Arxiu d'etiquetes: Ciències de la Terra i del medi ambient

Foradant cap al mantell

La peridotita és una roca abundant en el mantell terrestre, d’un color verdós, degut a la presència del mineral olivina en la seua composició. El seu estudi es basa en els exemplars, alterats per les altes temperatures i pressions, expulsats a la superfície de la Terra a través dels volcans. Però no s’ha aconseguit mai, encara, obtenir-ne una mostra de peridotita fresca, directament del mantell.

Aquest és l’objectiu de l’equip internacional del científic de la Universitat de Southampton Damon Teagle: fer un forat fins la part superior del mantell per obtindre mostres de la seua composició. Per a poder fer-ho, busca un lloc on l’escorça siga més prima: un lloc d’escorça oceànica, menys gruixuda que la continental, i amb pocs sediments al damunt. Entre els llocs candidats, zones de Costa Rica, Baja California o les Illes Hawaii. Això implica que la perforació haurà de començar al fons oceànic, i foradar encara uns 8 km fins arribar al mantell. Els científics utilitzaran un vaixell japonès anomenat Chikyu, amb alta tecnologia que permetria barrinar a aquestes grans profunditats. El gran moment hauria d’arribar abans d’una dècada.

Llegit a l’edició en paper de National Geographic. Il·lustració d’Hernán Cañellas »

Magatzem submarí de gas

Està previst que el proper mes de maig comence a funcionar la planta d’emmagatzematge de gas de Vinaròs, el conegut com a Projecte Castor. Aquesta infraestructura aprofita un substrat porós submarí que contenia petroli, ja explotat, per emmagatzemar ara gas natural provinent d’altres països, com ara Algèria. L’objectiu és constituir una reserva d’aquest gas. La instal·lació consta d’una plataforma marina que injecta el gas en la roca submarina, i d’una planta de terra que el tracta. Aquesta infraestructura va generar molta polèmica en el seu moment pels impactes que produïa i els possibles riscos, però malgrat la forta oposició ciutadana, el projecte va començar a construir-se l‘estiu de 2010.

Pots trobar més informació (explicacions, vídeos…) sobre el projecte a les pàgines de l’empresa responsable »

La notícia a El País »

Una altra infraestructura semblant: Gaviota, en Biscaia »

Onada de fred siberià

Europa es troba immersa en una situació meteorològica de fred que ja dura uns dies i que està deixant sentir intensament els seus efectes. En la imatge adjunta podem veure la disposició de les isòbares, que explica la situació que estem vivint.

Les isòbares són línies imaginàries que uneixen els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica. Per damunt de 1013 hPa (hectoPascals) parlem d’altes pressions o anticiclons (el que solem associar a “bon temps” o temps assolellat); per baix, baixes pressions, depressions atmosfèriques o borrasques (“mal temps” o precipitacions). Les isòbares ens indiquen la direcció del vent: en l’hemisferi nord, en els anticiclons, aquests segueixen les línies en sentit de les agulles del rellotge; en les depressions, en sentit contrari. Si aquestes línies estan molt juntes, ens indiquen que els vents són intensos; si estan separades, els vents són suaus o inexistents, i aleshores parlem d’un pantà baromètric.

Així, mirant el mapa isobàric podem observar dos grans anticiclons (A) sobre Europa. I, si resseguim les línies de pressió, comprobem com ens arriben vents des del nord-est europeu. És aleshores quan parlem de vent siberià, per la procedència d’aquest aire gelat.

Pots trobar una senzilla explicació d’aquest fenomen i d’altres semblants en aquest vídeo.

Edu3.cat

Malgrat la situació no ha arribat a ser tan extrema com algunes prediccions apuntaven, encara queden uns dies fins que les temperatures tornen a pujar. Mentrestant, les inclemències meteorològiques han deixat més de 200 morts per tota Europa a dia d’avui, i a casa nostra tenim rècords de baixes temperatures, forts vents, talls de llum per l’elevat consum i neu fins i tot a nivell de la mar. Així que el més prudent serà seguir les recomanacions.

Més informació a les pàgines de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya »

El cementiri nuclear a Villar de Cañas

Els residus generats per les centrals nuclears són emmagatzemats en piscines dins de les mateixes centrals. Però una alternativa quan parlem de residus d’alta activitat és recórrer a un cementiri nuclear o magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.

