Aquesta setmana dediquem el Bon Dia amb Melodia al grup ROBA ESTESA, pioner en el seu gènere, i format únicament per noies, com veureu tenen un discurs feminista molt potent. Som-hi!

Roba Estesa és un grup de música festiva i combativa nascut l’any 2011. Amb seu al Camp de Tarragona, el grup està format per Helena Bantulà (guitarra elèctrica), Clara Colom (acordió i veu), Clàudia Garcia-Albea (violí), Alba Magriñà (bateria), Laia Casanellas (guitarra espanyola/acústica), Gemma Polo (veu) i Anna Sardà (baix). Des de 2017 compten també amb Sandra Bracke, intèrpret en llengua de signes que participa activament en els directes.

Roba Estesa fusiona les músiques urbanes i festives amb la instrumentació i melodies folk. En l’àmbit textual, investiguen com parlar de les contradiccions quotidianes partint d’un marc teòric que enllaça les seves experiències des de l’esperit crític: el feminisme.

Guanyadores del Premi Sons de la Mediterrània 2015 (Grup Enderrock), el maig de 2016 treuen el seu primer disc Descalces (Coopula Records) enregistrat a Bucbonera Studios (Caldes de Montbui). Dona, lluita i tradició són els tres conceptes que travessen el contingut del primer disc de Roba Estesa. És un disc que parla de la reivindicació de la realitat de gènere en el panorama musical i que fins llavors no s’havia representat mai.

El març de 2017, el jove grup Roba Estesa guanya tres premis de votació popular (millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces (Coopula Records) i millor cançó de folk per “Viu”) i el premi a millor disc revelació atorgat per la crítica pel seu disc de debut, Descalces.

Després de Descalces arriba, el març de 2018, Desglaç (nom que prové de l’últim recull de poesies de Maria Mercè Marçal) perquè un disc de 12 temes que busca potenciar la lluita i la presència de la dona a gran escala i explicitar el poder d’una col·lectivitat. Conviden a l’inici d’una revolució col·lectiva des de les individualitats particulars, una oda a la col·lectivitat,  coincidir en l’acte d’empoderament i en l’experiència del fet d’alliberar-se.

En tan sols 1 any i durant la promoció de Descalces, Roba Estesa va relitzar més de 100 concerts per diferents localitats de Catalunya i el País Valencià. Amb una concepció molt clara d’espectacle global, Roba Estesa uneix espectacle, qualitat musical i posada en escena per convertir la cultura en un espai de transformació social.

I, sobretot, Roba estesa són festa. Festa amb compromís. Ja ho diu la cantant Gemma Polo: “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. Paraules abans dites per l’anarquista feminista Emma Goldman, pionera en moltes lluites de la primera meitat del s.XX. Les lletres de Desglaç parlen per elles mateixes: “Prou penitència! Prou reverència! Prou al sistema que marca sentència… Escolteu la resistència! La nit és nostra!”.

“Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla de mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi un, del desglaç”

Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)

Recentment han editat un EP titulat Dolors, quatre cançons que obren un nou horitzó en la seva música. Amb aquesta proposta les integrants de la banda tarragonina asseguren que volen arribar a nou públic, però també sonar a la ràdio. Cures, desmemòria històrica i transformació social són els temes que aborden al nou treball: fan pensar però també fan ballar. L’EP neix dos anys més tard del seu darrer treball, on l’estil ja deixava entreveure una possible evolució cap a la sonoritat electrònica de Dolors, un disc gravat i produït a MGTZM Estudis amb Joan Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas (Est Oest).

CANT DE LLUITA

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia
emprendrem lluny del dolor
la recerca de la vida
a cavall de la raó.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Coincideixen les mirades,
fixades en l’horitzó.
Potser avui farem victòria,
potser enterrarem el plor.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.

Doncs ens mantindrem alçades,
ja no ens veuran de genolls.
El Sol mantindrà la flama,
la Lluna encendrà passió.

Som en acte de protesta.
Som mans fredes vora el foc.
Som la veu de la revolta,
netes de la por i el dol.