Arxiu d'etiquetes: Física

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Sobre l’origen de l’Univers

Les últimes reformes educatives publicades aquesta mateixa setmana han tingut especial ressò mediàtic. Trobem al Butlletí Oficial de l’Estat alguns criteris d’avaluació com el que apareix destacat a la imatge de dalt. És això creacionisme? Autors com Gould negaven el conflicte entre ciència i religió sempre que ambdues mantingueren separats els seus magisteris. No és l’origen de l’Univers un objecte d’estudi de la ciència? On queda la Física, si no? Com a mínim podem dir que a classe de Ciències ho expliquem d’una altra manera.

Llegit a Naukas »

Generació energètica a les Terres de l’Ebre

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Aquest divendres dia 12, alumnes de Batxillerat Científic i Tecnològic del nostre centre van visitar el Centre d’Informació de la Central Nuclear d’Ascó, i el Parc Eòlic Les Colladetes, El Perelló. La visita ajuda a completar el currículum de les matèries de Física i de Ciències de la Terra i del medi ambient, i va permetre als estudiants conèixer de més a prop dues de les formes de producció d’electricitat més significatives per la seua rellevància a les nostres Terres.

Premis i diplomes Setmana de la Ciència 2014

S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.

Aquest divendres, dia 28 de novembre, a les 11:30h (hora de l’esbarjo) al saló d’actes, es farà l’acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2014. Consistirà en el lliurament de diplomes als alumnes que han participat al ralli fotogràfic Què fa la biotecnologia per mi i al concurs d’obtenció de cristalls (Fem ciència a casa) i la comunicació i lliurament dels premis als guanyadors. No hi podeu faltar!

Enhorabona i gràcies un any més per la vostra participació!

Activitats de la Setmana de la Ciència

Del 14 al 23 de novembre se celebrarà a Catalunya la 19a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A aquesta iniciativa ens unim el professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química) proposant les següents activitats:

1. Ralli fotogràfic. Què fa la biotecnologia per mi?

2. Fem ciència a casa. Obtenció de cristalls

3. Exposició: “Fites tecnològiques des del punt de vista dels químics”

4. Tallers i conferències

– Aconsegueix que uns bacteris fabriquin una proteïna verda i fluorescent! (Batxillerat, dilluns)
– Cafè científic: Es realitzarà el dia 12 de gener de 2015 a les 16:30h
– Bombolles gegants de sabó (dimarts i dimecres)

EXPOSICIÓ: “FITES TECNOLÒGIQUES DES DEL PUNT DE VISTA DELS QUÍMICS”

Durant la Setmana de la Ciència podrem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”. La mostra, que ja ha estat anteriorment a l’Institut, està formada per una sèrie de panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química. Estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir aquí al pdf de cadascuna d’elles.

DILLUNS, 17 de novembre

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG) dirigiran un taller al laboratori de Biologia del nostre Institut. La pregunta de la investigació és: Pot un organisme expressar una proteïna que no és part del seu genoma? L’objectiu de la investigació és aconseguir que bacteris E. coli expressin la proteïna GFP (proteïna fluorescent de la medusa Aequorea victoria). Destinataris: alumnat de Biologia de 1er i 2n de Batxillerat.

Cafè Científic

Per motius organitzatius aquest curs el cafè científic es realitzarà el 12 de gener de 2015. El ponent serà David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.

DIMARTS, 18 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

Us animem a participar en el taller d’elaboració de bombolles gegants de sabó. Al laboratori de Química confeccionarem un dispositiu senzill per a crear les bombolles i explicar la fórmula que utilitzarem per a preparar la mescla (no cal portar res de casa però es poden buscar altres opcions per Internet si un vol).

DIMECRES, 19 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

El dia 19 de novembre a la pista de bàsquet del pati de 1r cicle d’ESO ficarem en pràctica, si el temps no ho impedeix, la confecció de les bombolles, distribuint la mescla en uns quants recipients i repartint-se també els participants. Esperem que l’activitat sigui del vostre gust i que hi hagi col·laboració. Qui farà la bombolla més gran? (Pots trobar una explicació sobre la formació de bombolles i la tensió superficial de l’aigua a la pàgina 5 del document d’aquest enllaç).

Confiem en la vostra participació. Gràcies!

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química)

Setmana de la Ciència 2013

Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

El professorat dels Departaments de Ciències Naturals (Biologia i Geologia i Física i Química) i Matemàtiques hem preparat una sèrie d’activitats de les que esperem que pugueu participar i gaudir.

1. Ral·li fotogràfic (tota la setmana)
2. Fem ciència a casa (tota la setmana)
3. Tallers i conferències:
3.1. Taller: Immunologia (Batxillerat) (dilluns)
3.2. Conferència: Cafè científic: “La cara i la creu del sistema immunològic” (dilluns)
3.3. Taller: Matemàgia (dimarts)
3.4. Taller: Construïm coets d’aigua i investiguem el temps de vol (dimarts i dijous)
3.5. Conferència: “La teoria de l’evolució després de Darwin” (dimecres)
4. Exposicions

Descarrega aquí el programa complet d’activitats »

Nous reptes, nous materials

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »