Kit de resistència per a fumadors

En el bloc de la Lourdes Barroso he vist un enllaç molt interessant, el kit de resistència per a fumadors.

Com a ex-fumadora només puc dir que estic completament en contra d’aquesta llei, no entenc tanta intransigència, tampoc entenc aquesta duresa quan en definitiva, la persona fumadora atenta contra la seva salut….

En canvi hi ha altres drogues completament permeses: l’alcohol. No atenta molt més a la salut pública un alcohòlic a mans d’un volant?

No fa molt més mal l’alcoholisme dins d’una família?

No entenc com, davant d’aquests perills, no es fan establiments, concretament bars i restaurants on es digui:

  • AQUÍ POT PRENDRE ALCOHOL
  • ESTABLIMENT LLIURE D’ALCOHOL I RIC EN SUCS NATURALS

No, no ho entenc, igual que no entenc què passarà ara a les escoles, hi haurà companyes i companys que marxaran dels centres a l’hora de l’esbarjo?

Sigui com sigui, i davant del futur immediat, aquí va el KIT DE SUPERVIVÈNCIA PER A FUMADORS/ES... amb tot el meu "carinyo" d’ex-fumadora … (menys mal que ja ho he deixat, que si m’obliguessin, no se pas…. no seria millor convèncer? 😉 )

Enllaços sobre la immigració al Raval i Ciutat Vella

A continuació alguns enllaços sobre la immigració:

Opinió del Joan Clos sobre els aldarulls a França

"el alcalde ha añadido que en Barcelona la inmigración está distribuida
en todos los distritos, y los precios de las viviendas, a excepción de
Les Corts y Sarriá-Sants Gervasi, están en una franja muy estrecha", lo
que ha evitado que se produzca una segregación excesiva del espacio
urbano."

Dades de naixements per districtes amb % d’immigració (segons l’Ajuntament de Barcelona)

Més del 44% dels naixements van ser fills d’immigrants a Ciutat Vella, els altres barris no arriben al 20 % ni a un 10%

Telenoticies.com Dades del 2003

"La població immigrant de Barcelona s’ha
multiplicat per quatre a la ciutat en només cinc anys. Ho constata un
estudi que ha presentat la Universitat Politècnica de Catalunya, que, a
més, apunta a uns canvis en els hàbits dels estrangers. Fins ara, la
majoria es concentraven a Ciutat Vella, però ara aquest sector de la
població es comença a distribuir per tota la ciutat, això sí, molt
lentament." (…)

"Si ens parem en una cantonada qualsevol del
Raval de Barcelona i badem una estona no trigarem a constatar la
realitat multicultural que marca i defineix aquest barri. Veurem tots
els colors de pell imaginables i escoltarem tota mena de llengües. Si
poguéssim veure els passaports dels veïns, en trobaríem de fins a 34
nacionalitats.

Aquesta part de Barcelona és un bon exemple del veritable "boom"
migratori que ha viscut la ciutat els últims quatre anys i que ha estat
constatat per un estudi del centre de recerca de la Universitat
Politècnica de Catalunya.

Les dades revelen que l’any 99 hi havia 41.000 immigrants
empadronats mentre que aquest any ja se’n compten 163.000. La comunitat
més nombrosa és la dels equatorians, un 16,5%, seguits dels europeus
comunitaris, un 13,5% i els colombians, marroquins, peruans,
pakistanesos i argentins.

A Barcelona, un 10,7% de la població empadronada és d’origen
estranger, però la distribució no és homogènia: al Raval, el 47% dels
veïns són de fora; a la zona de la Ciutadella ho és el 31%; al barri
Gòtic, el 25%; al Poble-sec, el 21%, i a la Barceloneta, el 20%."

La foguera de la integració. Article de Alain Duhamel, analista de Libération.

"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen."
(…)
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."

Enl

Per què es cremen les escoles?

Al Periodico he pogut llegir un article de ALAIN Duhamel
Analista polític de
Libération anomenat "La foguera de la integració".

És un article molt interessant, més per aquella gent que com jo, treballem en barris on la immigració és molt gran.

L’article intenta buscar les causes de la revolta i parla clarament del mètode integrador del pais:

" La República francesa volia demostrar al món
que, amb el seu laï- cisme, la seva escola, el seu idioma, el seu
passat, els seus valors universals i el seu Estat voluntarista era
capaç de metamorfosar qualsevol estranger en un gal bigotut, patriota i
rondinaire, vingués del continent que vingués i fossin els que fossin
el color de la seva pell i les seves creences d’origen. Una assimilació
tan metòdica com aquesta constituïa una de les peces clau de la famosa
excepció francesa."

Tots recordem les notícies al diari sobre els mocadors, la prohibició de portar-los a l’escola… l’article planteja que igual aquesta uniformitat ha estat una de les causes, a més de l’econòmica i social.

Per què la foguera? Per què es cremen les escoles? Aquesta pregunta ens la fem totes les mestres, com es pot cremar una cosa que és pròpia? o no ho és tant? L’article dóna la resposta també:

"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen."

Es pot sufocar el problema, s’ha de fer, però evidentment cal l’anàlisi per veure què ha passat. Si es torna al mateix model…

"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."

Boicoteja'm

Avui, precisament avui, dia del Pilar, m’han fet arribar una web molt divertida:

Boicoteja’m

Per què esperar a que l’Espanya profunda ens boicotegi?, fem-ho nosaltres mateixos. Com a mínim ens anirà molt bé per riure i demostrar que estem bastant per sobre… deu ser l’humor català?

Per cert, una web molt diferent: Stop nacionalismo, no té res a veure. "La carta para el buzoneo" no té gens ni mica de desperdici.

Premi Catalunya educació

Avui, 10 d’octubre, han donat el premi de Catalunya educació a l’institut Miquel Tarradell.

Sempre em fa feliç veure com a un centre educatiu del barri (El Raval) li donen un premi, però més si el premi és merescut.

No us perdeu el vídeo de l’acte, podeu veure’l tot, però si us interessa veure el discurs de l’Albert, el director de l’institut, aneu directament al minut 17.

Podreu veure i sentir el que respira aquest centre: treball en xarxa, agraïments i reivindicació… frases com "si l’educació és la prioritat s’ha de notar", "queda un llarg camí"… o senzillament el record a un país, Pakistà, d’on són molts dels seus alumnes.

També es pot seguir el llibre de visites.

Per part meva: Felicitats!

Primera Jornada d'alfabetització i formació en TIC

Avui he estat a la 1a Jornada de formació i alfabetització en TIC que ha organitzat el DURSI.

Els objectius d’aquesta primera Jornada han estat donar a conèixer algunes
experiències significatives de la convocatòria d’ajuts FTIC del 2004,
així com oferir un espai d’intercanvi.
A més, s’ha presentat la
propera convocatòria pel 2005, que es publicarà al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya durant aquesta tardor.

Per tant, durant tot el matí s’ha anat parlant de les claus de l’èxit de la formació en TIC, concretament a mi m’ha tocat estar a la taula rodona del final per tal de dir unes línies clares de com ha de ser la formació. Aquesta ha estat la meva intervenció (les línies, guió o estructura)

Sincerament, crec que ha anat molt bé, i les reflexions sobre quina és la formació necessària en TIC per garantir l’alfabetització digital han estat molt interessants.

La informàtica i les escoles a TV3: Propaganda o promesa?

Amb data 26/09/2005 i hora: 15:35 podem veure aquesta notícia a la web del telenotícies:

Totes les escoles públiques tindran banda ampla el curs que ve

"A Catalunya, el curs que ve, el 2006-2007,
totes les escoles públiques tindran banda ampla, i el 2007-2008 totes
les aules disposaran d’ordinador i pantalla central. El pla, que
s’implanta de forma gradual a partir d’aquest curs, també preveu el
reciclatge en la formació del professorat. Cid ha explicat que tot
plegat permetrà adaptar l’escola al segle XXI, a la societat de les
noves tecnologies, fent servir internet per impartir el contingut de
les matèries."

Tant de bó sigui veritat que totes les escoles públiques tindran pantalla i canó, si és veritat seria un guany conseiderable i ens donarien la raó a tota la gent que fa temps estem dient que això és possible: La Pissarra digital.

El que també m’ha emocionat és veure la referència als coordinadors i coordinadores d’informàtica… per fi existim! No en el concurs de trasllats (el nostre càrrec no dóna punts) però si per donar bones notícies a la tele:

"A més a més, també es reciclarà la formació
dels professors i es posarà un centre d’atenció telefònica i 150
tècnics externs per incidències informàtiques. Això alliberarà els
coordinadors d’informàtica dels centres que, a hores d’ara, sense
ajuda, han de controlar el funcionament de centenars d’ordinadors."

A veure… tot això pel 2007-2008…d’aquí a tres cursos!!! Vinga, va! Si és així, si tindrem pantalles i canons a les aules, si tindrem tècnics que ens vindran a les escoles (s’enten que més dels que ja ens venen ara és clar, tot i que si han de venir més, no sé si 150 són suficients per tot Catalunya), si realment hi ha més inversió en TIC i no només és simple propaganda… què bé: Podrem aguantar 3 cursos més amb les mateixes condicions, oi?

Una trista notícia

Ei "Eliansito!", quan em va trucar l’Ángeles d’Arrels em vaig quedar molt
parada, ella mateixa ho estava… "era tot vida" em va dir, "i jove…"
Com diu la Susi, qui et va conèixer té una petjada, precisament és aquesta vida, i aquestes ganes de viure que tenies les que fan que
sigui difícil oblidar-te.

Amb aquestes lletres, i aquest "post" a Ravalnet, volem deixar ben clar
precisament això, que no oblidem, ni al Fernando ni a tots els que com ell
no tenen, o no han tingut sostre.

Vull agrair-te, ‘"Eliansito", el fet que ens has ensenyat que
no hi ha gent anònima, i agrair a la gent d’Arrels, per haver-te buscat
fins a trobar-te.