Arxiu d'etiquetes: Física

Setmana de la Ciència 2013

General, , , , , , , ,

Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya la 18a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu de la celebració, aquest 2013, de l’Any Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

El professorat dels Departaments de Ciències Naturals (Biologia i Geologia i Física i Química) i Matemàtiques hem preparat una sèrie d’activitats de les que esperem que pugueu participar i gaudir.

1. Ral·li fotogràfic (tota la setmana)
2. Fem ciència a casa (tota la setmana)
3. Tallers i conferències:
3.1. Taller: Immunologia (Batxillerat) (dilluns)
3.2. Conferència: Cafè científic: “La cara i la creu del sistema immunològic” (dilluns)
3.3. Taller: Matemàgia (dimarts)
3.4. Taller: Construïm coets d’aigua i investiguem el temps de vol (dimarts i dijous)
3.5. Conferència: “La teoria de l’evolució després de Darwin” (dimecres)
4. Exposicions

Descarrega aquí el programa complet d’activitats »

Nous reptes, nous materials

1r BAT, , , , ,

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials →

Premis Nobel 2011 en àmbits científics

1r ESO, 2n BAT, 3r ESO, , , , , , , ,

Ja sabem qui rebrà els premis Nobel aquest any en les categories relacionades amb les Ciències naturals, és a dir, Medicina i Fisiologia, Física i Química.

Premi Nobel 2011 de Medicina i Fisiologia

Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann “pels seus descobriments sobre l’activació de la immunitat innata” i Ralph M. Steinman “pel descobriment de les cèl·lules dendrítiques i el seu paper en la immunitat adaptativa“. La seua feina ha permès desenvolupar vacunes contra malalties infeccioses i trobar noves formes de lluitar contra el càncer. En aquest guardó es dóna un cas únic en la història dels premis Nobel. I és que aquest premi no pot donar-se a títol pòstum, però Ralph M. Steinman va morir hores abans de que es prengués la decisió de concedir-li. Com que el Comité dels Nobel era desconeixedor del fet, s’ha decidit mantenir el premi.

Llegeix la notícia a la premsa: El Periódico, El País »

Premi Nobel 2011 de Física

Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess “pel descobriment de l’expansió accelerada de l’Univers mitjançant l’observació de supernoves llunyanes”. Dècades d’observacions han portat a aquesta conclusió, segons la qual l’Univers s’expandeix cada vegada més ràpidament. Una possible explicació a aquest fet aparentment insòlit podria estar en la constant cosmològica d’Einstein (una mena de força de repulsió) i en l’important paper de l’energia fosca.

Llegeix la notícia a la premsa: El País, El Punt Avui »

Premi Nobel 2011 de Química

Daniel Shechtman “pel descobriment dels quasicristalls“. Aquest descobriment es va produir en la dècada dels ’80 i va ser molt polèmic perquè aparentment contradeia la concepció tradicional de la disposició dels àtoms en els cristalls: periòdica i repetitiva. En alguns casos podem explicar les distàncies entre els àtoms dels quasicristalls relacionant-les amb la raó àuria.

Llegeix la notícia a la premsa: Ara, El País »