06/2/2005 10:23
Apunto l’adreça per poder trobar totes les revistes de QUADERN DIGITALS
La web de Quaderns digitals
1
Aprendre i recordar
06/2/2005 10:21
M’han passat un text que pot anar molt bé per reflexionar sobre l’aprenentatge i la memòria.
Parla de la memòria i de l’oblit (completament relacionat), de com i quan recordem i de com i quan aprenem.
Explica com aprenem a base d’haver practicat i reflexionat, d’haver
pogut fer nostres les coses…. i ho fa a partir d’exposar situacions
quaotidianes i gens acadèmiques. Sense anomenar-ho parla de
l’aprenentatge significatiu.
A paritr del text recordem moltes situacions on el mestre diu: "vaig a
preparar les classes perquè d’aquest tema no recordo…" Arribem doncs
a la conclusió: Si el profe no ho recorda, era tan important?
En definitiva, llegint el text he recordat el significat de la paraula RECORDAR
que com gairabé totes les paraules nostres venen del llatí (no totes és
clar, moltes venen de l’àrab) i vol dir TORNAR A PASSAR PEL COR.
Aquí està el text:
Aprender implica recordar … y por tanto está directamente relacionado con
olvidar. Un ejemplo: ¿Cuantas noticias eres capaz de recordar del mes de
diciembre de 2004? Seguro que el maremoto de Asia y no muchas más a pesar de
que las viste repetidas reiteradamente en los telediarios, las leíste en los
periódicos y las escuchaste en la radio. Y solo ha pasado 1 mes. Ver la tele
o leer el diario y hacer un curso no son tan diferentes como se piensa.
Se recuerda aquello que deja una huella especial, aquello que se sale de la
norma, aquello que no se espera que vaya a ocurrir (un maremoto) o que se
espera que ocurra como de costumbre (y aquí interviene lo relacionado con
aprender a partir del error). Pero sobre todo se recuerda cuando te sucede a
ti. Por mucha empatía que tengamos, mientras no experimentemos un maremoto,
difícilmente podremos comprender su magnitud.
Te cuento otro ejemplo reciente: Hace poco asistí a una reunión donde había
que mostrar una aplicación web a un cliente. Se suponía que estaba todo
preparado: el cliente ponía la sala y el portátil, nosotros llevamos la
aplicación en CD, en pen drive e incluso en disquete por si algo no
funcionaba. Y en efecto, cuando pensábamos todo saldría perfecto, algo no
funcionó, algo que no estaba previsto: la versión del navegador que tenía
instalado el portátil (Explorer 5.0) no permitía mostrar la aplicación y en
la sala no había conexión a Internet para actualizarlo. Aprendimos que no
basta con tener un ordenador disponible sino que hay que verificar la
versión del navegador. Claro que si lo olvidamos para la próxima ocasión …
Yo hago una sencilla diferencia entre conocimiento y aprendizaje:
Conocimiento es lo que ya sabemos (aunque no sepamos que lo sabemos), es
aquello que nos permite actuar. Aprendizaje es lo que no sabemos, y por
tanto lo que necesitamos saber para actuar, para tener conocimiento. Para
construir conocimiento hace falta practica, hace falta tiempo y por supuesto
motivación. No basta con acceder a contenidos (bases de datos de mejores
practicas por ejemplo) ni a expertos sino que hay que reflexionar, poner en
practica, comprobar el resultado, corregir y almacenarlo en la memoria como
una experiencia. Por eso es importante el énfasis en la palabra que
mencionas. Actividad.
Aprender significa por tanto acumular experiencia reutilizable en el futuro.
Nuestra memoria almacena experiencias que nos ayudan a entender el mundo y
nos dan el conocimiento necesario para enfrentar las nuevas situaciones que
vivimos cada día. Aprendes a partir del conocimiento que ya tienes,
necesitas encontrar experiencias del pasado para ayudarte a entender un
hecho nuevo y por eso recordar se convierte en un factor crítico.
Aprendes porque tienes objetivos que te interesan y aprender se convierte en
un medio para alcanzarlos. Yo tengo un hijo de 11 meses y medio que acaba de
aprender a andar. ¿Crees que yo le he enseñado? En absoluto. Ha aprendido él
porque le movía la motivación a conocer y explorar su entorno. El
aprendizaje tiene que generar algún cambio de comportamiento, de conducta.
Cuando, como peatón, aprendes que un semáforo rojo te indica que no cruces
la calle, cada vez que te enfrentas a esa situación tu sistema de
aprendizaje te hace llegar esa experiencia para recordártelo (como en el
caso del Explorer 5.0). Pero si no lo almacenaste o si lo olvidas, las
consecuencias pueden ser muy graves.
