Ravalnet a Canal solidari
Respon
Arxiu de la categoria: Social
Cibermanifestació contra la censura a Internet
LLegeixo a Ravalnet:
| Reporters sense Fronteres (organització en defensa de la llibertat de premsa) ha convocat una cibermanifestació per dimarts 7 contra la censura a Internet. La durada serà de 24 hores: de les 11 hores del dia 7 a les 11 hores de dimecres 8 de novembre. |
||||
| Motius: protestar contra la censura a Internet i recordar als més de 60 ciber-dissidents empresonats a tot el món.
Reporters sense Fronteres (RSF) ha organitzat, per primera vegada, una acció anomenada 24 hores contra la censura a Internet Des del web s’informarà de la llista dels 13 enemics d’Internet en el món. Amb aquesta acció es vol restablir en 24 hores la xarxa en els països També es gravarà un missatge a l’adreça de Yahoo i RSF els hi farà arribar. També, Reporters sense Fronteres ha posat en marxa la seva plataforma de blogs on tothom qui creï aquí el seu blog: Blog ajudarà a RSF per recolzar els internautes que desafien les prohibicions tot expressant-se lliurement. |
Des de Beirut… "Nosaltres estem aquí, i vosaltres?"
Generalment a l’estiu n’hi ha poques notícies…. això és el que popularment sempre s’ha dit, però aquest estiu ha esclatat una de les més grans absurditats: l’atac d’Israel al Líban. Les imatges dels bombardejos, de les massacres, la poca implicació internacional… el corresponsal de TV3 intenta posar "bilis" en els seus comentaris i critica la situació. Sincerament crec que ho fa molt bé i que d’alguna manera intenta posar el seu granet de sorra denunciant el que veu.
Sempre que veig aquestes imatges i segueixo les notícies penso "quina barbaritat", "nosaltres de vacances"…. I avui mateix he llegit en el bloc de la Lourdes Barroso:
| "Carta virtual desde el Líbano: "Nosotros estamos aquí, ¿Dónde estais vosotr@s?" |
|
|
|
|
escrito por lbarroso |
|
| sábado, 12 de agosto de 2006 | |
|
Con este título, Monserrat Boix nos hace llegar el llamamiento y nos informa sobre su autoría: " Ha sido "escrita" por un colectivo de cineastas de Beirut que cada año organiza el Ayam Beirut Al Cinema’iya Film Festival con la colaboración de Samidoun, Se Com la Lourdes no tranquilitzo la meva consciència, crec realment que tots plegats hauríem de poder fer alguna cosa… però com a mínin faig còrrer aquest document digital… crec que ens cal com a mínim escoltar. |
Dia important!
La sisena hora
Ja fa dies que mestres, mares i pares estem endinsats en el debat i discussió que ha generat el tema de la "sisena hora".
A les escoles ens discutim per veure quina és la millor franja horària pel proper curs i què fem amb el parvulari (ja que no faran la sisena hora, però segurament estaran tots al cole esperant que pleguin els germans grans).
La majoria de pares i mares fan discursos contra l’escola i el col·lectiu de mestres perquè volen forçar, sigui com sigui, que els seus fills i filles pleguin més tard a la tarda. No parlen de si tenir els nens i nenes una hora més a l’escola implica augment de qualitat o no… discuteixen per aconseguir que els nens i nenes pleguin més tard sense tenir present que l’hora de més (la sisena) es pot fer al matí tranquil·lament…
Què s’ha aconseguit? D’entrada s’ha creat una divisió molt forta entre mares-pares i mestres. Moltes escoles estan plantejant l’horari d’entrar a les 8’30 per evitar allargar la tarda, no hem d’oblidar que la jornada continuada és una reivindicació històrica!
Què s’està discutint? Si els pares i mares, amb aquesta hora, aconseguiran equilibrar la seva vida familiar i laboral; i si el col.lectiu de mestres és el culpable d’aquesta situació (els pares no es poden ocupar dels fills a l’estiu per culpa dels mestres…)
L’altre dia, en una reunió de l’ampa de l’escola del meu fill em vaig sentir dir: "com es nota que ets mestra", tot perquè defensava no allargar la tarda i fer una hora més al matí… vaig haver de recordar a la persona en qüestió que també "sóc mare". He vist també com diferents pares i mares s’enfrascaven en una gran discussió per debatre que havien de fer les mestres a la sisena hora… vaig sentir (literal!) "doncs que facin els deures en aquesta hora, així quan arribin a casa no estaran tota l’estona mama, mama, m’ajudes?"
On estem? No ho sé! No ho sé massa… o sí, estem discutint:
- Entre mestres perquè tampoc tenim massa clar com ens ho farem. Ens canvien totalment tot el nostre funcionament (no coincidirem totes les mestres al migdia per coordinar-nos ni per formar-nos, si s’allarga la tarda però som menys mestres, què fem amb els tallers?, què fem amb els pàrvuls quan no els vinguin a buscar? i amb dues persones de més… qui tindrà la "famosa" tarda lliure?…)
- Entre pares i mares. Hi ha pares i mares que no volen que els seus fills estiguin una hora més a l’escola perquè s’allarguen les extraescolars. Hi ha mares i pares que volen fer discussions pedagògiques, hi ha qui vol que els nens i nenes entrin més aviat, hi ha qui vol que pleguin més tard…i ens discutim!
