Arxiu de la categoria: Mestra Tic
DES DE LA RESSACA DEL CONGRÉS Escuela 2.0 de Granada
Ja des de Barcelona, i amb un cansament considerable passo a fer balanç del que ha estat el III Congreso escuela 2.0 de Granada.
Primer de tot destacaria el bon ambient que es crea en un congrés, totes les persones que assisteixen són mestres i alumnes alhora. Compartir seria la paraula que impera i gràcies això el cap se t’omple d’idees i no para de pensar: Això ho podré aplicar a l’aula, vull parlar amb tal per veure què opina sobre….
Vas veient l’impuls que s’ha donat a les dotacions TIC i al fet de compartir continguts digitals a d’altres comunitats autònomes, i et sents una mica… xof, quan penses en com s’han fet les coses aquí, mentre a l’estat s’impulsa Agrega a Catalunya Atria
T’adones que vas cansada, però alhora gaudeixes del que passa. T’adones també de la moguda que és un congrés i esperes que realment hagi valgut la pena: que les administracions hagin escoltat i vist les experiències de centre, que les hagin viscut, que la inversió que suposa un congrés d’aquesta mena serveixi per impulsar les noves metodologies que l’escola d’avui necessita, i sobretot, perquè quedi clar que l’educació és el futur i que cal tenir clar, sense cap dubte, que cal invertir i no retallar… si no, retallem el futur.
L’explicació de la nostra experiència va anar molt bé, al menys així ens ho va transmetre la gent. Crec que ho vam fer molt des del cor, que és com s’ha de transmetre les coses però per altra banda, és tal com ho vivim. Esperem que compartir la nostra experiència hagi servit d’alguna cosa.
Deixo aquí els enllaços de l‘experiència: La història de l’escola Collaso i Gil
Les piulades al twitter sobre el congrés #escuela20 … que per cert, no paren de piular
Fotos del congrés i la presentació:
IMPERABLES
DE VACANCES…
ELS DEURES OBLIGATORIS D'ESTIU
Ja podem veure a la web del Departament les orientacions i deures de reforç pels nanos que hagin suspès 6è.
D’entrada res a dir de les orientacions o propostes d’activitats, ni de les adreces web que s’ofereixen…. estan bé. A més, tal com apunta en Jordi Roca des del bloc d’ARA Mestres, obre la porta a que els pares i mares es facin responsables de la feina que han de fer els nens i nenes ja que són obertes i flexibles, aquí van alguns exemples:
- Preparar la conversa per anar a comprar a una botiga i després fer-ho.
- Explicar a un amic o un familiar una pel·lícula que hagis vist o un llibre que hagis llegit.
- Gravar algunes de les anècdotes, contes, explicacions que facis i escoltar-te després per saber com ho has fet.
- D’expressió escrita:
- Diari de vacances
- Guies de viatge (poble, barri, rutes turístiques…)
- Reportatge (temes diversos)
- A més a més han d’entregar aquesta feina fent una carpeta amb tapa, full de compromís de feines, planificació dels mesos de vacances, fulls d’autoavaluació…. tot signat dins el dossier que han d’entregar al professor/a de 1r d’ESO.
-
Davant d’això em venen al cap algunes preguntes:
Queda clar que el seguiment d’aquestes activitats les han de fer els pares ja que a més a més, no hi ha hagut molt de temps per preparar aquestes activitats amb els nens i nenes…. ho han penjat a final de curs, com sempre amb presses.
Què passa doncs amb els nens i nenes que els pares no sabran o no podran … o no voldran, fer aquest seguiment?
Què passa també amb aquells alumnes que no faran vacances fent viatges? No podran llavors fer els càlculs dels viatges, ni mirar els mapes per localitzar per on passen..
Què passa amb els alumnes que han suspès precisament perquè no saben planificar-se?…. deixem que aprenguin a planificar-se per ells sols amb la supervisió dels pares i mares? Tant de bo fos possible! Perquè evidentment si els pares estan a sobre de la criatura els nanos es planifiquen i s’organitzen, el problema està precisament en aquells entorns on això no hi és.
Com a conclusió he de dir que els materials m’agraden, però són irreals en motls casos. S’haurien d’haver comentat més a la classe i haver iniciat aquest procés des de fa molt de temps. S’ha de contemplar feines més pautades per tal que els nanos se’n surtin. Els nanos que van bé i tenen supervisió a casa trobaran en aquests materials una mina, però els que no tenen aquest entorn no sabran ni per on començar.
Cal pensar en tot l’alumnat i oferir varietat de possibilitats perquè tots i totes les puguin fer. (Tan difícil hauria estat posar models d’unitats didàctiques amb activitats pautades com a alternativa als que no van de viatge?).
ENS HAN PREMIAT: 1r PREMI CONCURS BONES PRÀCTIQUES TIC
Avui hem anat a la ressolució del primer concurs de bones pràctiques convocat pel Consorci d’Educació de Barcelona amb l’objectiu de promoure el bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TIC/TAC) i presentar experiències educatives innovadores dins la pràctica docent. Nosaltres hem presentat el projecte: "Aprenem amb la història de l’escola" , i aquest ha merescut el primer premi!
No cal dir que estem molt contentes pel reconeixement que representa, però sobretot pel reconeixement de cara als nanos… Ara sabran que val la pena treballar com ho han fet, de fet ja ho sabien, però ara queda com més clar 🙂
I de cara a l’escola…. el premi ens anirà molt bé!
Acte de cloenda Primer Concurs de bones pràctiques TIC del CEB from TAC-CEB on Vimeo.
PER QUÈ?
Per què? Por qué? Why?… no, no sóc MOU. Ja sabem perquè ha guanyat el Barça.
Aquest post no vol parlar de futbol si no de les causes de la crisi. Poso a continuació les respostes a aquests "perquès" a partir d’enllaços i vídeos d’economistes com Arcadi Oliveras.
Sigui com sigui val la pena anar pensant en els motius per saber on estan le solucions.
AMB NOMS I COGNOMS: LES CAUSES DE LA CRISI
Arcadi Oliveres: “Causas y efectos de la crisis. Retos y Oportunidades”. XIV Jornadas de Economía Solidaria de REAS Aragón from REAS ARAGON on Vimeo.
NECESSITEM ALTERNATIVES, EN TENIM?
I tant que en tenim, aquests dos enllaços mostren quines són les alernatives a la crisi. I el vídeo de l’economista Arcadi Oliveras parla del decreixement com alternativa.
I COM? COM ES PODEN ACONSEGUIR LES ALTERNATIVES?
Stéphane Hessel ens ho diu molt clar… indignant-nos, resistint, no violència….creant!
INDIGNATS, INDIGNEM-NOS.. ORGANITZEM-NOS
Avui
he estat a Plaça Catalunya. Tenia ganes de veure (i viure) de prop
l’ambient de l’acampada i compartir també la meva indignació.
Aquests
dies pels mitjans es parla molt d’aquest moviment, he sentit parlar a
favor i en contra, igual que els polítics: n’hi ha qui s’apunten al
carro, n’hi ha qui ho critiquen….
Sigui
com sigui val la pena explicar què està passant, més que res per
aquells que diuen que és un moviment que no té les idees clares, o
que no saben el que volen, o que volen tenir un maig…. com si tots
l’haguéssim tingut!
D’entrada
diré que és, com bé diuen els qui hi són a la plaça,un
moviment pacífic:
La
gent va amb els seus fills, s’improvisen jocs i espais per a nens i
nenes. També hi ha molta gent que va caminant tranquil.lament o que
en cercle (molts cercles!) es posen a xerrar i debatre. Hi ha
sobretot molta tranquil.litat.
També
es respira il.lusió… i no la del Mas del Polònia. Il.lusió
per pensar en una nova societat, pel canvi, per una transformació…
Tal com hem pogut llegir en el díptic d’avui:
“Estem
aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida
per sobre per sobre dels interessos polítics i econòmics”.
Debat. Aquesta
és la gran paraula. Mentre vas passant per Plaça Catalunya et vas
trobant amb molts grups de gent, uns parlen de propostes, altres
organitzen, altres fan debats sobre el canvi… però tot amb molta
tranquil.litat.
Transformació.
No accepto als articulistes de torn que es troben amb la necessitat
d’etiquetar el que està passant. Només sabem que està començant i
que la capacitat de transformació dependrà de la quantitat de gent
que pugui recolzar el que està passant, o que ens poguem anar
sumant.
“Ens
uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats,
però sobretot ens uneix una vocació de canvi.”
I
lluita, perquè cal lluitar i es pot fer pacíficament. Perquè
es pot fer aconseguint que les persones siguem les protagonistes de
la lluita i no d’altres que s’erigeixen com als nostres
representants,… personatges de l’espècie anomenada política i que
viuen amb una "pasta" considerable a partir de les nostre
retallades. Hi ha una frase que he sentit a Plaça Catalunya i que
crec que ens ha de fe reflexionar: “Ser alcalde no és un ofici, és
un servei”. Lluita i protagonisme són dos
conceptes que van del tot lligats al moviment 15-M, o acampadaBCN, o
democracia real ja…
“Apostem
perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi”.
Després
d’haver-me passat per Plaça Catalunya me’n ric dels que encara
pensen que els que estan allà, no saben el que volen. Jo també ho
vull, ho vols tu?
Més
informació:
http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol
http://www.ara.cat/societat/22-M-indignats-barcelona_0_484151903.html
http://acampadabcn.wordpress.com/
http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn
Voleu llegir el llibre "’anima" del que està passant?:
ATRAPATS EN SÈPIA
"Atrapats en sèpia" és el títol que els nens i nenes de la classe van decidir posar a la pel.lícula que hem fet aquest curs.
Des de principi de curs volíem enfocar el treball del vídeo a partir del que volíem treballar de la història de l’escola, ja que aquest curs hem celebrat, i encara ho estem fent, el seu 75è aniversari.
Teníem molt clar que un fet com aquest de celebració ens permetia poder fer una bona investigació. Volíem que els nens i nenes fossin els autors i protagonistes del seu aprenentatge i que alhora poguessin descobrir fets històrics d’una manera molt vivencial, i és per aquest motiu que la fòrmula que vam triar vas ser la de la WEBGIMCANA.
Es tractava que els nens i nenes investiguessin la història de l’escola tot analitzant documents i objectes antics (fotografies, documentals, llibres, estàtues, la façana de l’escola…) i entrevistant a testimonis de la història recent, és a dir a exalumnes que per cert, vam localitzar pel facebbok.
I és que una cosa porta a una altra. De les entrevistes que els alumnes van fer als exalumnes va sorgir la idea que el vídeo pogués explicar com era l’escola a l’època franquista. Va ser necessari saber escoltar i saber preguntar per extreure dades, però sobretot poder transformar la informació rebuda en un producte diferent: un vídeo que pogués mostrar diferents escenes del que va ser aquell moment.
Pels nostres alumnes ha estat com fer un viatge al passat, han recollit objectes antics per poder fer l’ambientació i s’han posat en el paper i evidentment, han comparat el passat i el present i han pogut fer les seves valoracions.
Això si, també han valorat el procés de treball i són molt conscients del que han fet i del que han aprés, aquesta presentació és el fruït de les seves valoracions. Tots els esquemes els vam fer a partir de les seves intervencions, són esquemes grupals.
Una de les coses que més valoren és que han après a col.laborar… i ben segur que són conscients que aprenen els uns dels altres.
En aquesta web podeu seguir tot el procés del treball de la història de l’escola, amb el treball del vídeo inclós. Un vídeo que ha estat sel.lecionat dins La Mostra de Ciutat Vella: La imatge, un llenguatge que uneix.
Aquest reconeixement s’afageix a l’orgull que senten els nens i nenes per la feina ben feta, i per què no dir-ho?, a l’orgull que sentim les mestres perquè els nens i nenes ens continuen ensenyant i demostrant que treballar en equip és la millor forma de fer les coses. I és que en aquest cas, com en tants altres, aquest treball és fruït del treball d’un equip de mestres que ha col.laborat amb les tutores per poder tirar endavant el projecte: ajudant en l’ambientació, aportant idees, estan amb els nens i nenes….
Podeu també llegir més en el bloc dels nens i nenes i també en el bloc de la Núria, cotutora i coautora d’aquest projecte.
Aquí teniu el vídeo"Atrapats en sèpia".
