Prorrogada per assolir un acord de mínims
Del 28 de novembre a, en principi, el 9 de desembre d’aquest 2011, s’ha celebrat a la ciutat sud-africana de Durban la que de moment, i fins la propera que es celebrarà a Qatar l’any vinent, és la última Cimera de les Nacions Unides contra el canvi climàtic, coneguda amb el nom de COP 17 (Conferència de les Parts). La Cimera s’ha hagut de prorrogar dos dies més del previst per poder arribar a un acord, que s’ha assolit amb l’absència de delegacions de països que ja havien abandonat la reunió davant les dificultats de la negociació i la finalització dels terminis.
El tema més transcendent de la Cimera era l’ampliació o substitució del conegut Protocol de Kyoto, resultat de la Cimera celebrada en la ciutat japonesa que li dóna nom, l’any 1997, i en el que es fixaven límits per a les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle, en especial el diòxid de carboni, amb l’objectiu de disminuir l’escalfament global antropogènic i el conseqüent canvi climàtic. Aquest protocol, que expira en 2012, va trobar-se amb l’oposició d’alguns dels principals emissors, com ara els Estats Units d’Amèrica, que van negar-se a signar-lo en el seu moment.
La Cimera de Durban ha arribat a l’acord de prorrogar el Protocol de Kyoto fins 2017, negociar un instrument legal, encara no definit, que s’hauria de signar en 2015, per limitar les emissions a partir de 2020, i establir un fons verd que proporcione ajudes econòmiques als països més afectats pels efectes del canvi climàtic.
Aquest acord tan poc definit i tan disputat fins a l’últim moment, qüestiona, una vegada més, la credibilitat de les resolucions preses en aquest tipus de trobades internacionals en les que és difícil arribar a postures comunes i, quan s’aconsegueix, massa vegades tot ha quedat en paper mullat. En una reunió amb delegacions de més de 190 estats, cadascun amb uns interessos distints, és evident que el consens no pot estar mai fàcil. Els més reticents aquesta vegada han estat Estats Units, Xina i Índia, que veuen en les limitacions de les emissions de gasos contaminants un impediment al seu desenvolupament industrial i econòmic.
Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »
