Aquest mes de juny he finalitzat el meu mandat com a directora, juntament amb la cap d’estudis, la Núria Cervera, hem decidit que ja que teníem l’edat, ens jubilem.

Han estat 6 anys intensos que han permès veure l’escola des d’una altra punt de vista, per una banda, hi ha aspectes molt positius, però per l’altra t’adones com la burocràcia i les administracions compliquen el dia a dia i s’allunyen del que realment importa, la vida d’escola.

Aquest últim punt és simplement decebedor, i seria la taca o el motiu principal per no prorrogar la data de jubilació. Aquest any ha quedat claríssima la ineptitud de l’administració educativa amb les errades en les assignacions d’estiu… però és que fa temps que estem així, constatant que cada any és pitjor: pugen les exigències, però no els compliments de qui governa.

Pel que fa al primer punt m’omple d’orgull la feina feta, i no només la dels últims sis anys en l’equip directiu, són els més de trenta-sis anys treballant a l’escola pública el que m’ha fet créixer professionalment sinó també com a persona. I puc dir ben alt que m’han fet molt feliç!

Em jubilo, tindré temps de recuperar aquest bloc, a viatjar, a anar en bici, fer excursions… però també a continuar implicada en la causa principal on ara mateix m’he involucrat: Habitatge i educació, docents080. Perquè si una cosa he anat aprenent en aquests anys és que ens cal reivindicar la pedagogia de Freire i tenir la Tarabini o la Garcés com a referència, no podem educar si no defensem els drets dels infants i adolescents, no podem educar sense igualtat d’oportunitats i no podem educar si l’alumne no està bé i no té cobertes les necessitats bàsiques. I tenir un habitatge digne ho és, oi?

Tampoc podem educar bé si no entenem la tasca educativa com a una tasca col·lectiva enxarxada localment. Realment l’escola ha d’estar connectada en el seu territori i en la seva realitat, per això cal que comencem a parlar de pedagogia implicada, pedagogia connectada… pedagogia per la igualtat d’oportunitats i defensa de l’alumnat.

L’escola és molt important, cal que les docents ho tinguem clar, que les famílies i els barris entenguin que el centre educatiu és un node importantíssim de la xarxa social on viuen.

Doncs això, em jubilo amb el cap ben alt, havent gaudit de projectes d’aprenentatge, de famílies, de companyes educadores i docents, de famílies i de barri, molt de barri, de diferents barris.

Em jubilo per continuar gaudint, però també per continuar defensant l’escola pública, la que ha de continuar garantint els drets de l’alumnat. La que és casa de tot l’alumnat.

Parlem de Pedagogia de la implicació?

Regal en vídeo de les companyes de l’escola, molt bonic… ens representa!

Festa de jubilació amb les companyes de l’escola Mn Jacint Verdaguer: