Arxiu de la categoria: Educació, escola i debat

L'article de Salvador Cardús

Publicat el per
2

Aquí va la meva opinió sobre l’article de Salvador Cardús:

La poso en castellà perquè és tal com m’he expresat en el fòrum del DIM
-intervé gent de l’estat espanyol i per això és en castellà-:

Tienes razón en el tema que hay que leer cosas contrarias a lo que
una piensa, a veces para hacerte cambiar-mejorar la opinión, e incluso
a veces para reafirmar la que ya tienes.

Este es el caso que me ha provocado el artículo de Cardús, para empezar
me sorprende que un sociólogo catalogado de "especialista" en educación
afirme cosas como:

"La consigna de l’aprendre a aprendre, per altra banda, és d’aquelles
fàcils de seguir. Aprendre a aprendre estalvia la molèstia d’haver de
saber res, no només a qui ha d’aprendre, si no també a qui ha
d’ensenyar. Es tracta, simplement, de desenvolupar unes capacitats
cognitives idònies per adaptar-se superficialment a processos simples
que són permanentment canviants."

Él debe saber que la consigna "Aprendre a aprendre" no es nada nueva, y
que la bautizaron gente como Novak y Gowin hace ya más de 20 años. Que
a partir de esta consigna surgen los mapas conceptuales, o sistemas de
elaboración de esquemas mentales
, el perfeccionamiento de la investigación educativa… en fín todos
los aspectos que desarrollan el aprendizaje significativo y la memoria
comprensiva… si, si, memoria. Yo no he oido a nadie decir que no se
deba saber, sólo se lo he leído a Cardús.

Lo que ahora se da más importancia es a la manera y al proceso de como
llegar a adquirir los conocimeintos, y si Salvador, las maneras han
cambiado, nos guste o no nos guste, y a mi particularment, no me
apetece leer articulos de "snops intelectuales" que en lugar de ayudar
a ir en la, me atrevo a definir como dirección correcta, con el único
fin de cobrar el sueldo del artículo ponen lo que en catalán decimos
"pals a les rodes" y solo sirven como argumento de aquellos que
defienden la clase magistral y la memoria como única escusa de no
"adptarse", y digo "adaptarse" siendo consciente de lo que implica, a
esta nuestra nueva sociedad de la información… quizás ya tendriamos
que dejar de tratar el tema como novedoso, no? Ya hace mucho tiempo que
hemos entrado en la sociedad de la información.

Sinceramente me hubiera gustado más que el artículo de Cardús planteara
el tema de la escuela y la brecha digital, las clases dominantes que el
nombra en su artículo tienen, sin duda, las herramientas suficientes
para "aprender a aprender", y hablo de pizarras digitales en cada aula,
hablo de ordenadores para pocos alumnos, laboratorios… o es que
alguien piensa que los alumnos de clase alta solo tienen clases
magistrales?

Quizás solo lo piensa Cardús.

Metges i condons….

Publicat el per
1

 21/9/2004 09:09
Aquests dies s’està parlant de la notícia que als instituts, si ho aprova el consell escolar, es posarà la màquina de preservatius.

També que de forma periòdica vindrà un metge ( o farmaceutic, o ats, o infermer…) per tal d’apropar-se als joves i que aquests, de forma confidencial, podran rebre la visita mèdica.

Aquesta és una notícia que no deixa indiferent a ningú, per una banda hi ha qui es queixa perquè es fa molt de "bombo" parlant d’aquestes coses, mentre hi ha instituts encara que estan amb obres i no poden començar les classes amb normalitat.

Per altra banda hi ha qui ho veu bé perquè, al menys pel que fa al metge, per primera vegada la responsabilitat és dels equips mèdics i no dels docents… tot i que el metge estarà entre les 4 parets del centre educatiu no recau en el profe el desenvolupar una campanya en prevenció de…..

