El Programari lliure a l'educació catalana: La Linkat i l'educampus?

Publicat el per
13

Aquesta setmana he llegit un post molt interessant en el bloc del Jordi Perales.

Ell, com jo i com tants i tantes que fem de formadors/es dins l’Àrea TIC, ens estan fent un curs virtual sobre la LINKAT.

La pregunta que es fa el Jordi ben segur que ens l’hem feta tots:

"com és possible que als que som formadors de l’Àrea TIC
(algun dia opinaré sobre els criteris d’adjudicació de cursos als
formadors, però ara ja tinc prou feina) ens facin fer un curs sobre
Linkat (distribució educativa de Linux del Departament d’Educació) amb
l’argument que és una eina molt potent i sobretot que és programari
lliure que ara s’utilitzarà als centres educatius sobre una plataforma
d’ensenyament-aprenentatge propietària?"

Té raó, no té cap mena de sentit que estiguem fent el curs dins l’entorn educampus, una eina que no s’utilitza excepte per als cursos de formació de professorat.

També el Jordi es plantejava el dubte de si el curs de moodle es farà sobre l’entorn educampus… espero que no! que per aprendre moodle es faci servir moodle, no? 😉

Aquestes refelxions m’han dut a pensar en la LINKAT:

La meva escola és centre pilot de la Linkat, la veritat és que quan vaig rebre la notícia em vaig alegrar molt, podria provar el linux i veure i comprovar que no portava cap problema: tindria suport tècnic i tot pintava molt bé.

Però de seguida vaig començar a veure problemes: No es podia instal.lar la linkat en els ordinadors que tenen wifi, amb algunes pantalles (les planes) hi havia problemes de ressolucio i operativitat, no es podia instal.lar més d’una impressora… i horror! no se sentien els programes de ràdio que feien els nens…

El noi de T-system, per cert molt bó i molt amable, em va poder arreglar que els nens sentissin els programes d’àudio però no el tema de la wifi, ni les impressores, la LINKAT no ho permet!… i ara que acabo de començar el taller d’audacity amb els nens m’he de passar al windows perquè en cap ordinador funciona l’audacity…. espero que en aquesta versió tan xula que ens han enviat (amb estoig i tot!) s’arreglin tots aquests problemes perquè si no no es podrà fer servir la linkat a totes les aules (les que tenen wifi), no podrem imprimir, i no podrem treballar amb l’auacity (som un centre que des del 2000 fem ràdio!).

Sincerament és una llàstima perquè de cara als nens la LINKAT va ser molt ben rebuda, els hi agrada, però és clar, sorgeixen problemes tècnics que fan difícil el seu ús. No sé si amb altres distribucions educatives d’altres comunitats autònomes que es basen en debian han tingut tants problemes… i aquí una altra pregunta: per què la LINKAT es basa en SUSE, distribució de pagament que ofereixen
suport tècnic -suposo que l’empresa que hi ha darrera Novell-? No serà això el que enlenteix la solució dels problemes tècnics?

Aquestes i moltes altres preguntes són les que se’ns presenten en el bloc del Jordi Perales on s’està duent un debat i intercanvi d’impressions que són força interessants.

Finlàndia… treiem conclusions?

Publicat el per
11

Fa uns dies la Carme Barba en el post que parlavem dels immigrants digitals va plantejar el següent:

"…perquè no parlem d’anar més enllà? "on diuen que la gent és neta, rica,
lliure, desvetllada i feliç" anem a Finlàndia!! va… intentem somniar
que hi arribem i que ens convertim en immigrants-pedagògics, perquè no?
per què no podem tenir aquí també una educació de semblant qualitat?
per què ens resignem a creure que no hi podem fer res?.

Sabem quines són les claus del seu èxit i no són pas tan difícils d’assolir."

Si ja hi havia debat a partir dels conceptes de nadius i
d’immigrants digitals, les paraules de la Carme van iniciar un altre
debat centrat en si els nostre sistema educatiu és de qualitat i si la
gran diferència amb Finlàndia és més social que educativa… a partir
d’aquí em vaig prestar a escriure un post sobre Finlàndia i poder
continuar així donant voltes sobre l’educació.