Esto implica que para aprender hay que entender, hay que pensar, hay que
saber el porque, hay que hacerse preguntas. Sino, se trata tan solo de
memorizar y como el ejemplo que te ponía al comienzo, al cabo de pocas
semanas apenas recuerdas nada. Hace unos días un amigo, ingeniero químico
con brillante expediente académico, me contaba que estuvo revisando uno de
sus exámenes de universidad y era incapaz de explicarse no solo cómo había
sido capaz de desarrollar de su puño y letra todo un jeroglífico de formulas
sino que ni siquiera era capaz de entender las preguntas del examen.
Memorizar no significa aprender.
La reflexión profunda lleva al aprendizaje profundo. Para que aprendas,
tengo que hacerte pensar, tengo que darte objetivos que te interesen,
actividades … pero si al cabo del tiempo no recuerdas lo que aprendiste,
entonces no lo aprendiste. En la mayor parte de cursos, presenciales o
virtuales, se piensa poco, apenas se reflexiona, no te dejan ninguna huella
profunda y por tanto se olvidan.
A este proceso le tenemos que añadir un elemento fundamental: práctica
frecuente. Si vas al gimnasio 1 semana (como quien hace un curso de una
semana) y no vuelves nunca más, no puedes pretender lograr cambio alguno. La
práctica perfecciona el aprendizaje y hace al experto. Y el experto es aquel
que acumula tal cantidad de casos y experiencias que es capaz de
predecir cómo se van a desarrollar los acontecimientos en su área de
expertise. El experto sabe lo que sabe y lo que no sabe.
Javier Martínez Aldanondo | Gerente Desarrollo de Proyectos
GEC
1 comentaris.
Una altra societat de la informació és possible
28/1/2005 09:01
L’actual societat de la informació està creant més
diferències entre la gent que se situa dins de la societat i la gent
que se situa en els marges.
És el que anomanem BRETXA DIGITAL .
En altres blogs he parlat del tema, i crec que s’ha de continuar
parlant. Ens cal repensar la nostra societat i fer-la més accessible
per a tothom, i evidentment no parlar només de l’accés a la informació
des de l’anomenat primer món si no pensant d’una forma global.
Hem d’evitar la bretxa digital, la mateixa que va provocar tantes morts
en la tragèdia del Tsunami, la mateixa que fa que moltíssima gent
estigui en inferioritat de condicions alhora de formar-se i trobar una
feina digna, o trobar-la i tenir una vida digna.
Aquí van uns quants enllaços sobre la bretxa digital:
Article de Ramon Bartomeus a Iwith.org
Resum del forum sobre bretxa digital i alfabetització digital
L'educació a Finlàndia
27/1/2005 08:10
Ara que es parla tant del fracàs escolar, d’informe
Pisa, de plansa i pactes sobre l’educació m’ha arribat, a través de la
Carme Barba, un article molt, però que molt interessant.
Cito aquí un fragment:
"El profesor, la piedra angular
Pero si algo caracteriza el perfecto funcionamiento del sistema escolar
en Finlandia, es el profesor, piedra angular del éxito finlandés en
materia educativa. “Se ve enseguida que un profesor está motivado
cuando te anima a estudiar y siempre parece feliz. Ah, y no nos mandan
deberes”, dice una alumna que ha participado en el estudio.
La buena formación técnica y humana de los profesores garantiza unos
excelentes resultados. Para dar clases se les exige una titulación
universitaria de carácter superior. Ser maestro de Primaria requiere 6
años de carrera universitaria. Además, el hecho diferencial básico con
respecto a otros países es que un profesor finlandés debe tener una
formación dirigida, no sólo a poseer unos perfectos conocimientos de la
materia que imparten, sino también a ser unos expertos en Pedagogía. De
hecho, en Finlandia los profesores son considerados como los
profesionales más importantes de la sociedad."
L’article no només destaca el paper del professorat com a eix
importantíssim de l’educació (la seva actitud i preparació) si no que a
més a més ens mostra les dades que per mi són claus, del sistema
educatiu finlandés: L’ensenyament és molt més gratuït, es treballen més
idiomes,més inversió a l’ensenyament ( Inversión del Estado en su formación obligatoria
40.866 euros
35.155 euros
)…
Per no dir que la gent que coneix el pais i el seu sistema educatiu,
afirma que la inversió principal recau en l’educació infantil més que
en la secundària. Això ens demostra que el plantejament és del tot
diferent al nostre i que es vu clarament l’educació com una inversió de futur .
