Avui
he estat a Plaça Catalunya. Tenia ganes de veure (i viure) de prop
l’ambient de l’acampada i compartir també la meva indignació.
Aquests
dies pels mitjans es parla molt d’aquest moviment, he sentit parlar a
favor i en contra, igual que els polítics: n’hi ha qui s’apunten al
carro, n’hi ha qui ho critiquen….
Sigui
com sigui val la pena explicar què està passant, més que res per
aquells que diuen que és un moviment que no té les idees clares, o
que no saben el que volen, o que volen tenir un maig…. com si tots
l’haguéssim tingut!
D’entrada
diré que és, com bé diuen els qui hi són a la plaça,un
moviment pacífic:
La
gent va amb els seus fills, s’improvisen jocs i espais per a nens i
nenes. També hi ha molta gent que va caminant tranquil.lament o que
en cercle (molts cercles!) es posen a xerrar i debatre. Hi ha
sobretot molta tranquil.litat.
També
es respira il.lusió… i no la del Mas del Polònia. Il.lusió
per pensar en una nova societat, pel canvi, per una transformació…
Tal com hem pogut llegir en el díptic d’avui:
“Estem
aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida
per sobre per sobre dels interessos polítics i econòmics”.
Debat. Aquesta
és la gran paraula. Mentre vas passant per Plaça Catalunya et vas
trobant amb molts grups de gent, uns parlen de propostes, altres
organitzen, altres fan debats sobre el canvi… però tot amb molta
tranquil.litat.
Transformació.
No accepto als articulistes de torn que es troben amb la necessitat
d’etiquetar el que està passant. Només sabem que està començant i
que la capacitat de transformació dependrà de la quantitat de gent
que pugui recolzar el que està passant, o que ens poguem anar
sumant.
“Ens
uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats,
però sobretot ens uneix una vocació de canvi.”
I
lluita, perquè cal lluitar i es pot fer pacíficament. Perquè
es pot fer aconseguint que les persones siguem les protagonistes de
la lluita i no d’altres que s’erigeixen com als nostres
representants,… personatges de l’espècie anomenada política i que
viuen amb una "pasta" considerable a partir de les nostre
retallades. Hi ha una frase que he sentit a Plaça Catalunya i que
crec que ens ha de fe reflexionar: “Ser alcalde no és un ofici, és
un servei”. Lluita i protagonisme són dos
conceptes que van del tot lligats al moviment 15-M, o acampadaBCN, o
democracia real ja…
“Apostem
perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi”.
Després
d’haver-me passat per Plaça Catalunya me’n ric dels que encara
pensen que els que estan allà, no saben el que volen. Jo també ho
vull, ho vols tu?
Més
informació:
http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol
http://www.ara.cat/societat/22-M-indignats-barcelona_0_484151903.html
http://acampadabcn.wordpress.com/
http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn
Voleu llegir el llibre "’anima" del que està passant?: