La Victòria Oliu ens dóna a conèixer aquest vídeo, una entrevista a Roger Schank, un dels principals investigadors en el món d’intel.ligència artificial, teoria de l’aprenentatge i construcció d’entorns virtuals d’aprenentatge.
Val la pena veure’l i reflexionar sobre els canvis en el sistema educatiu que ell comenta.
Aquest és el títol del nou post "Educa’t-educa’m", llença aquesta pregunta a partir de l’article de la sociòloga Marta Rovira per tal que comencem a donar-hi voltes.
A continuació un fragment de l’article:
"CREC QUE EL CANVI HA DE VENIR dels mateixos mestres i professors, que
són els primers que han de sentir l’ambició d’una educació renovada.
Per això em pregunto on és la renovació generacional en l’educació
catalana. Els mestres que conec que aporten dosis elevades de reflexió
a la seva feina van sortir fa molts anys de l’escola de Sant Cugat o
dels altres centres previs a la creació de les facultats. Ells són els
hereus autèntics de l’escola que ens va negar el franquisme. Aquella
escola de la República sobre la base de la qual es va bastir la
filosofia educativa del moviment de renovació pedagògica. Però d’això
ja han passat molts anys. El país ha canviat molt i les condicions en
què s’imparteix l’educació s’han transformat radicalment. No n’ha
sorgit, però, cap nou moviment de renovació pedagògica. No tenim, a
hores d’ara, uns mestres i professors liderant la reflexió del que ha
de ser l’educació al segle XXI a Catalunya. És més, aquesta reflexió i
el debat corresponent sembla haver fugit de les seves mans, ara a la
palestra dels mitjans de comunicació i de la filosofia barata que corre
per les llibreries."
El bloc Educa’t-Educa’m planteja la pregunta que el mateix article ens planteja: podem els mestres liderar el canvi en l’educació catalana?
Crec que val la pena inciar un procés on poguem dir la nostra i deixar de queixar-nos que som l’últim mico, que no se’ns té en compte….. diguem doncs la nostra, responem al bloc "educa’t-educa’m" però a més convidem a companys i companyes a fer-ho…. jo passo a respondre al bloc educa’t-educa’m, però ja d’entrada ho comento aquí: "I tant que podem! I no només podem… ho hem de fer"
Aquest matí m’he despertat amb l’anàlisi de periodistes que comunicaven que a partir d’ara a les escoles posaríem notes: Insuficient, suficient, bé, notable o excel.lent.
A partir d’aquí afirmaven que era bó aprendre dels errors, i que gràcies a deixar el NM o el PA es recuperaria la cultura de l’esforç… i evidentment, deixaríem enrera el fracàs escolar.
Mentre sentia això m’anava quedant perplexa, d’entrada, com és habitual, els periodistes es deixaven dades molt importants (a consciència?), com per exemple que la llei diu que les "notes" s’han de posar a final de cicle i no pas ara.
Evidentment em preguntava…. Si s’està fent tan rebombori ara, quin missatge rebran els pares just ara que han de rebre els informes dels seus fills? Què pensaran els pares quan vegin els PA o NM dels seus fills? Pensaran que les mestres dels seus fills no s’assebenten de res?
També, i mentre esmorzava, pensava en l’afirmació que tan alegrament les diferents emisores de ràdio proclamaven: posar notes equival a la cultura de l’esforç. I la meva perplexitat augmentava, perquè he recordat la meva època d’estudiant, des de l’EGB al BUP, i m’han passat pel cap els companys i companyes que començaven el curs sent "deficient" i acabaven el curs sent "deficient", i les "sobresalientes" eren "sobresalientes" sempre…. no recordo massa variació, en tot cas qui tenia clar que volia estudiar estudiava i l’esforç anava més lligat a la motivació de la feina posterior o a la carrera universitària… i evidentment anava lligat a l’entorn, als estímuls socials i familiars….. Canviaran aquests estímuls el fet de posar "I, S, B, N o E "?
La perpelxitat ha anat evolucionant a indignació quan de cop i volta el periodista demanava que la gent "votés" per sms dient si preferien "I, S, B, N o E" a "NM o PA", perquè llavors he estat conscient que "les notes", que el canvi en l’avaluació forma part ja del debat social…. tothom opina, i això em sembla molt bé, però i el professorat? què pensem? opinem? se’ns demana l’opinió? ho parlem a les escoles? realment estem iniciant un debat i/o reflexió on ens plantegem com hem d’avaluar?
