Arxiu de la categoria: ALTRARÀDIO A L’ESCOLA. REFLEXIONS

TENS FACEBOOK?

Publicat el per
3

TENS FACEBOOK? Aquesta comença a ser una pregunta habitual entre diferents persones, joves i no tan joves.
La
veritat és que he rebut moltes invitacions d’amistat a través d’aquesta
xarxa social… perquè el facebook és una xarxa social com moltes
d’altres que existeixen avui a internet.
El mecanisme és ben senzill, et registres i a partir d’aquí entres en
contacte amb altres persones, en llenguatge de "xarxa d’internet" et
fas amic, que és el mateix que dir que entres en contacte amb els seus
interessos i amb les seves aficions.

Dins el facebook es poden crear grups d’interès, és a dir fer xarxa a
partir d’un tema concret. I els temes poden ser ben variats, des dels
amics d’una associació en concret, ex-alumnes d’un centre educatiu,
gent que s’enxarxa al voltant d’un tema professional o grups de suport
al poble de Palestina…

Qui crea el grup convida a qui creu que pot interessar el
tema, i al mateix temps cadascuna d’aquestes persones poden convidar a
d’altres, d’aquesta manera un grup pot comença amb 10 persones i acabar
sent 50 o 100.
Aquests últims dies podem adonar-nos que el facebook té vida, en poc
més d’una setmana s’han creat diversos grups de rebuig cap els atacs
violents a la Franja de Gaza, missatges de pau, d’esperança i moments
de fer propostes.

No en va aquestes plataformes s’anomenen xarxes socials, perquè
permeten crear societat, i el més important, promouen la participació
ciutadana, un bé escàs avui en dia.

Algú pot pensar: "això està molt bé, però que té a veure amb l’escola?" Doncs pot tenir molt a veure. Per començar hi ha molt
"profe" al facebook, de fet crec que tots amb els que jo em relaciono
a través de projectes d’internet hi són, però també d’altres mestres
han entrat perquè els han convidat amics, familiars, coneguts…. o
perquè els hi han interessat temàtiques socials.

Cada
vegada és més gran el nº de professorat que utilitza les xarxes
socials, alguns exemples són el projecte "Espurna" o la "Xarxa
internet en el aula" on podem trobar un grup creat exclusivament sobre
ràdio i escola, les dues xarxes utilitzen el ning com a plataforma.

Sigui com sigui, el professorat estem descobrint que les xarxes socials
ens permeten estar més units, compartir interessos, fer propostes i fer
sentir també la nostra veu, i tot amb unes eines multimèdia que ens
permeten fer ús d’internet a través d’imatge, text i so… ens
permeten, en definitiva, tenir força, interactivitat i compromís amb el
món real a través de la virtualitat que és internet.

ELS MÒBILS I L'ESCOLA

Publicat el per
Respon

Es diu que 6 de cada 10 nens i nenes entre 10 i 14 anys tenen mòbil. Probablement per aquestes festes de Nadal i Reis molts nois i noies d’aquestes edats rebran un telèfon mòbil de regal.
De fet el mòbil s’ha convertit en una eina indispensable pels preadolescents i joves, amb ell juguen, parlen, escolten música i la comparteixen, fan fotos, vídeos, s’envien missatges… perquè els telèfons no són només telèfons, són també màquines de jocs, calculadores, agendes, càmeres digitals, gravadores de mp3… fins i tot ara ja porten localitzadors gps.

A partir dels 10-12 anys els nois es familiaritzen amb una tecnologia que els adults els hi hem posat a les mans, perquè és clar, si ells tenen mòbils és perquè els pares els hi hem permès. Però aquest fet trasllueix també una altra realitat, els nens a aquestes edats porten el mòbil per estar localitzats, perquè quan pleguen de l’escola o de l’institut van a casa i no hi ha cap adult o bé es dirigeixen cap a les activitats extraescolars sols… D’alguna manera als pares i mares ja ens va bé que el portin, així els podem localitzar o ens poden avisar si necessiten alguna cosa… o ens fan una perduda perquè els truquem i quan ho fem, ens demanen permís per quedar-se amb un amic o amiga, anar al cinema…

Tenir mòbil és un fet social cada vegada més estès, i des de l’escola hem de poder analitzar el que està passant. No podem caure en l’error de la mera prohibició!

Mentre els nois i noies utilitzen eines electròniques per comunicar-se i relacionar-se, des de l’escola no fem més que prohibir-les: prohibim el mòbil, prohibim les "maquinetes"…. Realment ens hem de plantejar si no és millor educar en aquestes eines més que prohibir-les.

Cal que ens adonem que el mòbil ens permet treballar moltes coses: des de la responsabilitat del consum a saber quan es pot fer servir. És evident que a classe no pot sonar el mòbil, de la mateixa manera que no li pot sonar al professor o al treballador en una reunió de treball o si està atenent al públic.
Però hi ha un altre tipus de responsabilitat, el de l’ús multimèdia que se’n fa. Penjar vídeos ofensius al youtube està molt malament, però prohibint l’ús del vídeo o de la càmera digital no arreglem res. Hauríem de ser conscients de les possibilitats tècniques que ofereixen els mòbils, i deixar que els fessin servir quan l’ús que en fan és correcte: fer fotos a les sortides escolars per després penjar la imatge a les seves presentacions, gravar entrevistes o enquestes per poder després treballar la informació en grup o fer petits curts de vídeo amb finalitats educatives.

També podríem parlar de les possibilitats que ofereix, pel que fa a l’orientació espacial, si treballem amb els gps integrats: preparació d’itineraris, descoberta de rutes….

Només si els ensenyem a utilitzar les possibilitats tècniques dels mòbils podrem educar-los en la responsabilitat, perquè descobriran l’ús positiu a partir de la seva funcionalitat.

Si només prohibim, el mòbil passa a ser objecte de transgressió, si en canvi treballem amb ell és una eina més de treball, també d’oci és clar, però també de treball.

Hi ha algunes experiències interessants en aquest sentit: A l’IES La Foia, a Alacant motivaven a concursar als seus alumnes en el dia d’internet que organitzava la Direcció general d’Innovació Tecnològica Educativa. L’objectiu del vídeos fets amb mòbil tenia la finalitat d’associar l’ús de l’aparell a activitats creatives i culturals com a alternativa a altres usos.

També a Manresa es va organitzar el maig passat una mostra de treballs audiovisuals, Mostra’t 08. Es tractava d’un concurs de vídeos fets amb mòbil amb la intenció de potenciar la creativitat dels joves de forma responsable. El lema era: "Agafa el teu mòbil i explica’ns-ho! Sigues creatiu, estem oberts a tot". I les bases ho deixaven tot ben clar: " En cap cas, s’acceptaran curts de contingut abusiu, sexista, xenòfob, amenaçador o que atemptin contra dels drets de les persones, en general."

Realment aquestes activitats són un bon exemple de com podem treballar l’ús responsable del mòbil. Ben lluny de prohibir aquestes eines treballem amb elles. Si ho fem reduirem la distància que hi ha entre el llenguatge que utilitza l’escola i el que utilitza el nostre alumnat.

VA DE WIKIS

Publicat el per
Respon

Si busquem a la Viquipèdia la paraula wiki trobem que la paraula ve del
mot hawaià "wikiwiki" que vol dir ràpid i que és un espai web
col.laboratiu que pot ser editat des del navegador pels usuaris. De fet
hi ha una wiki per tothom molt coneguda, la Viquipèdia, la mostra
evident que entre tots podem crear contingut i coneixement.

A
partir d’aquí ens podem preguntar si les wikis poden ser una bona eina
per a les escoles, i no em refereixo a si hem d’utilitzar o no la
viquipèdia, si no a si l’eina "Wiki" ens pot ser útil i com.

Avui
parlaré de dues experiències que demostren que si que ho poden ser, la
primera neix en el barri de Les Corts i la segona en el barri del Raval.

