem deixar de recordar el gran tema Space Oddity

Curiositats

Bowie és un personatge amb  moltíssimes  curiositats. En voleu saber algunes?

1. Bowie va rebre un cop molt fort a l’ull per una baralla quan tenia 15 anys i per això sembla que tingui un ull de cada color. Realment tenia la pupil·la totalment dilatada.

La mirada especial de Bowie.

2. Va fer una cançó amb John Lennon (The Beatles)  titulada “Fame” que va triomfar als Estats Units. Amb  els anys Bowie i Lennon  van consolidar una bona amistat.

David Bowie admirava molt als Beatles i a John Lennon.

3. Als alumnes de 5è us sorprendrà saber que l’artista  Eduardo Kobra -que heu treballat recentment- va pintar un gran mural a Bowie al barri de Brooklyn de Nova York (EUA).

Mural d’Eduardo Kobra dedicat a David Bowie

4. El raig vermell, que portava sovint pintat, té un significat desconegut. Hi ha qui diu que és un homenatge a Andy Warhol, d’altres que recorda l’origen britànic de Bowie. Probablement el raig , està inspirat en el disseny d’un  anell de diamants que duia el seu admirat Elvis Presley.

El famós anell de diamants d’Elvis amb les lletres TCB ‘taking care of business’ Cuidant el negoci.

5. Bowie era un gran amant del disseny i de la moda. El seu dissenyador preferit va ser el japonès Kansai Yamamoto, que li confeccionà diversos vestuaris al llarg de la seva carrera.

El prestigiós dissenyador de moda Kansai Yamamoto treballant per Bowie

ABBA

ABBA va ser un grup suec de música pop format per Björn Ulvaeus, Benny Andersson, Agnetha Fältskog i Anni-Frid Lyngstad (Frida). El nom «ABBA» és un acrònim format per les primeres lletres del nom de cada membre (Agnetha, Björn, Benny, Anni-Frid).

ABBA l’any 1974

El quartet es va formar a Estocolm el 1972, però van aconseguir fama internacional en triomfar al Festival de la Cançó d’Eurovisió l’any  1974. Des de llavors, ABBA va guanyar popularitat utilitzant melodies enganxoses, lletres simples que parlaven d’amor i el seu so propi, caracteritzat per les harmonies de les veus femenines i un so  instrumental molt compacte (Wall of sound) creat a l’estudi de gravació pel productor Phil Spector.

Festival d’Eurovisió

Els seus enregistraments van tenir un impacte comercial que els va portar a convertir-se en els artistes més importants  i amb més vendes en els anys 1970.

Björn i Agnetha van contreure matrimoni mesos abans de la formació del quartet, mentre que Benny i Frida ho van fer el 1978; els quatre van compartir les seves obligacions artístiques a la vegada que s’ocupaven de les seves noves famílies.

D’esquerra a dreta: Les parelles Björn & Agnetha i Frida & Benny.

ABBA va ser el primer grup pop europeu a experimentar l’èxit en països de parla anglesa fora d’Europa, principalment Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Canadà i en menor mesura Estats Units. No obstant això, al capdamunt de la seva popularitat, ambdós matrimonis es van dissoldre i aquests canvis es van reflectir en la seva música, en escriure lletres més profundes amb un estil musical diferent. L’agrupació va experimentar un declivi comercial i finalment van decidir separar-se, de manera que el desembre de 1982 van realitzar la seva última aparició com a ABBA.

Després d’un temps fora de l’interès públic, en la dècada del 1990 el llançament de diversos àlbums recopilatoris van fer possible el seu retorn al cim de les llistes de popularitat, i ABBA és encara un dels grups més exitosos, amb vendes estimades entre 200 i 380 milions de discs a tot el món. La seva música ha estat interpretada per diversos artistes reconeguts, i també és la base del musical Mamma Mia!. El grup és una icona del seu país d’origen, Suècia, a més d’una figura important en l’expansió de l’europop.

Aquesta setmana és una proposta de l’Arnau Liarte, alumne de la classe de 5èB. Moltes gràcies Arnau, per demanar aquesta cançó.  Començarem el dia amb alegria i amb  moltes ganes de ballar.

Lletra

Half past twelve
and I’m watchin’ the late show
in my flat all alone
how I hate to spend
the evening on my own
autumn winds
blowin’ outside the window
as I look around the room
and it makes me so
depressed to see the gloom
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Movie stars
find the end of the rainbow
with a fortune to win
it’s so different from
the world I’m living in
tired of TV
I open the window
and I gaze into the night
but there’s nothing there to see
no one in sight
there’s not a soul out there
no one to hear my prayer

Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
won’t somebody help me
chase the shadows away
Gimme! Gimme! Gimme!
A man after midnight
take me through the darkness
to the break of the day

Curiositats

El grup  ABBA té un museu propi a Estocolm, on  els fans poden veure  objectes, discs, vesturaris, instruments  i  fins i tot recreacions d’espais importants com l’estudi d’enregistrament. Impressionant!

ABBA: The Museum

Michael David Rosenberg

Michael David Rosenberg

És un cantant i compositor que va néixer a Brighton & Hove, a l’est de Sussex (Anglaterra) el 17 de maig de 1984. És de mare anglesa i pare nord-americà. Rosenberg va aprendre a tocar la guitarra clàssica de ben petit i als 14-15 anys ja componia cançons.

Va treballar uns anys com a xef en un restaurant i en les seves estones lliures componia i tocava la guitarra. Va decidir deixar l’escola a l’edat de 16 anys i va sortir als carrers del Regne Unit i Austràlia a provar sort com a músic de carrer.

El seu nom artístic “Passenger” prové de la banda de folk-rock de la qual va ser el cofundador, vocalista principal i compositor. Només van editar un disc  l’any 2003 titulat “Wicked Man’s Rest”.  Quan els altres 4 membres de la banda van decidir seguir el seu propi camí l’any 2009, Rosenberg va optar per mantenir el nom de la banda en la seva etapa com a solista.

En  la seva etapa en solitari no ha perdut el temps.  Ja porta editats 10 discs d’estudi i diversos singles.  La seva cançó més coneguda  ha sigut “Let Her Go“. Pertany al seu quart disc titulat All the Little Lights  editat el 24 de febrer de 2012. Va aconseguir els primers llocs en les llistes musicals de diversos països, la cançó va ser nominada per als Premis Brit en la categoria Cançó Britànica de l’Any, i va rebre el Premi Ivor Novello de l’Acadèmia Britànica per ser el treball més escoltat de l’any.

Aquesta primera setmana de classe del 2021  “Let her go” és una proposta de la Laura mestra de P3 i secretària de l’Escola. Ens comenta que és la seva cançó preferida. No m’extranya, realment aquest noi té un timbre de veu molt bonic i la cançó és preciosa! Moltes gràcies Laura per participar al Bon dia amb Melodia! Recordeu que mestres, alumnes i famílies podeu fer les vostres propostes al correu bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat.

Bona setmana i bon any a tots i totes!!!

Let her go

Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Staring at the bottom of your glass
Hoping one day you’ll make a dream last
But dreams come slow, and they go so fast
You see her when you close your eyes
Maybe one day, you’ll understand why
Everything you touch surely dies
But you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
Staring at the ceiling in the dark
Same old empty feeling in your heart
‘Cause love comes slow, and it goes so fast
Well, you see her when you fall asleep
But never to touch and never to keep
‘Cause you loved her too much, and you dived too deep
Well, you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go
Oh, oh, mm, oh
And you let her go
Oh, oh, uh, uh
Well, you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
‘Cause you only need the light when it’s burning low
Only miss the sun when it starts to snow
Only know you love her when you let her go
Only know you’ve been high when you’re feeling low
Only hate the road when you’re missing home
Only know you love her when you let her go
And you let her go

Curiositats: L’exalumna Amaia Bilbao quan feia 6è (el curs 13-14) ens va tocar un dia a classe aquesta cançó. Ho va fer súper bé i ho vaig gravar en vídeo. Quins bons records!

Aquest Nadal Passenger ha composat una cançó de nadal dedicada al seu pare. Escolteu quina sensibilitat amb només dues veus i dues guitarres acústiques!

John Lennon

John Lennon va néixer el 9 d’octubre de 1940 a Liverpool Anglaterra. El seu nom complet és John Winston Lennon. Va ser assassinat el 8 de desembre de 1980 a Nova York (justament aquest dimarts va fer 40 anys).

El seu pare, Alfred  Lennon, mariner mercant, va abandonar la família quan John Lennon tenia només cinc anys. La seva mare, Júlia, va decidir deixar l’educació del seu fill a càrrec de la seva germana, Mimi —i del seu marit George—, amb qui Lennon va viure des d’aleshores. Ella el visitava de tant en tant, però el 15 de juliol del 1958, quan Lennon tenia 17 anys, ella va morir atropellada. En aquell moment, John ja formava part del seu primer grup de música, The Quarrymen, com a conseqüència de la seva afecció pel folk, el rock, el soul i el blues (especialment per artistes com Elvis Presley, Buddy Holly, Ray Charles o Chuck Berry). Fou en aquesta època quan va conèixer Paul McCartney i George Harrison, amb els quals va decidir formar el grup que després es convertiria en The Beatles amb la bateria de Ringo Star.

Yoko i John

A banda de la seva carrera musical, Lennon també va exercir d’activista polític pacifista, dibuixant, actor i escriptor. Es va casar amb Cyntia Powell , amb qui va tenir el seu primer fill, Julian Lennon, el seu gran amor fou posteriorment l’artista japonesa Yoko Ono, amb qui es va casar l’any 1969 i amb qui va tenir el seu segon fill, en Sean Lennon. Amb ells va conviure fins a la seva mort, a Nova York el 1980 com a conseqüència d’un atemptat perpetrat per un admirador amb problemes mentals, Mark David Chapman. 

Dediquem el Bon Dia amb melodia dels propers dies a la figura del gran John Lennon. Us sonen algunes d’aquestes cançons de la seva època en solitari? La última segurament sí, el dia de la Pau la vam treballar. Bona setmana a tothom!