Aquest mes de juny he pogut comprovar com és d’important el que anomenem "comunitat educativa", i ho he pogut fer des de dos punts de vista:

Com a mare

Primer amb la festa de comiat del 6è de l’escola del meu fill, on els pares i mares hem organitzat unes activitats que han anat més enllà del dia en qüestió. A partir de reunir-nos i de trucar-nos vam poder parlar del pas a la nova etapa (la secundària), de fer pinya i portar a tot un grup al mateix institut, de fer que anessin participant tots els pares… fins i tots els més llunyans a l’escola van participar, vam riure i ens vam conèixer i vam poder compartir amb els nostres fills el sentiment d’escola, i tot això ho vam poder celebrar un dissabte al vespre amb una trentena de mestres de l’escola.

Amb aquesta festa, i en el Ceip Barrufet en particular, m’he adonat com és d’important la participació dels pares i mares: podem arrossegar a molta gent quan ens fem nostra una tasca a fer, i ens adonem que junts podem . Es tracta doncs que l’escola ens doni oportunitat de participar amb un objectiu concret.

Com a mestra… o de conserge a mestra

Se’ns jubila la Pepi, la conserge del Drassanes, i li estem preparant un comiat molt especial amb mestres actuals i d’antics.

La Pepi és la persona més antiga d’una escola que en els úlimts 4 anys ha renovat més del 50 % de la plantilla…. és evident que ha estat referent per molts en el barri ja que és la cara visible del Drassanes. El comiat està sent molt emotiu, i et fa adonar de com és d’important tothom en una escola, i com tots els membres poden ser mestres…. perquè són exemple amb la seva integritat i el seu compromís. Gràcies Pepi per ser tan bona mestra!

En conclusió: L’escola la fem entre tots i cal sentir-la com a pròpia, només així tothom s’implica…

L’altre dia tot dinant amb un bon amic, que ara és director d’un ceip, vam estar parlant de l’estat de les escoles.

Ell va fer una classificació dels tres moments diferents, i dels tres tipus d’escola diferents, que s’ha trobat al llarg del temps. Crec que és interessant, a més com que em va agradar i estic d’acord ho apunto,…no ho vull oblidar.

Les tres maneres diferents d’estar a l’escola pública:

• 1- Estar en una escola on hi ha una línia pedagògica clara. L’equip directiu ho té clar i vetlla per aquesta línia. Generalment aquests equips directius són rotatius. Qui està en aquesta escola treballa en equip i se sent molt valortat pels companys, per l’equip directiu i pels pares.
• 2- Estar en escoles on l’equip directiu no es posiciona en cap línia pedagògica concreta i que vol estar bé amb tothom. Justament per aquest motiu acaba potenciant que tothom faci el que vol… perquè tot està permés. En aquestes escoles no et sents valorat perquè no ets el clàssic funcionari.
  Vam arribar a la conclusió que d’aquestes escoles n’hi ha masses.
• 3- Estar en una escola on tot està per fer, però que et trobes amb un equip de gent il.lusionada i amb ganes de treballar en equip i de tirar projectes endavant. Hi ha molta feina però la fas de bon grat i et sents valorat de la mateixa manera que valores als companys.

Després, tot parlant i rient, el Josep Maria va dir una frase lapidària que he decidit adoptar: "Hi ha escoles per dinamitzar i hi ha escoles per dinamitar".

Les escoles del grup 3 són aquelles que cal dinamitzar, mentre que les del grup 2 són aquelles que caldria dinamitar perquè els equips directius no deixen dinamitzar res. Les escoles del grup 1…. Quina sort treballar-hi!
(Sincerament, treballar en el grup 3 també).

Ep! que consti que no estic provocant cap atac terrorista, s’ha d’entendre per dinamitar fer una bona neteja, canviar la direcció… i poder convertir l’escola en qüestió en una escola del grup 3, tornar a començar.