Arxiu d'etiquetes: Geologia

3a Olimpíada de Geologia

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, ,

L’any 2010, la Geologia es va sumar a les olimpíades científiques i, per això, diverses institucions vinculades amb la geologia, i coordinades per AEPECT, van organitzar la I Olimpíada Espanyola de Geologia.

La gran acollida que va tenir aquesta activitat amb aproximadament 600 participants va animar a organitzar una nova edició el 2011, amb l’objectiu de participar en les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO). En l’edició nacional van guanyar els quatre estudiants, elegits entre més de mil participants, que van participar en les Olimpíades Internacionals que es van celebrar a Itàlia. El resultat d’aquesta primera participació en la IESO es pot considerar un èxit: una medalla de plata (d’un total de 10), una de bronze (de 10) i dos premis per la capacitat d’organització i coordinació en el treball de recerca en grups.

Tot això anima a organitzar la III Olimpíada Espanyola de Geologia.

Dates d’inscripció: del 21 de novembre de 2011 al 31 de gener de 2012

Fase territorial a Tarragona: Divendres 2 de març de 2012, Universitat Rovira i Virgili (URV)

Qui pot participar?
Tots els estudiants de Batxillerat o 2n Cicle d’ESO de l’Estat espanyol, de fins a 18 anys, en equips de 4 estudiants coordinats per un professor del seu centre (es poden fer tants grups com el centre consideri oportú coordinats per un o diversos professors). Per participar en IESO 2012 és imprescindible no haver complert els 18 anys a l’inici de la competició (setembre o octubre de 2012).

Com participar?
1. Forma un equip amb un professor i quatre estudiants.
2. Descarrega el document d’inscripció a la web de l’olimpíada.
3. El professor de cada equip ha de trametre al coordinador de la fase territorial o l’organització nacional (veure adreces d’enviament).

En què consistirà l’olimpíada?
1. Al febrer de 2012, hauràs de participar en la fase territorial, de la província o regió a la qual correspongui teu centre. Si estàs entre els guanyadors, passaràs a la fase nacional.
2. La fase nacional se celebrarà el 24 de març de 2012 en el Palau de la Magdalena de Santander. Els guanyadors passaran a la fase internacional.
3. AEPECT organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La fase internacional se celebrarà a Argentina al setembre o octubre de 2012.

Més informació i bases a: http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/index2012.htm »

Activitat sísmica i volcànica a El Hierro

2n BAT, 4t ESO, , , ,

L’illa de El Hierro, la més jove de l’arxipèlag de les Canàries, va formar-se fa 1,2 milions d’anys, aproximadament, quan el magma va començar a sortir per una clivella en forma de “Y” que dóna forma a l’illa. Com la resta de les illes Canàries, es va formar a partir d’un punt calent o “hot spot”, és a dir, un plomall de magma del mantell que travessa la litosfera i forma volcans submarins que poden arribar a la superfície de l’aigua, donant lloc a illes volcàniques, com les illes Hawaii o les Galápagos.

Així, atenent al seu origen geològic, no ens haurien de sorprendre les notícies de les últimes setmanes. Ja des del mes de juliol d’aquest any 2011 venien donant-se precursors com ara petits sismes que podien indicar un començament d’activitat volcànica, els quals van anar intensificant-se durant el mes de setembre, fins arribar a un sisme de 4,3 graus en l’escala Richter. Aquesta activitat sísmica va desembocar en l’erupció volcànica submarina del passat 11 d’octubre, detectada per mètodes indirectes, localitzada a uns 5 km al sud de l’illa i a uns 900 m de profunditat respecte al nivell de la mar, a l’endemà de la qual es van observar taques de sofre a l’aigua marina. Davant aquesta situació, i en previsió de nova activitat que puga suposar un risc per a la població, a hores d’ara es manté evacuada la població costanera de La Restinga, la més propera a l’erupció.

Segueix l’evolució a la pàgina de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) »

Consulta els gràfics dels mitjans de comunicació: El Periódico, El País »

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , ,

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »

Imatges de la Terra des de l’espai

1r ESO, 2n BAT,

Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »

Planetes extrasolars

1r ESO, ,

El descobriment de planetes que estan fora del nostre Sistema Solar, anomenats també exoplanetes o planetes extrasolars, ha anant augmentant gràcies a les noves tècniques de detecció. Els científics ja no sols poden detectar gegants gasosos (del tipus del “nostre” Júpiter) que orbiten prop del seu estel, com el cas del primer planeta extrasolar descobert, 51 Pegasi b. Ara també poden descobrir planetes més semblants a la Terra: rocosos, i a tal distància respecte de l’estel al qual orbiten que fan pensar en la possibilitat de trobar vida en ells. Aquesta és la distància que anomenem zona d’habitabilitat d’un sistema planetari: ni tan a prop ni tan lluny del seu estel, que no puguem trobar aigua líquida, una de les condicions indispensables per a la vida.

Els nous mètodes han permès el descobriment de 50 nous planetes en la última setmana, entre els quals hi ha alguns dels anomenats “Súper Terres”, pel fet que tenen característiques semblants a les del nostre planeta, però una massa comparativament superior, i es troben en aquesta anomenada zona potencialment habitable. Un exemple d’aquest tipus de planetes va ser Gliese 581 g, el descobriment del qual va tindre un important ressó mediàtic fa aproximadament un any, tot i que posteriorment s’ha confirmat la seua no existència.

Llegit a La Ciencia y sus demonios »

Geologia als Pirineus

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , ,

Les següents imatges mostren alguns aspectes de la geologia en un punt en particular dels Pirineus, el Principat d’Andorra: l’estany de les Abelletes, a la frontera amb França al Pas de la Casa, on trobem nombroses mostres de les roques més abundants: granit i pissarra; la vall en forma d’U on es veuen Andorra la Vella, Les Escaldes-Engordany i Santa Coloma; i una curiosa iniciativa: ficar panells explicatius a les roques ornamentals que podem trobar pels carrers de la capital.

Grímsvötn

2n BAT, 4t ESO, , ,

Nou núvol de cendra produït per un volcà islandès

Si en 2010 va ser l’Eyjafjallajökull, poc més d’un any després és Grímsvötn, un altre el volcà que, en entrar en erupció, aboca a l’atmosfera una quantitat tan gran de cendres que fica en perill l’espai aeri europeu.

Llegeix la notícia a El Periódico »

Llegeix la notícia al 3cat24 »

Mira les fotos a El País »

Gràfic: Evolució del núvol de cendra, en El País »

Mira com afecta el núvol a l’espai aeri en FlightRadar24 »

Islàndia és una illa volcànica que forma part de la dorsal oceànica atlàntica. Per aquest motiu presenta una activitat tectònica especialment elevada, que es manifesta sobre tot en forma d’elevada energia geotèrmica i activitat volcànica.

Fòssils extraordinaris

2n BAT, 4t ESO, , , , , , , ,

Faunes ordovicianes del tipus de les de Burgess Shale

Les faunes de cos tou conegudes del període Cambrià, que inclouen les dels esquists de Burgess, desapareixen del registre fòssil al final del Cambrià mitjà, després de la qual cosa domina la fauna típica del Paleozoic. La desaparició de la fauna de Burgess Shale, redueix el registre estratigràfic des de l’icònic nombre de tàxons del Cambrià. Una possible explicació d’aquesta pèrdua és una de les principals extinctions, però el més probable és que reflecteixi l’absència de conservació de les faunes similars de cos tou en períodes posteriors. Aquí es presenta el descobriment de nombroses associacions de diversos organismes de cos tou en les formacions del Baix i Alt Fezouata (Ordovicià inferior) al Marroc, que inclouen una gran varietat de morfologies básiques que normalment es consideren característiques del Cambrià. És evident que el tipus de biotes de Burgess Shale es va mantenir després del Cambrià i es conserven quan les fàcies són propícies. La biota Fezouata proporciona un vincle entre les comunitats de Burgess Shale i les primeres etapes del Gran Esdeveniment de la biodiversificació de l’Ordovicià.

Traducció de Nature »
Llegeix la notícia a El País »

Sisme amb víctimes mortals a Múrcia

2n BAT, 4t ESO, , , , ,

Almenys deu morts i un nombre indeterminat de ferits arran de dos terratrèmols registrats a Múrcia

Un dels sismes ha estat de 4,5 graus en l’escala de Richter i l’altre, de 5,2
Els veïns han col·lapsat el servei telefònic d’urgències i l’Hospital Rafael Méndez de Llorca ha estat desallotjat pel risc de despreniments

Almenys deu persones mortes i un nombre indeterminat de ferits és el resultat provisional de les víctimes causades pels dos terratrèmols de 4,5 graus i de 5,2 graus de magnitud registrats a prop de les set del vespre, segons el Delegat del Govern a Múrcia, Rafael González Tovar. La situació a Llorca és “de caos i de desastre generalitzat” i s’hi dirigeixen agents de la Unitat de Prevenció i Reacció del Cos Nacional de Policia de les comissaries de Múrcia i Cartagena, així com d’altres províncies limítrofes. També han estat mobilitzats policies de la unitat de subsòl i del servei caní de la Policia Nacional, a més de viatjar cap aa la zona militars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) amb base a València. (…)

Continua llegint a El Periódico »

Mira la notícia a TV3 »

Mira la notícia a RTVE »

Acidificació dels oceans

2n BAT, , , , ,

Mar àcid

El diòxid de carboni que emetem a l’atmosfera s’infiltra en els oceans i els acidifica lentament. D’aquí a cent anys, hi haurà encara ostres, musclos i esculls coralins?

Castello Aragonese és una illa diminuta que s’aixeca sobre la mar Tirrena com una torre. Situada 27 quilòmetres a l’oest de Nàpols, es pot anar-hi des d’Ischia, una altra illa una mica més gran, a través d’un pont de pedra llarg i estret. Els turistes que visiten Castello Aragonese ho fan per veure com era la vida en el passat. Per les empinades escales (o en ascensor), pugen a un enorme castell que alberga una col·lecció d’instruments de tortura medievals. Els científics, en canvi, visiten l’illa per saber com serà la vida en el futur.

Per un caprici de la geologia, la mar que envolta Castello Aragonese ofereix una finestra als oceans de l’any 2050 en endavant. Bombolles de CO₂ ascendeixen de les fissures volcàniques del fons marí i, en dissoldre’s, formen àcid carbònic. Aquest és un àcid relativament feble, de fet, els humans ho consumim en les begudes carbòniques. Però si s’acumula en quantitat suficient, torna corrosiva l’aigua marina. «Quan la concentració de CO₂ és molt elevada, molt poques espècies ho toleren», diu Jason Hall-Spencer, biòleg marí de la Universitat de Plymouth, Anglaterra. Castello Aragonese ofereix una analogia natural d’un procés artificial: l’acidificació que presenten les seues aigües s’està produint en els oceans del món, de forma més gradual, a mesura que absorbeixen les emissions dels tubs d’escapament i de la indústria. (…)

Continua llegint a National Geographic »