L’Interconte
neix al barri de Les Corts de Barcelona i és un projecte telemàtic
cooperatiu que proposa agrupar escoles, de diferents zones, per a que
realitzin un conte, una l’inicia, l’altre el continua i l’última
l’acaba. Hi ha moltes escoles que s’apunten a aquesta activitat i
l’equip coordinador del projecte el que fa és dinamitzar als
participants i organitzar-los, però per fer l’edició d’aquests contes
han trobat que la millor manera és utilitzar una wiki.

Fins
l’any passat s’utilitzava el correu electrònic, cada escola enviava, a
la coordinació del projecte, el seu text i les imatges en un arxiu
adjunt , i era la persona encarregada, generalment una sola persona, la
que després havia d’editar la pàgina i crear la web.

Ara en
canvi l’edició es fa entre tots els participants i cada escola edita la
seva pàgina i a més hi pot afegir vídeos i imatges. D’aquesta manera es
guanya en rapidesa i productivitat. Realment entenc el nom de "Wiki",
la creació de contingut es produeix de forma ràpida i la capacitat de
compartir el que es crea és molt gran.

L’altre
projecte és la WikiXer, un projecte talemàtic cooperatiu que té la
intenció de crear una "wiki-enciclopèdia" feta per nens i joves i
dirigida a nens i joves. Sovint la informació que trobem a la
Viquipèdia és massa elevada per l’alumnat de primària i primers cursos
d’ESO, per aquest motiu l’equip de mestres impulsors del projecte s’han
plantejat que siguin els mateixos alumnes els qui creïn continguts a
través d’una wiki.

Aquest projecte nascut al barri del Raval és
obert a qualsevol escola de qualsevol lloc que vulgui participar, només s’ha de registrar i començar a treballar. La
idea és ensenyar als nois i noies que l’aprenentatge pot ser compartit,
que el que sabem ho podem posar a l’abast d’altres persones i de la
mateixa manera que nosaltres podem ajudar a qui ho necessita també ens
podem beneficiar si els altres fan el mateix, perquè podem aprendre
sempre del que saben els altres.

Aquest projecte també ensenya
als nois i noies que estem sempre en continu aprenentatge, que mai ho
sabem tot i que el coneixement el construïm amb tothom… ja que la
wikixer comença però sempre està en construcció i pot créixer molt.

Realment
aquestes dues experiències són veritables projectes en xarxa, i
utilitzen una eina que facilita la construcció del coneixement
compartit. Amb el món de les wikis fem possible la interacció dels
verbs: ajudar-aprendre-compartir.

WEBQUEST I RÀDIO

Publicat el per
Respon

Tal com vaig dir que faria, dins l’espai de l’Altraradio a l’escola parlaré de
bones propostes educatives que fan que l’escola doni resposta a les
necessitats actuals.

En aquest sentit, avui parlaré de les webquest i de la ràdio com a producte final a fer per part dels nois i noies.

Molts alumnes saben el que són les webquest, unes webs que ens marquen
un itinerari a seguir tot fent recerca per internet. En cada webquest
hi trobem una introducció
on es motiva a l’alumne per tal que s’impliqui en un projecte
d’investigació. Aquests són alguns exemples: "vols ajudar al Norbert a
preparar el seu viatge per Europa?" "El professor Tal ha de fer un
estudi sobre les tortugues i vol avariguar què es pot fer per evitar
que estiguin en perill d’extinció, vols ajudar-lo a aconseguir-ho?"

Un cop ens hem implicat en la història que ens proposa la webquest, cal que ens quedi molt clara quina és la tasca
a fer, i aquesta no pot ser del tipus: "copia la informació d’internet
o d’un llibre a la llibreta", ni tampoc "respon a aquestes preguntes".
Perquè una webquest sigui una webquest, la tasca ha de plantejar una
transformació de la informació, per exemple, a partir d’haver
investigat sobre les tortugues els nois i noies poden fer una
presentació on expliquin com podem evitar l’extinció d’aquesta espècie
animal, o fer un esquema en un gran mural, o una exposició al vestíbul
de l’escola… o poden fer un programa de ràdio. La tasca ha de
permetre que l’alumne processi la informació i la transformi
creativament en un producte nou.

En una webquest també hi ha l’apartat de procés, on els
nois i noies trobaran quins són els passos a seguir per tal de recollir
les dades necessàries, també trobaran els suports i les ajudes que
necessiten per tal de dur a terme la tasca. Així mateix hi ha un
apartat on es podran avaluar i també una explicació de com seran avaluats pel professorat i, finalment, un apartat de conclusions.

Això si, i molt important, la webquest mai es fa de forma individual,
es fa sempre en grup, de manera que cada membre té un compromís amb la
resta de companys.

Realment amb les webquest podem introduir canvis metodològics
importants, i els nostres joves poden aprendre tot utilitzant unes
eines que els hi són molt familiars: les tecnològiques i audiovisuals.

La ràdio com a tasca de les webquest ens permet que la transformació de
la informació sigui molt creativa per part de l’alumnat, ja que hauran
de transformar el que han investigat en format pregunta si han de
preparar una entrevista, o recollir de forma esquemàtica tot el que han
après per poder explicar el contingut temàtic……

Hi ha un parell d’experiències molt maques en aquest sentit, la
webquest "Els fèlids" i la webquest "Històries de vida, històries
viscudes", en una els nens i nenes de cicle inicial expliquen tot el
que han esbrinat dels fèlids tot fent un reportatge, i en l’altra, els
nois i noies de 6è entrevisten a àvies del barri perquè els hi
expliquin anècdotes i vivències de la Guerra Civil i la Postguerra.

Amb les dues experiències els nens i nenes són creadors de continguts, per tant, protagonistes del seu aprenentatge.

Aquestes webquest les podeu trobar en el portal de WEBQUESTCAT.

LA GENERACIÓ MULTITASCA

Publicat el per
6

Aquest
estiu he llegit un article a La Vanguardia força interessant, era del
17 d’agost i parlava de diferents estudis que descriuen a nens i
joves, nascuts entre el 1980 i el 1998, com a "multitask generation", o
generació multitasca. Serà perquè tinc un fill del 96, o perquè
d’aquestes edats són els nostres alumnes del cicle superior, que vaig
començar a llegir-me l’article amb entusiasme: volia saber què era això
de la generació multitasca.

La
descripció era prou aclaridora, nois i noies que poden fer més d’una
cosa alhora: és a dir, mirar una plana web, o més d’una, mentre tenen
el messenger obert, i alhora es poden baixar un arxiu d’internet o
respondre un sms…. a més poden fer tot això mentre fan els deures.

Llegir
això em va provocar un somriure, ja que jo també de vegades tinc
moltes webs obertes mentre parlo al xat del gmail…., i més d’una
vegada tinc un document d’open office amb una programació o material a
mig fer… Per no parlar de reunions de feina amb l’Skype parlant i
buscant informació! serà que sóc més jove del que em penso i jo també
sóc de la generació multitasca? 😉 O serà que no cal etiquetar sempre
als més joves?

L’article m’anava
interessant, sobretot quan arribava a les conclusions que podríem
resumir en aspectes positius i aspectes negatius.

Començarem pels positius:
Els
nois i noies d’avui són capaços de canviar de tasca amb més facilitat,
la multitasca afavoreix la capacitat d’aprenentatge, els ajuda a ser
més efectius en determinades habilitats i es poden concentrar més
ràpidament.

Els aspectes negatius en
canvi giren al voltant de la manca de capacitat de memorització i
adquisició de coneixement, ja que al canviar constantment de tasca fa
que els aprenentatges no reposin i per tant no es consolidin, també és
important saber que el fet d’estar sempre en activitat pot generar
estress….

He de dir que fins aquí
l’article em va semblar molt interessant, però el que venia a
continuació em va decepcionar… i no per l’article en si, sinó per les
afirmacions que el professorat entrevistat feia:

"Els
joves estan narcotitzats per la tecnologia", "He de fer que busquin
coses fora d’internet perquè a internet ho poden copiar tot", "Els nois
i noies no s’esforcen perquè amb un botó ho tenen tot", "És veritat que
els alumnes són molt més ràpids buscant informació però en qüestió
escolar serveix de poc"….. ( :-(!!!)

Amb
aquestes afirmacions em vaig adonar de la separació que encara hi ha
entre el món actual i l’escola, de com encara hi ha molt professorat
que no entén la importància de treballar les TIC com a una eina
necessària i quotidiana. Si sabem que els nostres infants i adolescents
són "multitasca", i que cal fer-los més reflexius, hem de mirar quines
activitats els hi fem fer, si els hi demanem coses mecàniques podran
fer vàries coses alhora, en canvi si els hi demanem transformació de la
informació i conclusions els forçarem a no anar tan ràpid i a usar les
tic d’una manera creativa, si potenciem que puguin crear continguts i
ser autors aconseguirem que no siguin simples clients passius….

Cal
recollir experiències en aquest sentit que ajudin al professorat, i
l’escola en general, a usar les TIC com a eina d’aprenentatge per
preparar als alumnes del segle XXI. Utilitzaré per tant aquest espai de
reflexió que m’ofereix el programa atraràdio
per mostrar aquestes bones pràctiques i donar a conèixer una escola
innovadora i actual donant una visió positiva (i també real) d’aquesta
"generació multitasca", que són el present i futur de la nostra
societat.

Això si… els articles que han aparegut avui a la Vanguardia no potencien l’optimisme, un parla de les dotacions (catalunya de les pitjors dotacions en material informàtic) i l’altra del paper de les direccions :

"El estudio revela que el 97,3% de los directores tiene ordenador en
casa, y que el 98% lo usa a diario. Pero en cuanto a su visión
pedagógica, sólo el 9% considera exigible que el profesorado esté
informado sobre los aspectos pedagógicos de las TIC, lo que denota,
según el estudio, "una grave falta de visión de la importancia que para
el alumnado" tendrá saber utilizar la infraestructura tecnológica
global."

L’informe Sites sobre les direccions del sistema educatiu també és força interessant!

AMB EL MES DE JUNY… TOCA VALORAR

Publicat el per
Respon

Arriba el mes de juny i amb ell el moment de fer les valoracions
pertinents… i no només vol dir fer les avaluacions, és el moment de
repassar els projectes, veure com han anat i quina ha estat la seva
evolució. És l’única manera de veure quines són les seves perspectives
de futur, d’aprendre dels errors i valorar quins són els aspectes a
corregir, quins a millorar i quins a mantenir.

És
així com ha anat creixent el projecte de Ràdio Drassanes, un projecte
que s’ha anat ampliant amb els anys a través de la implicació de
diferent professorat i sobretot dels alumnes que s’ho han fet seu.
A
partir de tenir clar els objectius: "Millorar la competència
lingüística" hem anat dissenyant diferents activitats que s’han anat
formulant amb seccions radiofòniques.

Aquest
any hem iniciat una nova secció amb la intenció de realitzar un treball
interclasses i d’aconseguir que els alumnes de 6è, els més grans de
l’escola, tinguin un paper protagonista en el paper de dinamització de
la ràdio. Aquesta nova secció ha estat el "Recomanem". A l’escola hi
havia unes bústies on tots els nens i nenes ficaven les seves
propostes…. han recomanant passejos, sortides, jocs, llibres,
pel.lícules, programes de televisió… la veritat és que la
participació dels nens i nenes de l’escola ha superat les espectatives
inicials de l’equip de mestres… les bústies s’omplien ràpidament.

Els
més petits esperaven amb entusiasme l’arribada dels nois i noies de 6è
perquè els hi fessin preguntes i així poder opinar i sortir per la ràdio

Amb aquesta secció ens hem adonat de la importància que
té per l’escola el poder donar espai als nostres alumnes perquè siguin
protagonistes i que puguin interactuar entre ells…. generalment la
dinàmica i l’organització de les escoles fa que els nens i nenes
tinguin relació amb els companys d’aula o com a molt de cicle…. el
projecte de la ràdio, i aquesta secció en particular, ha permès
augmentar la relació entre els alumnes de diferents nivells.