He llegit el material que està penjat al bloc de webquestcat, concretament
" La selección y formación del profesorado: clave para comprender el
excelente nivel de competencia lectora de los alumnos finlandeses" de
Javier Melgarejo Draper

Apuntaré aquí el que més m’ha cridat l’atenció:

Ajudes oficials

  • "Existen numerosas ayudas oficiales para las familias con
    hijos, y son especialmente importantes las ayudas a las mujeres.
    Dichas ayudas sociales aseguran que los hijos nunca sufran dificultades
    económicas que no aseguren una igualdad de oportunidades entre todos
    los niños y niñas del país. Las ayudas a la infancia y a la familia
    permiten, según la UNICEF 2000, que sólo el 4% de los niños finlandeses
    vivan en situación de pobreza (en Suecia esta proporción aún es menor,
    es del 2%; en el Estado español es del 12%)."

Paper de la família

  • "Las familias finlandesas tienen unas actitudes hacia el
    subsistema escolar y el aprendizaje que condicionan su funcionamiento.
    Por un lado, los padres finlandeses creen que la familia es más
    responsable que la escuela de la educación de los hijos (55%)."

Recursos socials

  • "Una de las variables importantes en este subsistema es el
    decidido apoyo por parte del Estado mediante una red de bibliotecas
    bien dotadas, conectadas entre ellas, con un personal muy cualificado y
    con una política de total libre acceso a los bienes culturales del
    país. Hay más de 1.900 bibliotecas públicas en el país, y 250 autobuses
    bibliotecas. El número de volúmenes por 1.000 habitantes es el mayor
    del mundo: 7.226 (cuatro veces más que España)."

El sistema educatiu

  • Finlandia tiene un modelo de escuela que encaja bien el modelo
    de organización del aprendizaje así como en una escuela que es corazón
    de la comunidad, y que se ajusta perfectamente con su ideal de una
    sociedad del conocimiento. Finlandia se dirige estratégicamente hacia
    esa sociedad, potenciando la escuela en red. El gobierno considera que
    la supervivencia cultural y económica depende de planificar una
    sociedad plena del conocimiento. En este diseño, la escuela es esencial
    como cuna de este modelo de ciudadanía.
  • La escuela finlandesa es una escuela pública mayoritariamente.
    Existen pocos colegios concertados, principalmente en la formación
    profesional.
  • Un dato sorprendente es que el número total de horas de
    instrucción entre los 7 y los 14 años de Finlandia es el más bajo de
    todos los países de la OCDE.. Proporcionalmente, en Finlandia se hacen
    menos horas de lengua que en el Estado español. La teoría
    constructivista es el paradigma pedagógico dominante que, como en casi
    todos los países, se aplica en los procesos de lectura y escritura.

A part de les cites anteriors m’ha cridat l’atenció que a les
escoles n’hi ha molta menys ràtio professorat-alumne, que hi ha un
seguiment psicosocial, que a les escoles hi ha infermeres pediàtriques
i que tothom dina gratuïtament.

I sobretot, el que més m’ha cridat l’atenció és tota l’explicació de
la formació del professorat com a clau de l’èxit, que els considerats
millors docents estiguin als cursos més baixos i que el nº de places es
planifiquin segons les necesitats del "mercat"… igualet que aquí, oi?

En el bloc de webquestcat podem llegir les propostes de millora que fa
Javier Melgarejo a partir del seu anàlisi.

Algú pot pensar que Finlàndia és molt diferent i que no es pot comparar… però jo em pregunto:

  • És el fred el que ens fa diferents o les voluntats polítiques?
  • Com pot ser, que experts que han estat analitzant informes PISA i
    models educatius arribin a la conclusió que la quantitat és millor que
    la qualitat? (evident! va per la sisena hora)
  • Si el model educatiu de Finlàndia aposta perquè l’escola sigui
    clau en la societat del coneixement… és tan difícil que els nostres
    governs facin el mateix?
  • A Finlàndia la vida familiar, laboral, social i escolar van molt
    compaginades… realment aquí és diferent… és l’escola qui ha de
    paliar el desajust horari i la mancança que tenen les famílies per
    poder estar pels nens…?

Podríem afegir moltes coses, que a l’escola es treballa la cultura
de l’esforç, que hi ha disciplina, que hi ha recursos… en definitiva,
crec que estariem parlant que a Finlàndia l’educació se la prenen més
seriosament.

Recursos nou: ARDORA i FLASH-slideshow-make

Publicat el per
2

En el bloc de la Lourdes Barroso he trobat un parell de recursos que ens poden anar molt bé aquest curs.

