Arxiu de la categoria: Educació, escola i debat

Els mals professors

Publicat el per
7

Seguint el debat del mes d’educa’t-educa’m, el paper del professor:

Sempre he comparat el compromís dels mestres amb el compromís dels metges. Explico per què?
Doncs perquè tots els mestres hem d’anar al metge… un dia o altre. Per això ho comparo, crec que és un exemple que podem entendre:

Si tenim hora concertada (i des de fa dies) i aquell dia el metge no hi és ens posem de mal humor. Si el metge no ens tracta d’una manera amable ens fa sentir malament, si passa de nosaltres… ens emprenyem, si no sap o si s’equivoca el qüestionem i si podem, després de queixar-nos de la seva manca de formació canviem de metge.

Per tothom és sabut que la responsabilitat del metge és molt gran, depenem d’ell en molts moments.

Però en canvi, de la responsabilitat del mestre no se’n parla. Com a molt es parla socialment de les vacances, del paper "guarderia" de l’escola,…. però del paper de la responsabilitat que tenim ben poques vegades. Bé de la responsabilitat civil si… si un nen se’ns fa mal anem ben servits. Em refereixo a la responsabilitat pedagògica que de fet, és la nostra feina i responsabilitat més gran.

Com a col.lectiu estem farts de veure com diferent professorat s’excusa en els nens i en les famílies… com el dret adquirit del funcionariat passa per sobre de les hores de dedicació o de les responsabilitats que els nens aprenguin (podem passar per aquí des del profe més funcionari i recalcitrant, al "que va d’innovador" que no té una línia clara perquè tot ho vol provar i no consolida res, podem passar per aquí al funcionari-funcionari a l’interí o al que ha aprovat les opos fa poquet… l’estat de funcionari no vol dir necessàriament estar en aquesta situació administrativa, és l’actitud que un pren: faig el que vull).

Quan veig això em pregunto….: permetríem que un metge s’excusés en que una persona no la pot curar pels seus mals hàbits, o perquè la seva família és desestructurada per no curar-la?
Permetríem que un metge ara provés una tècnica, però demà una altra, i demà passat una altra, que no consolidés res de res i que li fos igual el pacient… sense que ningú li passés comptes del seu rendiment?
Permetríem que un metge no es formés? Que no apliqués els avenços tecnològics…. simplement perquè no van amb ell? Permetríem que un metge funcionés a part del seu hostpital?…

Crec que la primera cosa que s’hauria de dir i inculcar a les facultats de formació de professorat (escoles universitàries) és que ser mestre és un compromís (jurar un jurament com fan els metges?), que la formació no s’acaba aquí i que evidentment entrar en una escola vol dir esntrar en una "línia d’escola", no fer el que tu vols si no tot el contrari: treballar en equip i autoavaluar-se sempre (cosa que com a col.lectiu no sabem fer tot i passar-nos la vida avaluant).

Crec que cal dir el que no funciona per tal de poder dir el que SI funciona, i dir-ho ben alt i des del mateix col.lectiu, i que des de dins ens hem d’autoexigir i no deixar passar.

Hi ha un parell de links que parlen dels mals professors:

Wiki learning: "No existen malos alumnos, existen malos profesores" Sobre cursos de formació e-learning i la seva capacitat de formació.

Desde mi tarima: Les paraules de Steve Jobs

Desde mi tarima: Les característiques d’un bon professor

Aquí alguns exemples a ampliar:

  • "Primera: sin excepción, los profesores extraordinarios conocen su
    materia extremadamente bien. Pero no son meros eruditos. Utilizan su
    conocimiento para ir al fondo de los asuntos, a los principios
    fundamentales y a los conceptos básicos; son capaces de simplificar lo
    complejo de manera que motivan el aprendizaje. Tienen además una
    comprensión intuitiva del aprendizaje humano.
  • Segunda: dan gran importancia a su tarea docente, tanta como a su
    investigación. Al programar sus lecciones (seminarios, prácticas,
    tutorías), se plantean los objetivos del aprendizaje.
  • Tercera: son exigentes con sus alumnos, esperan mucho de ellos.
    Pero plantean objetivos ligados a las salidas profesionales de sus
    estudiantes y a la formación que estos necesitarán a lo largo de su
    vida, es decir, no se trata de proyectar dificultades arbitrarias.
  • Cuarta: en sus lecciones intentan crear un entorno para el
    aprendizaje crítico natural, en el que los estudiantes se enfrentan con
    su propia educación, trabajan en colaboración con otros, confían en la
    valoración de sus tareas.
  • Quinta: confían en sus alumnos, son francos y abiertos con ellos, y siempre son amables.
  • Sexta: evalúan el resultado de su tarea y saben rectificar cuando
    es necesario. Califican a los estudiantes según objetivos de
    aprendizaje básicos."

Finlàndia…

Publicat el per
4

Una mestra de pràctiques que vam tenir a l’escola està ara a Finlàndia completant la seva formació.

Quan m’ho va dir no em vaig poder estar de demanar-li que ens anés informant sobre com és l’educació a Finlàndia.

És així com -evidentment amb el seu permís- podem recuperar un debat iniciat el passat setembre a partir d’uns correus seus.

Els textos que poso a continuació són les vivències, informacions, sensacions…. a partir de l’estada en una escola destinada al pràcticum de mestres.

Primeres sensacions

"l´escola (ara plorareu) és un centre educatiu (de veritat!!!). Hi ha tant d´interès per part de l´estat i de les famílies que és impossible que no funcioni. Vaig visitar una escola internacional, en principi la multicultural, i faré algunes pràctiques (de castellà i d´art dramatic, ole, ole!!!). Aquesta escola, la internacional, està destinada als pràcticums dels mestres, ás a dir, que tot aprenent de mestre té l’obligació de passar per aquella escola (més ajudes i suport a l´aprenentatge)."

"Hi ha una aula d´informàtica la mar de maca i ordinadors als passadissos (hi ha també alumnes de secundaria a l´edifici del costat). Hi ha dos aules pels tallers (fusteria, ferreria, costura… de tot), una sala d´actes impressionant (amb una pantalla gengant, en plan auditori), una cuina, una sala de mestres gegant amb moltíssims ordinadors i una altra per preparar els materials dels mestres i dels alumnes de pràctiques.

A les aules… (ara si plorareu)… tot és silenci… Van descalços, com a casa, deixen les sabates amb la jaqueta, fora de l´aula. Estan asseguts en taules individuals, mirant a la mestra (a la tradicional). A les classes tot és disciplina, escoltant a la mestra, interessats pel que aprenen… Ara si, no són gaires a l´aula. Segons em va dir la International Officer de la meva facultat poden arribar a ser 30 alumnes per mestre, pero mai és així, sempre hi ha algú de suport (jo no en vaig veure mes de 20)."

Formació de mestres

"Per accedir a les Facultats es fa una prova d’ingrès (molts estudiants es passen anys intentant accedir a la carrera que volen). Diuen que l’accès més difícil és el de magisteri (és una Licenciatura de 5 anys), es presenten (a Turku) uns 1700 i n’agafen només 85. Això es deu a que l’ensenyament es molt personalitzat, en petits grups i seminaris, i moltes, moltes, pràctiques a l’escola que et vaig explicar l’altre dia. Els mestres estan molt reconeguts aqui."

La societat

"La societat finesa va alfabetitzar-se tota de cop, molt motivada (ara no em vull equivocar del segle, però em sembla que sobre el XVII), de fet un no podia casar-se si no sabia llegir. Totes les famílies estan molt volcades a l’educació dels seus fills i de fet la majoria de la societat finsa acaba estudiant a la universitat."

Gràcies Ilona per deixar-me compartir les teves impressions.

Jo no crec que haguem de "copiar" el model finès (tot i que hi ha molts aspectes que jo els copiaria clarament!). Del que he llegit hi ha un aspecte que no signaria: la distribució de les taules mirant totes a la mestra.

Però si crec que el model finès ens ha de fer reflexionar sobre el que estem fent nosaltres (la diferència és abismal!), ens ha de fer qüestionar sobre quin model educatiu i social volem (es poden separar?).

De les paraules de la Ilona i del model finès sorgeixen unes paraules clau: formació de professorat, disciplina, suport, mitjans, coordinació primària-ESO…. paraules que cal que ens replantegem aquí. Realment, una altra educació és possible?

Realment els mestres d’aquí tenim molta feina…. comencem? (tot i que en molts moments diria -la majoria-: continuem?

Debat a Educa'm-educa't

Publicat el per
3

Dins el bloc Educa’t-educa’m fa dies que estem duent a terme un debat força interessant sobre els blocs a l’educació.

En forma de resum he escrit el següent:

Per no perdre el fil

Tal com apuntava la Carme m’he rellegit l’article del Boris i els temes proposats com a temes del mes i crec que anem per la línia del plantejament iniciat.

Hem començat per un tema, el dels blocs, i l’hem abordat lliurament tal com proposava el Boris.

Ara bé, crec també que estem en un punt on pot passar allò que també apuntava el Boris: "em sembla que els blogs tenen la particularitat d’anar generant fils que es perden. Algú ha escrit que tendeixen a l’expansió."

Per
tal de no perdre el fil, o d’estirar-lo cap a la banda que decidim (la
que més ens interessi) posaré a continuació els punts bàsics del que
hem dit, o el resum del procés…. evidentment és amb el que jo em
quedo, així que si creieu que m’he deixat algun punt important
l’afegiu, o si creieu que no anem per aquí… ho treieu:

  1. Hem parlat de la importància dels blocs com a escriptura en xarxa
  2. Ens hem discutit (forma part del debat) sobre la importància de la correcció i de l’ortografia en els blocs.
  3. Podríem
    dir que estem d’acord (crec) en que la correcció no l’entenem com a
    "eina classificadora" de l’alumnat si no que forma part de
    l’aprenentatge i que aprenem a partir d’ells, per això és necessari
    tenir consciència dels errors, saber que ens equivoquem.

  4. Dins
    del debat és possible que estiguem en el punt de veure que hi ha
    diferents estratègies a utilitzar amb els blocs dins de l’educació
    depenent de l’edat ….. o no.

  5. També el debat
    es podria decantar en si hi ha treball previ a l’aula ,o si hi ha
    d’haver, pel que fa a l’escriptura dels nostres alumnes en els blocs,
    si separem diferents tipus de blocs (uns dús privat de l’alumne, altres
    d’ús escolar o vinculats)… en el cas de fer aquest treball previ, com
    el fem? (què prioritzem i com).

Crec que hem dit totes aquestes coses, i la veritat… són forces. Podríem deixar el tema aquí o reconduir-lo cap al tema de l’aprenentatge de l’error…
sigui com sigui és veritat que el tema s’expandeix. També es podria
expandir més cap el tema de l’escriptura en xarxa i les possibilitats
d’interacció amb altres elements multimèdia que es poden incorporar en
els blocs (podcasting, videoblocs….)

Sigui com sigui, i tornant a la idea principal que apuntava la Carme, crec que anem per bon camí.

Finlàndia… treiem conclusions?

Publicat el per
11

Fa uns dies la Carme Barba en el post que parlavem dels immigrants digitals va plantejar el següent:

"…perquè no parlem d’anar més enllà? "on diuen que la gent és neta, rica,
lliure, desvetllada i feliç" anem a Finlàndia!! va… intentem somniar
que hi arribem i que ens convertim en immigrants-pedagògics, perquè no?
per què no podem tenir aquí també una educació de semblant qualitat?
per què ens resignem a creure que no hi podem fer res?.

Sabem quines són les claus del seu èxit i no són pas tan difícils d’assolir."

Si ja hi havia debat a partir dels conceptes de nadius i
d’immigrants digitals, les paraules de la Carme van iniciar un altre
debat centrat en si els nostre sistema educatiu és de qualitat i si la
gran diferència amb Finlàndia és més social que educativa… a partir
d’aquí em vaig prestar a escriure un post sobre Finlàndia i poder
continuar així donant voltes sobre l’educació.

He llegit el material que està penjat al bloc de webquestcat, concretament
" La selección y formación del profesorado: clave para comprender el
excelente nivel de competencia lectora de los alumnos finlandeses" de
Javier Melgarejo Draper

Apuntaré aquí el que més m’ha cridat l’atenció:

Ajudes oficials

  • "Existen numerosas ayudas oficiales para las familias con
    hijos, y son especialmente importantes las ayudas a las mujeres.
    Dichas ayudas sociales aseguran que los hijos nunca sufran dificultades
    económicas que no aseguren una igualdad de oportunidades entre todos
    los niños y niñas del país. Las ayudas a la infancia y a la familia
    permiten, según la UNICEF 2000, que sólo el 4% de los niños finlandeses
    vivan en situación de pobreza (en Suecia esta proporción aún es menor,
    es del 2%; en el Estado español es del 12%)."

Paper de la família

  • "Las familias finlandesas tienen unas actitudes hacia el
    subsistema escolar y el aprendizaje que condicionan su funcionamiento.
    Por un lado, los padres finlandeses creen que la familia es más
    responsable que la escuela de la educación de los hijos (55%)."

Recursos socials

  • "Una de las variables importantes en este subsistema es el
    decidido apoyo por parte del Estado mediante una red de bibliotecas
    bien dotadas, conectadas entre ellas, con un personal muy cualificado y
    con una política de total libre acceso a los bienes culturales del
    país. Hay más de 1.900 bibliotecas públicas en el país, y 250 autobuses
    bibliotecas. El número de volúmenes por 1.000 habitantes es el mayor
    del mundo: 7.226 (cuatro veces más que España)."

El sistema educatiu

  • Finlandia tiene un modelo de escuela que encaja bien el modelo
    de organización del aprendizaje así como en una escuela que es corazón
    de la comunidad, y que se ajusta perfectamente con su ideal de una
    sociedad del conocimiento. Finlandia se dirige estratégicamente hacia
    esa sociedad, potenciando la escuela en red. El gobierno considera que
    la supervivencia cultural y económica depende de planificar una
    sociedad plena del conocimiento. En este diseño, la escuela es esencial
    como cuna de este modelo de ciudadanía.
  • La escuela finlandesa es una escuela pública mayoritariamente.
    Existen pocos colegios concertados, principalmente en la formación
    profesional.
  • Un dato sorprendente es que el número total de horas de
    instrucción entre los 7 y los 14 años de Finlandia es el más bajo de
    todos los países de la OCDE.. Proporcionalmente, en Finlandia se hacen
    menos horas de lengua que en el Estado español. La teoría
    constructivista es el paradigma pedagógico dominante que, como en casi
    todos los países, se aplica en los procesos de lectura y escritura.

A part de les cites anteriors m’ha cridat l’atenció que a les
escoles n’hi ha molta menys ràtio professorat-alumne, que hi ha un
seguiment psicosocial, que a les escoles hi ha infermeres pediàtriques
i que tothom dina gratuïtament.

I sobretot, el que més m’ha cridat l’atenció és tota l’explicació de
la formació del professorat com a clau de l’èxit, que els considerats
millors docents estiguin als cursos més baixos i que el nº de places es
planifiquin segons les necesitats del "mercat"… igualet que aquí, oi?

En el bloc de webquestcat podem llegir les propostes de millora que fa
Javier Melgarejo a partir del seu anàlisi.

Algú pot pensar que Finlàndia és molt diferent i que no es pot comparar… però jo em pregunto:

  • És el fred el que ens fa diferents o les voluntats polítiques?
  • Com pot ser, que experts que han estat analitzant informes PISA i
    models educatius arribin a la conclusió que la quantitat és millor que
    la qualitat? (evident! va per la sisena hora)
  • Si el model educatiu de Finlàndia aposta perquè l’escola sigui
    clau en la societat del coneixement… és tan difícil que els nostres
    governs facin el mateix?
  • A Finlàndia la vida familiar, laboral, social i escolar van molt
    compaginades… realment aquí és diferent… és l’escola qui ha de
    paliar el desajust horari i la mancança que tenen les famílies per
    poder estar pels nens…?

Podríem afegir moltes coses, que a l’escola es treballa la cultura
de l’esforç, que hi ha disciplina, que hi ha recursos… en definitiva,
crec que estariem parlant que a Finlàndia l’educació se la prenen més
seriosament.

Les instruccions de principi de curs… en TIC

Publicat el per
Respon

Aquests dies he anat llegint les instruccions de principi de curs…. seré sincera, he anat per apartats i evidentment he anat primer a l’apartat 13. Tecnologies de la informació i comunicació (pg. 2520)…

I la veritat, m’he emocionat. He pogut llegir com a instruccions de principi de curs tots els projectes que fa temps fem a l’escola, per tant queda clar que són coses serioses i no manies de mestraTic:

"En la incorporació de les TIC en l’activitat educativa cal tenir en compte que:

– la introducció d’una xarxa informàtica de centre permet impulsar noves formes de relacionar-se i la possibilitat de treballar en equip amb professionals i alumnes d’altres centres participant en xarxes de coneixement compartit;"

"Per impulsar aquest procés cal que, progressivament:
– s’incorporin estratègies que facilitin la comunicació i la construcció del coneixement compartit emprant

  • diferents llenguatges (orals —ràdio per internet, podcast…—, escrits —edició de pàgines web, participació en blocs…—, audio-visuals —edició de vídeos, producció de dissenys multimèdia…),
  • diferents instruments de dinamització propis de l’entorn tecnològic contemporani, com les intranets de centre o la participació en xarxes de tota mena que vagin més enllà de l’estricta comunitat educativa física i
  • fórmules didàctiques que prioritzin l’ús dels recursos TIC i la feina d’equip;"

(No us enganyo si us dic que aquí, una mica més i em poso a plorar!: ràdio per internet, podcast, vídeo… feina en equip!!!)

"– es tingui cura que:

  • s’utilitzi la instal·lació de programari en català per complir el que estableix l’art. 20 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i lliure i obert per tal d’evitar el tràfic il·legal d’eines i recursos informàtics;
  • s’utilitzin habitualment formats basats en estàndards oberts a l’intercanvi de documents electrònics,
  • els materials creats des del centre i accessibles en línia s’ofereixin amb llicències que, alhora que en reconeguin l’autoria, facilitin compartir-los per a usos educatius."

(Programari lliure, oi?)

"Per a la integració de les TIC en els currículums de les diverses àrees s’ha de considerar:
– L’ús d’eines com el processador de text, presentacions, programes de càlcul, bases de dades, editors gràfics, sensors per a la captació de dades, càmeres digitals…
– L’orientació del treball dels alumnes: ajudant en la tria de la informació de la xarxa Internet, treballant amb diverses propostes didàctiques: webquest, comunicació a través de comunitats virtuals, projectes telemàtics, blocs, correu electrònic…"

(Fantàstic!)

"Per tal de potenciar l’ús educatiu de les TIC i assessorar l’equip directiu, el claustre i la comunitat educativa en la seva optimació, és convenient que a cada centre es constitueixi una comissió TIC, formada per un membre de l’equip directiu, el coordinador/a de TIC del centre i professorat dels diferents cicles, la qual:

1. Coordini la integració de les TIC en les programacions del professorat i en l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC
en la pràctica educativa a l’aula.
2. Vetlli per l’optimació de l’ús dels recursos TIC del centre.
3. Animi i difongui l’ús de les TIC entre la comunitat educativa."

(Es reconeix també la importància de la comissió TIC al centre com element dinamitzador)

La veritat és que és un plaer veure com es reconeix la feina innovadora d’una forma oficial, ara només queda que aquestes instruccions siguin un primer pas, un primer gran pas per millorar l’educació i no acabin en paper mullat.

Què ens passa a Catalunya?

Publicat el per
6

Ja fa dies que estic seguint un debat a partir d’un post del Ramón Barlam i que m’ha portat a un altre de l’Aníbal de la Torre.

El Ramón, tot explicant el curs a Baeza sobre webquest amb el Sebas i la Carme, analitza les diferències que ha trobat entre Andalusia i Catalunya sobre l’estat de les TIC en els centres.

És clar, allà tenen els projectes de "Centros TIC", on els centres aposten a partir de presentar un projecte, basar tot el seu ensenyament amb l’ús de les TIC.

Llegint el seu post i les seves impressions recordava el meu procés implamantant les TIC a l’educació… i no puc negar que "l’ambient" ha anat de baixa. Si al principi hi havia en general més ganes d’innovar ara es respira com més mandra, molta por a que les TIC generin molta feina… i pel que he anat respirant amb altres coordinacions TIC això es fa més present dia a dia.

El motiu? No ho sé ben bé, igual els equips directius haurien de tenir línies més decidides d’actuació recolzant tot el procés de canvi (del windows al linux per exemple) en els centres educatius, igual hauríem de llegir més el que ens ve de les "espanyes" per veure si se’ns contagia una mica aquest alè d’innovació…. però del que estic segura és que l’administració és qui ha de fer el primer pas amb coherència i si aposta per programari lliure fer-ho de forma decidida (no pot posar linux -linkat- i deixar penjats als coordinadors d’informàtica, ha de motivar que les escoles plantegin com volen integrar les TIC en el seu centre…. ha de deixar de pensar que aquí ja està tot fet i que a sobre ho fem molt bé).

I mentre analitzava tot això estava d’acord amb el Ramón en que a part de tot això hi ha l’actitud personal de cada mestra:…. molta mandra i massa por! I també he anat repassant les diferents actituds del professorat en general i les reticències davant nous projectes, nous reptes o davant d’aspectes que desconeixem… perquè no cal tornar a dir que les TIC impliquen un canvi educatiu.

La prova de tot això ho tenim en el bloc de l’Aníbal de la Torre -ho apuntava la Carme Barba en el bloc del Ramón-. En ell podem llegir una carta d’una profe de Barcelona (pot servir d’exemple de la situació actual). El que és més sorprenent són les respostes, moltes, de gent d’Andalusia i la informació que li passen….

Realment, què ens passa a Catalunya? Arribarem a assumir que estem "anys enrera"? Per exemple hi ha programes bons, molt bons com l’elgg, que s’estan traduint al castellà i no al català…. això abans no passava, la innovació la teníem aquí, però ara….

Voleu algunes proves ;-)?:

Ceip San Walabonso

Declaració de Roa

Observatorio del ministerio

Guadalinex (el linux a Andalusia) portal

Guadalinex tutorial

Euskal Party

Xarxa averroes (xarxa d’escoles de la junta d’Andalusia)

Molinux (linux educació de Castella la Manxa)

…

Linkat (projecte de linux a Catalunya)

Xtec (xarxa de centres a Catlunya)

Els vídeojocs i la "Play" a l'educació

Publicat el per
5

Avui, en el bloc del Ramón
Barlam llegeixo una recomanació d’un vídeojoc: el Zoo
Tycoon . A partir d’aquí el Ramón parla de les
possibilitats educatives d’aquest vídeo joc i d’altres.

Mentre llegia el seu post pensava que
la "play", o els vídeojocs en general, tenen unes
potencialitats increïbles:
La fantàstica
visualització dels escenaris, el moviment dels personatges i
els processos lògics que de vegades cal seguir (agilitat de
moviments, rapidesa i comprensió dels missatges)…

He recordat les vegades que he jugat
amb el meu fill “a la play” i m’he vist sempre superada amb la
meva poca agilitat davant la “consola” i he recordat el que
penso quan m’he posat davant d’aquesta màquina: “De videjocs
educatius per ordinador n’hi ha… però per la play?”