No us perdeu tot L’ARTICLE
CREC QUE AMB AQUEST ARTICLE ENS QUEDA CLAR QUE LA CLAU DE L’ÈXIT
EDUCATIU ESTÀ AMB LA INVARSIÓ ECONÒMICA I PER TANT EN LA IMPORTÀNCIA DE
L’EDUCACIÓ DINS LA SOCIETAT I LA CLASSE POLÍTICA.
7 comentaris.
Pacte Nacional per l'educació
24/1/2005 08:39
La innovació i millora de l’educació passa per l’ús
de les TIC però també per aspectes estructurals i organitzatius del
sistema educatiu. En aquest sentit el govern de Catalunya ha endegat un
Pacte Nacional per l’educació basat en 5 àmbits de treball:
# Professorat
# Autonomia de centre
# Família i educació
# Coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació
# Igualtat d’oportunitats i llibertat d’ensenyament en el marc del servei públic educatiu
A part dels grups de treball sobre aquests 5 temes hi ha els seus 5
fòrums corresponents, un per cadascun dels àmbits del debat, amb
preguntes sobre qüestions concretes que poden respondre en línia des de
la web amb la intenció que els ciutadans i ciutadanes donin la seva
opinió.
La idea no és realitzar debats si no donar a conèixer la pròpia opinió i donar-la a conèixer.
No sabem si realment es farà cas a les propostes ni si els grups de
treball podran representar a l’opinió genara. Això si, si no opinem i
diem la nostra després no ens podem queixar.
PDI
23/1/2005 08:52
Uns enllaços sobre les Pissarres digitals (PDI):
D’entrada COM FUNCIONA EL CANÓ DE PROJECCIÓ
Després, i per anar aprofundint EL PROJECTE SOBRE L’ESTUDI D’ÚS DE LES PISSARRES DIGITALS
Concretant una mica més EL PROJECTE EXPLICAT AMB PPT
I per acabar, un VÍDEO sobre l’us del que anomenem PISSARRES DIGITALS amb exemples com clars i entenedors.
La fractura digital és femenina
22/1/2005 08:25
A finals de desembre de 2004 va sortir una notícia de premsa de la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació on es va
presentar L’enquesta a les llars sobre equipament i ús de les TIC a
Catalunya (durant l’any 2003).
Aquest informe serà comentat el dilluns en les diferents reunions de
SATI (seminaris d’actualització de tecnologia de la informació)
adreçades als coordinadors d’informàtica de les escoles públiques
catalanes.
Preparant-me la reunió (sóc coordinadora de zona) i per tant llegint
l’informe m’ha cridat l’atenció la pujada en la mitjana d’ordinadors en
les llars catalanes, però en canvi l’estancament en l’ús d’internet.
Per altra banda tot fa pensar que la mitjana puja perqùe s’incrementen
les màquines en les cases on viu més gent.
L’informe també destaca la manca de banda ample, i el perill d’augmentar la fractura digital.
Textualment l’informe diu:
S’arriba a multiplicar per quatre el percentatge
de presència d’ordinador i internet si la llar té un o quatre membres i
duplicar-se en el cas del mòbil. I el mateix succeeix amb el nivell
d’ingressos. El llindar a partir dels 1.200 € d’ingressos mensuals per
llar esdevé el punt d’inflexió.
En les cases on hi entren menys de 750 € mensuals, només una de cada
deu té ordinador, quan són set de cada deu les que tenen aquest
equipament si ingressen entre 1.200-2.500 € i un 90% si superen aquest
import.
Per tant es fa evident, des de les institucions públiques, que l’ingrés
en l’anomenada societat de la informació depen del potencial econòmic.
La fractura digital però, i per desgràcia per la part que em toca, també té a veure amb el gènere. Textualment:
El fet de ser dona distancia aquest col·lectiu respecte dels
homes en pràcticament vint punts en utilització setmanal d’ordinador
(32,7% contra 51,1%) i internet (25,6% contra 41%) i en deu punts en
telefonia mòbil (61,9% contra 71,1%)
Aquest últim aspecte em preocupa molt. La veritat és que estic farta dels termes: feminització de la pobresa o el món és dels homes .
És evident que hem de fer tot el possible per construir un món més just
i igualitari, i en el cas de les dones, hem de tenir molt a veure però
evidentment ens ho hem de creure.
El fet que els homes utilitzin més les TIC a casa que les dones és
un nou exemple de masclisme igual que ho és la utilització del
comandament a distància (el zapping),.
Penso, però, que la solució l’hem de posar nosaltres, hem d’agafar el "mando" i l’ordinador.
No valen els comentaris (de debó que els he sentit):
No
em puc mirar el correu (encara que sigui via web) perquè el meu home (o
marit o fins i tot company) em diu que no tinc connexió. Però ell si
que se’l mira perquè ell si té connexió….. ???????