És
evident que hi ha moltes coses a millorar…. no hi ha res mai
perfecte, però els aspectes de millora aniran en el sentit de
consolidar el protagonisme dels alumnes donant-lis la paraula i fer
créixer el sentiment d’escola a partir d’establir lligams entre els
alumnes de diferents edats.

Realment la
ràdio, és molt més que posar-se davant d’un micro…. les possibilitats
són infinites i podem arribar allà on ens proposem.


powered by ODEO

RÀDIO EN DIRECTE

Publicat el per
Respon


Aquest any, per primer cop a Ràdio Drassanes, hem retransmès un
programa en directe. D’entrada, quan ens ho vam plantejar ens va
semblar tot un repte, però la veritat és que els reptes mai ens han fet
por.

D’aquesta manera hem passat a formar part de les escoles que dins el
projecte XtecRàdio han realitzat la Marató de Ràdio aquesta setmana.

Quan vam plantejar als nens i nenes de cinquè que serien els
encarregats de conduir un programa en directe es van produir diferents
reaccions: des de la por a la seriositat…i és que… no es podien
equivocar!

També vam viure els conflictes que tan ajuden a créixer dins el grup
classe: els que per por a fer el ridícul aparenten que passen de tot,
als que no saben compartir responsabilitats…. i a poc a poc els nens
i nenes anaven entenent que aquell programa en directe era de tot el
grup, que era una responsabilitat molt gran que podien assumir i fer
bé….. que tota l’escola els estaria escoltant en aquell mateix moment
però que també qualsevol persona que estigués connectada a la nostra
web ho faria.

Després de la preparació, és a dir després de fer l’escaleta, preparar
els diferents àudios i fer l’assaig va arribar el dia del directe. I a
la ràdio no es veu, només se sent… però era digne de veure la
"professionalitat" de l’equip de locutors, amb quina responsabilitat
van llegir el guió davant de tota la classe…. però també de tota
l’escola que els escoltava.
I l’equip tècnic va saber mantenir la tensió del moment sabent que eren
clau en el producte final: Seguint l’escaleta anaven fent entrar els
àudios, les falques…. sense trepitjar a qui parlava.

En el directe van intervenir 5 alumnes de cinquè mentre la resta de la
classe se’ls mirava atentament…. quan van acabar els van aplaudir
reconeixent la seva feina, la dels 5 i la de tota la classe, perquè el
directe havia estat de tots, de tota la classe de 5è.

En aquesta aventura hem tingut la col.laboració de Ravalnet i , en
concret de la Susi, la coordinadora d’aquesta associació pel que fa a
la ràdio per internet. És ella qui ha ajudat a preparar a l’equip de
tècnics de la classe i a dominar la taula de so.

L’experiència ha estat molt positiva, els alumnes, sobretot els més
grans, han près consciència de la importància de la feina ben feta, de
com d’important és el treball en grup i la importància de tenir a temps
tot el material que haurà de sortir al directe per tal de preparar bé
el programa. Perquè el directe té data i hora concreta…. i no podem
fer esperar.


powered by ODEO

ELS BLOCS…. UNA MOSTRA DE COM ÉS INTERNET

Publicat el per
2

Paraules com blocaire, catosfera, post, o
blocs… omplen de neologismes el nostre vocabulari però alhora són una
mostra de com es viu internet avui en dia.

Hi
ha qui diu que internet ha de ser audiovisual i multimèdia o no serà…
de fet, no només és cert, si no que és absolutament real i present: Internet
significa accedir a un món audiovisual i multimèdia, un món que ha anat
evolucionant cap a la comunicació a través dels 5 sentits.

Si
abans amb internet érem lectors i espectadors, només uns quants
penjàvem continguts, ara i gràcies a l’anomenada web 2.0 qualsevol ho
pot fer i qualsevol pot interactuar amb els continguts penjats.

I
la base on majoritàriament aquests continguts queden recollits són els
blocs, tant els personals com els col.lectius. Els blocs també han
tingut la seva evolució. Al principi el que apareixien eren "posts" o
notícies escrites… com a molt alguna fotografia acompanyava els
textos.