No sé, però crec que com a col.lectiu hem de començar a crear els espais per poder pensar en la nostra feina, on poguem posar sentit comú i deixar de fer les coses simplement perquè venen imposades per una llei…. estem en el perill de fer passes cap en rera, tornar a avaluacions que més enllà de promocionar el que feien era classificar a l’alumnat.
Sé que molta gent s’ha alegrat avui quan sentia la notícia tal com la donaven "què bé! què fàcil serà ara les avaluacions!"…. en canvi tindríem ara l’oportunitat de repensar l’avaluació. Ho fem?
Com diria aquell… "reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi!
Aquest cap de setmana llegeixo un parell de posts que parlen sobre la LLei d’educació a Catalunya, concretament els dos fan referència al fet que cada centre pugui escollir el seu propi perfil.
Els blocs són Tres és companyia amb el post Equitat i excel·lència i RecursosAula amb el post Reflexió sobre l’educació.
Aquest fet, el que l’escola pugui marcar les seves característiques porta polèmica, desperta moltes pors en alguns sectors. A mi només em desperta un interrogant, qui s’encarregarà de marcar el perfil dels centres? Serà realment un procés de tot el claustre? O dependrà només de les direccions dels centres?…
Espero que realment s’obri un procés on es pugui reflexionar i decidir sobre els projectes educatius de cada centre, i que poguem participar tots sense perdre de vista -com diu la Núria- que el centre de l’educació és l’alumnat, no el professorat.
Espero també que totes les escoles s’hagin de replantejar quin és el seu projecte, què i com volen treballar i pensin quin ha de ser el perfil addient del professorat per portar a terme aquests projectes. Per mi això no és competitivitat en termes comercials, és ser competent professionalment parlant.
Espero en definitiva que ens sentim l’escola nostra, que ens la fem nostra, i per tant que la millorem de veritat.
Avui he llegit a Palabras sencillas un post sobre el fenòmen televisiu smackdown i com repercuteix a les escoles amb el nostre alumnat.
D’entrada he de dir que m’he quedat de pedra, pensava que era un problema només dels nostres alumnes (vull dir de la meva escola), pel que llegeixo en el bloc Palabras sencillas me n’adono que no, que és un problema bastant generalitzat.
SMACKDOWN és una sèrie que fa DIÀRIAMENT en horari apte per tots els publics una emissora de TV, a la cuatro, i és el que diríem una sèrie de lluita lliure, és a dir baralles sense normes, personatges histriònics, crits, noies que ploren o criden animant al lluitador (evidentment mascle), que amb una cara ferotge i pintada pega a tort i a dret a l’adversari…. però quan dic pega, vull dir pega: es llença des de dalt a sobre l’adversari deixant caure tot el seu pes sobre aquest, trepitja a l’adversari quan és a terra, li llença cadires….. tot el que pogueu imaginar com a bèstia es fa…. i més!
El Jaume Sorolla apunta bastantes idees per treballar aquesta influència amb els nanos…. bàsicament nens, perquè ho miren més els NENS que les nenes. Són ells els que imiten a aquests lluitadors al pati, els que tot jugant s’acaben fent mal i els que col·leccionen els cromos a totes hores.
Algunes de les coses que apunta i que trobo interessant:
Realment el post del Jaume Sorolla ens fa pensar, gràcies per escriure’l Jaume! Ens fem conscients que tenim un problema actual i comú i és com poden ser de dolents i contraproduents certs programes televisius….
Què tal si demanem a Cuatro que deixi d’emetre aquest programa?
La Fundació Jaume Bofill ha presentat l’informe "L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2006-2007".
Aquest informe no ens deixa indiferents, cito aquí alguns fragments:
"A nivell estatal, si prenem com a referència les comunitats amb percentatges més elevats d’alumnat al sector concertat com ara el País Basc (50,2%), Navarra (34,5%) i Balears (33,0%), Catalunya és la que presenta una despesa pública en educació no universitària sobre el PIB més baixa. El País Basc i Navarra fan un esforç econòmic públic clarament superior (3,0% i 2,8%, respectivament, per 2,2% en el cas català). El País Basc (5.381,6 €) i Navarra (4.694,0 €) inverteixen més de 1.000 € més per estudiant que Catalunya (3.543,9 €), i la magnitud d’aquesta diferència no sembla explicar-se únicament per l’existència del concert econòmic o pel nivell de riquesa, sinó per altres factors relacionats amb la prioritat sociopolítica de l’àmbit educatiu."
