- Entra al google www.google.com i escriu en el buscador el
següent, si vols fes un "ctrl+c":
encontrar un trabajo digno con un
sueldo decente
-
Després clica el botó [voy a
tener suerte].
Increïble !!!!!!
Què et
sembla?
Què et
sembla?
M’han passat la web dels textos de l’agenda llatinoamericana.
Realment està molt bé, ja que en una sola adreça puc tenir textos de Casaldàliga, Boff, Comín… cites de Galeano:
“Al fin y
al cabo, actuar sobre a realidad y cambiarla aunque sea poquito, es la única
manera de probar que la realidad es transformable”.
Un amic d’Equador m’ha enviat aquest missatge i demana que es faci difusió. Per tant el penjo al blog:
El gobierno de Lucio Gutiérrez ha caído y me permito hacer
llegar a mis amigos del exterior la siguiente comunicación que redacto como
verdad histórica y que debe ser difundida para en algo aclarar la verdad de los
hechos
EPILOGO
Consolidado el golpe de estado, los medios amarillos glorifican a los
manifestantes llamándoles "heroico pueblo de Quito" minutos después el "heroico"
pueblo se desborda rechaza también al congreso e impide la rápida sucesión
presidencial, entonces los medios llaman al ejercito a parar a "las turbas
anarquizadas que impiden la democracia
El Ecuador es un pequeño país de inmensas riquezas naturales
con posibilidades optimas para el desarrollo agrario, turístico e industrial.
Tiene petróleo, mar, toda su extensión es área cultivable, tiene las Islas
Galápagos y es parte de la amazonía,. Sin embargo es el país menos equitativo
del sur del continente, el de más alta desnutrición infantil y mortalidad
materna. El Ecuador es víctima del sistema y de una oligarquía corrupta que
parásita al pueblo trabajador.
Esta verdad que es la verdad histórica, sea difundida por
Internet a quienes por curiosidad o solidaridad se interesen por mi país
DR. Tomas Rodríguez león
Fa un parell de setmanes van fer un 30 minuts sobre la nova pobresa, anomenat Tocar fons.
No el vaig veure, però ara ho puc fer a través de la seva web: web de 30 minuts
Tot i que en el reportatge hi havia una part de la pobresa de sempre, el reportatge fa reflexionar força sobre la situació d’estar penjat d’un fil en el que hi podem ser-hi tots i totes.
Avui, dissabte 27 s’està duent a terme una activitat emmarcada dins FESINTERNET.
Les 12 hores de ràdio de Ravalnet.
I ha tingut repercussió mediàtica a La Malla i a Vilaweb. A més a més Vilaweb ha fet un especial dins el seu diari de l’escola on podem trobar material per a treballar a l’escola per tal de parlar dels usos d’internet.
Escolta ara la ràdio: No t’ho perdis.
Aquest hivern està sent dur a Barcelona. Portem una llarga temporada de fred i no té intenció d’aturar-se.
Fa dies que tinc fred, però aquest matí, al sentir la ràdio (escolto la Com amb el Barril) m’he quedat encara més glaçada.
Un 3% de més fred, de més gelor, aquella fredor que sents quan has
escoltat alguna cosa simplement increïble: la reporducció d’un diàleg:
Presi: Ai, ai, ai… que dic allò del 3%
Cap de l’oposició: Doncs retira el que has dit perquè si no no et recolzaré amb l’estatut.
Presi: Ai, ai, ai,… ho retiro per un interés que importa més a Catalunya…
I aquí comença la perplexitat. No pot ser. No ho he sentit bé. Però si , el Barril que ho torna a posar.
I davant aquesta notícia hem anat a treballar, i la gent del Carmel continua un dia més sense casa i amb falses promeses.
La falàcia més gran és que s’ha posat sobre el Parlament de Catalunya l’afirmació que les corrupteles s’han de tapar per un interés per Catalunya
, i és clar, jo que sóc de Catalunya em quedo gelada, amb un fred
intens, més fins i tot del que ja fa, perquè a sobre m’han dit que és
pel meu interés.
Afortunadament a través de la blogosfera catalana com a mínim podem
protestar i dir la nostra, i que voleu que us digui… entrar una mica
en calor.
El proper dissabte dia 26 de febrer a Ravalnet es realitzaran 12 hores de ràdio en directe.
A hores d’ara els diferents joves i adults del barri del Raval que fan programes a Ravalmedia estan preparant els seus especials pel 26 de febrer.
Ho podeu escoltar, i en directe!! a Ravalmedia, la ràdio popular i d’internet de la xarxa ciutadana del barri del Raval, Ravalnet.
06/2/2005 08:15
De tothom és sabut que els weblogs poden fer un bon
servei social: dir el que passa a temps real, fins i tot abans que els
medis de comunicació oficial.
El Vicent Partal i Vilaweb han enviat un redactor, l’Enric Borràs, a seguir el tema sobre el terreny, escrivint un bloc.
Si voleu seguir el dia a dia aneu al BLOC DEL CARMEL
És un bon exemple de com els blocs poden ajudar a estar ben informats.
20/1/2005 11:37
Hola.
Està circulant aquest correu d’Amnistia Internacional per internet.
Només s’ha de clicar l’enllaç (fer clic a l’adreça web) i omplir el formulari d’Amnistia Internacional per signar.
Aquesta és l’adreça: http://www.es.amnesty.org/actua/iran_dic04/
I aquest el missatge:
REENVIA A TUS CONTACTOS!!
Éste es el mensaje de amnistia internacional:
Leyla es una joven iraní de 19 años condenada a morir lapidada. Aunque es
una mujer adulta, su capacidad mental es de 8 años.
Leyla fue obligada a ejercer la prostitución desde los 8 años. Con 9,
tuvo
su primer hijo. Con 12 su familia la vendió como "esposa temporal". Con
14
años dio a luz a gemelos. Después del "matrimonio temporal", su familia
volvió a venderla a un hombre de 55 años, casado y con hijos. Él mismo
llevaba los clientes a casa.
Tras sufrir varios castigos de latigazos a lo largo de su vida, el 28 de
noviembre pasado Leyla fue condenada a muerte por un tribunal de Arak
(Irán)
por delitos "relacionados con la moralidad".
Desde Amnistia Internacional te pedimos que actúes ahora. Porque entre
Leyla
y la muerte, sólo estamos nosotros.
Ayúdanos a generar la presión suficiente para que los tribunales de Irán
dejen en libertad a esta mujer. Sólo tienes que hacer clic aquí:
FIRMA AQUÍ: http://www.es.amnesty.org/actua/iran_dic04/
En nombre de Leyla, muchas gracias.
Esteban Beltrán
Director
2 comentaris.
11/1/2005 06:12
Ahir vaig veure la Pilar Manjón al programa La nit al dia . de la Mònica Terribas .
És un programa que sovint miro, ahir concretament vaig veure L’entrevista .
Em va impactar la serenitat de les dues: una per retenir la ràbia i el
sentiment, tot i que el seu discurs, racional i ple de sentit comú,
n’estava ple a bessar.
L’altre per la seva professionalitat alhora d’enfocar una
entrevista, que tot i ser dura (com ella mateixa va dir) va poder donar
una lliçó de política a tot aquell que la vulgui escoltar.