Aquests dies s’està realitzant el curs DEP1: Estràtegies TIC per a l’educació primària (també es fa per infantil).
EL primer mòdul presenta els blocs com a estratègia educativa i una de les activitats que han de fer els mestres que s’estan formant és penjar vídeos. La veritat és que n’hi ha de molt bons i interessants… poso aquí alguns dels que s’estan penjant dins el curs:
Podeu
escoltar la xerrada en el podcasting de la XeR.
La Karina Crespo fa un bon anàlisi en el seu bloc sobre la creativitat.
Descriu quines són les característiques d’una persona creativa:
"La persona creativa es un ser que tiene fe, que
posee la capacidad de creer, de sentir pasión por la vida y por lo que hace.
Es perseverante, y frente a las frustraciones encuentra el camino para seguir
adelante; busca el sentido de las cosas, el porqué y qué aprendizaje le deja,
ya sea en lo positivo o en lo negativo."
I enumera un llistat d’aquestes característiques:
Originalitat.
Fluïdesa verbal.
Intel·ligència elevada.
Bona imaginació, creativitat en un domini.
Pensen en forma metafòrica.
Usen imatges.
Són flexibles i amb habilitat de decisió.
Elaboren judicis.
Són independents.
Estan atentes a la novetat.
Pensament lògic.
Construïxen noves estructures.
Troben ordre en el caos.
Pregunten el perquè.
Parteixen del coneixement existent per a crear noves idees.
Prefereixen la comunicació no verbal.
Creen visualitzacions internes.
Qüestionen normes.
Busquen diferents formes de resoldre un problema.
Aquest llistat, així com tot l’article, ens fa pensar en si som o no som persones creatives, i el que queda clar és que si ho som afrontarem la vida d’una forma més intel.ligent.
Val la pena doncs que a l’escola treballem la creativitat des d’aquests paràmetres, no només en si els nens i nenes són capaces de crear manualitats molt boniques, si no d’una forma més global: Ajudar-los a que decideixin, a que resolguin els problemes de diferents maneres, que es qüestionin i que qüestionin, que dominin diferents llenguatges….
Aquí us deixo l’article de la Karina.
Quan obrim el televisor veiem sovint com la violència i la força són
les eines que habitualment s’utilitzen per imposar idees o per
aconseguir uns objectius concrets. I això ens ho mostren
des dels telenotícies fins a la majoria de les sèries… de fet no cal
que aquestes siguin policíaques, una baralla a temps ho pot aconseguir
tot.
Els nostres alumnes són receptors d’aquest missatge igual que ho som els adults: és el poder de la violència.
Precisament per aquest motiu, des de l’escola, és tan important
ensenyar i demostrar que hi ha un poder molt més gran i aquest és el
poder que té la paraula.
Amb la paraula podem convèncer! Gràcies a ella podem organitzar els
nostres arguments i exposar-los, tot aprenent a defensar allò en que
creiem.
Amb la paraula podem denunciar el que és injust, el que no està bé, el que no funciona, el que no ens agrada… i amb la paraula podem exigir que les coses es facin com s’han de fer!
Amb la paraula podem explicar vivències, idees, coneixements….fins i
tot podem explicar acudits i compartir el riure… perquè la paraula és
bàsicament comunicació, ens permet crear els llaços que ens uneixen i
ens fan ser més forts.
Amb la paraula ens enfadem és veritat… però també podem fer les paus.
La paraula ens permet pactar i arribar a acords que faran possible la
convivència.
I sobretot la paraula ens permet pensar, perquè el pensament també és
paraula… amb ella podrem reflexionar abans d’actuar i haurem après a
valorar els pros, els contres, i a preveure les conseqüències de les
nostres accions.
Cal doncs que tinguem aquest poder! però per fer-ho, cal tenir molt
clar que només ho podrem aconseguir si primer prenem la paraula. I
l’escola ha de permetre que els alumnes prenguin la paraula.
Es pot fer de diverses maneres: a partir de les assemblees de classe,
actuant després d’un conflicte a través del diàleg, organitzant un
debat a classe, fent que els alumnes exposin els temes que treballen…
i evidentment possibilitant que facin produccions on la paraula sigui la
protagonista. La ràdio a l’escola és un bon exemple de com els alumnes
poden explicar, convèncer, debatre, argumentar…. són protagonistes de
la seva feina. Han pres la paraula!
I molt important!: Avui en dia, les seves produccions poden quedar a la xarxa. Si
naveguem per internet i tafanegem per diferents blocs, veurem que els
seus usuaris incorporen eines de podcasting: senzilles plataformes que
et permeten pujar arxius d’àudio, o gravar directament per tal de ser
escoltats… i això és una gran revolució!
El so, les idees, els arguments, travessen fronteres, tal com ho permet
internet. A més a més, permet que la pròpia producció sigui escoltada
en qualsevol moment i evidentment des de qualsevol lloc del món….
Amb el podcasting, molta gent arreu del món pren la paraula i explica
les coses tal com les viu, tot creant continguts nous… d’aquesta
manera, qualsevol persona pot ser l’informador: l’emissor de fets i
notícies.
L’escola, davant aquestes possibilitats tècniques no pot quedar
enrera…. Val la pena aprofitar el que aquestes plataformes ens
ofereixen per tal de donar la paraula als nostres alumnes…. així
s’adonaran de com és d’important parlar, alhora que podrem trencar amb
aquella frase que hem sentit tant sovint de "les paraules se les
emporta el vent"…. ara ja no, queden per sempre a la xarxa i tothom
les pot escoltar.
Article llegit a l’AltraRàdio a l’escola:
El post del Jordi Vivancos "Frases Visuals"
fa reflexionar sobre el poder de la imatge, de la seva força i com són
d’importants com a suport a les paraules. També en el seu post dóna a
conèixer viquidites, un projecte de la Fundació Wikimedia
per produir una col·lecció de dites, citacions, frases fetes i frases
cèlebres lliures, originals en llengua catalana i traduïdes d’altres
llengües.
En aquesta línia, en el del poder de la imatge hi ha un altre projecte molt interessant TheoneminutesJr.
TheoneminutesJr és
un projecte que té la finalitat de potenciar la creació de vídeos fets
per gent jove (entre les edats de 12 i 20 anys) d’arreu del món. El
temps de durada del vídeo es limita a un vídeo d’un minut, això desafia
els joves a formar les seves idees clarament però no la llibertat
d’expressar-se creativament, que és el dret bàsic de totes les persones.
És una bona iniciativa… a l’escola crearem els vídeos “La meva vida
en un minut”, on els nens i nenes de cicle superior expressaran en un
minut, què és el que per ells és més important a la seva vida. Per
fer-ho traballaran el retoc d’imatge amb el Gimp, el so amb l’audacity
(narració i música de fons) , gravació amb la càmera de vídeo i edició
amb l’studio8.
Vídeos de Theoneminutesjr:
El passat 11 d’octubre es va fer aquesta xerrada en el CRP de Ciutat Vella. Com que només hi van anar els equips directius, era en horari lectiu, ho poso en el bloc perquè arribi a tothom. La Caterina del CRP de Ciutat Vella ho ha editat i s’ha penjat, gràcies al suport de ravalnet, en el podcasting de la XeR.
Sessió sobre el plantejament de tutoria amb la xerrada de Miquel Martínez Martín.
Afegit a l’analfabetisme digital parlem també de l’analfabetisme mediàtic.
"Contra l’analfabetisme mediàtic! és el nom de la campanya que engega La Xarxa per cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació
al nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a
la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament
deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals,
respecte a la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels
continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals
resta tan indefens com un alumne a qui no s’hagués ensenyat a llegir
quedaria davant un llibre."
En aquesta web podeu trobar els vídeos de la campanya…. sorprenents! i aquest és el logo:
Avui he anat al programa DIGUES COM de Com Ràdio, un programa de Miquel Giménez adreçat a nens i nenes a partir dels 10 anys i a joves fins als 18.
El programa vol incentivar la ràdio a les escoles i instituts, i ben
aviat podrem escoltar diferents produccions de nens i joves…
realment, com m’ha comentat el Miquel Giménez, amb aquest projecte de DIGUES COM la ràdio esdevé més social.
Estic convençuda que el projecte anirà molt bé, i que hi haurà
escoles que s’apassionaran per la ràdio, a més el Miquel Giménez és un
crack capaç de fer un programa molt divertit pels nanos… la veritat
és que per mi ha estat tota una experiència i m’ho he passat d’allò més
bé.
Si voleu sentir el programa aquí us el deixo:
I si voleu sentir altres programes emesos, aneu al podcasting del programa clicant on diu A LA CARTA
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).