- Entre pares-mares i mestres. Per mi, la més greu i preocupant. Sempre hem dit que hi ha poc recolzament social i institucional cap el col.lectiu de mestres, jo ara afegiria: poc, molt poc, respecte!. Tothom parla sobre el que hem de fer i com… és que a cas tothom és pedagog? No se m’acudiria mai anar a un hospital i entrar als despatxets dels metges per dir-lis com han de fer la seva feina. Participació de mares i pares… i tant que si! Provocar que les ampes "manin" sobre el funcionament de les escoles… mai de la vida!
M’estava preguntant on estem ara? Doncs estem fent discussions sense discutir ni pensar sobre la qualitat de l’ensenyament, (què lluny queda Finlàndia! -menys hores lectives, jornada continuada i millors rendiments escolars-), ens estem discutint per una maleïda mitja hora (la que els nens i nenes han de sortir o no sortir més tard)…en definitiva, estem amb una gran patata calenta que ens han passat, sense demanar-ho ni esperar-ho!
Per què? igual per allò del …"Divide y vencerás?"
Interessant la proposta del Ceip Galileo del Prat
Alguns enllaços
Buenafuente entrevista a Bill Gates
No ho havia vist, però ara sí.
Perfecte per il.lustrar el debat programari lliure versus programari propietari! 😉
També es pot veure aquí.
El click prohibit de Brad Pitt: Fes de la pobresa història
El Regne Unit ha prohibit un anunci contra la pobresa.
L’anunci l’ha fet Make Poverty History, una coalició de 500 organitzacions, liderada
per Oxfam Internacional. Forma part del moviment Mundial Contra la
Pobresa, que engloba a moltes organitzacions en tot el món i que té el recolzament de les Nacions Unides. La finalitat del moviment és
convertir en realitat els Objectius de Desenvolupament del Mileni, a ser
possible en la data prevista: 2015. Paradoxalment els mateixos països que, a través de les Nacions Unides, promouen la campaña, es resisteixen a recolzar-la.
El motiu de la prohibició: Les autoritats diuen que forma part d’una campanya política. Què es veu a l’anunci?
Se sent a Liam Neeson que diu, mentre cada tres segons algú espetega els dits (fent click: Brad Pitt, Justin Timberlake, Kylien Minogue, Cameron Días…):
"Un nen mor de forma completament innecessària, com resultat de la fam extrema, cada tres segons. Allà anem: aquest és altre, la filla d’algú, el fill d’algú… L’assumpte és: totes aquestes morts són evitables. Fes de la pobresa història. Pots canviar el món"
Podeu veure l’anunci a Make Poverty History.
També hi ha una campanya espanyola: Pobreza cero.
Més informació a enrédate.org
Davant d’això, una pregunta…. és subversiu
dir que cada tres segons mor algú de fam? o és subversiu
dir que podem canviar el món?
El botellón
Davant dels fets de la Rambla del Raval, el botellón, em quedo amb algunes frases que he llegit a El Periódico -on line-, frases de gent coneguda del barri:
"Gregoria García i Saïd abdul-Karim van muntar
guàrdia dins el restaurant sudanès que regenten al carrer de Maria
Aurèlia Capmany. Hi van estar fins a les 3.30. Tenien por que el seu
local acabés com l’establiment de congelats. "Estic molt trista. Em sembla que estem fallant tots: els pares, els educadors i els polítics", explicava ahir Gregoria amb l’ànim per terra."
" "Aquestes destrosses són fetes a
consciència. Van venir amb gasolina, amb còctels Molotov, amb carbó de
barbacoa. Aquí no van venir a fer una festa. Ens hem de plantejar quina
educació estem donant", es queixava Núria Paricio."
… Em sembla perfecte que ens plantegem quina és l’educació que estem donant, entenc que ens hem de plantejar quina és l’educació que estem donant com a societat, no només com escola (espero que d’aquí a un temps a les escoles no rebrem dossiers didàctics per treballar "l’anti-botellón" ni que la societat es quedarà ben tranquil.leta perquè la feina ja estarà feta… la sisena hora no dóna per tant!).
Em pregunto: Per què es va fer tanta propaganda als mitjans de comunicació d’aquest acte? Jo no ho vaig rebre per sms, però em vaig enterar per la ràdio, tele, diaris….
Em pregunto: Per què no es convoquen aquests actes a l’Avinguda Diagonal? Per allà Pedralbes, hi ha més espais… Serà que es convoquen a la Rambla del Raval perquè cada dissabte hi ha un "mini-botellón" i està permés?
Em pregunto: Quan els polítitcs es faran responsables, però responsables de debó, d’una gestió mal portada i de l ‘educació que estant donant als futurs adults -joves d’avui-?
Em pregunto: Posarem ara en el mateix sac a la joventut? Direm ara que la joventut està malalta? No va de conya això per a aquells qui volen tapar les reivindicacions?
Miserable al google
Prova el següent. Només has de seguir tres passos senzills:
1. Obre la pàgina principal del Google.
2. Escriu la paraula: miserable.
3. Fes click a "Voy a tener suerte".
Sorpresa ! ! !
Google, el buscador més intel·ligent ! ! !
També pots buscar de la mateixa manera encontrar un trabajo digno con un sueldo decente
Per jugar i riure una estona
M’han passat aquesta web, tot i que seria una bona activitat pels nens i nenes de parvulari, arrosegar el ratolí, és una activitat molt apropiada per la gent adulta:
