Arxiu de l'autor: aperez83

FI DE MANDAT… I D’ETAPA

Publicat el per
Respon

Aquest mes de juny he finalitzat el meu mandat com a directora, juntament amb la cap d’estudis, la Núria Cervera, hem decidit que ja que teníem l’edat, ens jubilem.

Han estat 6 anys intensos que han permès veure l’escola des d’una altra punt de vista, per una banda, hi ha aspectes molt positius, però per l’altra t’adones com la burocràcia i les administracions compliquen el dia a dia i s’allunyen del que realment importa, la vida d’escola.

Aquest últim punt és simplement decebedor, i seria la taca o el motiu principal per no prorrogar la data de jubilació. Aquest any ha quedat claríssima la ineptitud de l’administració educativa amb les errades en les assignacions d’estiu… però és que fa temps que estem així, constatant que cada any és pitjor: pugen les exigències, però no els compliments de qui governa.

Pel que fa al primer punt m’omple d’orgull la feina feta, i no només la dels últims sis anys en l’equip directiu, són els més de trenta-sis anys treballant a l’escola pública el que m’ha fet créixer professionalment sinó també com a persona. I puc dir ben alt que m’han fet molt feliç!

Em jubilo, tindré temps de recuperar aquest bloc, a viatjar, a anar en bici, fer excursions… però també a continuar implicada en la causa principal on ara mateix m’he involucrat: Habitatge i educació, docents080. Perquè si una cosa he anat aprenent en aquests anys és que ens cal reivindicar la pedagogia de Freire i tenir la Tarabini o la Garcés com a referència, no podem educar si no defensem els drets dels infants i adolescents, no podem educar sense igualtat d’oportunitats i no podem educar si l’alumne no està bé i no té cobertes les necessitats bàsiques. I tenir un habitatge digne ho és, oi?

Tampoc podem educar bé si no entenem la tasca educativa com a una tasca col·lectiva enxarxada localment. Realment l’escola ha d’estar connectada en el seu territori i en la seva realitat, per això cal que comencem a parlar de pedagogia implicada, pedagogia connectada… pedagogia per la igualtat d’oportunitats i defensa de l’alumnat.

L’escola és molt important, cal que les docents ho tinguem clar, que les famílies i els barris entenguin que el centre educatiu és un node importantíssim de la xarxa social on viuen.

Doncs això, em jubilo amb el cap ben alt, havent gaudit de projectes d’aprenentatge, de famílies, de companyes educadores i docents, de famílies i de barri, molt de barri, de diferents barris.

Em jubilo per continuar gaudint, però també per continuar defensant l’escola pública, la que ha de continuar garantint els drets de l’alumnat. La que és casa de tot l’alumnat.

Parlem de Pedagogia de la implicació?

Regal en vídeo de les companyes de l’escola, molt bonic… ens representa!

Festa de jubilació amb les companyes de l’escola Mn Jacint Verdaguer:

Mapatge i informe: Detecció de situacions d’infrahabitatge i desnonaments en centres educatius de Barcelona

Publicat el per
Respon

Aquest passat mes de maig vam poder presentar l’informe:

 Detecció de situacions d’infrahabitatge i desnonaments en centres educatius de Barcelona

Els resultats són esfereïdors, d’un total de 46 centres participants en l’estudi  215 alumnes afectats per desnonaments. La xifra ja diu prou, però es fan palès les conseqüències que provoquen la manca d’un habitatge digne.

El moviment Docents080 és bàsic per posar sobre la taula aquesta injustícia, cal defensar els drets dels infants i adolescents alhora que cal veure com les escoles ens posicionem davant d’aquest fet.

Recull de premsa sobre la presentació de l’informe:

12/06/25 “Roda de premsa, presentació de l’informe.”  LaXarxa

Presentació de l’informe:

PROU DESNONAMENTS!

Publicat el per
Respon

Els docents i els equips educatius en general treballem amb infants i joves que pateixen una de les injustícies més grans, la pèrdua de l’habitatge. També com el fet de viure en condicions pèssimes afecten al seu aprenentatge.

Ja fa uns dies a Salt els equips educatius van alçar la veu per dir prou desnonaments. Ara és a Barcelona com veiem que neix un col·lectiu, docents080, que persegueix el mateix objectiu: Denunciar el que pateix una part molt important de l’alumnat.

Simplement és injust, professorat i educadors no podem mantenir-nos al marge, com simples espectadors de desgràcies alienes, hem d’explicar com està afectant i el més important, com això afecta el present i futur de la ciutat.

Aquesta és la crida que fa docents 080:

Seguint l’exemple dels companys de Salt Docents17190 us compartim el Manifest dels equips educatius de la ciutat de Barcelona pel dret de l’habitatge. Sense llar no hi ha dret a l’educació .
Compartim i signem!

Docents080

https://forms.gle/XqfNwu9g3Hq4eqsQ7

EL MESTRE QUE VA PROMETRE EL MAR

Publicat el per
Respon

Abans d’acabar el 2023 vaig anar al cinema per veure “El mestre que va prometre el mar”.

És una molt bona pel·lícula, crua i bonica alhora, però que em fa pensar en el moment actual, tant pel creixement preocupant, molt preocupant, de l’extrema dreta com de la irracionalitat que estem vivint en aquests moments dins el col·lectiu docent. Cert que l’administració crea frustració i desencís i no mostra tenir les idees clares de cap on vol que vagi l’educació, però això no justifica per res, repeteixo, per res, els missatges que inunden les xarxes ridiculitzant metodologies on l’alumne és el centre de l’aprenentatge i que, mostradament, han millorat el procés d’ensenyament-aprenentatge des de fa uns 100 anys.

Realment fa mal veure com es parla de Montessori sense tenir ni idea de la seva importància, de la mateixa manera que es parla del treball per projectes com si fos una pèrdua de temps. Ara hauríem d’afegir la demonització de “les pantalles” i aquí torna a entrar tot: internet, les tac, els mòbils… oblidant que poden tenir el mateix ús que en el seu moment va tenir la impremta de Freinet.

Sincerament, no ens podem permetre fer passos enrera en cap dels sentits, pedagògicament tampoc.

Aprofitant que encetem any desitjo per aquest 2024 encerts i ganes per millorar l’escola. També reflexió docent per no caure en missatges retrògrades que s’apropen a ideologies molt, i molt preocupants.

I una recomanació, mireu aquest film del tot necessari. Recuperar la memòria històrica d’Antoni Benaiges no és només un fet de justícia, és una necessitat pedagògica en aquests moments.

Tant de bo no quedin frustrades més promeses ni somnis a la canalla!

 

Viure a Montjuïc, avui i demà

Publicat el per
Respon

El passat 17 de maig de 2022 em van convidar a participar a la taula rodona:

Viure a Montjuïc, avui i demà que s’emmarca dins el cicle de taules rodones  organitzades pel MNAC “Montjuïc, la muntanya incompresa”.

Aquest és l’esquema que vaig seguir, ja que em demanaven la meva participació des de la mirada de l’educació:

I aquest el vídeo de tota la taula rodona. Important les paraules de Marc Serra afirmant que ben aviar millorarà el trànsit i la contaminació acústica del carrer Lleida.

A veure si és veritat!

Final de curs amb més inseguretats que mai i a punt de col·lapsar

Publicat el per
Respon

Ja finals de maig, però no un final de maig normal. Estem acabant el curs però de forma accelerada per tenir-ho tot a punt, per tancar-lo quan abans millor per poder començar el següent molt abans del previst.

Necessitaríem tenir les coses clares, saber quins recursos tindrem el proper curs, quanta plantilla… i tenir molta seguretat però enlloc d’això només tenim incerteses i pèrdua de recursos, és clar, d’algun lloc han de sortir els diners per pagar el  monitoratge al setembre per una hora al dia.

Calia? Realment és necessari fer jornada continuada tot el mes de setembre per avançar 5 dies el curs escolar? Aquesta pregunta ens la fem tothom però és que quan es fa aquest plantejament es fa perquè es parteix de la base que el professorat no podrem preparar bé el curs amb condicions, per això es donen aquestes hores al setembre. Per tant es parteix de la base que la mesura que es proposa neix coixa d’entrada, però no hi ha la capacitat d’autocrítica suficient per corregir errors. La conselleria prefereix vendre la idea que s’escurcen les vacances escolars (5 dies) per vendre en realitat fum. És igual la qualitat d’ensenyament, és el que importa menys.

Per altra banda les direccions estem molt cansades, cansades d’incerteses, cansades de veure com ens treuen recursos com l’aula d’acollida, que ens treguin els reforços que hem tingut aquest curs… d’assabentar-nos per les notícies de canvis importants, que no se’ns pregunti, que haguem d’assumir, en definitiva, les decisions mal pensades de qui ens governa.

I és així com arribem a final de curs. Amb el perill de col·lapsar l’educació pública tal com recull el manifest signat per més de 400 direccions de centres públics i que s’ha enviat al Conseller Cambray:

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-cents-directors-de-centres-publics-envien-una-carta-a-cambray-on-alerten-dun-collapse-real-en-el-sistema-educatiu/ 

Podria haver fet un “fil de twitter” però és que penso que no, que el twitter ha de ser per missatges curts i el blog recuperar-lo per a reflexions llargues i aquestes arriben a la conclusió que cal la implicació de tota la comunitat educativa per frenar el col·lapse.

ELS MESTRES NO ES RENDEIXEN

Publicat el per
Respon

Arran de la sentència del TSJC contra la immersió lingüística, VilaWeb ha demanat a una trentena de mestres de diversos indrets del país que expliquin la situació del català a les escoles i instituts on treballen. Totes les respostes són diferents i afegeixen algun element que ajuda a entendre què passa. Com si fossin píxels, tots plegats ofereixen una imatge alhora desoladora –per allò que descriuen– i plena d’esperança –pel coratge que se’n desprèn. Són respostes farcides de propostes i d’arguments per a capgirar la situació actual de l’escola catalana.

Em van preguntar, vaig respondre:

“Els mestres no es rendeixen”

El que t’hauria dit

Publicat el per
3

Aquesta matinada la covid se t’ha endut, has marxat amb la ventada. No hem pogut acompanyar-te, no ens han deixat, tot i que ens van dir que ens trucarien quan arribés el moment per ser al teu costat les últimes hores. Però no ha estat així, la trucada ens ha anunciat la teva mort.

Són moltes les coses que es barregen al cap i escriure-les ajuda, com a mínim és una manera de dir el que m’agradaria haver-te dit: un simple gràcies.

Gràcies per haver estat sempre al nostre costat, per haver-nos donat seguretat en la nostra infantesa quan el pare va morir, i també en les difícils adolescències. Per haver-nos donat l’empenta necessària en els moments que ens donàvem per vençuts i per ensenyar-nos que no tenim res regalat, que la vida és dura però cal lluitar-la.

Gràcies també per haver fet de iaia, i haver-ne gaudit. Les iaies també són eternes, has estat un gran exemple pels néts.

Sé que hi ha qui dirà que has tingut una vida dura, i és cert: malaltia, pèrdua de marit, després del fill gran, i aquest patiment final… totalment cruel i injust. Però tu sempre ens has  ensenyat que la pena es porta  per dins, que no s’ha de fer pena. És així com amb aquest escrit vull reivindicar la teva fortalesa, la que ens fa sentir orgull de ser qui som: els teus fills, les seves parelles, néts, i família.

Perquè és cert el que es diu:  les mares són eternes, per això et portarem sempre al cor.

Gràcies per tant, descansa en pau mama.

Missatge de final del 1r trimestre del curs 2020-2021

Publicat el per
Respon

Què és el que cal dir aquest 21 de desembre? Doncs bàsicament cal que ens donem les gràcies totes les persones de l’escola, les unes a les altres, perquè hem aconseguit finalitzar un trimestre que ens ha obligat a fer molts esforços.

Des de les professionals de la neteja que han vetllat per la desinfecció, a qui ha fet possible les obertures de les portes per aconseguir una bona organització d’entrades i sortides, a totes les professionals que possibiliten el funcionament diari, des del suport, la gestió o el menjador, a les tutores dels grups 3 que han assumit la responsabilitat de la tutoria, fins i tot algunes per primera vegada, sense cap queixa. A tot l’equip docent de l’escola, la meva la Verdaguer,  per engrescar-nos en el projecte pedagògic de l’escola, i en nous projectes, malgrat les dificultats d’aquest curs. També a les professionals  que des de casa no han desconnectat i han estat presents d’una manera o d’una altra. I gràcies a les famílies que  amb la seva actitud ens han ajudat en l’organització del pla d’obertura,  també per suposat als nens i nenes que han acceptat i seguit les “normes” imposades per la covid.

Gràcies a tothom per fer-ho més fàcil, per haver deixat els problemes personals, totes en tenim, a la porta de l’escola, en el cas de la meva escola a les portes del carrer LLeida o de Rius i Taulet, i amb bon humor i companyerisme ens hem implicat  tot creant un bon ambient de treball, ambient del tot necessari per afrontar aquest curs.

I gràcies per haver entès que el sentit de la nostra feina, i no n’hi ha un altre, són els nens i les nenes, el nostre alumnat, bona part amb problemes molt bèsties. Ens necessiten amb ànims, amb força, fent equip i amb implicació.

Si algú pensa que no mereix aquest agraïment perquè  la implicació no ha estat suficient o que no ha contribuït a generar el bon rollo necessari per tirar endavant l’escola, que no es preocupi, queden 2 trimestres intensos per millorar, i gràcies igualment per estar donant la cara a l’escola cada dia. 

Ara només ens queda desitjar-nos bones festes, que descansem molt i que agafem noves forces per a la tornada, que siguem prudents i que gaudim de salut. 

Fins el 2021, que esperem que sigui molt millor!

TEATRE I CONCERT ONLINE DEL 21 DE DESEMBRE