A través de la Carme Barba he arribat a http://www.komcitiz.com/
Aquí uns exemples del que es pot fer:
Recursos fàcils: Komcitiz
Respon
Ràdio escolar
A cuaderno de clase José Mª González-Serna Sánchez ha penjat la presentació que hauria fet servir en un curs de professorat sobre ràdio escolar.
Realment és una llàstima que al final no el deixessin fer el curs… la presentació està molt ben plantejada.
I parlant de ràdio, dos webs sobre efectes sonors:
Més sobre web 2: necessitat de replantejar-nos coses
Durant tot aquest mes s’han anat penjant diferents opinions i articles sobre la web2 al bloc educa’t-educa’m.
L’últim post és un vídeo que ha penjat el Boris Mir, és molt il.lustratiu i ens permet entendre quina ha estat l’evolució fins arribar a la web2, amb les seves possibilitats i també interrogants.
MEDINALIA
Del bloc del Mudejarico arribo a Medinalia, un portal que recull més de 5200 emissores de ràdio en línea de 151 països diferents i 1600 canals de TV de 122 països… i en directe!.
Gràcies a aquest recurs que ens dóna a conèixer el Juanmi puc aplicar una eina que pot anar bé per seguir notícies del pais d’origen de bona part del nostre alumnat i que per altra banda són difícils de seguir en els nostres mitjasn de comunciació.
A partir de Medinalia podem seguir notícies de Pakistà, d’Equador, República Dominicana… i d’Espanya és clar (des de Barcelona TV a Canal Sur passant per Tele Madrid).
Tota una obertura al món i dels diferents mitjans de comunicació a través d’internet que pot anar bé per ampliar la visió dels nois i noies, tant els autòctons com els immigrants…. sobretot ens permet treballar la informació.
PEQUEÑA DEPRESIÓN LOCALIZADA
El llibre: Projectes telemàtics a Primària
Avui, la Sabina Redondo -membre de la xarxa Lacenet– i jo -membre de la XeR– hem anat a la UOC per recollir el llibre de la col.lecció: Dossiers did@ctic’s.
Fa un any ens van demanar si podiem escriure un llibre sobre els projectes telemàtics i tant la Sabina com jo vam dir que si.
Bé, després d’un any el llibre ja és una realitat. La veritat és que
estem les dues molt contentes. A mitjans de març es farà un acte de
presentació de la col.lecció, ja ens diran el dia… per tant ja informaré!.
El llibre tant es pot adquirir en llibreries especialitzades en educació
(a l’abacus estatarà en 15 dies) com per internet a través de la web de la
UOC:
http://www.editorialuoc.com/desc_colleccio.ysi?Lang=cat&Colleccio=32
Evidentment el llibre parla de molts projectes telemàtics, per tant de les diferents xarxes educatives i de molt treball en xarxa. Tal com ha dit la Sabina en un dels missatges adreçats a les persones que treballen amb el projecte telmàtic el món dels llibres:
"Esperem que tothom se senti representat. Hem pogut
escriure el llibre gràcies al treball de molta gent. Si més no quedarà com a
testimoni d’un temps i d’un país en això de les TIC."
La web 2.0 és dolenta?
En el bloc Educa’t-educa’m s’està duent a terme un debat sobre les potencialitats de la web 2.0.
S’ha anomenat un link que fa reflexionar, tot i no estar d’acord amb motles de les afirmacions, com per exemple el títol: "gilipollez 2.0".
La web 2.0 són unes eines, noves eines, que ens permeten fer moltes coses de forma compartida i sense saber massa (o gairebé
res) a nivell tècnic.
Les potencialitats són increïbles i els perills, també.
- Potencialitats:
Permeten la interacció, l’augment de diferents continguts, diverses
maneres de comunicació multimèdia, treball col.laboratiu a partir de
webs dinàmiques que faciliten la creació compartida de materials (des
dels blocs al "writely")…
- Perills: bàsicament en veig un
parell. Que totes les plataformes on es mou la web 2.0 estan lluny, no
sabem ben bé qui hi ha darrera, o si…. o són del google o del
yahoo… i si un dia diuen que és de pagament? I si la gent no aprèn a
superar-se perquè tot és fàcil?…..
Les avantatges esdevenen
perills, que sigui fàcil pot fer que ens pugui crear dependència i que
no sapiguem després fer una senzilla web.
