Arxiu d'etiquetes: Ciències per al món contemporani

Setmana de la Ciència 2016: Activitats per a tot l’alumnat

Durant el mes de novembre es celebrarà a Catalunya la Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són els llegums, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums; la cartografia, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Mapa; i la relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències amb les següents activitats per a tot l’alumnat:

1.- Mapes. Fem Ciència a casa, fins l’11 de novembre

2.- Llegums. Ral·li fotogràfic, fins l’11 de novembre

3.- Mapes i llegums. Esbarjos científics, 15 de novembre, a les 11:30h al Laboratori de Geologia

4.- Lliurament de premis i diplomes, 25 de novembre a les 11:45h al saló d’actes

Podeu llegir les bases de les activitats aquí.

Però això no és tot, properament anunciarem els tallers i conferències adreçats a l’alumnat de Ciències de 4t d’ESO i Batxillerat. Us animem a participar!

Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra

Per Judit Guillén i Andrade Borcean

Punt 3
Notícies:
http://www.abc.es/ciencia/abci-javier-armentia-astrologos-unos-ignorantes-universo-201603012215_noticia.html
http://www.abc.es/recreo/abci-verdaderas-fechas-signos-zodiaco-segun-nasa-201609230937_noticia.html

Entrevista a Javier Armentia
Al març d’aquest any, a Javier Armentia el van entrevistar fent-li preguntes sobre l’astrologia i, en resum, Javier Armentia esperava que el manifest amb les “objeccions a l’astrologia” que van filmar fa 40 anys i quasi 200 científics fós revulsiu (provocant una reacció brusca) i ell es va implicar personalment juntament amb Miguel Àngel Sabadell en promoure la seva “versió espanyola” el 1990. Les Objeccions a l’astrologia de fa 40 anys, advertien al públic contra les prediccions dels astròlegs perquè deien que els seus principis manquen de fonaments científics.
Més de 25 anys després d’aquesta iniciativa, el director del Planetari de Pamplona reconeix que no ha servit per restar popularitat als horòscops, etc. L’astrofísic diu que “l’astrologia és un frau” i també ho argumenta, ja que l’astrologia és una disciplina que pretèn conèixer i predir la personalitat dels individus i també els esdeveniments importants de la seva vida mitjançant la posició dels astres i el seu moviment a partir del moment del naixement d’una persona. Durant els anys, l’astronomia i l’astrologia, sovint eren practicades pels mateixos investigadors ja que es van desenvolupar conjuntament.

Model heliocèntric
L’astronomia i l’astrologia es van començar a separar a partir del model heliocèntric, a l’època de Kepler. Des d’aleshores, l’astronomia ha continuat canviant desenvolupant-se amb la física i les matemàtiques però, tot i això, l’astrologia segueix basant-se en els signes del zodíac.

Continua la lectura de Què és l’astrologia? Els orígens de la Terra

Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies

Per Núria Ferré i Ernest Montull

1. Inici del sistema solar

• Segons la teoria de Laplace, una gran massa de gas i pols, teòricament d’una explosió d’una supernova propera, es va anar ajuntant per la força gravitatòria.
• Aquest fenomen va ocasionar diversos cossos celestials:
• Una estrella
• Planetes
• Asteroides

Continua la lectura de Explorem el Sistema Solar. Una explosió de galàxies

Ciències per al món contemporani…

El reporter, a peu de carrer, pregunta a la vianant micròfon en mà: “Menjaria vostè aliments transgènics?”. “No, prefereixo menjar coses que no porten gens”. L’escena és verídica, vista en televisió per qui escriu fa ja uns quants anys. Per poder entendre la comicitat de la situació cal saber què són els gens, i que són presents a tots els aliments.

El curs vinent, amb l’aplicació de la “Llei Wert”, desapareixerà com a matèria obligatòria a 1r de Batxillerat Ciències per al món contemporani (CMC). Ja en vam parlar en el seu moment. Pocs ploraran la seua desaparició; els alumnes del Batxillerat científic ja treballen els seus continguts a les seues assignatures de modalitat. Els que cursen altres modalitats de Batxillerat no solen estar interessats per les ciències. Però CMC representa una oportunitat per tractar continguts científics des d’una altra perspectiva.

La pregunta és si ens podem permetre una societat amb un absolut desconeixement sobre qüestions que afecten la salut, la reproducció assistida, el canvi climàtic, l’evolució o els riscos ambientals. Una amiga que es dedica a la investigació en immunologia protestava en una ocasió que tindre cultura no sols és reconèixer el quadre d’un pintor famós o haver llegit determinat autor; també és saber com actuen les vacunes o com es fa un transgènic.

