L'acord de la Generalitat i Microsoft

He rebut un correu amb la intenció de fer córrer el seu missatge.

Es tracta d’una carta al Diari de Mataró signada per Ramon
López, mestre de primària. Us el passo doncs i el començo a fer córrer jo també. Feu-lo córrer:

  • Bon dia,

    Abans que res, disculpeu si aquest missatge ja us havia arribat.

    Us volia passar un escrit publicat per un mestre al Diari de Mataró:
    http://www.diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/seccions:linux/_/23749

    ——
    Dimarts
    al matí mentre prenia un tallat llegia el diari El País. Em vaig
    sorprendre en trobar a les pàgines centrals, al quadern de l’edició per
    a Catalunya, la notícia de l’acord assolit entre el govern de la
    Generalitat i l’empresa nord-americana Microsoft.
    Que
    el govern del meu país i una empresa estrangera estableixin un acord no
    és motiu de sorpresa, més quan ja ha succeït en ocasions anteriors amb
    els mateixos protagonistes. Recordeu, per exemple, que un dels governs
    que presidia Jordi Pujol va encarregar i va pagar a Microsoft les
    traduccions del sistema operatiu Windows XP i la suite d’ofimàtica
    Office.
    Què és el que em va sorprendre
    -i posteriorment va indignar- de la notícia? La sorpresa es va produir
    en llegir que l’acord es concreta en la compra, per part de la
    Generalitat, d’ordinadors Tablet PC perquè cada escolar català disposi
    d’un d’ells. Que cada escolar disposi d’un ordinador és un desig que
    comparteixo amb molts altres mestres i ciutadans del nostre país, però
    que calgui comprar-lo a Microsoft té pebrots. En qualsevol cas, la
    sorpresa i la indignació no rau en la compra, sinó en el canvi
    d’orientació en política educativa pel que respecta al programari
    lliure.
    Antecedents
    Fa
    uns anys des del Departament d’Educació de la Generalitat es va decidir
    iniciar un projecte que portaria el sistema operatiu GNU/Linux a tots i
    cada un dels ordinadors de primària i secundària. Aquest projecte s’ha
    concretat en la distribució Linkat GNU/Linux. El pressupost inicial era
    de 100 milions de les antigues pessetes i ja no sé per on ha d’anar. A
    dia d’avui alguns dels centres ja compten amb Linkat instal·lat,
    d’altres encara estan en el procés de migració, i algun -no sé quants-
    encara no s’ha mobilitzat en aquest sentit encara que ja havia
    d’haver-ho fet fa temps.
    Preguntes sense resposta
    Què
    significa aquest acord amb Microsoft? Significa que hi ha un canvi de
    plantejament pel que respecta al programari lliure? No representa
    aquest acord una incoherència majúscula? Abandonarem una aposta que ens
    ha costat ja, si més no, 600.000 euros? Pot creure algun il·lús que
    Microsoft es limitarà a vendre’ns els Tablet PC sense que incloguin la
    venda d’una llicència d’ús d’un dels seus sistemes operatius?
    Instal·larem la distribució Linkat en els Tablet PC? Si la resposta a
    la pregunta anterior és afirmativa es presenta una nova pregunta: Per a
    què voldrem, en aquest cas, la llicència d’ús del sistema operatiu
    Windows?
    Sobre com han tractat la notícia els mitjans
    Hores
    després d’haver llegit la notícia al diari El País se’m va ocórrer
    buscar la notícia en altres mitjans. Així vaig trobar que El Periódico
    de Catalunya també es feia ressò, però en aquest cas la notícia
    presentava diferències substancials. Segons El Periódico, Microsoft
    "ajudarà les editorials a posar continguts en Internet". El primer que
    se’m va passar pel cap és: Què té això per veure amb els Tablet PC?. I
    afegeixen que Microsoft impulsarà una xarxa social per a l’ús de
    Messenger i Hotmail. Si us plau, que algú m’expliqui com podran
    encaixar Linkat i Messenger, Mozilla Firefox i Hotmail. Per què no
    podem usar Pidgin i Jabber?
    Després
    vaig trobar la notícia al diari Avui. Per tercera vegada la trobava, i
    en cada cas la notícia era diferent. Segons l’Avui: "el gegant
    informàtic oferirà les seves plataformes, tecnologies i serveis per
    contribuir a la generació d’aquests materials digitals. El compromís és
    que aquests continguts no estiguin lligats a cap plataforma tecnològica
    i que és puguin utilitzar a través dels diversos sistemes operatius de
    què disposen els centres". Aquí vaig començar a donar sentit a la
    paraula multiplataforma que vaig llegir entre cometes -no sé si amb
    ironia, sospito que no-, en el text d’El País.
    Resulta
    que els continguts no estaran lligats a cap plataforma tecnològica. Hi
    ha algú que es cregui això? Quan Microsoft t’obligui a usar Intenet
    Explorer per visitar les pàgines, o quan no tinguis més remei que usar
    Silverlight, ja m’explicaràs si no estaràs lligat a una plataforma
    tecnològica concreta.
    Resumint:
    Microsoft ens penjarà pàgines en català als seus servidors, ens
    traduirà Messenger i Hotmail i ens costarà la barbaritat de X milions
    d’euros perquè els comprarem un Tablet PC per cada escolar i d’altres
    tantes llicències de Windows. Sóc mestre de matemàtiques però incapaç
    de trobar el valor de X en l’equació anterior.
    Pregunta:
    A ningú del Departament d’Ensenyament de la Generalitat no se li ha
    ocorregut impulsar la Viquipèdia (enciclopèdia lliure en català) i
    encarregar a empreses catalanes de produccions multimèdia la creació de
    continguts, amb Y milions d’euros i ens oblidem dels continguts
    multimèdia que ens ofereix Microsoft? A ningú del Departament
    d’Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut comprar la
    mateixa quantitat anterior de Tablet PC a una empresa catalana, pagar
    per ells Z milions d’euros, i instal·lar-los Linkat GNU/Linux? Sóc
    mestre de matemàtiques, continuo sense saber quant val X, però sé que X
    > Y + Z.
    Des del costat de Microsoft
    L’empresa
    Microsoft ha d’estar preocupada pel que està succeint al territori
    espanyol. Recordem que Espanya és un dels països on millor ha arrelat
    la idea del programari lliure -sospito que no ha estat per la idea de
    llibertat i sí perquè sol ser gratuït-, i on més distribucions de
    GNU/Linux s’estan implantant en centres educatius.
    Amb la creació de Linkat, Catalunya està representant un mal exemple que es podria escampar i servir de model per a d’altres.
    Microsoft
    sap perfectament que Catalunya està disposada a gastar-se uns bons
    diners en promocionar la llengua i la cultura catalanes donat que ja
    els va pagar al seu dia per les traduccions de Windows i l’Office.

