L’alumnat de 2n d’ESO després de fer un treball de camp per trobar respostes a les seues pròpies preguntes sobre els colors de les fulles a la tardor han fet un reportatge en grup.
Aquí en teniu una mostra. ESpero que us agradin. A mi realment m’han encantat. Enhorabona als creadors/es i actors/actrius.
[vimeo]http://vimeo.com/117412581[/vimeo]
[vimeo]http://vimeo.com/117377214[/vimeo]
Podeu fer els vostres comentaris sobre aquests reportatges.
Les respostes d’aquestes persones als seus desitjos us poden cambiar la manera de veure la vida.
El 18 de Novembre del 2014 l’alumnat de 4t d’ESO que cursen l’assignatura de Biologia i Geologia van assistir a l’activitat de GEOLOGI I PASISATGE a l’Epicentre de Tremp. El Carles Aguilar va ser el dinamitzador d’aquesta activitat i amb ell hem fet la visita a un espai de l’epicentre, concretament el dedicat a la geologia.
Hem iniciat l’activitat parlant de dos branques de la geologia :
La paleontologia és la ciència que estudia els fòssils i l’estratigrafia aquella que estudia els estrats. Els estrats
també poden contenir fòssils i, de fet, aquest fet és el que ens dóna informació sobre com s’ha anat formant la Terra i com ha anat apareixent la vida a la Terra.
Per tant podem dir que aquestes dos especialitats de la Geologia són importantíssimes per respondre moltes de les preguntes que ens fem contínuament els científics sobre l’origen de la vida, l’aparició de les diferents espècies i els canvis que ha sofert la Terra.
Ens han explicat també que la major part de roques de la nostra conca són sedimentàries i que això és el que fa que durant bona part de l’any vinguin a la Conca geòlegs de tot arreu a estudiar els indicis que ens indiquen que les roques poden contenir petroli. Tot i que ens han assegurat que aquí en tenim molt poquet de petroli.
Parlant de roques sedimentàries aprofitem per recordar el cicle de les roques:
Aquests estudis també ens aporten informació per saber com s’ha format el nostre territori, especialment els Pirineus.
Aprofitem per recordar que el petroli és una excepció de les roques ja que és la única roca líquida. També hem comentat que el petroli s’exprimeix al màxim i es converteix en moltíssims productes que utilitzem diàriament.
Sabries dir en quins dels productes que utilitzem diàriament s’extreuen del petroli? Investiga-ho.
El petroli és un recurs no renovable ja que ha tardat milers d’anys a formar-se i, per tant, hem d’anar amb cura a l’hora d’usar-lo ja que s’està acabant i per tant també s’està encarint i , el que és més important, la seua combustió genera gasos d’efecte hivernacle i ja sabem que això també accelera el canvi climàtic.
També podem aprofitar per parlar dels desastres naturals que han estat ocasionats per accidents de petroli vessats 
al mar, com és el cas del Prestige.
Una altra font d’informació per saber més informació de la formació de la Terra són les ones sísmiques. Aquestes ens han permès diferenciar les capes que formen la Terra: escorç, mantell i nucli. També la litosfera i l’astenosfera, de les quals parlarem quan estudiem la Tectònica de Plaques.
LES APLICACIONS DE LA GEOLOGIA
Parlant de terratrèmols hem entrat dintre la temàtica de les aplicacions que té la Geologia per a la nostra vida, la vida de la nostra espècie sobre la Terra. Encara que no ens ho sembli la Geologia té moltes aplicacions: ens dóna informació d’on podem trobar els diferents recursos geologics com el petroli, carbó urani i altres. Molts d’ells són recursos energètics però altres com la bauxita els usem per a fer objectes que ens han facilitat la vida.
Aquest també és un tema molt ampli ja que podríem parlar de la problemàtica de la sobreexplotació d’alguns d’aquests minerals ( com el coltan o la mateixa bauxita) i dels recursos no renovables que abans ja hem comentat( petroli, carbó). També cal comentar la perillositat dels minerals radioactius com l’urani que utilitzem per a produir centrals nuclears i de la controvèrsia que provoquen aquestes centrals per a produir energia.
Una part de la geologia s’encarrega també de fer estudis geològics de zones o terrenys en els que volen construir alguna infraestructura i per tant aporten informació valuosíssima als enginyers per tal que no es construeixi en llocs on hi ha un cert perill.
Pel que fa al coltan aquí tens una web de la fundació mona que promouen una campanya per reciclar els mòbils.
També hi ha la campanya MOVILITZA’T PER LA SELVA de l’institut Jane Godall.
Hi han moltes escoles que ja ho fan!( Llegir article)
És una proposta molt interessant que podríem dur a terme a la nostra escola. Què us sembla?
RISCS GEOLÒGICS EN LA NOSTRA ZONA
Hem parlat també dels riscs geològics que hi ha a la conca:
– Tenim risc sísmic però de baixa intensitat provocats pel límit de plaques (Euroasiàtica i Ibèrica) on s’han format els Pirineus( fa uns 40-50 m.a.).
– Tenim risc d’esllavissades en algunes zones (vam parlar del cas de Puigcercós entre altres)
– També podem tenir riuades i èpoques de sequera (agreujat també pel canvi climàtic).
– No tenim perill de risc volcànic ni d’allaus.
PETITS MAMÍFERS
Finalment hem vist un vídeo on ens parla de les restes que s’han trobat aquí d’alguns dinosaures i de petits mamífers. De restes de dinosaures se n’han trobat a molts altres llocs però de petits mamífers sembla ser que aquí hi ha el jaciment més important de tota Europa. Evidentment aquest és un fet a valorar i a tenir en compte.
La nostra conca, el “nostre” territori és un espai ple de passat i present, de vida ancestral i actual. Un indret on investigar i trobar part de les grans preguntes que ens fem els més curiosos.
Un indret també que cal cuidar i conservar, protegir i valorar .
I ara m’agradaria que col·laboréssiu per aportar els vostres comentaris a l’article: què us ha semblat el taller? Què heu après? Ha estat instructiu? Què us ha sorprès? Podeu fer un comentari responent a aquestes preguntes i aportant el què vosaltres vulgueu referent al tema.
Els dies 12,13,14 i 15 de novembre del 2014 l’alumna Alba Barcons Berga de 3r d’ESO i la profe Flors Moreno i Aguilar vam participar a la II Trobada Estatal del projecte TINGUEM CURA DEL PLANETA( CONFINT). Aquest projecte l’hem estat duent a terme des del curs 2012-13 a l’ESO i ja hem participat en dos trobades autonòmiques amb els 4 delegats escollits en votacions al centre.
Aquí teniu els articles on us parla d’aquestes trobades:
Aquí teniu el vídeo que ens explica de què va el projecte.
En aquesta trobada hi van assistir 123 joves de 10 delegacions diferents, corresponents a 10 autonomies( Albacete, Murcia, Palencia, Catalunya, Euskadi, Galicia, Canarias, La Rioja,comunidad de Madrid i Navarra). Aquests joves pertanyien a 70 centres educatius i per tant entre tots/es representaven a 10000 joves, que no és poc.
Entre altres coses l’alumnat va estar intercanviant i compartint les diferents problemàtiques ambientals que tenen als centres i les accions que duen a terme per millorar-les.
L’Alba va exposar l’activitat del Pinell que teniu explicada en un altre article del blog i que vam plasmar en el següent glogster.
Unes paraules que reflexen molt bé l’essència d’aquesta Trobada Estatal i de totes les trobades locals que hem anat fent, són les que va llegir el Jose Manu, coordinador juntament amb la Margarida de la CONFINT, i són les que auí us deixo:
Por Eduardo Galeano
” Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos. El mundo es eso -reveló- Un montón de gente, un mar de fueguitos. Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende”.
