Tot a les portes d’acabar la setmana blanca arriba el moment de
valorar-la. Ja sabem que ha estat la primera i l’última vegada però
val la pena pensar una mica sobre què ha significat.

Per mi està sent una setmana relaxada per preparar materials i
anar descansant al mateix temps.

Per molts estudiants de secundària una setmana de tall, de
desconnexió després d’una setmana d’exàmens. I és que una setmana
abans de la setmana blanca tots els instituts de secundària, i les
escoles provades de secundària també, es van posar totes d’acord a
fer exàmens…. suposo que van decidir que si no, no tindrien temps
a avaluar.

I és que aquesta setmana blanca ha posat en evidència que encara
queda molt a fer pel que fa a l’avaluació. No és normal que els
nois i noies de l’ESO tinguin tots els exàmens concentrats en una
setmana, que no hagin fet proves abans i que les que han fet aquesta
setmana siguin les definitives per a la segona avaluació. Per altra
banda tampoc és normal que el trimestre acabi sent un bimestre i que
les presses "de les notes" acabin imposant-se per sobre del
que realment hauria de ser l’avaluació: La reflexió del
procés d’ensenyament-aprenentatge per tal de millorar tant els
processos com ser conscients d’on estem i on hem arribat.

Aquí la valoració de la Setmana blanca de la Irene Rigau:

Bé, la setmana blanca ha estat un experiment, que per experiment
el fet de dir-li blanca ja ens fa veure que estava pensada per a
benefici d’una minoria, els que poden permetre el luxe d’anar a
esquiar o pagar activitats extraescolars.

Ara que ja s’acaba, aprofito per acabar de prepar materials
pendents i recordar que viure l’escola és de les coses més
boniques que hi ha, i aquí el vídeo del Carnaval, acte previ a la
setmaneta blanca 😉 .