Aquest és l’escrit del Jaume Funes:
Ha costat, però al final sembla que els responsables de Salut entenen i accepten que la gent jove no sol anar als xiringuitos que muntem i que es tracta d’anar als seus territoris. Una d’aquestes zones clau és l’escola, on es relacionen, s’enamoren, practiquen les seves adolescències i fins i tot estudien. Però compte: no es tracta de traspassar la consulta a l’escola. Tenim experiències positives, escassament reconegudes, de com s’ha de fer. Per començar, el personal mèdic ha d’aprendre alguna cosa d’adolescències i saber-se relacionar sense bata. Després, ha d’oblidar moltes de la pautes que utilitza a l’ambulatori o a l’hospital, des de com es pregunta fins a com s’atén en grup. A més, la pretensió ha de ser fer alguna cosa amb l’escola, dins el projecte educatiu del centre, no a l’escola. Finalment, és necessari recordar a la família que ha de deixar autonomia a l’adolescent perquè construeixi la seva salut i no demanar noves formes de control.

… És clar que llegint al Funes podem pensar que es continua donant massa importància a l’escola com a únic espai de relació dels joves. Realment és l’únic territori del jove on es "practica l’adolescència"?? O és l’únic lloc on es relaciona el jove que d’una forma o altra dominem?

Bé, hem començat un curs amb polèmica: metges, condons i canvis en els calendaris lectius. Ja es veurà.

Mentres tant el que val la pena és fer una ullada en el fòrum creat a l’espai del 3xl.net, on els joves diuen com veuen el tema de tenir la màquina de preservatius a l’institut. Fòrum 3xl.net

DEBAT SOBRE EL QUÈ ÉS O HAURIA DE SER L'EDUCACIÓ

Publicat el per
Respon

 12/9/2004 02:49
L’Antoni Ramis, des de les illes, ja fa dies que està plantejant aquest debat.

Les intervencions estan sent molt interessants. Plasmo aquí la de la Carme Barba:

"Me gustaría tener respuestas a tus preguntas, pero yo solo tengo más preguntas

¿Por qué si ya sabemos que existen múltiples inteligencias la escuela se empeña todavía en potenciar solo algunas? (la lógico-matemática y la lingüística)

¿Por qué si sabemos que aprendemos mejor con los demás, se siguen priorizando las actividades individuales?

¿Por qué continuamos evaluando la información retenida y no los procesos?

¿Por qué si sabemos que no sirve de nada almacenar conocimientos, la escuela continua transmitiendo conocimientos en lugar de enseñar a aprender , a investigar , a seleccionar, y a organizar la información?

¿Por qué si sabemos que se aprende más haciendo , construyendo , y reflexionando sobre lo que hemos realizado continuamos teniendo los alumnos sentados escuchando y mirando?

¿Por qué si sabemos que los medios de comunicación influyen tanto en nuestros alumnos , continuamos sin enseñarles a descodificar sus lenguajes y a tener un espíritu más crítico ante ellos?

¿Por qué si sabemos que el conocimiento es poder no lo utilizamos para cambiar la escuela?"

Si voleu seguir tot el debat:
"Volver a empezar"
(Debate sobre lo que es, 2004-05, y lo que debería ser la educación)

Què és l'educació?

Publicat el per
1

 04/9/2004 03:06
És una de les preguntes que ha plantejat un membre del grup DIM.

Poso aquí un fragment de la resposta d’Iris Fernández, amb la que estic molt d’acord:


" La educación, en sentido amplio, es el mecanismo de reproducción de la sociedad (parafraseando a Bourdieu, filósofo francés) por el que la sociedad intenta conservar sus propias desigualdades y estructuras.

Aquellos docentes que intentamos evitar la reproducción de la sociedad con todas sus desigualdades, intentamos ponernos en una postura de docentes liberadores, movilizadores, con lo que buscamos formar ciudadanos críticos, solidarios, reflexivos, informados (del presente y del pasado) y a la vez personas preparadas para la adaptación al mundo laboral en constante cambio, …

Crec que aquesta definició que fa l’Iris és molt apropiada i que mostra alhora la contradicció dels docents: al servei de la societat, adaptant-nos a tots els seus canvis i evolucions constants, però alhora intentar qüestionar la societat i transformar-la…