Si és cert que les coses les vegem d’una forma o altra segons el punt de vista des del que les mirem, podem aplicar això al nostre planeta i veure’l, diguem-ne, des d’una altra perspectiva… per exemple, des de l’espai. Algunes de les següents són imatges clàssiques, visions distintes que representen una nova forma de mirar un lloc que, per altra banda, ens és molt comú: casa nostra.

La primera foto espacial que tenim de la Terra data de l’any 1948, i va ser presa a “tan sols” 104 km d’altura. La qualitat deixa molt que desitjar per als estàndards actuals, però no deixa de ser emocionant veure el nostre planeta en aquest context.

L’any 1968, des de l’Apollo 8, es va fotografiar l’alba més curiosa: la sortida de la Terra per l’horitzó de la Lluna. Aquesta imatge està presa des de 380.000 km de distància del nostre planeta.

Aquesta és segurament una de les imatges més reproduïdes del nostre planeta. Va ser presa per l’Apollo 17 l’any 1972, quan estava a 45.000 km de la Terra. És coneguda amb el nom de “bala blava” (“canica azul” en castellà, o “blue marble” en l’anglès original).

L’última és, a més, la foto més llunyana que tenim de la Terra. La va prendre la nau Voyager 2 en 1990 a 6.000 milions de kilòmetres de distància.

Carl Sagan la va descriure com un pàl·lid punt blau en mig del no-res (“pale blue dot”). Resulta impresionant adonar-nos de la nostra insignificança en la immensitat de l’Univers. Així narrava el propi Carl Sagan les implicacions d’aquesta imatge:

Llegit a Fogonazos i Microsiervos »