Sovint
m’he imaginat algun vídeojoc per la play que tractés
l’evolució històrica, un viatge en el temps… on les
dades històriques es barregessin amb l’aventura, els
personatges històrics amb el personatge de ficció…
però que fos com fos els nanos juguessin i aprenguessin
alhora… i posats a imaginar, ara que comencem a tenir pantalles i
videoprojectors als centres, he imaginat una gran partida d’algun
d’aquests jocs (encara no creats) projectada per participar tota la
classe… fins i tot tenir una play a l’escola! (no seria aquesta una
bona manera de desmitificar-la i aconseguir que aquesta eina comencés
a tenir utilitats didàctiques?).

En aquest sentit llegeixo un article
del David Segarra a El país, Retos de la alfabetización
mediática
on es planteja l’evolució del que anomenem alfabetització
digital en alfabetització mediàtica:

“Pero poco a poco se ha hecho
evidente que lo relevante no es saber cómo descargar unos
archivos u orientarse por la Red, sino formar a alumnos con la
capacidad de interactuar de forma crítica con los medios. Los
niños y los jóvenes deben poder filtrar, entender y
discriminar la avalancha de información que circula por
múltiples vías. Y esto incluye tanto a Internet, el
teléfono móvil y los videojuegos, como la televisión,
la prensa escrita o el cine. El concepto se amplía, y ahora se
habla de "alfabetización mediática", el nuevo
paradigma global de la educación.”

En aquest sentit m’han fet arribar
aquesta adreça: microsoft
sembla ser que està desenvolupant una eina per crear
vídeojocs…

Qui sap? igual, un dia d’aquest, ens liem a
inventar vídeojocs didàctics… i amb una mica de sort,
ben aviat es desenvolupa una eina similar en programari lliure.

La sisena hora: el comunicat del Prat

Publicat el per
2

Aquest comunicat està circulant per internet. M’adhereixo completament! I afegiria: L’horari de Banca i La Caixa em va malament, que treballin els dissabtes al matí! ( o els jutjats, o MUFACE, o hisenda, o el dermatòleg, o el/la pediatre…)

El Claustre del CEIP
GALILEO GALILEI del Prat de Llobregat reunit el dijous 4 de maig de
2006 ha aprovat per unanimitat enviar el següent missatge a tots
els responsables polítics, administratius, sindicals i a totes
les escoles públiques de la nostra localitat, en referència
al Decret de l’horari escolar:

NO estem d’acord en que
la concreció d’un horari diferent dels establerts amb
caràcter general hagi d’estar consensuat pel Consell Escolar
de Centre, o amb l’aprovació de les tres quartes parts del
total dels seus membres. Això s’anomena imposició .

Com a treballadors i
treballadores de l’ensenyament considerem que el nostre horari
laboral s’ha de pactar entre els mestres de les escoles i el
Departament, però no amb altres estaments com són les
famílies, AMPAS o ajuntaments. Cal recordar que aquests
col·lectius no pacten els seus horaris amb nosaltres.

A més a més,
volem manifestar que en aquest procés no s’ha tingut en
compte l’opinió majoritària dels mestres i les
mestres del Prat.

La sisena hora

Publicat el per
3

Ja fa dies que mestres, mares i pares estem endinsats en el debat i discussió que ha generat el tema de la "sisena hora".

A les escoles ens discutim per veure quina és la millor franja horària pel proper curs i què fem amb el parvulari (ja que no faran la sisena hora, però segurament estaran tots al cole esperant que pleguin els germans grans).

La majoria de pares i mares fan discursos contra l’escola i el col·lectiu de mestres perquè volen forçar, sigui com sigui, que els seus fills i filles pleguin més tard a la tarda. No parlen de si tenir els nens i nenes una hora més a l’escola implica augment de qualitat o no… discuteixen per aconseguir que els nens i nenes pleguin més tard sense tenir present que l’hora de més (la sisena) es pot fer al matí tranquil·lament…

Què s’ha aconseguit? D’entrada s’ha creat una divisió molt forta entre mares-pares i mestres. Moltes escoles estan plantejant l’horari d’entrar a les 8’30 per evitar allargar la tarda, no hem d’oblidar que la jornada continuada és una reivindicació històrica!

Què s’està discutint? Si els pares i mares, amb aquesta hora, aconseguiran equilibrar la seva vida familiar i laboral; i si el col.lectiu de mestres és el culpable d’aquesta situació (els pares no es poden ocupar dels fills a l’estiu per culpa dels mestres…)

L’altre dia, en una reunió de l’ampa de l’escola del meu fill em vaig sentir dir: "com es nota que ets mestra", tot perquè defensava no allargar la tarda i fer una hora més al matí… vaig haver de recordar a la persona en qüestió que també "sóc mare". He vist també com diferents pares i mares s’enfrascaven en una gran discussió per debatre que havien de fer les mestres a la sisena hora… vaig sentir (literal!) "doncs que facin els deures en aquesta hora, així quan arribin a casa no estaran tota l’estona mama, mama, m’ajudes?"

On estem? No ho sé! No ho sé massa… o sí, estem discutint:

  • Entre mestres perquè tampoc tenim massa clar com ens ho farem. Ens canvien totalment tot el nostre funcionament (no coincidirem totes les mestres al migdia per coordinar-nos ni per formar-nos, si s’allarga la tarda però som menys mestres, què fem amb els tallers?, què fem amb els pàrvuls quan no els vinguin a buscar? i amb dues persones de més… qui tindrà la "famosa" tarda lliure?…)
  • Entre pares i mares. Hi ha pares i mares que no volen que els seus fills estiguin una hora més a l’escola perquè s’allarguen les extraescolars. Hi ha mares i pares que volen fer discussions pedagògiques, hi ha qui vol que els nens i nenes entrin més aviat, hi ha qui vol que pleguin més tard…i ens discutim!
  • Entre pares-mares i mestres. Per mi, la més greu i preocupant. Sempre hem dit que hi ha poc recolzament social i institucional cap el col.lectiu de mestres, jo ara afegiria: poc, molt poc, respecte!. Tothom parla sobre el que hem de fer i com… és que a cas tothom és pedagog? No se m’acudiria mai anar a un hospital i entrar als despatxets dels metges per dir-lis com han de fer la seva feina. Participació de mares i pares… i tant que si! Provocar que les ampes "manin" sobre el funcionament de les escoles… mai de la vida!

M’estava preguntant on estem ara? Doncs estem fent discussions sense discutir ni pensar sobre la qualitat de l’ensenyament, (què lluny queda Finlàndia! -menys hores lectives, jornada continuada i millors rendiments escolars-), ens estem discutint per una maleïda mitja hora (la que els nens i nenes han de sortir o no sortir més tard)…en definitiva, estem amb una gran patata calenta que ens han passat, sense demanar-ho ni esperar-ho!

Per què? igual per allò del …"Divide y vencerás?"

Interessant la proposta del Ceip Galileo del Prat

Alguns enllaços

Revista Cambrils

Educació per LLuis Llovet

Ampa Auró

Ampa Joan Bruguera

Quan mostren interès els alumnes?

Publicat el per
3

Apunto aquí el que he llegit en el bloc de la Lu sobre quns sóns els aspectes que hem de tenir presents alhora de dissenyar estratègies d’ensenyament-aprenentatge. Aquestes idees són fruït del curs sobre pràctica reflexiva i en el seu bloc va anotant les seves reflexions:

Els alumnes mostren interès per:

Tot allò que duu implícit el concepte d’UTILITAT.

Aquelles situacions en les quals se senten PROTAGONISTES.

Les activitats en les quals tenen una certa llibertat d’ELECCIÓ.

Les activitats que suposen una RUPTURA de la rutina.

Les activitats que tenen una PROJECCIÓ més enllà de les parets de l’aula.

Les iniciatives en les quals el professor mostra la seva IMPLICACIÓ.

Tot allò que insisteix en un RECONEIXEMENT de la seva feina.