Jorge Drexler
Jorge Drexler va néixer a Montevideo (Uruguai) l’any 1964, fill de pare alemany i mare uruguaiana.
Als cinc anys comença a estudiar piano i als onze guitarra clàssica. La seva formació musical també inclou llenguatge musical, armonia, composició i tècnica vocal.
Va estudiar medicina igual que els seus pares, es va graduar de metge per la Universitat de la República i va exercir d’otorrinolaringòleg fins que es dedicà professionalment a la música.
En la seva època d’estudiant escrivia poesia i va guanyar un premi literari a la universitat. Al cap de dos anys el 1989 va començar a escriure les seves pròpies cançons. Va gravar dos àlbums, que van rebre bones crítiques però que van ser posats a la venda només a l’Uruguai.
Sabina i Drexler, amics de fa molt temps.
El desembre de 1994 Drexler va fer de teloner en un concert del conegut cantautor Joaquin Sabina a Montevideo i es van fer molt amics, una amistat que encara perdura.
El 1996, Drexler va tornar a Espanya per a gravar un disc i al cap d’un temps es quedà a viure a Madrid on acostuma a viure la major part de l’any.
Fins al moment ha editat una quinzena de discs, entre àlbums d’estudi, directes i EP’s. L’últim àlbum és de 2017 i es titula Salvavidas de hielo.
La seva música és una combinació de ritmes tradicionals uruguaians (candombe, murga, milonga), bossa nova, pop, jazz i música electrònica, que donen com a resultat composicions molt personals i originals. Les paraules i la poesia compleixen un paper important en les seves cançons. Els temes més constants de Drexler són l’amor, les reflexions sobre la identitat, el gènere humà i la religió (malgrat que el seu pare era jueu i la seva mare cristiana no practicant, Drexler explica que va viure una infància on els membres de la seva familia es respectaven i s’entenien molt bé malgrat la gran diversitat de seves creences religioses).
Al llarg de la seva carrera ha guanyat premis molt importans: Òscar a la millor cançó Original (2005), Goya a la millor música original (2011) i diversos premis Latin Grammy (2014, 2018).
El Guernica: mural cubista (3,50m x 7,80m) encarregat a Picasso per l’Exposició Internacional de París l’any 1937.
Décimas para el Guernica
L’any 2017 es van celebrar 80 anys del quadre Guernica que el govern de la Segona República Espanyola va encarregar pintar a Pablo Picasso. Si voleu conéixer més sobre el quadre, sobre Pau Picasso i l’origen de quadre us recomano aquest breu article de National Geographic
Per celebrar els 80 anys del Guernica, Drexler i altres músics van ser convidats a un projecte audiovisual de Radio 3 i RTVE per a fer un petits recitals de tres cançons al Museo del Prado on s’exhibeix la pintura.
Drexler va decidir cantar dues cançons seves relacionades amb la guerra “Milonga del moro judío” i “El pianista del gueto de Varsovia”.
La tercera cançó titulada “Décimas para el Guernica” la va crear expressament a partir de versos de diversos autors. Va demanar als seus seguidors de les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) que l’ajudessin a fer la lletra i li enviessin décimes (una forma mètrica antiga de versos de 8 sílabes). Al cap d’uns dies va rebre 1600 propostes, va triar les quatre que més li van agradar (els versos de Juanlu Mora, María Jimenez Serrano, Andrés Romero i Mopo Meursault), va muntar la lletra definitiva de la cançó i li va posar música. Una experiència literària participativa molt interessant i enriquidora. A les xarxes oficials de Jorge Drexler podeu veure tot el procés.
Aquest Bon Dia amb Melodia és una proposta totalment relacionada amb el DENIP, el Dia escolar de la No violència i la Pau que celebrarem el divendres 29 a l’escola però treballarem durant tota la setmana. Décimas para el Guernica és un petit exemple de com la pintura, la música, l’art en general i la cultura es poden unir i esdevenir una eina per lluitar a favor de la pau. Bona setmana a tothom!
Jorge Drexler
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Cada trazo en la pintura
Sostiene de horror un grito.
Guernica, un rumor maldito
Te atraviesa cada hechura
Y muerde a cada criatura
Sobre el violento retablo,
Mientras un sordo vocablo
De muerte el óleo rubrica
Y te desangras, Guernica
Por los pinceles de Pablo.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
Plomo, polvo, hambre, horca,
Almas cívicas y escuelas;
Pluma, sangre, panes, muelas,
Un fusil, García Lorca.
Los cultivos de mazorca,
Las llanuras sin trincheras,
Los cuarteles, las afueras,
La locura colectiva…
Quien lo ha visto, quien lo viva
Huye, pinta o vocifera.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Seno, candil, voz, cometa
Todo en la guerra se ahoga
Y cuando asfixia la soga
Para en seco la veleta.
Saltemos como un atleta
En busca de brisa pura,
Dejemos que la sutura
De miedo la cosa el arte.
Sea el poema estandarte
Que avanza en la noche oscura.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica
Toma esta flor obstinada
Que entre los escombros crece;
Que así como reaparece,
Como un candil, la alborada
Y en cada fe silenciada
Una campana repica,
Y aun por la grieta mas chica
La raíz derriba al muro.
No hay verde con más futuro
Que los grises del Guernica.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
La sangre gris en el lienzo
Clava su lanza y salpica
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
No hay un rojo más intenso
Que los grises del Guernica.
Si voleu saber més…
Drexler va enregistrar una conferència TED titulada Música, poesia e identidad molt interessant on explica el procés creatiu i un munt de coses més a partir de la cançó “Milonga del moro judio”.