El primer ARDORA, un programa per fer una diversitat molt gran d’activitats, des de mots encreuats a puzzles, passant per activitats de relacionar, de geometira o de càlcul…

L’altre, el flash-slideshow-make, permet crear àlbums animats de fotografies.

Tant un recurs com l’altre poden anar molt bé per una webquest per a infantil i cicle incial que volem prepar: molta imatge i so.

Bloc pels alumnes, els nadius digitals

Publicat el per
25

Ja fa dies que amb l’elgg m’estic plantejant com fer servir els blocs amb els alumnes.

Sempre que preparo alguna cosa tinc l’hàbit de fer primer una recerca per internet per tal d’agafar idees, i n’he trobat bastantes.

Primer i a partir del bloc de l’Aníbal de la Torre i de José Fernando Melero he entrat en la reflexió de per què fracassen els blocs amb alguns alumnes. Tant un com l’altre apunten la idea que ja va expressar Francis Passini sobre els nadius digitals i els immigrants digitals.

Els nostres alumnes són els que ja han nascut immersos en l’era digital, són nadius digitals, mentre que els adults -la majoria del professorat- ha arribat tard a l’era digital. Joan Josep Isern fins i tot marca la data a partir de la qual es pot considerar una persona com a nativa o immigrant: els nascuts abans del 1965 els considera immigrants, i les persones nascudes a partir del 65 ja són natives.

Tal com apunten l’Aníbal de la Torre i el José Fernando Melero els nostres alumnes ja han triat els seus canals de comunicació: el messenger, msn space…molts d’ells els blocs per parlar dels seus interessos.

I des de l’escola i els instituts els hi plantegem l’ús dels blocs per altres qüestions, i no sempre s’entusiasmen!

Sigui com sigui continuo pensant que l’ús dels blocs ens poden ajudar en la nostra tasca diària, crec que poden ser una molt bona eina, sobretot pel procés que generen. Més enllà del producte final el procés que fa l’alumne davant la situació d’escriure és positiva ja de per si.

En aquesta línia he trobat el bloc de l’Eugenia "Haciendo las tareas" on planteja un guió per tal que l’alumne de 5è pugui escriure el seu diari… començaré a treballar a partir d’aquí.

Certament l’escola d’avui en dia treballa la diversitat, sempre parlem de la diversitat intercultural i ens preocupem de les aules d’acollida pels immigrants… ara bé, n’hi ha una altra diversitat: la digital… i aquí els alumnes són els nadius i el professorat som els immigrants 😉

Aquí deixo una prova de com s’expressen els nadius, un producte digital fet per nadius i per a nadius:

Les instruccions de principi de curs… en TIC

Publicat el per
Respon

Aquests dies he anat llegint les instruccions de principi de curs…. seré sincera, he anat per apartats i evidentment he anat primer a l’apartat 13. Tecnologies de la informació i comunicació (pg. 2520)…

I la veritat, m’he emocionat. He pogut llegir com a instruccions de principi de curs tots els projectes que fa temps fem a l’escola, per tant queda clar que són coses serioses i no manies de mestraTic:

"En la incorporació de les TIC en l’activitat educativa cal tenir en compte que:

– la introducció d’una xarxa informàtica de centre permet impulsar noves formes de relacionar-se i la possibilitat de treballar en equip amb professionals i alumnes d’altres centres participant en xarxes de coneixement compartit;"

"Per impulsar aquest procés cal que, progressivament:
– s’incorporin estratègies que facilitin la comunicació i la construcció del coneixement compartit emprant

  • diferents llenguatges (orals —ràdio per internet, podcast…—, escrits —edició de pàgines web, participació en blocs…—, audio-visuals —edició de vídeos, producció de dissenys multimèdia…),
  • diferents instruments de dinamització propis de l’entorn tecnològic contemporani, com les intranets de centre o la participació en xarxes de tota mena que vagin més enllà de l’estricta comunitat educativa física i
  • fórmules didàctiques que prioritzin l’ús dels recursos TIC i la feina d’equip;"

(No us enganyo si us dic que aquí, una mica més i em poso a plorar!: ràdio per internet, podcast, vídeo… feina en equip!!!)

