Per desitjar a tothom bones festes i bon any comparteixo el programa que vam gravar a l’escola per l’especial Nadal del programa Altraradio de Ràdio 4 que s’emetrà aquest dissabte per antena.
Són 10 minuts de compartir desitjos i diferents visions del Nadal, així com les semblances amb diferents festes com la Festa del Xai.
Bon Nadal
Aquest matí m’he despertat amb l’anàlisi de periodistes que comunicaven que a partir d’ara a les escoles posaríem notes: Insuficient, suficient, bé, notable o excel.lent.
A partir d’aquí afirmaven que era bó aprendre dels errors, i que gràcies a deixar el NM o el PA es recuperaria la cultura de l’esforç… i evidentment, deixaríem enrera el fracàs escolar.
Mentre sentia això m’anava quedant perplexa, d’entrada, com és habitual, els periodistes es deixaven dades molt importants (a consciència?), com per exemple que la llei diu que les "notes" s’han de posar a final de cicle i no pas ara.
Evidentment em preguntava…. Si s’està fent tan rebombori ara, quin missatge rebran els pares just ara que han de rebre els informes dels seus fills? Què pensaran els pares quan vegin els PA o NM dels seus fills? Pensaran que les mestres dels seus fills no s’assebenten de res?
També, i mentre esmorzava, pensava en l’afirmació que tan alegrament les diferents emisores de ràdio proclamaven: posar notes equival a la cultura de l’esforç. I la meva perplexitat augmentava, perquè he recordat la meva època d’estudiant, des de l’EGB al BUP, i m’han passat pel cap els companys i companyes que començaven el curs sent "deficient" i acabaven el curs sent "deficient", i les "sobresalientes" eren "sobresalientes" sempre…. no recordo massa variació, en tot cas qui tenia clar que volia estudiar estudiava i l’esforç anava més lligat a la motivació de la feina posterior o a la carrera universitària… i evidentment anava lligat a l’entorn, als estímuls socials i familiars….. Canviaran aquests estímuls el fet de posar "I, S, B, N o E "?
La perpelxitat ha anat evolucionant a indignació quan de cop i volta el periodista demanava que la gent "votés" per sms dient si preferien "I, S, B, N o E" a "NM o PA", perquè llavors he estat conscient que "les notes", que el canvi en l’avaluació forma part ja del debat social…. tothom opina, i això em sembla molt bé, però i el professorat? què pensem? opinem? se’ns demana l’opinió? ho parlem a les escoles? realment estem iniciant un debat i/o reflexió on ens plantegem com hem d’avaluar?
No sé, però crec que com a col.lectiu hem de començar a crear els espais per poder pensar en la nostra feina, on poguem posar sentit comú i deixar de fer les coses simplement perquè venen imposades per una llei…. estem en el perill de fer passes cap en rera, tornar a avaluacions que més enllà de promocionar el que feien era classificar a l’alumnat.
Sé que molta gent s’ha alegrat avui quan sentia la notícia tal com la donaven "què bé! què fàcil serà ara les avaluacions!"…. en canvi tindríem ara l’oportunitat de repensar l’avaluació. Ho fem?
Com diria aquell… "reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi!
Aquest any a l’escola estem treballant el llibre "De Nador a Vic" amb l’objectiu de participar en el projecte telemàtic El món dels llibres.
Amb la realitat d’immigració que tenim a l’escola el llibre està sent un èxit i molt ben acceptat entre els alumnes de cicle superior, s’identifiquen amb la Laila alhora que permet parlar i reflexionar sobre la seva situació.
El passat divendres dia 14 de desembre hem gaudit de la visita de l’autora del llibre, Laila Karrouch, tot gaudint d’una bona sintonia entre els nens, nenes i l’autora.
Realment ha estat un dia fantàstic on els alumnes de l’escola s’han portat perfecte i la Laila ha sabut arribar i entendre la realitat dels nostres alumnes. Gràcies Laila!
Podeu sentir la xerrada i les preguntes dels nois i noies.
L’escriptor barceloní Sebastià Sorribas va morir el passat 7 de desembre als setanta-nou anys.
Fa uns anys, el curs 2000-2001, vam tenir la sort de poder convidar el famós autor del llibre infantil ‘El zoo d’en Pitus‘ amb nosaltres.
Els nens i
nenes de 6è li van poder fer una entrevista molt entranyable que va ser
l’origen del que després seria Ràdio Drassanes, la nostra ràdio!
Aquí us deixem un fragment de l’entrevista… per nosaltres és un plaer tornar a recordar aquell moment i compartir-lo amb tots vosaltres.
El 9 de desembre es celebra el Dia Internaciona de la Ràdio i la Televisió en favor de la Infància. El tema triat per a aquesta ocasió ha estat “EL MÓN QUE VOLEM: UN MÓN APROPIAT PER ALS NENS I LES NENES”, triat especialment perquè els nens i les nenes del món exerceixin de portaveus a l’hora d’expressar els seus drets i opinions.
Haver d’inventar "dies de", o "dies internacionals de" ens fa
replantejar si la resta dels dies que no són "especials" tenim present
el tema que ens proposa el dia internacional. Tenim el perill de caure
en marcar en el calendari dies que celebrem any rera any, però que un
cop passat el dia en qüestió oblidem .
Per altra banda, aquests dies i aquestes celebracions, ens obliguen si
més no a pensar-hi i a fer-nos més conscients del tema proposat.
Fer que els nens i nenes utilitzin els mitjans de comunicació per
pensar en el món que volen és una bona idea, perquè a la pregunta de
quin món vols, reflexiones sobre quin món tens, i els nostres infants
estan acostumats a viure la realitat que tenen com si fos única i sense
possibilitat de canvi.
Potser si els hi donem un micro i la possibilitat de parlar els hi
donem alhora la possibilitat d’imaginar, i tal com va dir Martin Luter
King per avançar cal somiar, perquè només si som capaços d’imaginar
noves situacions, de somiar un món millor, podrem algun dia fer els
somnis realitat.
A la pregunta de quin és el món apropiat als nens i a les nenes cal que
escoltem als infants i parem ben bé l’orella… serem capaços de ser
receptius al que ens poden explicar? O continuarem dissenyant un futur
on no tinguem en compte als nostres joves?
Sovint veiem com les decisions es prenen sense preguntar, tant entre
els adults com entre els infants i els joves. Quan algú vol aconseguir
alguna cosa passa per davant el desig individual i el fet d’intentar
guanyar. La manca de diàleg és força comú en molts àmbits de la vida,
així com la manca de reflexió sobre el què fem en la nostra
quotidianitat… És necessari doncs buscar espais per poder aturar-nos
a pensar, i a pensar de forma col.lectiva sobre el que volem i sobre el
que necessitem. Pensar de forma col.lectiva és parlar i comunicar-nos,
tenir la capacitat d’aprendre els uns dels altres i anar formant les
pròpies idees tot tenint present que vivim en col.lectivitat, i que per
tant és necessari buscar el que pot anar més bé a tothom.
Preguntar als més joves quin món volen, pot ser un bon moment de crear
aquests espais de reflexió, perquè no cal oblidar que el pensament és
paraula.
Donem-lis doncs la possibilitat de poder-se expressar i fem-ho a més
permetent que puguin interactuar entre ells, que amb el micro a la mà
expliquin quins són els seus desitjos, quines són les seves opinions i
fem que a més puguin parlar entre ells, que es preguntin, que es
qüestionin… que s’entrevistin i que es connectin… En definitiva que
es coneguin, perquè el llenguatge audiovisual, i la ràdio com a gran
mitjà de comunicació, té una gran capacitat integradora.
Intentem que a partir dels mitjans tecnològics que tenim a les escoles
els nens i nenes siguin protagonistes del seu món, tot començant a
pensar que poden ser capaços de millorar el seu entorn. Que imaginin i
que expressin com pot ser un món millor… i donem-lis la possibilitat
que ho comencin a fer. D’entrada, emetent a través de les ràdios
escolars les seves idees i les seves propostes de millora…d’aquesta
manera poden prendre consciència del molt que hi ha per fer. Al mateix
temps ens poden ajudar a recuperar la capacitat d’imaginar, i
adonar-nos, que tal com diu el poeta: tot està per fer i tot és possible.
Aquest cap de setmana llegeixo un parell de posts que parlen sobre la LLei d’educació a Catalunya, concretament els dos fan referència al fet que cada centre pugui escollir el seu propi perfil.
Els blocs són Tres és companyia amb el post Equitat i excel·lència i RecursosAula amb el post Reflexió sobre l’educació.
Aquest fet, el que l’escola pugui marcar les seves característiques porta polèmica, desperta moltes pors en alguns sectors. A mi només em desperta un interrogant, qui s’encarregarà de marcar el perfil dels centres? Serà realment un procés de tot el claustre? O dependrà només de les direccions dels centres?…
Espero que realment s’obri un procés on es pugui reflexionar i decidir sobre els projectes educatius de cada centre, i que poguem participar tots sense perdre de vista -com diu la Núria- que el centre de l’educació és l’alumnat, no el professorat.
Espero també que totes les escoles s’hagin de replantejar quin és el seu projecte, què i com volen treballar i pensin quin ha de ser el perfil addient del professorat per portar a terme aquests projectes. Per mi això no és competitivitat en termes comercials, és ser competent professionalment parlant.
Espero en definitiva que ens sentim l’escola nostra, que ens la fem nostra, i per tant que la millorem de veritat.
Mestra Tic-Tac -TEP (De les tecnologies de la Informació i l'aprenentatge a les que promouen l'empoderament i participació).