Tot a les portes d’acabar la setmana blanca arriba el moment de
valorar-la. Ja sabem que ha estat la primera i l’última vegada però
val la pena pensar una mica sobre què ha significat.

Per mi està sent una setmana relaxada per preparar materials i
anar descansant al mateix temps.

Per molts estudiants de secundària una setmana de tall, de
desconnexió després d’una setmana d’exàmens. I és que una setmana
abans de la setmana blanca tots els instituts de secundària, i les
escoles provades de secundària també, es van posar totes d’acord a
fer exàmens…. suposo que van decidir que si no, no tindrien temps
a avaluar.

I és que aquesta setmana blanca ha posat en evidència que encara
queda molt a fer pel que fa a l’avaluació. No és normal que els
nois i noies de l’ESO tinguin tots els exàmens concentrats en una
setmana, que no hagin fet proves abans i que les que han fet aquesta
setmana siguin les definitives per a la segona avaluació. Per altra
banda tampoc és normal que el trimestre acabi sent un bimestre i que
les presses "de les notes" acabin imposant-se per sobre del
que realment hauria de ser l’avaluació: La reflexió del
procés d’ensenyament-aprenentatge per tal de millorar tant els
processos com ser conscients d’on estem i on hem arribat.

Aquí la valoració de la Setmana blanca de la Irene Rigau:

Bé, la setmana blanca ha estat un experiment, que per experiment
el fet de dir-li blanca ja ens fa veure que estava pensada per a
benefici d’una minoria, els que poden permetre el luxe d’anar a
esquiar o pagar activitats extraescolars.

Ara que ja s’acaba, aprofito per acabar de prepar materials
pendents i recordar que viure l’escola és de les coses més
boniques que hi ha, i aquí el vídeo del Carnaval, acte previ a la
setmaneta blanca 😉 .

Res, canvi de plans, ja no anem a Roma. La vaga dels controladors ha fet que no poguèssim anar a Roma aquest cap de setmana.

De les coses que més m’ha sorprés és la reacció de la gent: ressignació? indignació? sorpresa? decepció? La veritat és que les cares eren de gent treballadora que volien fer una escapadeta (com jo mateixa) d’uns dies per continuar currant.

Sempre he defensat el dret a fer vaga (faltaria més!) però això d’avui (i d’ahir) no té nom: vaga encoberta? malaltia encoberta? sense avisar!!!!???

Però sento el Rubalcaba i resulta que si que sabien alguna cosa, per això el decretazo, i per acabar-ho d’adobar ara estem amb estat de setge, perdó! d’alarma….

No sé jo, però sincerament crec que no ens mereixem el que tenim: ni controladors que es creguin els amos del món, ni governs que davant la seva incapacitat declarin l’estat d’alarma amb els milikos al costat…

A més a més, si ho havien d’acabar fent, no ho podien haver solucionat abans? Per què una reunió de crisi a les 9h del matí de l’endemà d’un conflicte?

No sé, no sé, però reitero, no ens ho mereixem, i som molt bona gent… només cal veure les cares de la gent que ens prenem les coses amb el millor dels sentits possibles (humor? comú?…).

Lipdub per la independència… un poble en moviment.

Per començar dir que faig vaga, i la faig perquè de motius n’hi ha i ens sobren.

Cal lluitar contra les retallades socials que afavoreixen la crisi… quanta més retallada més crisi i no al contrari, si algú ho pensa més val que s’ho tregui del cap.

Ara bé, entre les valoracions triomfalistes dels sindicats i la normalitat descrita per les autoritats em quedo amb la tensió viscuda avui, una gran tensió com feia temps que no es veia. Aquests són alguns dels missatges que circulen pel twitter:

"Se protesta por una causa necesaria y se convierte en una guerra de partidos, sindicalistas y piquetes"

"algo se quema en Barcelona… espero que no hayan daños personales…"

"Els disturbis al centre de Barcelona són cada cop més greus amb trets de pilotes de goma i incendis de contenidors."

"Molta gent i ambient tens a la manifestació"

"A pg gràcia Mallorca se senten els trets de les càrregues dels Mossos"

Hi ha emprenyamenta, és evident, els sindicats han motivat als seus agents per mobilitzar-se en piquets i "aturar si o si". Per altra banda hi ha raons evidents per aturar… però podran i voldran reconduir ara les forces sindicals aquesta emprenyamenta? Tenen les bases més que emprenyades i mostrant la seva forlça… quin serà ara el següent pas? O com és habitual sortiran declaracions de personal sindical -que per cert avui no els desconteran el sou- dient que han estat aldarulls de minories?.

Els sindicats tenen ara la pilota… i els mossos la de goma!

De la lectura de la tensió d’avui cal que govern i forces sindicals evolucionin ràpidament pel que fa a la lectura comprensiva, tenen una gran responsabilitat: Imaginar i buscar alternatives al nostre sistema, i no caure sempre en el mateix.

Per al nostra part, els que no estem en cap forma de govern (ni l’oficial ni el sindical) també tenim una gran responsabilitat, exigir-lis que deixin de fer el paripé.

I mentre tant.. més missatges a twitter:

"Tres columnes de foc entre Pau Claris i Consell de Cent i un saqueig a un comerç de luxe de la zona"

"La gran y única verdad sobre esta #huelga es que los botes de silicona los ha repartido el sindicato de cerrajeros, fijo… "

"Els aldarulls han fet tancar dues estacions de metro: la de Catalunya ja ha reobert, Passeig de Gràcia segueix tancada#29S"

"¿A las barricadas o a las redes sociales?"

" La información plural, al instante y vital para la libertad que ofrece Twitter un día como hoy no tiene precio"