Post campus i post colònies 2.0

Publicat el per
Respon

Mentre vaig acabant l’escola d’estiu de webquestcat, per cert aquest any els alumnes fan les webquest amb el google sites, visc de prop les reaccions de nanos preadolescents que han acabat les seves estades esportives (campus) o les colònies.

Després de 10 o 15 dies intensos venen els plors i els comiats… en aquestes edats tots els sentiments estan a flor de pell, i recordo els disgustos que tenia jo a l’acabar l’estiu quan tenia la mateixa edat, la sensació de trencament amb els amics, la sensació de companyonia i llibertat que es trencava de cop i volta…

I ara els sentiments continuen igual però amb una gran diferència, quan jo era joveneta escrivia cartes que rebien resposta al cap de quinze dies (i quina alegria al rebre-les!), ara però les relacions han canviat. Al baixar de l’autocar el meu fill tenia a la motxilla la tira de nº de telèfon, el mateix nº d’adreces de messengers i un grup nou al facebook on entrenadors, joves i monitors comparteixen imatges, aficions i records, el meu fill ja ha fet un vídeo que ha compartit amb el grup.

Avui la comunicació és instantànea, no cal esperar, i els lligams són més forts. Realment la comunicació 2.0 permet els nostres joves comunicar-se i estar més units que mai.

El que m’ha sorprés és veure com xategen en anglès amb els amics que han conegut d’un altre pais. El primer que m’ha passat pel cap és adonar-me de com les tecnologies poden facilitar el practicar idiomes, després una altra reflexió m’ha vingut al cap:
Quan escriuen en anglès estructuren totes les frases, no escriuen amb "llenguatge sms"… per tant escriuen "millor" perquè no acaben de dominar l’idioma… Si això és així, podem arribar a la conclusió que els nostres joves "juguen amb el llenguatge" perquè pensen que el dominen?…..

FINAL DE CURS, FINAL D'UNA ETAPA

Publicat el per
4

Amb el 23 de juny ha arribat el final del curs escolar, i amb ell, els comiats.

Durant el tercer trimestre els alumnes de 6è (com cada any) han
estat preparant un vídeo per poder expressar què ha significat per ells
els anys a l’escola, quins són els sentiments amb els que es queden,
els records…. Ha estat un treball molt interessant que aquest any he
pogut fer amb la Núria Cervera, la tutora del grup i companya de mil projectes.

Amb aquest vídeo han pogut donar les gràcies, i la frase d’agraïment és prou clara: "Gràcies per confiar".
I és que en les valoracions de l’últim dia ho deien ben clar: a
principi de curs no sabien que es podien portar millor, no sabien que
si ho feien aprendrien més, ni que s’ho passarien millor en el "bon
rollo" que en el conflicte… i expressaven obertament que es sentien
millor si es confiava en ells i se’ls hi demostrava que podien fer-ho.

Això que expressaven aquests nens i nenes d’11 i 12 anys els pedagogs i sociòlegs ho anomenen "empoderament",
i la veritat… sentir les seves paraules i les seves reaccions l’últim
dia de curs em va fer sentir emocionada i orgullosa, emocionada pel que
transmetien i orgullosa per la feina ben feta, però sobretot perquè en
moments com aquests, els mestres podem aprendre molt dels nostres
alumnes.

Amb aquest final de curs els alumnes han tancat una etapa, i jo
també, com ells deixo el Drassanes i marxo a una altra escola…. molta
feina per fer i nous reptes, una nova etapa que començo amb molta
il.lusió.

Només em queda donar les gràcies als nens i nenes de l’escola
perquè m’han permés aprendre dia a dia, m’han ajudat a millorar en la
meva feina, però sobretot…. han confiat en mi i sabien que ho podia
fer 😉 Gràcies macos!

Aquí deixo el vídeo de final d’etapa:

ELS PRODUCTES DE LA WEBQUEST

Publicat el per
Respon

Just a final de curs! Tal com havíem previst, hem pogut acabar bé amb els nens i nenes la webquest "La història en còmic".

Ha estat un treball molt interessant i complert:

  • Els alumnes de 6è han cercat informació en llibres i internet sobre la Guerra Civil: l’han situat en el temps, han avariguat quins bàndols estaven implicats, l’orígen, les conseqüències… però ja se sap que els fets històrics els entenem millor si són viscuts, oi?
  • Per aquest motiu la webquest ha plantejat (després d’haver fet la investigació), fer entrevistes a avis per tal que, en primera persona, els expliquin què va ser la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Amb aquestes entrevistes els nens i nenes han sentit, a través de les vivències de la gent gran, com era aquella època, tant propera i tant llunyana alhora.
    En el moment que els alumnes preparen les preguntes ja han transformat la informació, ja que passen a "format pregunta" les coses que acaben d’aprendre.

