Avui acaba la setmana dedicada als mestres a TV3.
Podria fer algun comentari sobre el penós "debat" (?) del Cuní del dimecres, o sobre les docusèries, fins i tot sobre les pelis (El club de los poetas muertos…) però prefereixo parlar del que podria haver estat i no va ser.
D’entrada es podria haver plantejat la setmana sobre l’educació, com bé va dir una jove en el programa del Cuní, els mestres i les mestres no som les protagonistes de l’educació, ho són els alumnes i la comunitat educativa en general.
Es podria haver debatut sobre el paper dels mas media en l’educació, o de l’educació en la societat en general, en fi, es podria haver aprofitat els mitjans de comunicació per sensibilitzar de debó i per plantejar-nos com educa la nostra societat.
Crec que la setmana de l’educació podria haver començat amb aquest text del Galeano del llibre Patas arriba. La escuela del mundo al revés:
"El mundo al revés nos enseña a padecer la realidad en lugar de cambiarla, a olvidar el pasado en lugar de escucharlo y a aceptar el futuro en lugar de imaginarlo: así practica el crimen, y así lo recomienda. En su escuela, escuela del crimen, son obligatorias las clases de impotencia, amnesia y resignación. Pero está visto que no hay desgracia sin gracia, ni cara que no tenga su contracara, ni desaliento que no busque su aliento. Ni tampoco hay escuela que no encuentre su contraescuela."
Cada vegada estic més contenta de treballar en aquesta contraescola, quina llàstima però, que durant la setmana, això no s’hagi ni plantejat.