Eso es la II Confint Estatal, una gran hoguera hecha con diez fueguitos de diez lugares diferentes, de 123 fueguitos diferentes y refulgentes.
També van venir els de l’infoK a veure què féiem i els ho van explicar els joves, els protagonistes.
Aquí us deixo algunes fotos representatives del què vam fer:
Presentació amb prezi final de totes les activitats que va fer l’alumnat durant la Trobada.
Enllaç al manifest que van redactar i va llegir l’Alba i una altra alumna de Madrid davant de tots els assistents( gaire bé 200 persones).
SI NO SOM NOSALTRES, QUI? SI NO ÉS ARA, QUAN?
Podem parlar de molts aspectes diferents d’aquest virus i de la malaltia però en aquest article ens centrarem en com aquest virus distancia i separa encara més, si es pot, els països rics dels pobres. L’Ebola ha estat un virus ignorat durant mesos mentre naixia i es propagava de manera imparable per l’Àfrica occidental. Però de cop i volta s’ha convertit en una notícia bomba, en una notícia de portada.
Els malalts que es morien a l’Àfrica fa uns mesos ja van predir-ho. Deien: fins que l’Ebola no es propagui pels països rics no s’activarà seriosament la campanya internacional per combatre l’epidèmia. I malauradament tenien raó.
Patim per Teresa Romero, la primera persona que s’ha contagiat fora de l’Àfrica. Empatitzem fins i tot amb el seu gos Excalibur que desafortunadament van sacrificar per por que portés i contagiés la malaltia i som capaços de manifestar-nos per a que no se’l sacrifiqui. Ens agafa pànic només de pensar que si hi ha un cas a Espanya n’hi poden haver més, que la malaltia pot arribar fins on vivim. Però continuem indiferents al drama d’Àfrica. 
Algunes preguntes :
Per què aquesta indiferència? Pot ser perquè és un drama més en països que com Sierra Leone, Libèria i Guinea que ja han estat maltractats per guerres civils i altres desastres? Pot ser perquè ho veiem molt lluny (tot i que no ho estem tant físicament)? Pot ser perquè estem acostumats a veure aquests països, aquestes societats, immerses en la misèria i la pobresa i aquestes imatges ja no ens indignen ni ens preocupen?
Unes quantes dades per pensar:
• El Banc Mundial aquesta setmana ( 12/10/14)també ha calculat quant li pot costar al món la crisi de l’Ebola: 1260 milions si el brot no surt dels tres països afectats ara però, si s’escampa podria costar fins a 25.200 milions d’euros.
• Des del maig fins ara ( mitjans d’octubre) hi ha hagut més de 4000 morts a l’Àfrica occidental causades per l’Ebola.
• El creixement de l’epidèmia a hores d’ara ( 5/10/2014) es multiplica exponencialment per dos cada mes. El 40% de les noves víctimes i els nous infecta
ts ( estimats en més de 6000)s’han produït durant les tres últimes setmanes. En menys d’un mes i mig l’epidèmia ha passat de 1500 afectats a més de 6000.
Quins són els herois d’aquesta epidèmia?
Els súperherois d’aquesta tragèdia són aquelles persones que es juguen la vida literalment per combatre la malaltia a l’Àfrica. Com el doctor Mosoka Fallah de 44 anys, epidemiòleg i immunòleg que es va criar a les barriades més pobres de Monròvia abans d’estudiar a Harvard. Aquests dies recorre la seua ciutat natal combatent la malaltia, buscant la col•laboració d’uns habitants desconfiats, explicant com combatre el maleït virus a homes i dones derruïts, empobrits, que perden amics i familiars a sarpats.
Tota aquesta tragèdia m’ha fet pensar en una cançó que es diu Injustícia de Miquel Abras i Ramon Mirabet. La música també canta i clama contra les desigualtats:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cWXeCA2ugMA[/youtube]
A partir de tot a aquesta informació escriu un comentari reflexiu en el que hi posis la teua opinió sobre el tema i argumentala. També pots respondre a algú que hagi fet un comentari.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=hNOqgHTtvH8[/youtube]
Com diuen ells la MEDICINA DEL FUTUR COMENÇA AQUÍ. Mira el vídeo, comparteix-lo i col·labora en la recerca de malalties com el Càncer, la Diabetis i l’Alzeimer.
Aquí tens la web del IRB per si vols consultar-lo i saber què fan i a que es dediquen.
Participa al Concurs STOP ALUMINI i ajuda a reduir el consum de diòxid de carboni que augmenta la capa d’efecte hivernacle i per tant incrementa la temperatura global del planeta creant el CANVI CLIMÀTIC.
Saps que utilitzant el Boc’n Roll en lloc de l’alumini per embolicar el teu entrepà estàs contribuint moltíssim a reduir la contaminació atmosfèrica de diòxid de carboni? I si a més pots fer un vídeo per convèncer més gent que l’utilitzi encara ajudaràs més a reduir el Canvi Climàtic.
NO T’HO PENSIS MÉS I PARTICIPA!!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0WZLGDfv-hk[/youtube]
Visualitza el vídeo dels de 3r d’ESO:
[youtube]http://www.youtube.com/videos/search?q=atenci%C3%B3&FORM=HDRSC3#view=detail&mid=A7BBCF271F8D615DA2FAA7BBCF271F8D615DA2FA[/youtube]
L’estiu del 2014 es va parlar molt sobre el virus de l’ebola.
Saps què és un virus? Podem considerar-los éssers viu?
Recorda les característiques d’un ésser viu i pensa si les compleix.
Aquí tens un article molt interessant què parla sobre això: Són els virus organismes vius?
Coneixes altres virus? Et sonen aquests virus?
Virus de la grip
Fixa’t bé en les imatges i digues quines diferències tenen entre ells?
Bé, el cas és que l’ebola ha causat moltes morts en alguns països africans. Per què és un virus tan virulent?
Aquí teniu una web que ens poden ajudar a respondre aquesta pregunta:
I un altre article del bloc on parlem de les desigualtats que ha provocat aquest virus.
El dilluns 12 i el dimarts 13 de maig del 2014 hem anat a l’Epicentre a fer una taller que es diu LLEGIM LES PEDRES. Ha estat una activitat molt didàctica que ens ha permès aplicar, consolidar i ampliar els coneixements apresos en geologia.
L’activitat ha estat conduïda pel Carles Aguilar que ha compartit amb nosaltres alguns dels molts coneixements que té sobre l’aplicació de les roques en la construcció
Hem pogut adonar-nos que no cal anar gaire lluny per observar les roques, que fent un un tomb per Tremp podem observar travertins, gresos, granits….i moltes més roques! Fins i tot hem pogut observar fòssils encastats en alguns edificis!
En resum, ha estat una activitat molt engrescadora que ens ha deixat bon regust de boca i ganes d’aprendre més coses d’aquesta ciència tan interessant però també desconeguda que és la geologia.
Aquí us deixo algunes fotos de la sortida:
I ara us toca parlar a vosaltres. Feu els vostres comentari explicant si us ha agradat, per què, què canviaríeu, que heu après…i totes aquelles suggerències que se us acudeixin per millorar l’activitat.
L’audiència de TV3 i els lectors d”El Periódico’ han decidit que Josefina Castellví rebi el premi Català de l’Any 2013.
Aquesta biòloga catalan va néixer a Barcelona a l’any 1935 és la primera dona espanyola que va participar en una expedició internacional a l’Antàrtida. Entre 1989 i 1994, va ser la directora de la base científica Juan Carlos I. Un període que va marcar la trajectòria professional i personal d’aquesta oceanògrafa pionera.
Aquí teniu l‘article de l’ARA d’aquest event.
Albert Solé, realitzador, va resseguir la història d’aquesta biològa al reportatge Els records glaçats.