MAPES MENTALS O MAPES CONCEPTUALS?

A webquestplus, bloc destinat a fer un recull de les coses que ens poden ajudar a fer millors webquest, llegeixo un interessant post sobre els mapes mentals i els mapes conceptuals.

Explica la diferència i el motiu pel qual és important treballar amb mapes mentals. Particularment m’agrada la comparació que la nostra ment funciona com els llocs web.

Aquest post ens pot anar bé per saber quan podem utilitzar mapes conceptuals o quan mapes mentals:

"Esquematizar es lineal y organizado, pero no es la manera en que trabajan nuestras mentes.

En lugar de ello, nuestras mentes trabajan como los sitios web:
grupos
de páginas, o ideas, o conceptos se unen conjuntamente o incluso salen
fuera de si mismos y se unen a otras agrupaciones o redes.

El aprendizaje combina lo que ud. ya sabe con
lo que desea saber, y vincula esta nueva información dentro de nuestro
"depòsito" de conocimientos. Nuestra memoria luego procesa estos nuevos
"eslabones" y asociaciones para su posterior evocación.

Un mapa mental se enfoca en una idea;
Un mapa conceptual trabaja con varias o muchas."

Una nova webquest: Webquest dels Fèlids

Dins del grup de treball de webquest per a infantil de webquestcat la Núria Cervera i jo hem estat dissenyant una webquest per a P5 i primer de primària.

Hem volgut utilitzar dos aspectes
que corresponen a l’anomenada web 2.0, els blocs i el podcasting. Els
dos conceptes parteixen de la mateixa idea: la comunicació i la
interacció, per tant el que podríem dir escriptura en xarxa
pel que fa als blocs (on els nens i nenes prenen consciència sobre
el que han après i ho poden comentar amb altres), i comunicació
oral pel que fa al podcasting ( com a recurs i com a tasca: gravació
del que han après).

També el mapa conceptual com a recurs metodològic per ajudar als nens i nenes a recollir informació i estructurar el pensament.

Aquest és el resultat: Webquest dels fèlids

Òmnia Blogger en els mitjans de comunicació

Ja fa temps que vaig llegint els bloc dels joves de Trinitat. A partir del projecte Òmnia un grup de joves del Centre Penitenciari de joves van explicant els seus pensaments a través dels blocs i d’aquesta manera formen part de la xarxa on entren en contacte amb l’exterior.

És una experiència realment molt interessant.

Bloc del projecte

Web del porjecte Òmnia blogger

Òmnia blogger a al ràdio:

Els mals professors

Seguint el debat del mes d’educa’t-educa’m, el paper del professor:

Sempre he comparat el compromís dels mestres amb el compromís dels metges. Explico per què?
Doncs perquè tots els mestres hem d’anar al metge… un dia o altre. Per això ho comparo, crec que és un exemple que podem entendre:

Si tenim hora concertada (i des de fa dies) i aquell dia el metge no hi és ens posem de mal humor. Si el metge no ens tracta d’una manera amable ens fa sentir malament, si passa de nosaltres… ens emprenyem, si no sap o si s’equivoca el qüestionem i si podem, després de queixar-nos de la seva manca de formació canviem de metge.

Per tothom és sabut que la responsabilitat del metge és molt gran, depenem d’ell en molts moments.

Però en canvi, de la responsabilitat del mestre no se’n parla. Com a molt es parla socialment de les vacances, del paper "guarderia" de l’escola,…. però del paper de la responsabilitat que tenim ben poques vegades. Bé de la responsabilitat civil si… si un nen se’ns fa mal anem ben servits. Em refereixo a la responsabilitat pedagògica que de fet, és la nostra feina i responsabilitat més gran.

Com a col.lectiu estem farts de veure com diferent professorat s’excusa en els nens i en les famílies… com el dret adquirit del funcionariat passa per sobre de les hores de dedicació o de les responsabilitats que els nens aprenguin (podem passar per aquí des del profe més funcionari i recalcitrant, al "que va d’innovador" que no té una línia clara perquè tot ho vol provar i no consolida res, podem passar per aquí al funcionari-funcionari a l’interí o al que ha aprovat les opos fa poquet… l’estat de funcionari no vol dir necessàriament estar en aquesta situació administrativa, és l’actitud que un pren: faig el que vull).

Quan veig això em pregunto….: permetríem que un metge s’excusés en que una persona no la pot curar pels seus mals hàbits, o perquè la seva família és desestructurada per no curar-la?
Permetríem que un metge ara provés una tècnica, però demà una altra, i demà passat una altra, que no consolidés res de res i que li fos igual el pacient… sense que ningú li passés comptes del seu rendiment?
Permetríem que un metge no es formés? Que no apliqués els avenços tecnològics…. simplement perquè no van amb ell? Permetríem que un metge funcionés a part del seu hostpital?…

Crec que la primera cosa que s’hauria de dir i inculcar a les facultats de formació de professorat (escoles universitàries) és que ser mestre és un compromís (jurar un jurament com fan els metges?), que la formació no s’acaba aquí i que evidentment entrar en una escola vol dir esntrar en una "línia d’escola", no fer el que tu vols si no tot el contrari: treballar en equip i autoavaluar-se sempre (cosa que com a col.lectiu no sabem fer tot i passar-nos la vida avaluant).

Crec que cal dir el que no funciona per tal de poder dir el que SI funciona, i dir-ho ben alt i des del mateix col.lectiu, i que des de dins ens hem d’autoexigir i no deixar passar.

Hi ha un parell de links que parlen dels mals professors:

Wiki learning: "No existen malos alumnos, existen malos profesores" Sobre cursos de formació e-learning i la seva capacitat de formació.

Desde mi tarima: Les paraules de Steve Jobs

Desde mi tarima: Les característiques d’un bon professor

Aquí alguns exemples a ampliar:

  • "Primera: sin excepción, los profesores extraordinarios conocen su
    materia extremadamente bien. Pero no son meros eruditos. Utilizan su
    conocimiento para ir al fondo de los asuntos, a los principios
    fundamentales y a los conceptos básicos; son capaces de simplificar lo
    complejo de manera que motivan el aprendizaje. Tienen además una
    comprensión intuitiva del aprendizaje humano.
  • Segunda: dan gran importancia a su tarea docente, tanta como a su
    investigación. Al programar sus lecciones (seminarios, prácticas,
    tutorías), se plantean los objetivos del aprendizaje.
  • Tercera: son exigentes con sus alumnos, esperan mucho de ellos.
    Pero plantean objetivos ligados a las salidas profesionales de sus
    estudiantes y a la formación que estos necesitarán a lo largo de su
    vida, es decir, no se trata de proyectar dificultades arbitrarias.
  • Cuarta: en sus lecciones intentan crear un entorno para el
    aprendizaje crítico natural, en el que los estudiantes se enfrentan con
    su propia educación, trabajan en colaboración con otros, confían en la
    valoración de sus tareas.
  • Quinta: confían en sus alumnos, son francos y abiertos con ellos, y siempre son amables.
  • Sexta: evalúan el resultado de su tarea y saben rectificar cuando
    es necesario. Califican a los estudiantes según objetivos de
    aprendizaje básicos."