Arxiu diari: 1 de novembre de 2005

Les noves webquest… i la ràdio

Publicat el per
1

Aquest curs l’he començat fent webquest, i totes elles compartint el treball amb companyes de l’escola.

La primera que es va acabar va ser la Webquest sobre els contes de Hans Christian Andersen.

La segona, que està apunt, a punt, és la webquest Històries viscudes, històries de vida. Aquesta és la continuació de la webquest Moviments migratoris. La Pepa en el seu bloc va apuntant el dia a dia del procés. Allà aniré apuntant jo també els comentaris.

Les dues webquest són diferents, una és per cicle inicial i l’altre pel superior, una va de contes i l’altre d’històries de vida, però les dues tenen alguna cosa en comú, i aquesta és la tasca: En les dues webquest els nens i nenes han d’elaborar un programa de ràdio, en el primer explicar contes i en el segon elaborar entrevistes.

La tercera webquest, l’estic fent amb les mateixes companyes de les webquest anteriors, estem refent la webquest Fem Ràdio. Ara ja, amb certa experiència amb el tema, ens veiem capaces de plantejar millor el treball de la ràdio. Quan la tinguem més dissenyada ja donarem notícies.

Crec sincerament que són unes webquest molt bones, i és fruït del treball conjunt amb la Núria , la Pepa i la Mon, i amb el suport de la UAB.

Contra la fractura digital: compartir informació és poder

Publicat el per
Respon

Després del pont i d’haver desconnectat de feina, realment val la pena fer una aturada, cal tornar-se a situar, veure quines feines tenia pendents i per on torno a començar…

Una de les coses que primer faig és obrir el correu, i un dels que he obert m’ha portat a un parell d’enllaços que reflexionen sobre la fractura digital.

En el primer, Quasi un bloc de Manel Guerra, fa una diferència entre el que podríem anomenar fractura vertical i fractura horitzontal. La vertical és la que fa referència a l’accés i a les possibilitats socio-econòmiques, i l’horitzontal és la que es refereix a l’ús, els que usen la xarxa com a receptors o els que l’úsen com a productors:

Si s’arriva a produir una fractura d’aquest tipus, tindriem, d’una
banda, persones que sabrien fer un ús pràctic de la informació, que
serien capaços de gestionar el seu coneixement i crear xarxes i
treure’n un profit (que no ha de ser forçosament econòmic, que no hauria
de ser forçosament econòmic en la majoria dels casos), mentre que de
l’altra tindriem usuaris que saben fer anar el programari i les
màquines, que saben trobar coses a Internet, però poca cosa més,
simples receptors digitals d’informació.

Per altra banda, a bcnbits, podem llegir sobre el canvi generacional…. em fa gràcia com anomena les noves generacions, les nescudes en el món digital: natius digitals i la resta, aquelles persones que hem nascut abans: immigrants digitals.

D’aquest bloc ressenyo aquest paràgraf:

Una de les diferències destacades, per a mi, és que si abans el lema
era "el coneixement és poder" ara per als natius digitals s’ha
transformat en "compartir coneixement és poder", que és un canvi
fonamental: significa la fi del coneixement exclusiu i monopolitzat
(les patents i els drets d’autor?), la fi de les comunicacions en una
sola direcció (la premsa i la televisió), és el poder del nosaltres.

En fi, una bona reflexió abans de començar la tornada, més si per un moment, jo també sóc immigrant que treballa per una nova societat: el poder de nosaltres.