TAULA RODONA AMB EXALUMNES
El 13 d’abril de 2011, i seguint amb els actes que l’escola està duent a terme per commemorar el seu 75è aniversari, hem tingut el plaer de poder realitzar una taula rodona amb diferents exalumnes.
Ha estat un acte molt emotiu i el podeu seguir al BLOC DEL 75è ANIVERSARI, així com deixar algun comentari.
També teniu l’àudio per poder escoltar les intervencions tan interessants que hi han hagut.
El resum
Les anècdotes
 |
Una de les activitats que hem fet abans de Setmana Santa ha estat la creació d’una tira còmica.
L’activitat l’hem fet dins de l’àrea de català tot i que no només hem treballat l’estructura de frase i l’ortografia; el domini del llenguatge visual sempre ha estat present amb la decisió per part dels nens i nenes de quins plans havien de fer servir.
El procés ha estat el següent:
1- En petit grup els nens i nenes havien de pensar una situació que es pogués explicar en una seqüència de tres vinyetes.
2- Un cop pensada la situació la dibuixaven "en brut" en un full i fent servir tres vinyetes.
3- Un cop planificada la feina cada grup realitza les vinyetes fent fotografies. És a dir, cada vinyeta és una fotografia.
4- Després, amb el programa GIMP, cada grup havia de pasasr la fotografia a dibuix: Filtres/artístic-còmic.
5- Un cop han tingut les imatges "a dibuix" les han posat dins una taula en un document de text de l’Open Office i allà han fet servir les eines de dibuix per posar les bafarades i escriure les frases a dins.
Tot plegat ha estat un treball interessant on els nens i nenes s’han engrescat moltíssim, i aquest ha estat el resultat:
Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
Aquests dies hem estat treballant la webquest Les formes de la realitat de la Carme Barba.
La veritat és que ha anat molt bé i ha estat una manera que els nens i nenes hagin vivenciat les matemàtiques i la geometria.
Tal com diu la Carme a l’apartat recull de treballs de la webquest: Els alumnes de cinquè de l’ Escola Collaso i Gil han fet unes excel.lents presentacions de la seva recerca de formes les trobareu aquí
Preparant materials per a crear passatemps amb els laumnes per a la revista escolar, aquests són els recursos:
Tot a les portes d’acabar la setmana blanca arriba el moment de
valorar-la. Ja sabem que ha estat la primera i l’última vegada però
val la pena pensar una mica sobre què ha significat.
Per mi està sent una setmana relaxada per preparar materials i
anar descansant al mateix temps.
Per molts estudiants de secundària una setmana de tall, de
desconnexió després d’una setmana d’exàmens. I és que una setmana
abans de la setmana blanca tots els instituts de secundària, i les
escoles provades de secundària també, es van posar totes d’acord a
fer exàmens…. suposo que van decidir que si no, no tindrien temps
a avaluar.
I és que aquesta setmana blanca ha posat en evidència que encara
queda molt a fer pel que fa a l’avaluació. No és normal que els
nois i noies de l’ESO tinguin tots els exàmens concentrats en una
setmana, que no hagin fet proves abans i que les que han fet aquesta
setmana siguin les definitives per a la segona avaluació. Per altra
banda tampoc és normal que el trimestre acabi sent un bimestre i que
les presses "de les notes" acabin imposant-se per sobre del
que realment hauria de ser l’avaluació: La reflexió del
procés d’ensenyament-aprenentatge per tal de millorar tant els
processos com ser conscients d’on estem i on hem arribat.
Aquí la valoració de la Setmana blanca de la Irene Rigau:
Bé, la setmana blanca ha estat un experiment, que per experiment
el fet de dir-li blanca ja ens fa veure que estava pensada per a
benefici d’una minoria, els que poden permetre el luxe d’anar a
esquiar o pagar activitats extraescolars.
Ara que ja s’acaba, aprofito per acabar de prepar materials
pendents i recordar que viure l’escola és de les coses més
boniques que hi ha, i aquí el vídeo del Carnaval, acte previ a la
setmaneta blanca 😉 .
Properament anirem a Tarragona amb els alumnes de cicle superior i per preparar-ho deixo a continuació unes quantes idees que ens poden anar bé:
La presentació i proposta didàctica del Xavier Suñé:
Aquest cop les activitats s’han centrat en el 75è aniversari de l’escola. D’aquesta manera el projecte 1×1 esdevé un projecte integrat a la dinàmica de l’escola.
Visiteu el bloc del 75è aniversari.
LA HISTÒRIA DE L’ESCOLA
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).