"– es tingui cura que:

  • s’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir el que estableix l’art. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i lliure i obert per tal d’evitar el tràfic il·legal d’eines i recursos informàtics;
  • s’utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l’intercanvi de documents electrònics,
  • els materials creats des del centre i accessibles en línia s’ofereixin amb llicències que, alhora que en reconeguin l’autoria, facilitin compartir-los per a usos educatius."

(Programari lliure, oi?)

"Per a la integració de les TIC en els currículums de les diverses àrees s’ha de considerar:
– L’ús d’eines com el processador de text, presentacions, programes de càlcul, bases de dades, editors gràfics, sensors per a la captació de dades, càmeres digitals…
– L’orientació del treball dels alumnes: ajudant en la tria de la informació de la xarxa Internet, treballant amb diverses propostes didàctiques: webquest, comunicació a través de comunitats virtuals, projectes telemàtics, blocs, correu electrònic…"

(Fantàstic!)

"Per tal de potenciar l’ús educatiu de les TIC i assessorar l’equip directiu, el claustre i la comunitat educativa en la seva optimació, és convenient que a cada centre es constitueixi una comissió TIC, formada per un membre de l’equip directiu, el coordinador/a de TIC del centre i professorat dels diferents cicles, la qual:

1. Coordini la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC
en la pràctica educativa a l’aula.
2. Vetlli per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.
3. Animi i difongui l’ús de les TIC entre la comunitat educativa."

(Es reconeix també la importància de la comissió TIC al centre com element dinamitzador)

La veritat és que és un plaer veure com es reconeix la feina innovadora d’una forma oficial, ara només queda que aquestes instruccions siguin un primer pas, un primer gran pas per millorar l’educació i no acabin en paper mullat.

Què ens passa a Catalunya?

Publicat el per
6

Ja fa dies que estic seguint un debat a partir d’un post del Ramón Barlam i que m’ha portat a un altre de l’Aníbal de la Torre.

El Ramón, tot explicant el curs a Baeza sobre webquest amb el Sebas i la Carme, analitza les diferències que ha trobat entre Andalusia i Catalunya sobre l’estat de les TIC en els centres.

És clar, allà tenen els projectes de "Centros TIC", on els centres aposten a partir de presentar un projecte, basar tot el seu ensenyament amb l’ús de les TIC.

Llegint el seu post i les seves impressions recordava el meu procés implamantant les TIC a l’educació… i no puc negar que "l’ambient" ha anat de baixa. Si al principi hi havia en general més ganes d’innovar ara es respira com més mandra, molta por a que les TIC generin molta feina… i pel que he anat respirant amb altres coordinacions TIC això es fa més present dia a dia.

El motiu? No ho sé ben bé, igual els equips directius haurien de tenir línies més decidides d’actuació recolzant tot el procés de canvi (del windows al linux per exemple) en els centres educatius, igual hauríem de llegir més el que ens ve de les "espanyes" per veure si se’ns contagia una mica aquest alè d’innovació…. però del que estic segura és que l’administració és qui ha de fer el primer pas amb coherència i si aposta per programari lliure fer-ho de forma decidida (no pot posar linux -linkat- i deixar penjats als coordinadors d’informàtica, ha de motivar que les escoles plantegin com volen integrar les TIC en el seu centre…. ha de deixar de pensar que aquí ja està tot fet i que a sobre ho fem molt bé).

I mentre analitzava tot això estava d’acord amb el Ramón en que a part de tot això hi ha l’actitud personal de cada mestra:…. molta mandra i massa por! I també he anat repassant les diferents actituds del professorat en general i les reticències davant nous projectes, nous reptes o davant d’aspectes que desconeixem… perquè no cal tornar a dir que les TIC impliquen un canvi educatiu.

La prova de tot això ho tenim en el bloc de l’Aníbal de la Torre -ho apuntava la Carme Barba en el bloc del Ramón-. En ell podem llegir una carta d’una profe de Barcelona (pot servir d’exemple de la situació actual). El que és més sorprenent són les respostes, moltes, de gent d’Andalusia i la informació que li passen….

Realment, què ens passa a Catalunya? Arribarem a assumir que estem "anys enrera"? Per exemple hi ha programes bons, molt bons com l’elgg, que s’estan traduint al castellà i no al català…. això abans no passava, la innovació la teníem aquí, però ara….

