Arriba el mes de juny i amb ell el moment de fer les valoracions
pertinents… i no només vol dir fer les avaluacions, és el moment de
repassar els projectes, veure com han anat i quina ha estat la seva
evolució. És l’única manera de veure quines són les seves perspectives
de futur, d’aprendre dels errors i valorar quins són els aspectes a
corregir, quins a millorar i quins a mantenir.

És
així com ha anat creixent el projecte de Ràdio Drassanes, un projecte
que s’ha anat ampliant amb els anys a través de la implicació de
diferent professorat i sobretot dels alumnes que s’ho han fet seu.
A
partir de tenir clar els objectius: "Millorar la competència
lingüística" hem anat dissenyant diferents activitats que s’han anat
formulant amb seccions radiofòniques.

Aquest
any hem iniciat una nova secció amb la intenció de realitzar un treball
interclasses i d’aconseguir que els alumnes de 6è, els més grans de
l’escola, tinguin un paper protagonista en el paper de dinamització de
la ràdio. Aquesta nova secció ha estat el "Recomanem". A l’escola hi
havia unes bústies on tots els nens i nenes ficaven les seves
propostes…. han recomanant passejos, sortides, jocs, llibres,
pel.lícules, programes de televisió… la veritat és que la
participació dels nens i nenes de l’escola ha superat les espectatives
inicials de l’equip de mestres… les bústies s’omplien ràpidament.

Els
més petits esperaven amb entusiasme l’arribada dels nois i noies de 6è
perquè els hi fessin preguntes i així poder opinar i sortir per la ràdio

Amb aquesta secció ens hem adonat de la importància que
té per l’escola el poder donar espai als nostres alumnes perquè siguin
protagonistes i que puguin interactuar entre ells…. generalment la
dinàmica i l’organització de les escoles fa que els nens i nenes
tinguin relació amb els companys d’aula o com a molt de cicle…. el
projecte de la ràdio, i aquesta secció en particular, ha permès
augmentar la relació entre els alumnes de diferents nivells.

És
evident que hi ha moltes coses a millorar…. no hi ha res mai
perfecte, però els aspectes de millora aniran en el sentit de
consolidar el protagonisme dels alumnes donant-lis la paraula i fer
créixer el sentiment d’escola a partir d’establir lligams entre els
alumnes de diferents edats.

Realment la
ràdio, és molt més que posar-se davant d’un micro…. les possibilitats
són infinites i podem arribar allà on ens proposem.

powered by ODEO

Aquest any, per primer cop a Ràdio Drassanes, hem retransmès un
programa en directe. D’entrada, quan ens ho vam plantejar ens va
semblar tot un repte, però la veritat és que els reptes mai ens han fet
por.

D’aquesta manera hem passat a formar part de les escoles que dins el
projecte XtecRàdio han realitzat la Marató de Ràdio aquesta setmana.

Quan vam plantejar als nens i nenes de cinquè que serien els
encarregats de conduir un programa en directe es van produir diferents
reaccions: des de la por a la seriositat…i és que… no es podien
equivocar!

També vam viure els conflictes que tan ajuden a créixer dins el grup
classe: els que per por a fer el ridícul aparenten que passen de tot,
als que no saben compartir responsabilitats…. i a poc a poc els nens
i nenes anaven entenent que aquell programa en directe era de tot el
grup, que era una responsabilitat molt gran que podien assumir i fer
bé….. que tota l’escola els estaria escoltant en aquell mateix moment
però que també qualsevol persona que estigués connectada a la nostra
web ho faria.

Després de la preparació, és a dir després de fer l’escaleta, preparar
els diferents àudios i fer l’assaig va arribar el dia del directe. I a
la ràdio no es veu, només se sent… però era digne de veure la
"professionalitat" de l’equip de locutors, amb quina responsabilitat
van llegir el guió davant de tota la classe…. però també de tota
l’escola que els escoltava.
I l’equip tècnic va saber mantenir la tensió del moment sabent que eren
clau en el producte final: Seguint l’escaleta anaven fent entrar els
àudios, les falques…. sense trepitjar a qui parlava.

En el directe van intervenir 5 alumnes de cinquè mentre la resta de la
classe se’ls mirava atentament…. quan van acabar els van aplaudir
reconeixent la seva feina, la dels 5 i la de tota la classe, perquè el
directe havia estat de tots, de tota la classe de 5è.

En aquesta aventura hem tingut la col.laboració de Ravalnet i , en
concret de la Susi, la coordinadora d’aquesta associació pel que fa a
la ràdio per internet. És ella qui ha ajudat a preparar a l’equip de
tècnics de la classe i a dominar la taula de so.

L’experiència ha estat molt positiva, els alumnes, sobretot els més
grans, han près consciència de la importància de la feina ben feta, de
com d’important és el treball en grup i la importància de tenir a temps
tot el material que haurà de sortir al directe per tal de preparar bé
el programa. Perquè el directe té data i hora concreta…. i no podem
fer esperar.

powered by ODEO

Llegia l’altre dia, en el bloc del Ramon Barlam, un anàlisi molt
interessant sobre el món dels adolescents i preadolescents a
internet… el nom com ho anomenava el vaig trobar del tot suggerent
…. així que me’l quedo i el faig servir a partir d’ara:
l’acnesfera… si la catosfera és la comunicació a través dels blocs,
l’acnesfera serà totes les eines que a través d’internet fan servir els
nanos a partir dels 12 anys o abans… quan els hi comença a sortir
l’acnè.

Observant els alumnes del cicle superior de l’escola, o el meu fill
mateix i els seus amics, veig que hi ha diverses eines que fan servir:

La primera, gairebé com a bateig digital, és el messenger, en el qual
utilitzen una comunicació sincrònica: tots els que parlen estan al
mateix temps davant l’ordinador i van comunicant-se. La gràcia del
messenger és la rapidesa… volen amb l’escriptura imitar les converses
orals on un parla i l’altra respon de forma immediata… per tant
utilitzen el llenguatge-codi dels sms ja que els hi permet anar més
ràpid teclejant… per tant el llenguatge és més desinhibit, sovint un
diu el que pensa de forma espontània…. Amb el messenger utilitzen la
webcam i els micros, per tant la imatge i la veu els permet estar més a
prop, continuar la conversa que tenien pendent de l’escola… i
l’ordinador és com el telèfon! L’únic que més econòmic. Quan els adults
d’avui érem els joves d’ahir no ens podíem penjar molta estona al
telefon… hauria sortit molt car, oi?

Davant d’aquest llenguatge sincrònic del jovent, els mestres hem pensat
diverses coses: que no són reflexius, que utilitzen un llenguatge codi
que malbarata la llengua…. i no hem valorat l’originalitat i la
creativitat en la capacitat d’inventar i usar un codi nou.

La sorpresa ha estat descobrir com utilitzen també, i de forma força
massiva, eines de comunicació asíncrona com són els fotologs, flogs o
els metroflogs…. plataformes per penjar imatges. Els nostres
adolescents pengen imatges i les comenten, tipus peu de foto, i els
companys què fan? Doncs les comenten, afegeixen idees, es reclamen
l’atenció dient "ep! no m’has comentat el meu metroflog"…. però ho
fan utilitzant el llenguatge codi…. i tal com diu el Ramon Barlam,
aquí si que tenim un problema, els nostres nanos no saben veure on és
millor utilitzar un llenguatge o un altre.

Davant d’això podem "passar", podem fer veure que són "tonteries
d’ells", que estan equivocats, que estem molt lluny… però si fem això
deixarem passar l’oportunitat de treballar a partir dels seus
interessos, de la seva manera de comunicar-se…. els nostres joves
escriuen, es llegeixen, reflexionen, són originals, fan creacions
audiovisuals i fan debats a partir d’aquestes eines i ho fan a la seva
manera…. només cal que valorem el que fan per ajudar-los a millorar
el seu nivell de comunicació fent-los veure on han d’utilitzar un
llenguatge més tipus codi i on és bo que utilitzin el llenguatge
arbitrari … això si, tant mestres com pares hem d’estar al dia, oi?
Mai tant com ara els adolescents i joves s’havien comunicat tant!