Ara els "post" van acompanyats
d’imatges, de galeries d’imatges, de vídeos, d’àudio, de
presentacions…. d’aquesta manera els missatges i els continguts
s’enriqueixen i guanyen a nivell visual i comunicatiu. A través dels
blocs ens podem expressar amb els sentits: podem parlar, escoltar,
mirar… és veritat ens falta el tacte i olorar, però podem transmetre a través del llenguatge multimèdia sentiments, il.lusions, esperances… i proposar.

A
través dels blocs podem posar a la xarxa propostes per a que siguin
recolzades, o que siguem més a pensar: Això es diu MEME, comença una
persona escrivint en un bloc i en el seu post passa el rellleu a unes
altres persones. Aquestes han d’escriure en el seu post el que pensen
sobre el tema proposat i al mateix temps passar el relleu a
d’altres…. i és així és com la pilota es fa gran. EN aquesta línia
està circulant ara una MEME en els blocs educatius de Catalunya amb la
pregunta "Quina escola volem pel 2018?" és a dir, com volem que sigui l’escola d’aquí a 10 anys?

A
l’escola treballem amb alumnes del segle XXI, nens i nenes, adolescent
i joves que viuen de ple en una internet multimèdia on les
possibilitats de comunicar i crear continguts és molt gran.

Probablement
per aquest motiu moltes escoles comencen a fer un ús educatiu dels
blocs…. per la seva capacitat d’afavorir les competències
lingüístiques i digitals però de ben segur per les possiblitats que els
textos siguin significatius, que tinguin una funció i un sentit:
Escrivim per ser llegits, parlem per ser escoltats, perquè ens vegin, i
a més….. ens poden respondre i ampliar o opinar sobre el que diem….
els blocs fan possible l’escriptura en xarxa, per tant, el poder
treballar de forma cooperativa.

ELS LLENGUATGES DE L'ACNESFERA

Publicat el per
4

Llegia l’altre dia, en el bloc del Ramon Barlam, un anàlisi molt
interessant sobre el món dels adolescents i preadolescents a
internet… el nom com ho anomenava el vaig trobar del tot suggerent
…. així que me’l quedo i el faig servir a partir d’ara:
l’acnesfera… si la catosfera és la comunicació a través dels blocs,
l’acnesfera serà totes les eines que a través d’internet fan servir els
nanos a partir dels 12 anys o abans… quan els hi comença a sortir
l’acnè.

Observant els alumnes del cicle superior de l’escola, o el meu fill
mateix i els seus amics, veig que hi ha diverses eines que fan servir:

La primera, gairebé com a bateig digital, és el messenger, en el qual
utilitzen una comunicació sincrònica: tots els que parlen estan al
mateix temps davant l’ordinador i van comunicant-se. La gràcia del
messenger és la rapidesa… volen amb l’escriptura imitar les converses
orals on un parla i l’altra respon de forma immediata… per tant
utilitzen el llenguatge-codi dels sms ja que els hi permet anar més
ràpid teclejant… per tant el llenguatge és més desinhibit, sovint un
diu el que pensa de forma espontània…. Amb el messenger utilitzen la
webcam i els micros, per tant la imatge i la veu els permet estar més a
prop, continuar la conversa que tenien pendent de l’escola… i
l’ordinador és com el telèfon! L’únic que més econòmic. Quan els adults
d’avui érem els joves d’ahir no ens podíem penjar molta estona al
telefon… hauria sortit molt car, oi?

Davant d’aquest llenguatge sincrònic del jovent, els mestres hem pensat
diverses coses: que no són reflexius, que utilitzen un llenguatge codi
que malbarata la llengua…. i no hem valorat l’originalitat i la
creativitat en la capacitat d’inventar i usar un codi nou.