L’edició en anglès de la revista National Geographic dedicava aquest passat mes de març la seua portada, que il·lustra aquesta entrada, al desconeixement científic de part de la població, amb el titular “LA GUERRA CONTRA LA CIÈNCIA. El canvi climàtic no existeix. L’evolució mai va ocórrer. L’arribada a la Lluna va ser un muntatge. Les vacunes poden causar autisme. Els aliments transgènics són dolents.” No tenim evidències científiques sobre cap d’aquestes afirmacions, però podrem trobar partidaris fàcilment, especialment per Internet. Difícilment podem debatre sobre aquestes i altres qüestions sense un coneixement mínim sobre el tema.

Si has llegit això i tens una opinió, pots expressar-la a través dels teus comentaris en aquesta mateixa entrada.

Activitats de la Setmana de la Ciència

Del 14 al 23 de novembre se celebrarà a Catalunya la 19a Setmana de la Ciència. Els temes centrals de l’edició d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. A aquesta iniciativa ens unim el professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química) proposant les següents activitats:

1. Ralli fotogràfic. Què fa la biotecnologia per mi?

2. Fem ciència a casa. Obtenció de cristalls

3. Exposició: “Fites tecnològiques des del punt de vista dels químics”

4. Tallers i conferències

– Aconsegueix que uns bacteris fabriquin una proteïna verda i fluorescent! (Batxillerat, dilluns)
– Cafè científic: Es realitzarà el dia 12 de gener de 2015 a les 16:30h
– Bombolles gegants de sabó (dimarts i dimecres)

EXPOSICIÓ: “FITES TECNOLÒGIQUES DES DEL PUNT DE VISTA DELS QUÍMICS”

Durant la Setmana de la Ciència podrem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”. La mostra, que ja ha estat anteriorment a l’Institut, està formada per una sèrie de panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química. Estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir aquí al pdf de cadascuna d’elles.

DILLUNS, 17 de novembre

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG) dirigiran un taller al laboratori de Biologia del nostre Institut. La pregunta de la investigació és: Pot un organisme expressar una proteïna que no és part del seu genoma? L’objectiu de la investigació és aconseguir que bacteris E. coli expressin la proteïna GFP (proteïna fluorescent de la medusa Aequorea victoria). Destinataris: alumnat de Biologia de 1er i 2n de Batxillerat.

Cafè Científic

Per motius organitzatius aquest curs el cafè científic es realitzarà el 12 de gener de 2015. El ponent serà David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat a Barcelona i Oxford, i s’ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i la seva relació amb el comportament humà.

DIMARTS, 18 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

Us animem a participar en el taller d’elaboració de bombolles gegants de sabó. Al laboratori de Química confeccionarem un dispositiu senzill per a crear les bombolles i explicar la fórmula que utilitzarem per a preparar la mescla (no cal portar res de casa però es poden buscar altres opcions per Internet si un vol).

DIMECRES, 19 de novembre a les 11:30 (hora de l’esbarjo)

El dia 19 de novembre a la pista de bàsquet del pati de 1r cicle d’ESO ficarem en pràctica, si el temps no ho impedeix, la confecció de les bombolles, distribuint la mescla en uns quants recipients i repartint-se també els participants. Esperem que l’activitat sigui del vostre gust i que hi hagi col·laboració. Qui farà la bombolla més gran? (Pots trobar una explicació sobre la formació de bombolles i la tensió superficial de l’aigua a la pàgina 5 del document d’aquest enllaç).

Confiem en la vostra participació. Gràcies!

Professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia, Física i Química)

Antropocè

Les eres geològiques, episodis que duren desenes o centenars de milions d’anys, estan definides per canvis significatius en el registre geològic, tals com extincions massives d’espècies biològiques, moviments de les plaques tectòniques, o canvis en els materials sedimentats en els estrats.

Si l’activitat humana hagués suposat algun d’aquests canvis o semblants, podríem parlar d’un nou episodi en la Història de la Terra i, aleshores, necessitaríem un nou nom per definir-lo. Això és el que va proposar l’any 2000 el Premi Nobel de Química Paul Crutzen, quan va fer servir per primera vegada el terme Antropocè. Malgrat que l’ortodòxia geològica no reconeix el terme, cada vegada és més utilitzat, i fa referència a una nova època geològica, que seguiria a l’Holocè, que és considerada l’actual. El principal efecte de les activitats dels humans que hauria motivat aquest nou període serien les emisions de gasos d’efecte d’hivernacle que han originat un escalfament global i estan canviat el clima del nostre planeta, tot i que alguns autors parlen d’un “Antropocè antic” que no començaria a la Revolució industrial, sinó abans, fa uns 8000 anys, amb els efectes de la Revolució agrícola.

La següent animació, narrada en anglès, és un viatge de tres minuts sobre els nostres últims 250 anys d’història, des del començament de la Revolució industrial, en què posiciona el creixement de la humanitat com una força global equivalent als grans processos geològics. Va ser elaborada per a una conferència científica i va obrir la Cimera de l’ONU Rio+20, i ens permet visualitzar el nostre impacte sobre la Terra.

Welcome to the Anthropocene de WelcomeAnthropocene a Vimeo.

Tot i així, no hem de perdre de vista que, amb tot, la nostra acció sols representa l’últim segon en termes de temps geològic de la vida d’un planeta que porta sense nosaltres milers de milions d’anys i que previsiblement ens sobreviurà.

L’animació es titula Benvinguts a l’Antropocè, però en tot cas benvinguts al nou curs 2012-2013 que tot just comença avui!

Llegit a Microsiervos »
Llegeix el reportatge “La era del hombre” a National Geographic »

Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

Per Adriana Puigcerver i Madalina Pop

NOTÍCIA:
TweetPee és una aplicació presentada per la coneguda marca de bolquers Huggies, que avisa amb un tuit als pares sobre la necessitat de canviar-li el bolquer al seu nadó.
Consisteix en col·locar un dispositiu de plàstic enganxat a la part davantera del bolquer llavors el “gadget” avisa del canvi, degut a que té sensors d’humitat, i quan supera els valors establerts, envia un missatge a la “app”.
Un altres funcions de l’aplicació serien ; la consulta de l’estadística que es crea a través del canvis de bolquers i el consum del mateix, apart d’avisar de la necessitat de comprar més, de fet Huggies ofereix la possibilitat de comprar-los sense sortir de casa, a través d’TweetPee.
http://www.abc.es/tecnologia/moviles-aplicaciones/20130511/abci-tweetpee-aplicacion-bebe-201305101059.html

INTERNET
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
Internet es composa d’innumerables ordinadors i dispositius informàtics connectats els uns amb els altres.
Com s’organitza internet
Cada màquina s’identifica per un codi numèric regular per protocol IP ( Internet protocol). Actualment es segueix el protocol IPv4 que utilitza adreces de 32 bits. Aquest protocol permet identificar de manera única 232 = 4.294.967.296 màquines. Tanmateix, el creixement posterior d’Internet i la manera de repartir les adreces entre els diferents països han fet necessari implantar el protocol IPv6, que utilitza adreces de 128 bits i permet identificar un nombre incommesurable d’adreçaments.
Dominis i subdominis
Les adreces numèriques es transformen en paraules ja que a les persones ens resulta més fàcil recordar lletres que números.
El domini són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s’assignen paral·lelament a una o més adreces IP. També hi ha una màquina que s’encarrega exclusivament de la traducció dels noms dels dominis als seus equivalents numèrics.
El subdomini es correspon amb carpetes de la màquina on és el domini. A nivell d’Internet es podria dir que el subdomini s’utilitza per a referir-se a una adreça web que treballa com un annex (o lloc relacionat) d’un domini principal.
Altres protocols disponibles a Internet són l’FTP ( transferència de fitxers), el Telnet (control remot) i l’SMTP (correu electrònic).

Continua la lectura de Un món interconnectat: la revolució tecnològica de la comunicació

Ciències per al món contemporani

A la recentment aprovada Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) se l’ha criticada des de diversos àmbits pel seu esperit recentralitzador o per l’atac contra el model d’immersió lingüística a Catalunya. Però a més, algunes matèries hi surten perjudicades o directament desapareixen, com és el cas de Ciències per al món contemporani. Es va incorporar al currículum de 1r de Batxillerat el 2006, i pretenia introduir la cultura científica a la formació comuna dels alumnes, independentment de la modalitat de Batxillerat que cursaren. Així, treballa continguts sobre l’origen del Sistema Solar i la dinàmica del nostre planeta, els impactes ambientals i els riscos naturals, l’origen de la vida i l’evolució, la salut i la malatia i les noves tècniques com ara la teràpia gènica o la investigació amb cèl·lules mare i els aspectes bioètics relacionats, o els nous materials i tecnologies. De manera semblant a Educació per a la ciutadania, aquesta va ser una assignatura polèmica des del ben començament.

