MANIFEST: JUSTÍCIA I RESPECTE. US ADHERIU?

Us fem arribar un manifest que estem elaborant des de diverses entitats del Raval, la XeR entre elles, per tal de denunciar el fet que va provocar la mort d’un jove de 16 anys. Es deia Badre i estava jugant a futbol, es va marejar i va caure del banc on seia (estava assegut a la part de dalt) amb la mala sort que es va donar un cop al cap. Els nois que estaven amb ell van trucar a l’ambulància, aquesta va venir però no estava preparada, i la segona que si que portava el desfibril·lador va trigar 39 minuts. Quan va arribar ja era mort.

Per aquest motiu, el de la tardança exagerada de l’ambulàcia, i pel fet que a El periódico va sortir la notícia "que un dorgadicte" havia mort al carrer, diferents entitats hem elaborat el manifest per tal de denunciar tant la tardança de l’ambulància com el tracte sensacionalista, morbós i ple d’estereotips que fa El Periódico.

Si us voleu adherir com a associació, escola, entitat o a nivell individual, creiem que el fet s’ho val. Llegiu el manifest i també el text "Justícia i respecte" que ha fet una educadora de Xamfrà amb qui el Badre feia teatre i música, a part d’explicar el que va passar, explica el que no hauria d’haver passat mai.

Gràcies per tot! L’adreça del manifest per adherir-vos: https://sites.google.com/a/xer.cat/manifest-raval/

LES VI JORNADES D'EDUCACIÓ I TELECOMUNICACIÓ

Aquest passat dissabte s’han celebrat les VI jornades d’educació i telecomunicació organitzades per IEARN-PANGEA.

La Núria Cervera va poder explicar l’Eduwiki, un èxit de presentació. Jo vaig tenir la sort de poder estar a la reunió del Full de ruta arribant a la conclusió que la feina continua i que cal trobar les 21 fites del segle XXI.

El Ramon Barlam ens ofereix un muntatge-resum del que va ser… una trobada de gent normal 🙂

VI Jornades iEARN-Pangea on PhotoPeach

Apartir d’aquí tornar a la feina i continuar amb el FULL DE RUTA.

Més fotos de les jornades.

LA VAGA DELS CONTROLADORS…. VOLÍEM ANAR A ROMA

Res, canvi de plans, ja no anem a Roma. La vaga dels controladors ha fet que no poguèssim anar a Roma aquest cap de setmana.

De les coses que més m’ha sorprés és la reacció de la gent: ressignació? indignació? sorpresa? decepció? La veritat és que les cares eren de gent treballadora que volien fer una escapadeta (com jo mateixa) d’uns dies per continuar currant.

Sempre he defensat el dret a fer vaga (faltaria més!) però això d’avui (i d’ahir) no té nom: vaga encoberta? malaltia encoberta? sense avisar!!!!???

Però sento el Rubalcaba i resulta que si que sabien alguna cosa, per això el decretazo, i per acabar-ho d’adobar ara estem amb estat de setge, perdó! d’alarma….

No sé jo, però sincerament crec que no ens mereixem el que tenim: ni controladors que es creguin els amos del món, ni governs que davant la seva incapacitat declarin l’estat d’alarma amb els milikos al costat…

A més a més, si ho havien d’acabar fent, no ho podien haver solucionat abans? Per què una reunió de crisi a les 9h del matí de l’endemà d’un conflicte?

No sé, no sé, però reitero, no ens ho mereixem, i som molt bona gent… només cal veure les cares de la gent que ens prenem les coses amb el millor dels sentits possibles (humor? comú?…).