HOMENATGE A BADRE
El passat divendres 15 d’abril, tot just abans de les vacances de Setmana Santa el barri del Raval va fer el seu homenatge a Badredine Benahsaine, mort el 2 de desembre de 2010 sense haver rebut l’assistència mèdica que necessitava i un tracte deporable en alguns mitjans de comunicació.
Com a conseqüència d’aquest maltracte diverses entitats del Raval vam promoure un manifest: Manifest del Raval: Justícia i respecte que va aconseguir tenir molt ressó i va fer que els mitjans de comunicació expliquessin la vertitat del que va passar, així com demanar disculpes a la família.
La ràbia que tenien els joves del barri va ser a més a més, canalitzada i treballada pels educadors i educadores del Raval que han ajudat als nois i noies a transformar la ràbia en esperança.
És així com el passat dia 15 d’abril de 2011, amb l’homenatge a Badre: "Badre, sempre amb nosaltres", els nois i noies del Raval han pogut expressar el seu sentiment i demostrar alhora, l’esperança que el barri té i necessita.
"Break Dance, guitarres, cant coral, percussió, Hip Hop. I tot el que se m’escapa. Dalt de l’escenari, es va demostrar que la ràbia per una ambulància que va arribar massa tard el fatídic dia, havia quedat transformada en il·lusió. La impotència de veure com els mitjans s’havien encebat de prejudicis i estereotips a l’hora de cobrir la notícia de la seva mort, va ser convertida en força, serenor, creativitat. I que, en aquell punt de trobada que és la Plaça Folch i Torres, es tornaven a ajuntar el jovent del barri, “com a Badre li hauria agradat”, afegien els seus companys."
Deixo a continuació la cançó i la lletra de la cançó que un dels seus amics li va dedicar a l’homenatge, una cançó on també podem escoltar al Badre dir en un acte que va organitzar XAMFRÀ: "Porque siempre estamos habalndo de la crisis, bombas, guerras y un poquito de buen rollo estaría bien".
La lletra:
"Juego 01 b.x barrio chino, juego a lo que quieras estoy bien decidido no me importaría perderme en el camino ya no es lo mismo desde que se fue mi amigo es mucho camino lo que hemos recorrido primero la infancia y ahora la distancia es muy triste esto que nos a ocurrido espero que estés bien allí donde te has ido muchas lágrimas son las que han caído amigos y familia están todos unidos todas mis ilusiones han disminuido no tengo esperanza así que estoy jodido
Necesito respirar aire libertad necesito un momento de tranquilidad necesito desaparecer de este mundo necesito desconectar tan solo un segundo mi objetivo es profundo no hago nada mas que pensar en ti no puedo olvidar el día en que te perdí cada día cada noche son muy largas tristes amargas s’he te echa de menos de mi parte por lo menos cada vez quedamos menos menos mal que ya nos veremos.
Escucha cual es la respuesta de mis errores tras el aburrimiento busco mis diversiones así que aparta contempla y ve mis ilusiones por que dentro de nada surgiré con intenciones tan eficaz como la lucha por la paz expresar mis sentimientos ya no pido mas se que algún día me despertare y con la rima de estos labios me reencontraré pero con la mente en blanco no sabré que hacer contemplando lo que siento escrito en el papel hay muchas historias que nos coinciden muchas consecuencias ante lo que deciden el rap es un milagro por eso nos siguen nosotros lo soltamos si ustedes lo piden
La gente normalmente suelen criticarnos vienen hasta aquí solamente para juzgarnos vienen a decir que esto es de locos como este barrio solo quedan pocos sentimiento de un hermano nunca olvidado siempre recordado ante lo que haya pasado nunca pasaras a formar parte de un pasado estando a nuestro lado hermano.
Mi corazón no tiene salida sentimientos comprimidos llenos de heridas busco la esperanza de esta vida busco ser feliz a base de mentiras el amor no es un chiste es lo mas bonito que ahora existe es único es lógico es especial en el mundo es critico todo es muy difícil las cosas se complican despertarse en otro mundo exactamente igual todo se repite eso no es normal tu podrás lograrlo eres del raval no tengas miedo relájate recuerda lo que sientes y rebélate intenta alcanzar tu limite esto es un adiós bay Badre cuídate."
Derechos de autor: Mohamed Lakjah