JORNADA ÒMNIA

Demà divendres 24 de novembre es realitza la Jornada per a dinamitzadors i dinamitzadores de la
Xarxa Òmnia. Aquest és el principal espai on cada any es reflexiona,
es fan intercanvis, es participa, i es comparteixen totes aquelles experiències
viscudes en el dia a dia del projecte Òmnia.

Per mi és un plaer participar en aquesta jornada. És una forma de participar en un projecte que ofereix a tothom espai d’accés a les TIC per tal d’evitar la fractura digital i possibilitar la construcció i la millora de la pròpia comunitat.

Un dels tallers que es realitzen és el d’Òmnia bloggers, l’experiència del punt Òmnia del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona pel que fa a l’alfabetització digital a través dels blocs…. una bona manera de connectar amb l’exterior, obrir murs… tal com ells diuen:

"La cárcel es un entorno en el que el proyecto Òmnia tiene un reto, a la vez que una oportunidad, para demostrar que se trata de un plan que debe garantizar el acceso verdaderamente universal a las tecnologías de la información y la comunicación, y que debe posibilitar la participación de todas las personas, con independencia de su condición."

Amb projectes com l’Òmnia crec que és possible trencar la fractura digital, si més no ens hi apropem.

També des de l’escola hem de tenir clar que lluitar contra la fractura digital ha de ser un objectiu prioritari (en aquesta línia va la xerrada Tic, diversitat i implicació en l’entorn).

Web de la Jornada

Els vídeojocs i la "Play" a l'educació

Avui, en el bloc del Ramón
Barlam
llegeixo una recomanació d’un vídeojoc: el Zoo
Tycoon
. A partir d’aquí el Ramón parla de les
possibilitats educatives d’aquest vídeo joc i d’altres.

Mentre llegia el seu post pensava que
la "play", o els vídeojocs en general, tenen unes
potencialitats increïbles:
La fantàstica
visualització dels escenaris, el moviment dels personatges i
els processos lògics que de vegades cal seguir (agilitat de
moviments, rapidesa i comprensió dels missatges)…

He recordat les vegades que he jugat
amb el meu fill “a la play” i m’he vist sempre superada amb la
meva poca agilitat davant la “consola” i he recordat el que
penso quan m’he posat davant d’aquesta màquina: “De videjocs
educatius per ordinador n’hi ha
… però per la play?”

Sovint
m’he imaginat algun vídeojoc per la play que tractés
l’evolució històrica, un viatge en el temps… on les
dades històriques es barregessin amb l’aventura, els
personatges històrics amb el personatge de ficció…
però que fos com fos els nanos juguessin i aprenguessin
alhora… i posats a imaginar, ara que comencem a tenir pantalles i
videoprojectors als centres, he imaginat una gran partida d’algun
d’aquests jocs (encara no creats) projectada per participar tota la
classe… fins i tot tenir una play a l’escola! (no seria aquesta una
bona manera de desmitificar-la i aconseguir que aquesta eina comencés
a tenir utilitats didàctiques?).

En aquest sentit llegeixo un article
del David Segarra a El país, Retos de la alfabetización
mediática

on es planteja l’evolució del que anomenem alfabetització
digital en alfabetització mediàtica:

“Pero poco a poco se ha hecho
evidente que lo relevante no es saber cómo descargar unos
archivos u orientarse por la Red, sino formar a alumnos con la
capacidad de interactuar de forma crítica con los medios. Los
niños y los jóvenes deben poder filtrar, entender y
discriminar la avalancha de información que circula por
múltiples vías. Y esto incluye tanto a Internet, el
teléfono móvil y los videojuegos, como la televisión,
la prensa escrita o el cine. El concepto se amplía, y ahora se
habla de "alfabetización mediática", el nuevo
paradigma global de la educación.”

En aquest sentit m’han fet arribar
aquesta adreça: microsoft
sembla ser que està desenvolupant una eina per crear
vídeojocs…

Qui sap? igual, un dia d’aquest, ens liem a
inventar vídeojocs didàctics… i amb una mica de sort,
ben aviat es desenvolupa una eina similar en programari lliure.

Un portàtil per a cada nen

Llegit a Softcatalà: Jim Gettys, Vicepresident d’Enginyeria de la
fundació "One Laptop Per Child" (Un portàtil per a cada
nen)
, presentava ahir (8 de juliol’06) el primer prototip, en el marc de les
conferències de programari lliure GUADEC, a Vilanova i la
Geltrú (Barcelona).

Pensat per a les petites mans d’un nen,
és lleuger, amb les puntes arrodonides, connexió sense fil per a connectar-se amb els amics fent una connexió local, fet amb
materials no tòxics i parets gruixudes de plàstic, que
resisteixen fins i tot la caiguda a un llac, on suraria. Basat en Linux i programari lliure, La
producció industrial d’aquests portàtils, dirigits a les
escoles del tercer món, començarà al gener i es distribuiran
a la tardor de 2007.

El projecte es basa en dotar als infants del tercer món de les eines indispensables per a millorar l’educació, entenent aquesta com a una eina indispensable per a trencar la divisió digital que viu el nostre món.

Caldrà anar seguint aquesta notícia i One Laptop per Child (OLPC), d’entrada sembla una bona iniciativa.

Enllaços sobre la immigració al Raval i Ciutat Vella

A continuació alguns enllaços sobre la immigració:

Opinió del Joan Clos sobre els aldarulls a França

"el alcalde ha añadido que en Barcelona la inmigración está distribuida
en todos los distritos, y los precios de las viviendas, a excepción de
Les Corts y Sarriá-Sants Gervasi, están en una franja muy estrecha", lo
que ha evitado que se produzca una segregación excesiva del espacio
urbano."

Dades de naixements per districtes amb % d’immigració (segons l’Ajuntament de Barcelona)

Més del 44% dels naixements van ser fills d’immigrants a Ciutat Vella, els altres barris no arriben al 20 % ni a un 10%

Telenoticies.com Dades del 2003

"La població immigrant de Barcelona s’ha
multiplicat per quatre a la ciutat en només cinc anys. Ho constata un
estudi que ha presentat la Universitat Politècnica de Catalunya, que, a
més, apunta a uns canvis en els hàbits dels estrangers. Fins ara, la
majoria es concentraven a Ciutat Vella, però ara aquest sector de la
població es comença a distribuir per tota la ciutat, això sí, molt
lentament." (…)

"Si ens parem en una cantonada qualsevol del
Raval de Barcelona i badem una estona no trigarem a constatar la
realitat multicultural que marca i defineix aquest barri. Veurem tots
els colors de pell imaginables i escoltarem tota mena de llengües. Si
poguéssim veure els passaports dels veïns, en trobaríem de fins a 34
nacionalitats.

Aquesta part de Barcelona és un bon exemple del veritable "boom"
migratori que ha viscut la ciutat els últims quatre anys i que ha estat
constatat per un estudi del centre de recerca de la Universitat
Politècnica de Catalunya.

Les dades revelen que l’any 99 hi havia 41.000 immigrants
empadronats mentre que aquest any ja se’n compten 163.000. La comunitat
més nombrosa és la dels equatorians, un 16,5%, seguits dels europeus
comunitaris, un 13,5% i els colombians, marroquins, peruans,
pakistanesos i argentins.

A Barcelona, un 10,7% de la població empadronada és d’origen
estranger, però la distribució no és homogènia: al Raval, el 47% dels
veïns són de fora; a la zona de la Ciutadella ho és el 31%; al barri
Gòtic, el 25%; al Poble-sec, el 21%, i a la Barceloneta, el 20%."

La foguera de la integració. Article de Alain Duhamel, analista de Libération.

"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen."
(…)
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."

Enl

Contra la fractura digital: compartir informació és poder

Després del pont i d’haver desconnectat de feina, realment val la pena fer una aturada, cal tornar-se a situar, veure quines feines tenia pendents i per on torno a començar…

Una de les coses que primer faig és obrir el correu, i un dels que he obert m’ha portat a un parell d’enllaços que reflexionen sobre la fractura digital.

En el primer, Quasi un bloc de Manel Guerra, fa una diferència entre el que podríem anomenar fractura vertical i fractura horitzontal. La vertical és la que fa referència a l’accés i a les possibilitats socio-econòmiques, i l’horitzontal és la que es refereix a l’ús, els que usen la xarxa com a receptors o els que l’úsen com a productors:

Si s’arriva a produir una fractura d’aquest tipus, tindriem, d’una
banda, persones que sabrien fer un ús pràctic de la informació, que
serien capaços de gestionar el seu coneixement i crear xarxes i
treure’n un profit (que no ha de ser forçosament econòmic, que no hauria
de ser forçosament econòmic en la majoria dels casos), mentre que de
l’altra tindriem usuaris que saben fer anar el programari i les
màquines, que saben trobar coses a Internet, però poca cosa més,
simples receptors digitals d’informació.

Per altra banda, a bcnbits, podem llegir sobre el canvi generacional…. em fa gràcia com anomena les noves generacions, les nescudes en el món digital: natius digitals i la resta, aquelles persones que hem nascut abans: immigrants digitals.