    Aquí es poden sentir les entrevistes.

  • Per acabar, un cop realitzada l’entrevista i haver-la escoltat una vegada més, el grup de treball ha triat quina anècdota, vivència… podia ser transformada a còmic… i aquí teniu el resultat. Si es clica al mig es veu més gran:

El codi QR

Publicat el per
Respon

Fa dies que volia escriure sobre els codis QR, en Narcís Vives em va parlar un dia i vam estar comentant les possibilitats didàctiques que es podien crear:

  • Generar codis QR i deixar-los exposats en un itinerari perquè els nanos anessis descobrint pistes o bé ampliar informació ( en un carrer concret penjar un codi QR i els nanos han de descobrir què hi diu).
  • Que per grups els nanos generin codis QR com a complement d’una exposició.
  • Ampliar informació d’una exposició en paper, ja que amb els codis QR pots enllaçar a una plana web.

De tot això parlàvem i de seguida vaig anar a la web que ha creat, QR Channel, per tal de baixar-me el programa que necessitava el meu mòbil i poder tenir el descodificador. És una bona eina per tal de convertir el mòbil en una eina didàctica.

Animeu-vos a baixar-vos el programa en el mòbil, mentre tant us deixo un codi per desxifrar… si teniu el descodificador és clar 😉

PRESENTACIÓ DE DOS LLIBRES

Publicat el per
Respon

Presentació conjunta de dos llibres:

1- Recursos TIC, per a tutoria en l’ educació secundària de Núria Alart i Joan Ruaix

2- Les Webquest en l’educacio infantil i primaria de Jordi Adell , Carme Barba, Sebastià Capella i Iolanda Bernabé

El dia 2 de juny a les 18:30 a la Seu Central de la UOC (Avda. Tibidabo 39).
Amb la taula rodona Com podem millorar l’ensenyament i aprenentatge
amb TIC? Recursos i metodologies innovadores, seguida de la presentació dels dos llibres per part dels seus autors.

Imatges, Begues? Projecte educatiu

Publicat el per
2

Aquest
matí hem participat en Imatges
Begues 2009, tal com podem llegir a la
web de l’ajuntament del poble:

"Imatges 2009 és el resultat de les conclusions del
primer fòrum del Projecte Educatiu de Begues (PEB) l’abril de
2009, en detectar la necessitat de promoure el tema de la Comunicació
en diversos àmbits al nostre poble.

És per aquest motiu que
el PEB, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Begues han
organitzat una jornada audiovisual amb tallers de weblogs, ràdio,
tv, cinema, fotografia, contes i dibuix."

Ha estat la primera vegada que he fet un taller de ràdio "no
dirigit a mestres", i he de dir que m’ha encantat. Sempre diem
que la societat viu de ple en el segle XXI i que utilitza les eines
audiovisuals i tecnològiques d’una manera quotidiana i integrades en
la seva realitat. També diem que l’escola s’ha de posar al dia i fer
el mateix, que no podem tenir escoles "enquistades" en
maneres de fer d’altres temps.

En el taller d’avui, tant la Núria com jo que érem les
formadores, ens hem adonat que realment la ciutadania és molt
autònoma i s’espavila.

Quan hem presentat el kit d’àudio del CRP de Begues les
participants en el taller (participació intergeneracional i femenina
al 100%) han entés ràpidament que era fàcil, que era una eina molt
i molt potent, i que el podien muntar a diferents llocs: des de fer
un racó a la biblioteca del poble a qualsevol casal o entitat.

Després han decidit, que com que el programa que farien quedaria
penjat com un mp3 a internet per ser escoltat per molta gent,
que parlarien del seu poble, concretament del que tenien en comú
totes elles: La coral.

És així com han començat a fer el guió i ha sortit un programa
brodat, ho han fet molt i molt bé, fins i tot s’han espavilat en un
moment per aconseguir baixar-se d’internet una de les cançons que
canten i que tenen a la web. També han buscat la manera de
solucionar el problema quan el servidor on s’allotjava la cançó
ha deixat de funcionar: de la manera més normal, una d’elles ha fet
una trucada al mòbil per demanar que li enviessin per correu
electrònic l’arxiu d’àudio, l’han obert pel hotmail i han gravat
allà mateix un cd d’àudio i…. voilà! ja tenien l’àudio per
poder posar al programa… el seu àudio de creació pròpia.

Res… que l’autonomia que han demostrat aquestes persones en el
taller m’ha fet adonar que la ciutadania està al dia, és autonoma i
utilitza els mitjans amb una normalitat "aplastant", i
també….que la ciutadania, dins dels projectes educatius de ciutat
o no, sempre té ganes d’aprendre i d’utilitzar les eines amb fins
socials i fer xarxa.

Ara falta que el món educatiu de les escoles aprengui a tenir la
mateixa autonomia, tingui la visió de veure les avantatges d’aplicar
les tecnologies amb finalitats educatives i socials, i que, des de
les escoles, s’utilitzi la tecnologia amb la mateixa passió (que vol
dir participació!).

Realment una bona experiència! Si voleu podeu sentir el Programa
pilot de la Coral Montau de Begues… tot un plaer!

ADHEREIX-TE AL MANIFEST

Publicat el per
Respon
Manifest en contra de
l’OBLIGATORIETAT d’utilitzar llibres de text digitals per poder entrar
en el porgrama 1:1, un alumne-un portàtil.
No podem deixar perdre l’oportunitat d’aconseguir millores a l’educació que impliquin un canvi metodològic necessari per poder treballar per competències i crear l’escola del present i del futur.

Adheriu-vos al manifest! Entre tots podem intentar tenir la força suficient per a poder canviar les coses, fer propostes de millora i pensar l’escola que volem.

http://llibresdigitals.wikispaces.com/

Tertúlia sobre el tema amb Pilar Soro–Carme Barba–Núria Cervera–Anna Pérez.

Les proves de 6è del 6 de maig

Publicat el per
Respon

Ja són públiques les proves sobre competències bàsiques de 6è. En el bloc de Nosaltres competents podem veure-les i analitzar-les.

En el bloc RecursosAula la Núria Cervera ens explica en detall com va anar el dia ja que li va tocar ser aplicadora i ens deixa unes quantes pregunes a l’aire per tal de reflexionar.

Parlant amb ella i veient les proves arribo a la conclusió que les proves estaven ben fetes i que ens poden servir per reflexionar, tal com diu ella, sobre la nostra pràctica docent: Realment treballem per competències?

Sobre tot el "muntatge"… em faig les mateixes preguntes que es fa ella 🙂

El projecte 1:1… Anem encaminats?

Publicat el per
9

Aquests dies a la XTEC veig dos enllaços que m’indiquen que alguna cosa està passant, un enllaç m’esperança, l’altra… tot i que li veig moltes avantatges m’espanta. M’explicaré millor:

L’enllaç que m’omple d’esperança és Pla TAC de centre, tot i que encara és un document de treball hi veig unes línies molt clares de per on podem (i hem) d’anar.

Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l’altra enllaç, Continguts digitals i ordinadors 1:1:

"L’escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes són nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l’oci i la comunicació però que han de ser guiats en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’Escola Digital no és
únicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia sinó que és una escola que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat i que requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic."

Crec que el document del Pla TAC apunta a que el més important és el canvi metodològic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l’enllaç Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:

"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment,
no representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia
utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes
eines per innovar."

És evident que la frase que em preocupa no és la que fa referència a la innovació si no a la que afirma que no hi ha discontinuïtat amb la metodologia utilitzada fins ara. I és que em fa por que es pugui arribar a la conclusió que el fet que cada alumne tingui un portàtil representi cap innovació.

I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la pàgina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, és a dir el llibre digital, per la pàgina 23 i feu els exercicis"? És a dir… continuarà tot igual?

El Pla TAC apunta canvis metodològics i organitzatius, i no sé si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d’haver una relació de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla també i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest….)… en canvi en el projecte 1:1 veig una intenció molt clara:

"Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la
utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)"… vol dir això que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?

Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, però m’agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:

"Convé que la visió sigui formulada a través d’un procés de reflexió entre tot el professorat del centre i, si és possible, de la comunitat educativa. És molt important que hi hagi informació, discussió i diàleg en el si del claustre. Per tal que això es pugui produir de forma coherent,
és molt recomanable que inicialment hi hagi una formació de tot el claustre conjuntament (o, si no és possible) del major nombre de professorat. Això farà que aquesta visió es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visió és la imatge compartida sobre el què volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."

Iniciem doncs el debat que se’ns proposa des del Departament d’educació i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l’escola digital que tan desitgem.