    val ara la cessió o el regal d’uns quants Tablet PC per obtenir així el
    contracte de la venda de molts d’ells en els pròxims deu anys, més les
    llicències de Windows i esborrar una vegada per sempre del mapa el
    malson GNU/Linux. Microsoft ha de tallar de soca-rel el dit malalt, la
    poma podrida, perquè la gangrena i la podridura s’estenen. GNU/Linux és
    una gangrena per a Microsoft.
    Súplica
    President Montilla, jo també visc a Catalunya, és més, soc català,
    sense accent, i li prego que a més de lluitar per aconseguir un millor
    finançament per a Catalunya, sigui un bon gestor dels recursos dels que
    disposem. No em sembla coherent que un govern tripartit iniciï el
    projecte Linkat i un altre govern tripartit apunti ara en direcció
    oposada, amb l’agreujant de ser l’acord amb una empresa estrangera, que
    ha estat multada en diverses ocasions per la Unió Europea per
    pràctiques d’abús de posició de domini i monopoli.
    És molt lloable impulsar la cultura catalana però ho és encara més impulsar la cultura i l’economia catalanes.

    Referències:http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumno/PC/tactil/elpepiespcat/20090217elpcat_4/Tes/
    http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587856&idseccio_PK=1009&h=
    http://paper.avui.cat/article/societat/154853/acord/promoure/continguts/digitals/classe.html

    ——
    Fes
    córrer aquest missatge si creus que val la pena donar a conèixer el que
    s’hi denuncia. Probablement els grans mitjans no se’n faran gaire
    ressò, però la força de la xarxa pot arribar a tombar martingales molt
    ben organitzades.

"La classe"…. i la solució?

L’altre dia vaig anar a veure "La classe", una pel.lícula que no em va deixar indiferent. El Jordi Jubany (que ja té bloc!) fa una reflexió a partir del títol original de la pel.lícula "Entre Les Murs" (Entre parets) a partir del significat dels murs o les parets que té l’escola i la necessitat d’obertura del centre educatiu.

El
film el vaig trobar interessant, de fet em va agradar, que no vol dir
que m’agradés el que hi veia… posaré alguns exemples per explicar-me
millor:

  • El professor s’interessava per l’alumnat, això és indiscutible,
    però la dinàmica de les classes era com molt clàssica: Asseguts de dos
    en dos mirant a la pissarra -de guix és clar-, conjugació de verbs i escriure el llistat a la pissarra…
  • L’alumnat és un exemple d’alumnat poc motivat, però s’enganxen
    amb una proposta didàctica concreta: L’autoretrat. Va ser l’únic moment
    on es veuen alguns dels alumnes fent una feina de forma cooperativa
    entre ells (estan passant a net a l’ordinador el seu treball per
    parelles) i comenten el que estan fent. Això em va agradar molt!
  • L’alumne més desmotivat i indisciplinat, el que es nega a
    escriure i treballar, porta una càmera digital amb fotos que ha fet de
    la seva família… fantàstic! vaig pensar ara aquí l’enganxa i aquest
    nano comença a mostrar més interés. Buida la càmera a l’ordinador i el
    professor li proposa que posi peus de fotos. Com que la feina li ha
    quedat molt bé el profe l’exposa al suro i tota la resta de companys
    admiren el treball que ha fet Souleyman, que alhora es mostra orgullós
    de la feina que ha fet i content.
  • Aquesta escena és fantàstica, veus els nanos treballant, un clima
    tranquil, tots estan treballant i col.laborant… però la següent
    escena, i la següent, i la següent… torna a ser el profe explicant el
    "subjuntivo", els nanos mirant a la pissarra i qüestionant tot el que
    diu el profe "no sirve para nada".
  • A partir d’un conflicte s’arriba a l’expulsió del nano
    conflictiu… després d’un debat entre el professorat on es mostra com de malament s’ho passa qui ha d’expulsar a algú…. següent escena:
    classe tranquil.la i final de curs, tots i totes comenten feliçment el
    que han après.

Crec profundament amb la força del llenguatge visual, i per tant
crec que les escenes no són gratuïtes, ens mostren missatges i
aquestes són les conclusions a les que crec que es pot arribar amb la
pel.lícula:

1- Que treballar d’una manera col.laborativa utilitzant
mitjans tecnològics i audiovisuals és pura anècdota, el normal és la
classe magistral i el "subjuntivo".

2- Que l’expulsió és necessària.

3- Que
els joves són molt mal educats i que el professorat no els sap aturar,
al contrari, entra en les discussions i atura les classes constantment (ep! jo això no ho penso, crec que es pot arribar a aquesta conclusió veient la pel.li… hem d’adonar-nos que la mateixa pel.li ens mostra nanos encantadors quan treballen d’una altra manera).

4- Pobre professorat de secundària!

Com
amb tota pel.lícula…. ens hem de plantejar què hi ha de de realitat i
què hi ha de fantasia, en aquest cas, com m’agradaria que la majoria
fos pura ficció!!!!

Sincerament crec que la pel.li ja ens dona la solució a com fer millor les classes, no?

Com deia abans, la pel.li em va agradar, pot ser un bon material per replantejar-nos com funciona la secundària

EL PODCASTING A L'ESCOLA

El podcast és un sistema que permet crear arxius de so, generalment
mp3, que es poden penjar fàcilment a internet. Aquests arxius queden
recollits en webs concretes que formen el canal de podcast d’una manera
similar als blocs, de manera que subscriure’s a la informació que es
genera és ben senzill a través de la sindicació dels RSS.

És fàcil pensar que aquesta facilitat de generar àudios ens pot anar
molt bé a l’escola, ja que qualsevol producció pot ser compartida a
través de la xarxa.

Si algú pensa que aquesta activitat és pròpia d’alumnes grans és que
oblida que a les classes dels més menuts l’oralitat és present al 100%,
un conte, un embarbussament, dites, cançons, converses orals a partir
d’un projecte de treball o un llibre…. el podcast pot ser pels més
petits un recurs extraordinari per mostrar la quotidianitat de la
classe.

Per altra banda, si pels petits és possible, amb els més grans és més
que possible, la capacitat creativa dels nanos a mida que van creixent
es va fent més gran, només cal donar-los la possibilitat de la paraula
a través d’un micro o un mp3 i s’inventaran diferents maneres de fer
emissions: acudits, ràdio novel.les, entrevistes, debats….

És sens dubte, per totes aquestes possibilitats que ofereix el
podcasting, que el Departament d’Educació a través del projecte
XtecRàdio, el programa “L’altra ràdio a l’escola” de Ràdio 4 i Podcatalà han organitzat el concurs "Sentits en dos minuts", un concurs que promou la participació d’escoles i instituts per expressar a través de la paraula i el so les sensacions que percebem a través dels sentits!
Dos minuts de temps perquè els alumnes d’infantil, primària i secundària s’expressin.

No teniu ganes de sentir com transmeten els més menuts i els més grans
els sentits? Tinc molta curiositat per veure com són capaços de fer-nos
tastar, olorar, veure, tocar….a través del gran sentit de l’oïda… a
través del món sonor que permet la ràdio i el podcast.