La sorpresa ha estat descobrir com utilitzen també, i de forma força
massiva, eines de comunicació asíncrona com són els fotologs, flogs o
els metroflogs…. plataformes per penjar imatges. Els nostres
adolescents pengen imatges i les comenten, tipus peu de foto, i els
companys què fan? Doncs les comenten, afegeixen idees, es reclamen
l’atenció dient "ep! no m’has comentat el meu metroflog"…. però ho
fan utilitzant el llenguatge codi…. i tal com diu el Ramon Barlam,
aquí si que tenim un problema, els nostres nanos no saben veure on és
millor utilitzar un llenguatge o un altre.

Davant d’això podem "passar", podem fer veure que són "tonteries
d’ells", que estan equivocats, que estem molt lluny… però si fem això
deixarem passar l’oportunitat de treballar a partir dels seus
interessos, de la seva manera de comunicar-se…. els nostres joves
escriuen, es llegeixen, reflexionen, són originals, fan creacions
audiovisuals i fan debats a partir d’aquestes eines i ho fan a la seva
manera…. només cal que valorem el que fan per ajudar-los a millorar
el seu nivell de comunicació fent-los veure on han d’utilitzar un
llenguatge més tipus codi i on és bo que utilitzin el llenguatge
arbitrari … això si, tant mestres com pares hem d’estar al dia, oi?
Mai tant com ara els adolescents i joves s’havien comunicat tant!

LA MÚSICA I LA RÀDIO

Publicat el per
1

Estem envoltats de música: la que sona cada matí quan ens desperta la
ràdio, la que escoltem cada dia en els anuncis, la de les sèries o
pel.lícules, la que escoltem en el nostre mp3 quan anem en metro, o la
que escoltem en el nostre equip de música…

La música és molt
important, de fet ens acompanya al llarg de la nostra vida com una
banda sonora. Ens recordarà temps viscuts, moments de la nostra vida o
experiències inoblidables. Dependrà del nostre estat d’ànim que
escoltem una balada o música que ens faci ballar encara que estiguem en
pijama.

Cantem a la dutxa, cuinant o quan fem una sortida amb
els amics…i si algú treu una guitarra i es posa a tocar, llavors és
fantàstic, amb la cançó expressem alegria i amistat. I què hem de dir
de la solemnitat dels himnes, el que senten milers de persones quan
surt el seu equip a jugar en el terreny de joc i dempeus canten la
lletra que intenta comunicar-se amb els jugadors per tal de guanyar el
partit.

A l’escola, quan fem ràdio, la música esdevé una eina de
comunicació vital. Quan treballem les falques amb la canalla són els
nens i nenes qui decideixen quin tipus de música és el més apropiat per
acompanyar la veu. Saben triar quina és la que ha d’acompanyar un
informatiu o una sessió d’acudits… Entenen a la perfecció que la
música expressa sentiments i que hi ha una música per cada moment.

Quan
els més petits llegeixen un conte la música triada per acompanyar ha de
ser instrumental, si no la lletra es menjaria les paraules dels nens,
ha de ser tendre… a no ser que faci por, que llavors haurà de ser
estrident. I si és un moment de tensió? buscarem una música que crei
suspens… si els nens no ho tenen clar els hi podem mostrar algun
fragment de qualsevol pel.lícula d’Alfred Hitchcock, gran mestre en la utilització de la música en les seves pel.lis.

La
música acompanya sempre l’exposició oral quan fem ràdio, i els nens
poden portar les seves músiques. En aquest moment és quan els nois i
noies comparteixen els seus gustos, i escolten músiques que
probablement no haurien escoltat mai: en els nostres programes de ràdio
poden compartir "playlist" Los Jaivas (de Xile) amb Shalman Khan (de
l’India) o amb Regetton o Hip Hop. La música forma part d’ells, de la
seva manera de ser i de la seva cultura, la del país d’origen i la que
han adoptat com a pròpia.

En el moment d’escoltar i conèixer
diversitat de música aprenen a valorar-se, i sobretot s’adonen que els
poden agradar músiques que mai havien escoltat.

La música
acompanya als nostres joves, la porten sempre a la butxaca, ipods, mp3
o mp4…. abans ens passàvem cintes de casset, ara es comparteixen
arxius. Compartir i conèixer, dues paraules que la música les fa
possibles.