Voleu algunes proves ;-)?:

Ceip San Walabonso

Declaració de Roa

Observatorio del ministerio

Guadalinex (el linux a Andalusia) portal

Guadalinex tutorial

Euskal Party

Xarxa averroes (xarxa d’escoles de la junta d’Andalusia)

Molinux (linux educació de Castella la Manxa)

…

Linkat (projecte de linux a Catalunya)

Xtec (xarxa de centres a Catlunya)

Model i metodologia "Gavilán"

Publicat el per
Respon

Aquest estiu m’han passat un article publicat a Eduteka sobre el model i metodologia "Gavilán".

Quan m’ho van passar em van preguntar si ho havia sentit alguna vegada, o si sabia alguna cosa de CMI ("Competencia para manejar información"). La veritat és que de competències bàsiques per al tractament de la informació aquí a Catalunya n’hem sentit a parlar força (dins les competències bàsiques de les TIC), el Xavi Rosell per exemple va estar fent un recull d’aquestes competències en el seu bloc, però com a CMI (o en català CTI) o mètode "Gavilán" no n’havia sentit mai a parlar.

M’he estat mirant l’article i l’he trobat molt interessant, el mètode en qüestió s’explica en el portal EDUTEKA, un Portal
Educatiu gratuït actualizat quinzenalment des de Cali, Colòmbia,
per la Fundació Gabriel Piedrahita Uribe.

Eduteka porta temps presentant materials amb plantejaments, idees pràctiques i recursos per ajudar al professorat perquè puguin desenvolupar en els seus estudiants
les competències per al tractament de la informació (Competencia para Manejar Información (CMI)). Aquest és un exemple de diferents models per a adquirir les Competències per al Tractament de la informació.

El mètode Gavilán planteja passos i subpassos per tal de no perdre’ns com a docents i ens ajuda a sistematitzar la recerca i tractament de la informació. Crec que ens pot ajudar en el plantejament teòric i pedagògic alhora de crear webquest, caceres del tresor, així com qualsevol activitat que plantegem al nen quan aquest s’ha d’enfrontar davant la recerca d’informació.

Aquest és l’esquema general:

He anat buscant més informació, no per millorar l’explicació d’Eduteka -que ja està prou bé- si no per tal de veure si a Catalunya o a l’estat espanyol hi havia plantejaments similars, i no he trobat massa cosa tret de la Biblioteca central de la Universidad de Lomas, Zamora on es planteja un bon esquema que també ens pot anar molt bé.

Ja tinc literatura per començar el curs!, això sí, si algú n’ha sentit a parlar del mètode "Gavilán", o l’ha provat, o desenvolupa alguna cosa similar… ho podem comentar i així anem compartint la informació (és el punt 4.c del mètode "Gavilán" : "Comunicar los resultados").

Elgg

Publicat el per
1

Tot preparant la web de l’escola aquest estiu he descobert l‘Elgg.

La web de l’escola la plantejo a partir del moodle, crec que és una molt bona eina que pot permetre a les mestres penjar notícies a la mateixa vegada que preparen cursos i material didàctic pels alumnes.

Aquesta part ja la tinc bastant enllestida, ara el que vull és mirar si l’elgg pot ser l’eina que arrodoneixi el moodle. Pel que he vist permet que els alumnes tinguin bloc amb possibilitat de podcsating i també amagatzemar fitxers, és a dir complir les funcions d’e-portafoli.

És el que s’anomena "panorama d’aprenentatge", possiblitant crear una xarxa d’aprenentatge entre els seus usuaris… a gabinete de informática he trobat molta informació sobre l’elgg.

I en el bloc del Jordi Adell:

"Está disponible un bloque que permite conectar un curso de Moodle con Elgg.
Elgg se define como «personal learning landscape» (paisaje de
aprendizaje personal) de código fuente abierto. Es una aplicación que
proporciona a sus usuarios una combinación de weblogs, espacio de
e-portfolio y herramientas para conectarse entre ellos y crear
comunidades.

La integración Moodle-Elgg requiere usar las versiones Moodle 1.6 y
Elgg 0.6 o posteriores. Funciona como un bloque que el profesor puede
colocar en las áreas laterales del curso, mediante el cual el alumno
tiene acceso a las novedades correspondientes a su cuenta de usuario en
Elgg: comentarios recientes en su weblog, etc. Además, existe la
posibilidad de que los alumnos puedan exportar sus tareas evaluadas por
el profesor en Moodle, a su e-portfolio personal en Elgg.

Elgg News: Elgg-Moodle integration
Eduforge: Moodle Elgg HOWTO"