"El sistema educatiu català té cada cop més dificultats per garantir els nivells educatius considerats com a adequats per a la societat del coneixement de l’any 2010."
"El nivell de formació de la població s’incrementa però de manera molt lenta sense respondre a les necessitats formatives que requereixen les societats desenvolupades avui en dia. Pel que fa al grup de població de 18 a 24 anys, el nivell de formació s’ha reduït en els darrers anys, presentant un panorama de futur molt preocupant.
Al mateix temps el baix nivell de formació requerit en una part significativa dels llocs de treball promou un mercat laboral poc qualificat, precari i, en conseqüència, fàcilment influenciable pels vaivens econòmics interns o externs del nostre país."
El passat 11 d’octubre es va fer aquesta xerrada en el CRP de Ciutat Vella. Com que només hi van anar els equips directius, era en horari lectiu, ho poso en el bloc perquè arribi a tothom. La Caterina del CRP de Ciutat Vella ho ha editat i s’ha penjat, gràcies al suport de ravalnet, en el podcasting de la XeR.
Sessió sobre el plantejament de tutoria amb la xerrada de Miquel Martínez Martín.
L’altre dia tot dinant amb un bon amic, que ara és director d’un ceip, vam estar parlant de l’estat de les escoles.
Ell va fer una classificació dels tres moments diferents, i dels tres tipus d’escola diferents, que s’ha trobat al llarg del temps. Crec que és interessant, a més com que em va agradar i estic d’acord ho apunto,…no ho vull oblidar.
Les tres maneres diferents d’estar a l’escola pública:
Després, tot parlant i rient, el Josep Maria va dir una frase lapidària que he decidit adoptar: "Hi ha escoles per dinamitzar i hi ha escoles per dinamitar".
Les escoles del grup 3 són aquelles que cal dinamitzar, mentre que les del grup 2 són aquelles que caldria dinamitar perquè els equips directius no deixen dinamitzar res. Les escoles del grup 1…. Quina sort treballar-hi!
(Sincerament, treballar en el grup 3 també).
Ep! que consti que no estic provocant cap atac terrorista, s’ha d’entendre per dinamitar fer una bona neteja, canviar la direcció… i poder convertir l’escola en qüestió en una escola del grup 3, tornar a començar.
Aquestes són algunes de les frases que sento en el vídeo que em fan reflexionar:
"Un record d’una Espanya diferent, més culta…:"
"La reforma educativa va ser una magnífica realitat"
"Hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana…"
Els mestres podem tenir una gran implicació en la societat que ens toca viure. Els mestres de la república s’ho van creure i van influir en el moment que els va tocar viure.
Afortunadament ara ho tenim tot més fàcil, però…. ens impliquem en la societat que ens toca viure? Innovem? Plantegem una societat millor? Quin és l’eix de la nostra activitat metodològica?
De vegades diem que ens falten referents i mirem a llocs per tal d’agafar models… i és necessari! Ara bé, de tant en tant crec que val la pena mirar la nostra història i aprendre del passat…. ens han quedat els edificis de les antigues escoles, però hem recuperat l’esperit?
Aquest vídeo és llarg, però fa un bon anàlisi d’un moment històric que ajuda a reflexionar sobre el present.
Vídeo de la conferència de Jordi Adell al IV Congrès Regional “Competencias Básicas y Práctica Educativa” celebrat a Cantàbria.
És un vídeo llarg, més de 100 minuts, m’ha arribat tant a partir del bloc de la Carme Barba com d’edublogs… sigui com sigui és una conferència excepcional.
El Jordi Adell explica a la perfecció la situaciío actual i els reptes que tenim a l’educació. Descriu com som els mestres (la nostra generació) i com són els alumnes, planteja una gran pregunta: l’escola ha fet la revolució digital que ha fet la societat?
És un vídeo llarg, però realement… val la pena!
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).