  • Per què creus que ha segut així i acabarà sent eliminada?
  • Quins dels temes que hem treballat en ella pensens que poden molestar algú? A qui? Per què?
  • Què faries tu? Mantindries la matèria? L’eliminaries? En aquest últim cas, a què dedicaries les seues dues hores setmanals?

Respon aquestes preguntes o altres que et vinguen al cap sobre aquesta qüestió. No importa si estàs a favor o en contra sinó la qualitat dels teus arguments en defensar les teues postures. També hi podeu interactuar entre vosaltres, generant debat o responent-vos, sempre des del respecte i l’argumentació raonada. Qui s’anima a començar?

El món petit: la societat de la informació i del coneixement

Per Andreu Castells i Sergi Martínez

NOTÍCIA: Pas decisiu en la computació quàntica
http://noticiasdelaciencia.com/not/6347/paso_decisivo_en_la_computacion_cuantica/

S’ha descobert un nou sistema per observar l’informació quàntica sense distorisonar-la. Aquesta informació s’emmagatzema en bits quàntics anomenats qubits, que a diferència dels convencionals poden representar simultànimanet 1 i 0, accelerant notablement qualsevol operació que efectua l’ordinador.

ELS SISTEMES DE REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
Un sistema de representació numèrica és un mètode que ens permet representar una quantitat de unitats en forma escrita.
El més utilitzat és el de base 10 (el que utilitzem habitualment) i l’utilitzat pels ordinadors és el de base 2.

Representació en base 10
Agrupem les unitats en potències de 10 i comptem els grups que obtenim. D’aquesta manera si tenim 38 unitats es comptarien tres grups de deu i un grup de vuit unitats.

Representació en base 2
Agrupem les unitats en potències de 2 i, com abans, comptem els grups que obtenim. Prenent l’exemple anterior com a referència, en aquest cas contaríem un grup de 32 unitats, un de 4 i un de 2, que ens donaria com a resultat la codificació 100110.

Mètode pràctic
Am aquest mètode es pot traduir qualsevol número decimal en base 10 al sistema de representació que volguéssim. El procediment consisteix en dividir el nombre per la base al què el volem traduir fins a que el quocient sigui 0.

Degut a que la base 2 genera nombres molt llargs, es tradueixen a numeració hexadecimal, composta per setze símbols: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C, D, E i F, on les lletres representen agrupaments de 10 (A són 10 unitats, B són 11…). Així, el nombre 38 es representaria com a 26.

Cada dígit d’un nombre binari s’anomena bit. Els bits s’agrupen en grups de quatre, anomenats nibble i, al mateix temps, dos nibbles constitueixen un byte.

Continua la lectura de El món petit: la societat de la informació i del coneixement

Nous reptes, nous materials

Per Carlos Miravete, Jacob Bolea i Jaume Planes

La ciència dels materials
Els nous materials tenen un gran impacte en la millora de la qualitat de vida. Els materials han estat relacionats amb el desenvolupament econòmic i social dels humans. L’estudi de la prehistòria s’ha dividit en periòdes segons el metall o aliatge que es feia servir.

Anomenem ciència dels materials la branca de la ciència i l’enginyeria que estudia les relacions entre estructura dels materials i les seves propietats i també les tècniques de processament i el seu comportament.

La ciència dels materials és un exemple de ciència interdisciplinaria perquè necessitem identificar les seves propietats físiques, químiques i també la compatibilitat biològica.

Les propietats físiques són les que podem mesurar o identificar sense que cambiï la naturalesa del material, per exemple la densitat, la conductivitat tèrmica, la resistivitat tèrmica o la permeabilitat magnètica entre altres.

L’estructura: els nivells atòmics, micro i macro
Les propietats i el comportament dels materials i la forma de processar-los depenen de la seva estructura (escala atòmica).

  • Quins àtoms o mol·lècules els conformen.
  • Amb quin tipus d’interaccions es relacionen aquests àtoms o mol·lècules.
  • Quins tipus d’organització produeixen cristal·lina o amorfa.
  • També depenen de la macroestructura i microestructura.

Els defectes juguen un paper molt important en els materials, com ara els elements intersticials (àtoms intermedis), les vacants (falta d’un element) i les subtitucions (àtoms substituïts per altres).

Continua la lectura de Nous reptes, nous materials