A continuació alguns enllaços sobre la immigració:
Opinió del Joan Clos sobre els aldarulls a França
"el alcalde ha añadido que en Barcelona la inmigración está distribuida
en todos los distritos, y los precios de las viviendas, a excepción de
Les Corts y Sarriá-Sants Gervasi, están en una franja muy estrecha", lo
que ha evitado que se produzca una segregación excesiva del espacio
urbano."
Dades de naixements per districtes amb % d’immigració (segons l’Ajuntament de Barcelona)
Més del 44% dels naixements van ser fills d’immigrants a Ciutat Vella, els altres barris no arriben al 20 % ni a un 10%
Telenoticies.com Dades del 2003
"La població immigrant de Barcelona s’ha
multiplicat per quatre a la ciutat en només cinc anys. Ho constata un
estudi que ha presentat la Universitat Politècnica de Catalunya, que, a
més, apunta a uns canvis en els hàbits dels estrangers. Fins ara, la
majoria es concentraven a Ciutat Vella, però ara aquest sector de la
població es comença a distribuir per tota la ciutat, això sí, molt
lentament." (…)
"Si ens parem en una cantonada qualsevol del
Raval de Barcelona i badem una estona no trigarem a constatar la
realitat multicultural que marca i defineix aquest barri. Veurem tots
els colors de pell imaginables i escoltarem tota mena de llengües. Si
poguéssim veure els passaports dels veïns, en trobaríem de fins a 34
nacionalitats.
Aquesta part de Barcelona és un bon exemple del veritable "boom"
migratori que ha viscut la ciutat els últims quatre anys i que ha estat
constatat per un estudi del centre de recerca de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
Les dades revelen que l’any 99 hi havia 41.000 immigrants
empadronats mentre que aquest any ja se’n compten 163.000. La comunitat
més nombrosa és la dels equatorians, un 16,5%, seguits dels europeus
comunitaris, un 13,5% i els colombians, marroquins, peruans,
pakistanesos i argentins.
A Barcelona, un 10,7% de la població empadronada és d’origen
estranger, però la distribució no és homogènia: al Raval, el 47% dels
veïns són de fora; a la zona de la Ciutadella ho és el 31%; al barri
Gòtic, el 25%; al Poble-sec, el 21%, i a la Barceloneta, el 20%."
La foguera de la integració. Article de Alain Duhamel, analista de Libération.
"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen." (…)
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."
Enl