Fins ara els residus d’alta activitat de les nostres centrals eren enviats al Regne Unit o a França, però l’expiració dels contractes amb aquests països a tal efecte ha impulsat la creació d’un MTC a l’Estat Espanyol. Tretze municipis van presentar les seues candidatures, i el passat mes de desembre es va desvetllar la futura ubicació del primer MTC d’Espanya. Aquest es construirà finalment en Villar de Cañas (Conca), que era la quarta opció, darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).

La vida útil d’un MTC és d’uns 50 anys. Cal no confondre’l amb el magatzem geològic profund, que permet guardar residus d’alta activitat durant milers d’anys.

Aquesta és una notícia no exempta de polèmica, donat que els municipis candidats solen dividir-se entre els partidaris i els detractors. Normalment sol tractar-se de localitats petites, amb una demografia decreixent i economia estancada, que veuen en el MTC una font d’ingressos per al municipi i una possibilitat de revifar la seua activitat industrial i crear llocs de treball. Per altra banda hi ha qui pensa que el risc de tindre a prop residus tan perillosos no compensa els possibles beneficis, especialment des de les localitats veïnes que no reben directament la injecció de diners que aquesta instal·lació suposa, però sí comparteixen els riscos potencials.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »

Resum meteorològic de 2011

Al web del 3/24 hem pogut veure els primers dies de l’any un resum dels fenòmens meteorològics esdevinguts en 2011, a més d’una galeria de fotos sobre el tema. Entre tots ells cal destacar la formació d’un medicane que va arribar a les nostres costes a començament del passat mes de novembre. Aquest terme fa referència a un esdeveniment semblant a una tempesta tropical, o huracà, però evidentment de dimensions i efectes més reduïts, i format, aquesta vegada, a les aigües mediterrànies, cosa excepcional en aquest tipus de fenòmens.

Un huracà (com se li diu a Amèrica, o cicló, com se li diu a l’Índic i el sud-est asiàtic, o tifó, com se li diu al Pacífic asiàtic, entre altres noms) és una forta depressió atmosfèrica situada sobre aigües càlides que alimenten aquestes baixes pressions, provocant forts vents i pluges amb efectes que poden ser catastròfics. Solen produir-se sobre aigües intertropicals, a finals de l’estiu. Quan els vents assoleixen velocitats superiors als 117 km/h parlem d’huracà; per sota d’aquesta velocitat, es tracta d’una tempesta tropical. Mesurem la força dels seus vents amb l’escala de Saffir-Simpson.

Quan al mar Mediterrani es forma una tempesta amb característiques semblants, parlem d’huracà mediterrani o medicane. Malgrat que hi ha cert debat sobre la natura tropical d’aquests fenòmens, les tempestes del passat novembre de 2011 van ser classificades com a tals per primera vegada per la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration, NOAA), una agència científica que depèn del Departament de Comerç dels Estats Units.

Resum meteorològic de l’any al 3/24 »

Les millors fotos del 2011 meteorològic al 3/24 »

Cimera del clima de Durban

Prorrogada per assolir un acord de mínims

Del 28 de novembre a, en principi, el 9 de desembre d’aquest 2011, s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Durban la que de moment, i fins la propera que es celebrarà a Qatar l’any vinent, és la última Cimera de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, coneguda amb el nom de COP 17 (Conferència de les Parts). La Cimera s’ha hagut de prorrogar dos dies més del previst per poder arribar a un acord, que s’ha assolit amb l’absència de delegacions de països que ja havien abandonat la reunió davant les dificultats de la negociació i la finalització dels terminis.

El tema més transcendent de la Cimera era l’ampliació o substitució del conegut Protocol de Kyoto, resultat de la Cimera celebrada en la ciutat japonesa que li dóna nom, l’any 1997, i en el que es fixaven límits per a les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, en especial el diòxid de carboni, amb l’objectiu de disminuir l’escalfament global antropogènic i el conseqüent canvi climàtic. Aquest protocol, que expira en 2012, va trobar-se amb l’oposició d’alguns dels principals emissors, com ara els Estats Units d’Amèrica, que van negar-se a signar-lo en el seu moment.

La Cimera de Durban ha arribat a l’acord de prorrogar el Protocol de Kyoto fins 2017, negociar un instrument legal, encara no definit, que s’hauria de signar en 2015, per limitar les emissions a partir de 2020, i establir un fons verd que proporcione ajudes econòmiques als països més afectats pels efectes del canvi climàtic.

Aquest acord tan poc definit i tan disputat fins a l’últim moment, qüestiona, una vegada més, la credibilitat de les resolucions preses en aquest tipus de trobades internacionals en les que és difícil arribar a postures comunes i, quan s’aconsegueix, massa vegades tot ha quedat en paper mullat. En una reunió amb delegacions de més de 190 estats, cadascun amb uns interessos distints, és evident que el consens no pot estar mai fàcil. Els més reticents aquesta vegada han estat Estats Units, Xina i Índia, que veuen en les limitacions de les emissions de gasos contaminants un impediment al seu desenvolupament industrial i econòmic.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »

Lynn Margulis (1938-2011)

Se’ns va el mes de novembre, i amb ell un dels noms més destacats en la Biologia evolutiva dels últims cinquanta anys. Lynn Margulis és sobretot coneguda per difondre la teoria de l’endosimbiosi seriada, que explica els processos que van donar lloc a les cèl·lules eucariotes (amb nucli i orgànuls membranosos). Alguns d’aquests orgànuls, com els mitocondris i cloroplastos, tenen un material genètic propi, una doble membrana lipídica, i es repliquen per bipartició independent de la mitosi o divisió del nucli de la cèl·lula en què es troben. Aquests orgànuls serien els descendents de cèl·lules procariotes, bacteris, aerobis (en el cas dels mitocondris), fotosintètics (en el cas dels cloroplasts), que es van adaptar a la vida dins el citoplasma d’una cèl·lula més gran. El benefici d’aquesta seria obtindre l’energia fabricada pels procariotes aerobis (en els precursors dels mitocondris) i els sucres fabricats en la fotosíntesi (en els avantpassats dels cloroplasts). El benefici dels “convidats”: obtindre un ambient estable on viure i reproduir-se, on troben els nutrients i les condicions que necessiten. Aquest benefici mutu i íntim és el que anomenen simbiosi, i en aquest cas, com que es produeix en l’interior del citoplasma cel·lular, endosimbiosi.

Aquesta explicació, al principi revolucionària, avui la més acceptada per a l’explicació de l’origen evolutiu d’alguns orgànuls cel·lulars eucariotes, és segurament el major motiu pel que recordarem a Lynn Margulis. Però no l’únic. També la difusió i recolzament que va fer de la teoria Gaia de James Lovelock, els seus treballs amb el seu fill Dorion Sagan, fruit del seu matrimoni amb el també gran científic Carl Sagan, o el seu carisma i capacitat comunicadora que l’han convertida, també, en una dona mediàtica i controvertida.

Per això la recordem, perquè se’ns ha anat una de les grans de la Biologia, amb aquestes paraules escrites per ella:

Sovint els científics saben poc del context cultural i històric de les seues idees. Els biòlegs neodarwinistes, per exemple, realment creuen que “evolució” és un camp subordinat a la biologia, especialment a la zoologia. Així ignoren els components no zoològics de la ciència de l’evolució (per exemple, la història geològica, incloent especialment la paleontologia; les ciències ambientals, l’ecologia, la química atmosfèrica, la microbiologia, etc.). Poques vegades reconeixen que els seus marcs teòrics deriven d’un model capitalista anglòfon, i inevitablement cauen en prejudicis, assumpcions i orientacions filosòfiques del nostre entorn. Com que la majoria de la gent interessada en l’evolució viu en una cultura capitalista anglòfona, les assumpcions neodarwinistes queden vetllades. Conceptes com la validesa de la terminologia “cost-benefici” i “competició contra cooperació” o la superioritat de l’anàlisi matemàtica són assumits acríticament.

Traduït d’un text escrit per Lynn Margulis en 2007. Llegeix el text sencer en l’anglès original »

La notícia en el bloc de Juli Peretó, professor de Bioquímica de la Universitat de València, d’on Lynn Margulis era doctora Honoris Causa »

3a Olimpíada de Geologia

L’any 2010, la Geologia es va sumar a les olimpíades científiques i, per això, diverses institucions vinculades amb la geologia, i coordinades per AEPECT, van organitzar la I Olimpíada Espanyola de Geologia.

La gran acollida que va tenir aquesta activitat amb aproximadament 600 participants va animar a organitzar una nova edició el 2011, amb l’objectiu de participar en les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO). En l’edició nacional van guanyar els quatre estudiants, elegits entre més de mil participants, que van participar en les Olimpíades Internacionals que es van celebrar a Itàlia. El resultat d’aquesta primera participació en la IESO es pot considerar un èxit: una medalla de plata (d’un total de 10), una de bronze (de 10) i dos premis per la capacitat d’organització i coordinació en el treball de recerca en grups.

Tot això anima a organitzar la III Olimpíada Espanyola de Geologia.

Dates d’inscripció: del 21 de novembre de 2011 al 31 de gener de 2012

Fase territorial a Tarragona: Divendres 2 de març de 2012, Universitat Rovira i Virgili (URV)

Qui pot participar?
Tots els estudiants de Batxillerat o 2n Cicle d’ESO de l’Estat espanyol, de fins a 18 anys, en equips de 4 estudiants coordinats per un professor del seu centre (es poden fer tants grups com el centre consideri oportú coordinats per un o diversos professors). Per participar en IESO 2012 és imprescindible no haver complert els 18 anys a l’inici de la competició (setembre o octubre de 2012).

Com participar?
1. Forma un equip amb un professor i quatre estudiants.
2. Descarrega el document d’inscripció a la web de l’olimpíada.
3. El professor de cada equip ha de trametre al coordinador de la fase territorial o l’organització nacional (veure adreces d’enviament).

En què consistirà l’olimpíada?
1. Al febrer de 2012, hauràs de participar en la fase territorial, de la província o regió a la qual correspongui teu centre. Si estàs entre els guanyadors, passaràs a la fase nacional.
2. La fase nacional se celebrarà el 24 de març de 2012 en el Palau de la Magdalena de Santander. Els guanyadors passaran a la fase internacional.
3. AEPECT organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La fase internacional se celebrarà a Argentina al setembre o octubre de 2012.

Més informació i bases a: http://www.aepect.org/olimpiadasgeologia/index2012.htm »

Activitat sísmica i volcànica a El Hierro

L’illa de El Hierro, la més jove de l’arxipèlag de les Canàries, va formar-se fa 1,2 milions d’anys, aproximadament, quan el magma va començar a sortir per una clivella en forma de “Y” que dóna forma a l’illa. Com la resta de les illes Canàries, es va formar a partir d’un punt calent o “hot spot”, és a dir, un plomall de magma del mantell que travessa la litosfera i forma volcans submarins que poden arribar a la superfície de l’aigua, donant lloc a illes volcàniques, com les illes Hawaii o les Galápagos.

Així, atenent al seu origen geològic, no ens haurien de sorprendre les notícies de les últimes setmanes. Ja des del mes de juliol d’aquest any 2011 venien donant-se precursors com ara petits sismes que podien indicar un començament d’activitat volcànica, els quals van anar intensificant-se durant el mes de setembre, fins arribar a un sisme de 4,3 graus en l’escala Richter. Aquesta activitat sísmica va desembocar en l’erupció volcànica submarina del passat 11 d’octubre, detectada per mètodes indirectes, localitzada a uns 5 km al sud de l’illa i a uns 900 m de profunditat respecte al nivell de la mar, a l’endemà de la qual es van observar taques de sofre a l’aigua marina. Davant aquesta situació, i en previsió de nova activitat que puga suposar un risc per a la població, a hores d’ara es manté evacuada la població costanera de La Restinga, la més propera a l’erupció.

Segueix l’evolució a la pàgina de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN) »

Consulta els gràfics dels mitjans de comunicació: El Periódico, El País »

Alemanya tancarà les nuclears

Alemanya anuncia que abandona l’energia nuclear

  • El Govern d’Angela Merkel acorda que totes les centrals deixin de funcionar abans del 2022
  • La decisió “irreversible” converteix el país en el primer a renunciar a aquest tipus d’energia

Alemanya tancarà tots els reactors nuclears que té en funcionament abans del 2022 i es converteix així en la primera potència industrial que renuncia a l’energia atòmica, segons ha anunciat aquest dilluns el ministre de Medi Ambient, Norbert Röttgen, després d’unes intenses negociacions en el si de la coalició del Govern que dirigeix la cancellera, Angela Merkel.

Després de rebre l’informe de l’anomenada Comissió Ètica, un equip d’experts convocat pel Govern després de la crisi de Fukushima per analitzar el futur energètic d’Alemanya, Merkel ha assegurat avui que l’acord per abandonar l’energia nuclear suposa l’inici d'”una nova arquitectura per al subministrament elèctric”. Ha assenyalat que l’electricitat del futur ha de ser “segura i fiable”. (…)

Continua llegint a El Periódico »