Per entendre una mica el moment que estem vivint val la pena veure aquesta entrevista que fa Iñaki Gabilondo a Carlos Martínez, president d’ATTAC Espanya.
Entrevista a ATTAC en CNN+ from AttacTV on Vimeo.
Aquest és el comunicat d’Attac Acordem. Val la pena llegir-ho per reflexionar sobre el moment que estem vivint.
"Desde el momento en que se renuncia a regular y controlar los mercados
financieros desde los Gobiernos y a frenar la especulación por ley se
desencadena la espiral de la miseria: hay que
pedir préstamos para pagar la deuda; reducir el déficit para pedir
préstamos; recortar el gasto público para reducir el déficit; bajar los
salarios, las prestaciones sociales y “reformar” las jubilaciones para
reducir el gasto público. Otras tantas medidas que empobrecen los
hogares, reducen las perspectivas de actividad económica productiva
generadora de empleo y, consiguientemente, los futuros ingresos
públicos que, a su vez, incitaran a las agencias de calificación a
degradar los títulos de la deuda soberana provocando nuevas crisis
bursátiles, con sus pánicos mediáticos y de nuevo la necesidad de otros
ajustes y planes de austeridad. Nunca serán medidas
eficientes."
"El FMI y la UE quieren un Estado débil para poder imponer sus
políticas, y los gobiernos han claudicado. ¿Cuánto han dejado de pagar
los ricos y se ha dejado de ingresar en la Hacienda Pública por la
bajada del tramo más alto del IRPF? ¿Por qué no se restablece el
Impuesto sobre Patrimonio si se acepta que fue un error suprimirlo, un
0,2% del PIB? ¿Por qué no suprimir las SICAV que permiten a Emilio Botín
del Banco Santander, Francisco González del BBVA, Amancio Ortega y
Rosario Mera de INDITEX, las hermanas Koplowitz, la Duquesa de Alba,
Florentino Pérez, etc. pagar el IRPF al 1%? ¿Por qué no se suprime el
FROB, bajando el déficit un 0,9%, y suprimimos el riesgo de un
incremento del déficit futuro de hasta el 10% (99.000 millones de euros)
que tan sólo sirven para regalarles más dinero a la banca privada?
¿Por qué no establecer un impuesto en toda la zona euro a los
especuladores con deudas soberanas como el de Brasil o sólo en España?
¿Por qué no eliminar la Declaración Conjunta en el IRPF? Son casi 2.000
millones de euros al año. La Declaración conjunta es una desgravación
para las rentas medias y altas (y es creciente con el nivel de renta)."
Aquest
matí hem participat en Imatges
Begues 2009, tal com podem llegir a la
web de l’ajuntament del poble:
"Imatges 2009 és el resultat de les conclusions del
primer fòrum del Projecte Educatiu de Begues (PEB) l’abril de
2009, en detectar la necessitat de promoure el tema de la Comunicació
en diversos àmbits al nostre poble.
És per aquest motiu que
el PEB, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Begues han
organitzat una jornada audiovisual amb tallers de weblogs, ràdio,
tv, cinema, fotografia, contes i dibuix."
Ha estat la primera vegada que he fet un taller de ràdio "no
dirigit a mestres", i he de dir que m’ha encantat. Sempre diem
que la societat viu de ple en el segle XXI i que utilitza les eines
audiovisuals i tecnològiques d’una manera quotidiana i integrades en
la seva realitat. També diem que l’escola s’ha de posar al dia i fer
el mateix, que no podem tenir escoles "enquistades" en
maneres de fer d’altres temps.
En el taller d’avui, tant la Núria com jo que érem les
formadores, ens hem adonat que realment la ciutadania és molt
autònoma i s’espavila.
Quan hem presentat el kit d’àudio del CRP de Begues les
participants en el taller (participació intergeneracional i femenina
al 100%) han entés ràpidament que era fàcil, que era una eina molt
i molt potent, i que el podien muntar a diferents llocs: des de fer
un racó a la biblioteca del poble a qualsevol casal o entitat.
Després han decidit, que com que el programa que farien quedaria
penjat com un mp3 a internet per ser escoltat per molta gent,
que parlarien del seu poble, concretament del que tenien en comú
totes elles: La coral.
És així com han començat a fer el guió i ha sortit un programa
brodat, ho han fet molt i molt bé, fins i tot s’han espavilat en un
moment per aconseguir baixar-se d’internet una de les cançons que
canten i que tenen a la web. També han buscat la manera de
solucionar el problema quan el servidor on s’allotjava la cançó
ha deixat de funcionar: de la manera més normal, una d’elles ha fet
una trucada al mòbil per demanar que li enviessin per correu
electrònic l’arxiu d’àudio, l’han obert pel hotmail i han gravat
allà mateix un cd d’àudio i…. voilà! ja tenien l’àudio per
poder posar al programa… el seu àudio de creació pròpia.
Res… que l’autonomia que han demostrat aquestes persones en el
taller m’ha fet adonar que la ciutadania està al dia, és autonoma i
utilitza els mitjans amb una normalitat "aplastant", i
també….que la ciutadania, dins dels projectes educatius de ciutat
o no, sempre té ganes d’aprendre i d’utilitzar les eines amb fins
socials i fer xarxa.
Ara falta que el món educatiu de les escoles aprengui a tenir la
mateixa autonomia, tingui la visió de veure les avantatges d’aplicar
les tecnologies amb finalitats educatives i socials, i que, des de
les escoles, s’utilitzi la tecnologia amb la mateixa passió (que vol
dir participació!).
Realment una bona experiència! Si voleu podeu sentir el Programa
pilot de la Coral Montau de Begues… tot un plaer!
La cadena de televisió Telecinco s’ha adherit al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d’intel·lectuals a Madrid.
La
cadena comparteix les exigències d’aquest grup, entre els quals hi ha
Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el
parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà
sigui la llengua oficial de tot el territori i la única ‘que pot ser-li
suposada’ als seus ciutadans.
Telecinco és la primera televisió
que s’adhereix a aquest manifest, a més, Telecinco ha dit, al
informatiu del migdia, que ‘posa a la disposició del col·lectiu que
porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a
aquest projecte’.
Si
ells s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que
consisteix en no mirar Telecinco. Això no és un boicot, sinó una vaga.
Junts/es podrem!
Telecinco mai més!
Per
a qui no ho sàpiga Telecinco és líder d’audiència a Catalunya; ells a
canvi d’això s’adhereixen a un manifest que pretén que el català (entre
altres llengües) sigui relegat i menyspreat.
PASSA-HO!
Avui he rebut aquesta notícia d’Amnistia Internacional on diuen que no els hi deixen passar el seu spot per la televisió. Aquí informen millor sobre aquest fet.
Serà doncs qüestió de buscar altres canals, oi?
Fa uns anys vam anar a Equador on vam conèixer un projecte d’educació popular en una escola d’un assentament: El Bastión Popular.
Pots aprendre molt de gent que treballa per millorar el seu entorn en situacions difícils. Un dels projectes que més em va impactar va ser el treball de reinserció de presos de la Presó del Litoral de Guayaquil, una presó duríssima on una dona, la Soledad Rodríguez, va organitzar diferents tallers de reinserció, estava al costat dels presos denunciant les barbaritats que allà es feien,… es respirava l’esperança entre tanta brutalitat.
La Soledad Rodríguez ha estat brutalment assassinada i el seu germà demana que es doni a conèixer el que ha passat.
Realment aquí ens assabentem ben poc del que passa a segons quins països.
Aquí podeu llegir el text del Tomás (el seu germà)
Més informació de la premsa equatoriana:
Per acabar aquest post una frase del Tomás:
"Pierde la izquierda
ecuatoriana, pierden las organizaciones cristianas de base, pierde la
cultura y el sector social a la mejor de sus militantes, pierden sus
adorados hijos y sus hermanos. Pero no ganan los asesinos ni el
sistema que ella combatió porque el corazón de Soledad,
a prisa con la historia se instala ya en miles de jóvenes y
revolucionarios que recogerán la posta."
Y un pensament de la Soledad:
“Si comienzo a ver el sufrimiento de otro como algo muy normal, dejaré de ser humana…”(Soledad Rodríguez León)
Fa dies que volia penjar aquest comunicat de la Teresa Crespo de Fias. Crec que és un bon projecte i omple de satisfacció haver participat i dissenyat el projecte Òmnia en els seus inicis…. tant de bó aquest premi serveixi per millorar l’accés a les TIC dels centres penitenciaris.Aquest projecte carrega piles. Moltes felicitats!
Comunicat:
"Hem guanyat¡ Ens
han donat el Premi de la Societat del coneixement de l’àmbit social en
l’acte de cloenda d’Internet Global Congress per al projecte de Blogs
en Internet al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona (Trinitat).
Aquest projecte s’està portant a terme dintre de la Xarxa Òmnia,
integrada a la xarxa de telecentres de Catalunya. I és per nosaltres un
motiu de satisfacció el reconeixement de la feina feta, però sobre tot
significa la confirmació de què els objectius que ens vàrem fixar
eren encertats.
Fias,
com el seu nom indica neix amb voluntat d’innovar en l’acció social i
un dels camps claríssim a on actuar ha estat i són les noves
tecnologies per tal de què aquestes siguin un instrument que ajudi a la
integració i desenvolupament de les persones, i no incrementi el risc
d’exclusió entre aquells col·lectius que tenen dificultats per a
integrar-se a la societat.
El
premi que avui ens han donat, és fruit d’anys de treball de tot un
equip que ha cregut en la potencialitat de les TIC per aconseguir una
millora de les competències personals, i com instrument formatiu,
recurs dinamitzador de la comunitat, via de participació i
comunicació, i alternativa a la creativitat i la innovació. I quan
valorem aquestes en l’entorn penitenciari podríem parlar d’un
reconeixement encara més gran de dita potencialitat, doncs és un dels
recursos que poden traspassar les parets de les presons.
És
força irònic que hàgim rebut un premi relacionat amb Internet, quan fa
uns anys al moment de plantejar la implantació de l’Òmnia als centres
penitenciaris, en aplicació del reglament penitenciari no es veia clar
que els interns poguessin tenir accés a Internet perquè no es
contemplava aquesta possibilitat, ni havia precedents de com regular
aquest accés, que havia estat fins aleshores inexistent. Després de
molts esforços per a trobar l’escletxa que ens permetés aquesta
experiència, es va aconseguir, i cal recordar que els interns dels
centres penitenciaris de Catalunya, gràcies a l’Òmnia, han estat els
primers de l’Estat espanyol que han gaudit d’aquest accés. El premi
d’avui és doncs la culminació de moltes etapes superades que han
trencat una mica el model tancat dels centres penitenciaris.
Gràcies a tots els que ens heu ajudat
Teresa Crespo
Directora"
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).
