Arxiu d'etiquetes: Geologia

L’Univers i la Terra

1r BAT, , , ,

Per: Sònia Curto, Eva Franch i Megan Gadanuer

Estudiant estrelles paregudes al Sol en el nostre veïnat còsmic l’equip de Jason T. Wright i Jason Curtis, de la Universitat Estatal de Pensilvania, ha demostrat que al cúmul Ruprecht 147, hi ha estrelles similars al Sol com quan a la Terra començava la vida. Ruprecht 147 està entre 800 i 1000 anys llum de distància. Es pot dir que a prop del nostre planeta. Això pot ser de gran ajuda per a investigar l’evolució d’estrelles com el Sol i per a buscar planetes similars a la Terra.

Segurament, T. Wright i Jason Curtis abans de començar la investigació es van preguntar: Com i quan va començar la formació de la Terra i el Sol? Quin és el punt de partida sobre el que es basen aquestes investigacions? Com hem arribat fins aquí? Plantejant aquestes qüestions, procedim a explicar el primer tema i segurament el més important: l’Univers i la Terra.

Explorem el sistema solar

A l’antiguitat observàvem els astres a ull nu, però amb la invenció del telescopi es va produir una veritable revolució científica. Sabem que el límit del sistema solar és a uns 15.000 milions de quilòmetres del Sol.

Continua la lectura de L’Univers i la Terra →

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

1r BAT, 2n BAT, , , ,

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!

Terratrèmol a l’atmosfera

2n BAT, , , , , , ,

Demà comencen a Catalunya les Proves d’Accés a la Universitat. En els propers dies els estudiants es juguen, amb la seua nota, l’entrada al grau i/o la facultat on volen estudiar. Són dies de nervis i de l’últim esforç en un curs ja de per sí dur com és 2n de Batxillerat.

Una última entrada relacionada amb el que, previsiblement, prodria ser un dels temes estrella d’alguna de les preguntes de l’examen de Ciències de la Terra i el medi ambient: el terratrèmol del Japó de l’11 de març de 2011. Satèl·lits de la NASA han detectat pertorbacions a la ionosfera (o termosfera), una de les capes de l’atmosfera, que semblen estar provocades per les vibracions del sisme. En aquesta animació es pot veure la gran velocitat a la que s’extendria la pertorbació de les partícules per les capes altes de l’atmosfera.

Aquestes pertorbacions, detectades fins i tot abans que el terratrèmol es produeixi, podríen ser utilitzades, si en un futur la tecnologia ho permetés, com a precursors sísmics.

Llegeix la notícia a lainformacion.com »

Molta sort en aquesta última ronda d’exàmens i que els resultats us permeten estudiar allò que voleu!

Terratrèmols a la Mediterrània

2n BAT, 4t ESO, , , ,

Ja han finalitzat les classes de Ciències de la Terra en 2n de Batxillerat, però no les notícies relacionades. En els últims dies hem tingut notícia de dos terratrèmols a la Mediterrània: un, sense conseqüències, a casa nostra; altre, malauradament amb víctimes mortals, al nord d’Itàlia. La col·lisió de la placa tectònica Eurasiàtica amb l’Africana i la Indoaustraliana fa del cinturó transmediterrani i transasiàtic una de les tres zones amb major activitat sísmica del planeta (junt amb el cinturó circumpacífic i les dorsals oceàniques).

Ja són set els morts i 3.000 els evacuats pel terratrèmol a Itàlia (El Periódico) »
Terratrèmol de 3,0 al sud de Sort (3/24) »
La sismicitat de Catalunya a l’Institut Geològic de Catalunya »

Fukushima, un any després

1r ESO, 2n BAT, 4t ESO, , , , , , , , , ,

Fa un any, un terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter (el major al Japó i un dels majors mai enregistrats des que es pot mesurar la magnitud dels sismes) produïa a la costa est del Japó un tsunami de grans dimensions. Entre les moltes destrosses provocades pel terratrèmol i posterior tsunami, es va trobar l’accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi, que ja es considera el pitjor accident nuclear de la història després del de Txernòbil (Ucraïna).

L’augment de la contaminació per radiactivitat va forçar l’evacuació de la població en un radi de 30 km al voltant de la central nuclear, que en molts casos, encara no ha tornat a les seues cases.

A pesar de l’elevada exposició, deguda a l’alta densitat de població (hi viuen més de 120 milions de persones) Japó és el lloc del planeta més preparat davant dels moviments sísmics. L’arxipèlag és un arc d’illes en una zona de subducció en què convergeixen les plaques tectòniques Pacífica, Eurasiàtica, Nord-americana i Filipina. Aquesta catàstrofe, però, va superar les previsions dels japonesos que, malgrat tot, van mostrar al món la seua capacitat organitzativa i solidaritat davant una situació tan adversa. Així mateix, l’accident de Fukushima ha reobert la polèmica sobre l’ús de l’energia nuclear al Japó i arreu del món.

Llegeix al National geographic: Japón, refugiados nucleares i La calma antes de la ola »

Més recursos sobre el terratrèmol i el tsunami al Japó a l’XTEC »

L’aniversari de la notícia al 3/24, El Periódico, El Punt Avui i El País »

Olimpíades de Geologia

1r BAT, 2n BAT, ,

Quatre estudiants de Ciències de la Terra i del medi ambient de 1r i 2n de Batxillertat del nostre Institut ens van representar el passat divendres dia 2 de març a les 3res Olimpíades de Geologia de Catalunya: David García, Cristian Pardo, Laia Piñol i Sara Polo. L’acte va tindre lloc al Campus de Sescelades de la URV, a Tarragona, i va consistir en una prova individual de cinquanta preguntes tipus test, més una part pràctica en grup, d’interpretació d’un tall geològic i identificació de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els quatre millors entre tots els participants de la demarcació de Tarragona, entre els que es troba l’estudiant del nostre centre David García, passaran a la fase estatal, a Santander, els dies 23, 24 i 25 de març. El guanyador o guanyadora d’aquesta fase, participarà a l’Olimpíada Internacional de Ciències de la Terra (International Earth Sciences Olympiad, IESO), que en aquesta edició es celebrarà a l’Argentina.

El proper divendres dia 16 de març, a les 19:00h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, es procedirà a l’acte de lliurament de premis als classificats. A continuació hi haurà la conferència “Volcans de pel·lícula. El cinema com a recurs didàctic en les Ciències de la Terra”, a càrrec del Dr. David Brusi, geòleg de la Universitat de Girona i editor de la revista “Enseñanza de las Ciencias de la Tierra”, publicada per l’AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). Animem a l’assistència!

Aquest és el vídeo de la fase territorial de Tarragona, elaborat per la professora Mònica Amorós.

Per als professors de Ciències de la Terra i del medi ambient, com per a la resta de la comunitat educativa del nostre centre, ja és un premi la resposta positiva dels nostres alumnes en presentar-se voluntària i desinteressadament a aquest tipus de convocatòries. Si, a més, aquestes ganes d’aprendre i participar es veuen recompensades, el premi és doble. Per tant, moltes gràcies a tots quatre per participar, i enhorabona a tots i especialment a l’alumne classificat per a la següent fase!

Molta sort!

Foradant cap al mantell

1r ESO, 2n BAT, 4t ESO, , , , ,

La peridotita és una roca abundant en el mantell terrestre, d’un color verdós, degut a la presència del mineral olivina en la seua composició. El seu estudi es basa en els exemplars, alterats per les altes temperatures i pressions, expulsats a la superfície de la Terra a través dels volcans. Però no s’ha aconseguit mai, encara, obtenir-ne una mostra de peridotita fresca, directament del mantell.

Aquest és l’objectiu de l’equip internacional del científic de la Universitat de Southampton Damon Teagle: fer un forat fins la part superior del mantell per obtindre mostres de la seua composició. Per a poder fer-ho, busca un lloc on l’escorça siga més prima: un lloc d’escorça oceànica, menys gruixuda que la continental, i amb pocs sediments al damunt. Entre els llocs candidats, zones de Costa Rica, Baja California o les Illes Hawaii. Això implica que la perforació haurà de començar al fons oceànic, i foradar encara uns 8 km fins arribar al mantell. Els científics utilitzaran un vaixell japonès anomenat Chikyu, amb alta tecnologia que permetria barrinar a aquestes grans profunditats. El gran moment hauria d’arribar abans d’una dècada.

Llegit a l’edició en paper de National Geographic. Il·lustració d’Hernán Cañellas »

Magatzem submarí de gas

2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , ,

Està previst que el proper mes de maig comence a funcionar la planta d’emmagatzematge de gas de Vinaròs, el conegut com a Projecte Castor. Aquesta infraestructura aprofita un substrat porós submarí que contenia petroli, ja explotat, per emmagatzemar ara gas natural provinent d’altres països, com ara Algèria. L’objectiu és constituir una reserva d’aquest gas. La instal·lació consta d’una plataforma marina que injecta el gas en la roca submarina, i d’una planta de terra que el tracta. Aquesta infraestructura va generar molta polèmica en el seu moment pels impactes que produïa i els possibles riscos, però malgrat la forta oposició ciutadana, el projecte va començar a construir-se l‘estiu de 2010.

Pots trobar més informació (explicacions, vídeos…) sobre el projecte a les pàgines de l’empresa responsable »

La notícia a El País »

Una altra infraestructura semblant: Gaviota, en Biscaia »

Aurora boreal a temps real

1r ESO, 3r ESO, ,

El Sol emet en la seua activitat unes partícules, en la seua majoria protons, que ens arriben en forma del que anomenem vent solar. Aquestes partícules queden atrapades per les línies de força del camp magnètic de la Terra, i entren a l’atmosfera pels pols, creant un espectacular fenomen que anomenen aurores polars: boreal a l’hemisferi Nord, austral al Sud.

Quan observem vídeos de les aurores polars normalment estan filmats en time lapse, tècnica que consisteix en reproduir les imatges a major velocitat, per poder veure accelerats fenòmens que ocorren lentament. Aquest vídeo, en canvi, té l’alicient de mostrar-nos l’aurora a temps real! Va ser filmat a Tromsø, Noruega, durant una tormenta solar el passat 24 de gener, pel fotògraf Alistair Chapman.

Llegit a Fogonazos i Bad Astronomy »

Resum meteorològic de 2011

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , ,

Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.

Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.

Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.

Resum meteorològic de l’any al 3/24 »

Les millors fotos del 2011 meteorològic al 3/24 »