D’aquest bloc ressenyo aquest paràgraf:

Una de les diferències destacades, per a mi, és que si abans el lema
era "el coneixement és poder" ara per als natius digitals s’ha
transformat en "compartir coneixement és poder", que és un canvi
fonamental: significa la fi del coneixement exclusiu i monopolitzat
(les patents i els drets d’autor?), la fi de les comunicacions en una
sola direcció (la premsa i la televisió), és el poder del nosaltres.

En fi, una bona reflexió abans de començar la tornada, més si per un moment, jo també sóc immigrant que treballa per una nova societat: el poder de nosaltres.

Premi Catalunya educació

Avui, 10 d’octubre, han donat el premi de Catalunya educació a l’institut Miquel Tarradell.

Sempre em fa feliç veure com a un centre educatiu del barri (El Raval) li donen un premi, però més si el premi és merescut.

No us perdeu el vídeo de l’acte, podeu veure’l tot, però si us interessa veure el discurs de l’Albert, el director de l’institut, aneu directament al minut 17.

Podreu veure i sentir el que respira aquest centre: treball en xarxa, agraïments i reivindicació… frases com "si l’educació és la prioritat s’ha de notar", "queda un llarg camí"… o senzillament el record a un país, Pakistà, d’on són molts dels seus alumnes.

També es pot seguir el llibre de visites.

Per part meva: Felicitats!

Primera Jornada d'alfabetització i formació en TIC

Avui he estat a la 1a Jornada de formació i alfabetització en TIC que ha organitzat el DURSI.

Els objectius d’aquesta primera Jornada han estat donar a conèixer algunes
experiències significatives de la convocatòria d’ajuts FTIC del 2004,
així com oferir un espai d’intercanvi.
A més, s’ha presentat la
propera convocatòria pel 2005, que es publicarà al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya durant aquesta tardor.

Per tant, durant tot el matí s’ha anat parlant de les claus de l’èxit de la formació en TIC, concretament a mi m’ha tocat estar a la taula rodona del final per tal de dir unes línies clares de com ha de ser la formació. Aquesta ha estat la meva intervenció (les línies, guió o estructura)

Sincerament, crec que ha anat molt bé, i les reflexions sobre quina és la formació necessària en TIC per garantir l’alfabetització digital han estat molt interessants.

Alfabetització digital a educaweb

A educaweb trobem el monogràfic sobre alfabetització digital

Llegirem forces articles sobre quins són els aspectes més importants per a poder garantir l’alfabetització digital per a tothom, i a més a més, podrem linkar a diferetns proejctes.

El que m’ha semblat més interessant:

Elearning for e-inclusion, la podem llegir en castellà i ens informa i ajuda a reflexionar sobre com les eines e-learning poden combatre l’exclusió social i afavorir l’alfabetització digital.

La bretxa digital a Equador

Fa unes 3 setmanes que des de la XeR ens hem plantejat col.laborar amb una xarxa de profes d’Equador per tal d’establir una xarxa telemàtica que sigui capaç de poder oferir suport i formació al professorat d’allà.

Crec que pot ser una manera de participar en la disminució de la bretxa digital.

Així doncs, ja fa una temporada que vaig buscant xarxes sudamericanes existents perquè els poguem posar en contacte, així com projectes realcionats amb l’alfabetització digital i telecentres.

En aquest sentit he trobat aquestes dues webs:

Internet para qué
sdasDocument que reflexiona sobre l’ús d’internet però des de la visió llatina

Projectes de connectivitat a sudamerica

Street Children Projecte d’accés a internet per a joves de carrer equatorians.

Segur que cal començar per llegir els projectes equatorians existent abans de fer xarxa.


Bretxa o cohesió?



En el blog de FesInternet es pot llegir un post anomenat "En positiu".

Fa referència a unes paraules d’Oriol Ferran (Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació) sobre la bretxa digital, exactament sobre la no bretxa digital ja que proposa que a partir d’ara parlem de cohesió social:

"Més que de fractura digital, volem parlar de cohesió digital. En positiu. Perquè
una societat cohesionada permet que el país afronti la seva aposta futura.”

No se…., realment canviant el nom hem solucionat el problema? Desapareix així la Bretxa digital?

També a la Vanguardia es poden seguir aquestes afirmacions, de fet en la notícia encara es parla de bretxa digital, fins i tot crec que té més sentit, ja que una cosa és dir que es potenciarà la cohesió social per disminuir la bretxa digital i l’altre és dir que a partir d’ara canviarem els termes, i en lloc de dir bretxa li direm cohesió digital.

Comentaris fets