O: ui, el meu home (company o marit) es passa hores treballant amb l’ordinador….
I vosaltres, homes, adoneu-vos que si les vostres companyes estan en
inferioritat de condicions respecte a l’ingrés en la societat de la
informació… en el fons contribuïu a una societat on no estem entrant de la mateixa manera i engrandiu la fractura digital .
Volen lapidar a Leyla
20/1/2005 11:37
Hola.
Està circulant aquest correu d’Amnistia Internacional per internet.
Només s’ha de clicar l’enllaç (fer clic a l’adreça web) i omplir el formulari d’Amnistia Internacional per signar.
Aquesta és l’adreça: http://www.es.amnesty.org/actua/iran_dic04/
I aquest el missatge:
REENVIA A TUS CONTACTOS!!
Éste es el mensaje de amnistia internacional:
Leyla es una joven iraní de 19 años condenada a morir lapidada. Aunque es
una mujer adulta, su capacidad mental es de 8 años.
Leyla fue obligada a ejercer la prostitución desde los 8 años. Con 9,
tuvo
su primer hijo. Con 12 su familia la vendió como "esposa temporal". Con
14
años dio a luz a gemelos. Después del "matrimonio temporal", su familia
volvió a venderla a un hombre de 55 años, casado y con hijos. Él mismo
llevaba los clientes a casa.
Tras sufrir varios castigos de latigazos a lo largo de su vida, el 28 de
noviembre pasado Leyla fue condenada a muerte por un tribunal de Arak
(Irán)
por delitos "relacionados con la moralidad".
Desde Amnistia Internacional te pedimos que actúes ahora. Porque entre
Leyla
y la muerte, sólo estamos nosotros.
Ayúdanos a generar la presión suficiente para que los tribunales de Irán
dejen en libertad a esta mujer. Sólo tienes que hacer clic aquí:
FIRMA AQUÍ: http://www.es.amnesty.org/actua/iran_dic04/
En nombre de Leyla, muchas gracias.
Esteban Beltrán
Director
2 comentaris.
Alfabeitització digital
15/1/2005 06:28
Quan abans parlavem d’alfabetitzar parlavem d’ensenyar a llegir i a escriure.
És evident que avui en dia això continua sent important, però hem
d’afegi,r a més a més, l’alfabetització digital. Amb aquest terme ens
referim a poder tenir les competències bàsiques necessàries per
poder-nos moure en la societat que ens toca viure: La societat de la
informació i comunicació.
Hem de tenir present però, que no tothom té aquesta alfabetització. Un
sector de la població serà per l’edat (se’ls hi ha escapat el tren),
altres per motius econòmics (no tenen accés), altres per manca de
formació… sigui pel que sigui, hi ha encara molts motius pels quals
hi ha gent que està lluny de rebre aquesta alfabetització avui en dia
tan necessària.
Segons el punt Òmnia del Consell comarcal del Baix Camp, podem definir
l’alfabetització digital a partir de dominar les següents eines:
Les competències bàsiques que tot hom té que tenir per considerar que està alfabetitzat digitalment podrien ser les següents:
- Coneixement bàsic del sistema informàtic: (elements del hardware, tipus de software…)
- Gestió bàsica de l’equip: (administració d’arxius, antivirus…)
- Ús del processador de textos.
- Navegació per internet.
- Ús del correu electrònic.
- Creació captura i tractament de la imate digital.
- Elaboració de documents multimedia, (presentacions, pàgines web..)
- Coneixement bàsic del full de càlcul i les bases de dades.
Enllaços per treballar l’alfabetització digital
Red connecta
Punt Òmnia del Consell comarcal del Baix Camp
Recursos per persones adultes
Recursos Formació d’adults
L’espai de dones de pangea
7 comentaris.
El Tsunami a l'escola
14/1/2005 09:07
Ahir, en algunes escoles, es va fer una aturada de 3 minuts amb els alumnes com a símbol de solidaritat amb les víctimes.
Davant d’una catàstrofe d’aquesta mena ens plantegem la pregunta de
sempre: Les conseqüències d’un efecte com aquest és el mateix a tots
els països?
A més a més, avui en dia, i més sabent que si haguessin arribat avisos
a la gent no hi hauria tants afectats… una nova pregunta: Com és
possible que vivint dins la societat de la informació i comunicació no
se’ls hagués avisat?
És evident que aquesta tragèdia ens fa evident que la divisió digital
(també anomenada bretxa o fractura digital) existeix i que cal anar
afrontant aquest problema social per tal d’evitar-la.
L’articel de Ramon Folch ens pot ajudar a reflexionar en aquest sentit.