PER FER RÀDIO A L'ESCOLA: FORMACIÓ DE PROFESSORAT!

Publicat el per
3

Ara
que estem a les portes de finalitzar el curs escolar es van acabant
també els seminaris, els tallers i les formacions dirigides al
professorat que s’han fet al llarg de l’any.
Aquest curs, a més a
més de fer ràdio a l’escola he tornat a fer de formadora, amb la
meva companya Núria
Cervera ,
realitzant diferents tallers de ràdio per al professorat, des de
l’Hospitalet fins a Sant Andreu passant per Begues…. sigui com
sigui la dinàmica sempre és la mateixa:

Comencem el curs
fent una presentació de les potencialitats didàctiques que la ràdio
ofereix:

  • La
    ràdio permet treballar les competències lingüístiques, tant a
    nivell escrit per fer els guions com a nivell oral en el moment de
    fer el programa.

  • Possibilita
    que el treball col.laboratiu sigui real, ja que el treball en grup
    esdevé compromís per part de tots els membres: com que tenen un
    objectiu comú tots s’ajuden a fer-ho possible.

  • Amb
    la ràdio treballem la competència audiovisual ja que els alumnes
    aprenen a fer servir l’àudio per poder transmetre idees i
    sentiments.

  • Amb el projecte de la
    ràdio a l’escola, la tecnologia té sentit ja que les màquines
    estan al servei d’objectius didàctics i pedagògics i els nanos
    aniran dominant eines tecnològiques que els permetran comunicar-se.


Després
d’aquest primer moment, que permet reflexionar sobre ràdio i escola,
escoltem diferents programes de ràdio. La idea és que des de
la primera sessió els mestres assistents al taller s’adonin de les
grans possibilitats que té el projecte i que és un projete
que pot abarcar a qualsevol edat, per tant pot ser un projecte
d’escola, i per altra banda que és un projecte a l’abast de tot el
professorat.

Les sessions que venen a continuació són molt
manipulatives ja que la idea és aconseguir que, amb dues o tres
sessions, el professorat assistent sigui prou autònom amb el
programa audacity
i pugui gravar les
produccions que fan els nens i alhora editar el so (tallar el
que s’ha fet malament, posar músiques de fons, baixar la veu…. ).
Aquest és un programa prou intuïtiu com perquè qualsevol mestre,
amb una mica de ganes, es llenci a practicar-lo.

Aquestes
sessions són bastant lúdiques ja que als mestres se’ls demana que
facin de "nens", és a dir que creïn el seu propi
programa. D’alguna manera demanem als mestres que segueixin el mateix
procés que després demanarem als alumnes.

Un cop fet el
programa ve la sessió d’ensenyar a penjar el producte a internet.
L’opció triada en el nostra cas ha estat la de penjar el fitxer al
servidor de la xtec i penjar després l’adreça en un bloc.

Un
cop acabat el curs, la modalitat que hem fet en el taller de Sant
Andreu, on participaven dues escoles (Ceip
Emili Juncadella
i Ceip
Rosa dels Vents ),
ha estat deixar passar unes
setmanes per tal
de permetre que el professorat ho apliqués amb els seus alumnes.
Després ens hem reunit per escoltar les produccions i valorar-les, i
finalment hem fet les valoracions globals. La veritat és que omple
de satisfacció adonar-te com el projecte va quallant a les
escoles.
Hem
pogut comprovar que les coses que més valoren els mestres són:

  • El
    fet que la ràdio acaba sent un projecte d’escola ja que entusiasma
    a nens i a mestres.

  • La
    importància que els alumnes més grans es puguin encarregar de fer
    ràdio amb els més petits o editar les produccions dels més petits
    de l’escola.

  • El
    fet que les eines siguin assequibles, que vol dir fàcils
    d’utilitzar.

  • Que
    els nens i nenes aprenen a llegir i a entonar més bé

  • Que
    es prenen la feina a fer seriosament tot gaudint i treballant
    alhora…


En definitiva,
l’experiència de formació en el Ceip Emili Juncadella, que ha crat
la JUNKARÀDIO
i la RÀDIO
del Ceip Rosa dels Vents, ens fa adonar de com és d’important
compartir experiències i idees, i com és possible aprendre els uns
dels altres.

Segur que si escoltem les produccions que fan els
alumnes d’altres centres tindrem noves idees i podrem ampliar les
nostres propostes. Si a més expliquem com treballem amb els nostres
alumnes segur que hi ha més mestres que s’animen a compartir les
seves experiències i així ens enriquim tots plegats.