FORA MURALLES! TRENCANT MURS

Aquesta setmana s’estan acabant de penjar les produccions que estan fent les escoles de Ciutat Vella dins el projecte de la XeR (Xarxa educativa del Raval) Fora Muralles.

Entre tots els centres estem construint un bloc col.lectiu amb la intenció de fer un diccionari virtual: paraules triades pels nens i nenes (i joves!) i definides amb l’objectiu de trencar els murs que ens fan la vida més difícil i més injusta.

No us perdeu les definicions dels nens i nenes de Ciutat Vella, tot utilitzant els recursos multimèdia que permet internet, defineixen paraules com:

Acaronar, amics, ajudar, benestar, benvingut, biblioteca, diferència, kaf, linux, memòria, música, pau, reivindicar, saber tolerància, tendresa, tothom, vida, zoom, zèfir….. Paraules que trenquen murs!

ELS LLENGUATGES DE L'ACNESFERA

Llegia l’altre dia, en el bloc del Ramon Barlam, un anàlisi molt
interessant sobre el món dels adolescents i preadolescents a
internet… el nom com ho anomenava el vaig trobar del tot suggerent
…. així que me’l quedo i el faig servir a partir d’ara:
l’acnesfera
… si la catosfera és la comunicació a través dels blocs,
l’acnesfera serà totes les eines que a través d’internet fan servir els
nanos a partir dels 12 anys o abans… quan els hi comença a sortir
l’acnè.

Observant els alumnes del cicle superior de l’escola, o el meu fill
mateix i els seus amics, veig que hi ha diverses eines que fan servir:

La primera, gairebé com a bateig digital, és el messenger, en el qual
utilitzen una comunicació sincrònica: tots els que parlen estan al
mateix temps davant l’ordinador i van comunicant-se. La gràcia del
messenger és la rapidesa… volen amb l’escriptura imitar les converses
orals on un parla i l’altra respon de forma immediata… per tant
utilitzen el llenguatge-codi dels sms ja que els hi permet anar més
ràpid teclejant… per tant el llenguatge és més desinhibit, sovint un
diu el que pensa de forma espontània…. Amb el messenger utilitzen la
webcam i els micros, per tant la imatge i la veu els permet estar més a
prop, continuar la conversa que tenien pendent de l’escola… i
l’ordinador és com el telèfon! L’únic que més econòmic. Quan els adults
d’avui érem els joves d’ahir no ens podíem penjar molta estona al
telefon… hauria sortit molt car, oi?

Davant d’aquest llenguatge sincrònic del jovent, els mestres hem pensat
diverses coses: que no són reflexius, que utilitzen un llenguatge codi
que malbarata la llengua…. i no hem valorat l’originalitat i la
creativitat en la capacitat d’inventar i usar un codi nou.

La sorpresa ha estat descobrir com utilitzen també, i de forma força
massiva, eines de comunicació asíncrona com són els fotologs, flogs o
els metroflogs…. plataformes per penjar imatges. Els nostres
adolescents pengen imatges i les comenten, tipus peu de foto, i els
companys què fan? Doncs les comenten, afegeixen idees, es reclamen
l’atenció dient "ep! no m’has comentat el meu metroflog"…. però ho
fan utilitzant el llenguatge codi…. i tal com diu el Ramon Barlam,
aquí si que tenim un problema, els nostres nanos no saben veure on és
millor utilitzar un llenguatge o un altre.

Davant d’això podem "passar", podem fer veure que són "tonteries
d’ells", que estan equivocats, que estem molt lluny… però si fem això
deixarem passar l’oportunitat de treballar a partir dels seus
interessos, de la seva manera de comunicar-se…. els nostres joves
escriuen, es llegeixen, reflexionen, són originals, fan creacions
audiovisuals i fan debats a partir d’aquestes eines i ho fan a la seva
manera…. només cal que valorem el que fan per ajudar-los a millorar
el seu nivell de comunicació fent-los veure on han d’utilitzar un
llenguatge més tipus codi i on és bo que utilitzin el llenguatge
arbitrari … això si, tant mestres com pares hem d’estar al dia, oi?
Mai tant com ara els adolescents i joves s’havien comunicat tant!

Aprenent amb els vídeojocs: NBA LIVE

En el bloc "Aprendiendo con los videojuegos" torbo un article molt interessant:

Aprendiendo con NBA LIVE: ¿Cómo introducir en el aula un videojuego de deportes?

Mostra com utilitza una escola un joc de la play, com els hi serveix per parlar de la realitat diferenciant-la de la realitat virtual i les activitats didàctiques que se’n poden generar:

Des de retransmissions esportives, a anàlisi i classificacions, la cooperació… i sobretot com el joc, i la capacitat de jugar, esdevé una eina per a l’aprenentatge.

Avui de vaga

Aquest matí m’he despertat sentin la ràdio… els tertulians del Basté, després, com que dec ser una mica massoquista he posat la tele…. volia saber què deien els mitjans de comunicació, i és clar, a TV3 hi ha el Cuní.

M’he quedat "perplexa", podria dir que "estorada" també i aquí va el motiu: D’entrada a la tertulia parlaven sobre la vaga de mestres i les bases de la llei, però no hi havia cap mestre, 3 homes, 4 si compto al Cuní, i una dona. Els homes han afirmat que els serveis públics es poden privatitzar i "que no passa res", el Cuní concretament ha dit "abans a TV3 ens vigilaven mossos d’esquadra i ara la seguretat privada". La meva perplexitat pel fet que afirmessin que "privatitzar" és una cosa bona ha arribat al seu clímax quan de cop i volta, un dels tertulians ha volgut posar un altre exemple de privatització i ha dit: "abans a la mili hi anava tothom"…. és clar aquí la dona (no sé el seu nom i em sap greu perquè era l’única mostra d’intel.ligència) ha dit "però continua sent públic! abans era obligatòria, ara voluntària però continua sent públic!"….. i com creieu que ha continuat? doncs com no pot ser d’una altra manera: els 4 homes (Cuní -gran informador?, gran presentador?- inclós) parlant de la mili.

En fi, he apagat la tele és clar, ja en tenia prou de desinformació.

Al senyor Cuní li dedico aquest post, explicaré el motiu pel qual he fet la vaga:

No ha estat per cap dret laboral, i és clar que hi ha coses de la llei que m’agraden i que trobo necessàries, però n’hi ha una, una que és imperdonable i que ell no enten… no es pot obrir la via a que cap entitat privada pugui gestionar un centre educatiu públic. No hi ha d’ haver gestió privada del servei públic perquè per definició el servei públic no ha de tenir "guanys". La gestió privada mai anirà a perdre diners, oi?

Per altra banda he sortit a la vaga sense ingenuitats, he sortit perquè crec que havia de sortir i sabent que els sindicats poden manipular la manifestació… ara això si, si no són sords hauran sentit clarament que el crit dels mestres era "no a la privatització", jo no he sentit cap que digués no a l’autogestió.

M’he sentit contenta i orgullosa de sortir i reclamar, a més ha estat un bon moment per parlar a les escoles sobre quina llei d’educació volem… ara només queda que sindicats, mitjans de comunicació i evidentment el Sr. Conseller, escoltin i centrin l’atenció en millorar el sistema educatiu de veritat.

Deixo aquí el document que hem fet a l’escola i que hem enviat als sindicats, com veieu, hem parlat i hem discutit…. creiem que una altra llei d’educació és possible.

Trobes l'home?

Quant trigues?

Segons experiments mèdics:

  • Si ho trobes en tres segons, el teu cervell és més desenvolupat que el de les persones normals.
  • Si ho trobes en un minut, el teu cervell té un desenvolupament normal.
  • Si trigues de 1 a 3 minuts, el teu cervell esta reaccionant un poc lent, ingerir mes proteïna pot ser d’ajuda.
  • Si
    trigues mes de 3 minuts, el teu cervell és lent i se suggereix entrenar
    amb mes dissenys d’aquest tipus per a desenvolupar aquesta zona del
    cervell.

No és broma, l’home està allà!

(Descobert a Bloctenia)

PREMI A LES LLETRES CATALANES

Najat el Hachmi ha obtingut un premi, el premi a les lletres catalanes.

La premsa parla del tema fent referència a la seva situació d’immigrant i d’integració…. es veu claríssim que no tenim el fet "migratori" encara normalitzat, ja que sembla que pesi més el seu origen que la qualitat dels seus escrits.

Ara, del que he llegit a premsa em quedo amb aquest paràgraf del Periodico:

"El cas de Najat el Hachmi no és únic. Juntament amb Laila Karrouch, autora d’unes memòries bondadoses (De Nador a Vic),
forma part de la generació d’immigrants que van arribar a Catalunya
molt joves, o bé que ja van néixer aquí, i escriuen en català. (En
aquest sentit, potser no és casual que totes dues creixessin a Vic,
ciutat pionera en el sistema educatiu de distribució dels immigrants en
diverses escoles.)"

A veure…. si noies com la Laila i la Najat, nascudes fora de Catalunya, escriuen en català i ho fan bé, i afirmem que és gràcies al sistema educatiu….com pot ser que arribem a la conclusió que és millor fer "centres excluents" per immigrants?

No sé, però crec que tant la Laila com la Najat estarien molt agraïdes que se les tractés de bones escriptores enterrant l’etiqueta "immigrant", igual que crec que la majoria d’immigrants estarien agraïts que se’ls tractés dins de la societat i no de forma excluent…. i en el fons, tota la societat catalana estaríem agraïts si algun dia arribem a viure la immigració de forma racional i normalitzada, és a dir convivint i trencant guettos.