La creació de continguts estan "sota marca" (blogger, youtbe…)
La
web 2.0 és dolenta? No, evidentment no. La web 2.0 és l’eina o són les
eines que ens faciliten fer moltes coses, poder-les compartir i tenir
interactivitat, per tant la web 2.0 és un "guany".
El problema
és en mans de qui estan aquestes eines. Potser la solució seria que
aquestes plataformes estiguessin més "segures", per exemple pel que fa
a nosaltres: que el Departament d’ensenyament tingués al servei de
mestres i alumnes eines 2.0, per exemple:
Podcasting per les
escoles, un "youtube escolar" per facilitar penjar vídeos, unes eines
d’e-portafolis (no és pas tant difícil instal.lar un elgg), un sistema
de creació de blocs per no acabar recorrent al blogger (i no parlo que
la gent s’instal.li al seu phobos…si no que hi hagi una plataforma
tipus blogger per alumnes i professors), un àlbum fotogràfic tipus el
filrk…etc.
Oi que si fos així ningú posaria en qüestió la
web2.0 i podriem començar a parlar de com ens poden ajudar aquestes
eines a l’educació?.
Les passades jornades d'audiovisuals…Recursos en xarxa
El passat dilluns 29 de gener es va realitzar la jornada tècnica d’audiovisuals. Per tothom va resultar molt interessant tot i que també coincidia tothom que era necessari de pair tanta informació!
Per entendre el sentit de la quantitat de recursos que es presentaven vaig plantejar la jornada a partir de la construcció d’un bloc col.lectiu: el bloc del sati de ciutat vella, i allà vam poder provar alguns dels recursos que les jornades plantejaven:
El Razz, el Podomatic, el Clickcaster, el bubbleshare, el Flickr i el youtube amb el media-convert.
Per fer-ho vaig preparar uns quants tutorials:
Totes les adreces d’aquests recursos i de molts altres les podem trobar a la web del material de les jornades.
En aquesta línia aquest post de educ.ar (El mundo en un telar de imágenes) ens ajuda a entendre per què podem fer servir el Flickr.
Aquesta jornada ha plantejat molts recursos web2 al servei de l’educació, presentar-los a través d’una jornada tècnica ha estat una bona manera de començar a introduir les seves potencialitats.
WEB 2.0 educatives
Del Xavi Rosell arribo a aquesta presentació sobre la web 2 educativa:
En el bloc del Xavier la Carme Barba apunta la necessitat de tenir bases pedagògiques davant aquest potencial tècnic.
Jo afegiria: La web 2 ens facilita la vida però sobretot ens permet treballar en xarxa i ens permet treballar col.laborativament. De fet la web 2 no s’enten sense els RSS, el que ens permet realment està en contacte, estar en xarxa… d‘això ens parla l’Aníbal de la Torre.
Per aprofitar el potencial de la Web 2 cal tenir predisposició a entendre l’ensenyament com a treball en equip i tenir les idees pedagògiques molt clares.
Si les tenim ben clares segur que sabrem utilitzar aquestes eines com a suport per potenciar l’aprenentatge significatiu, la recerca d’informació, la transformació de la informació i poden ser molt bones eines per a incorporar-les en les nostres webquest (tant pel que fa a les tasques com a la recerca d’informació).
Tant de bó la web 2 ens ajudi a millorar la nostra tasca educativa…. una educació 2.0 ?
Uns quants recursos web.2
Ara feia dies que no llegia els blocs on estic sindicada i la veritat és que m’he hagut d’aturar un moment a respirar de tanta informació que tenia acomulada.
La majoria dels recursos són fruït de la web.2, la veritat és que amb ella augmenten les possibilitats de creació i d’autonomia… i per tant educatives.
En algun altre post ja plantejaré els dubtes que em crea la web.2, ara però anomenaré uns quants recursos que he llegit avui en els meus rss:
Compartir presentacions a internet (i de pas, passar presentacions dins d’una web igual que fem amb els vídeos).
Un teclat virtual amb opció per poder escullir el teclat segons l’idioma (ideal quan estem de viatge).
Stream, la teva pàgina personal a youtube.
Sigui com sigui el nou plantejament del que és internet ens facilita la vida… tot i que no com a aquest noi:
