Arxiu d'etiquetes: Ciències de la Terra i del medi ambient

Exposició: “Fites tecnològiques”

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , , ,

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.

Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013

1r BAT, 2n BAT, ,

El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.

Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.

Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.

Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!

Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »

La Geologia i la reforma educativa

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, ,

Al web de l’Associació Espanyola per a l’ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) trobem una iniciativa per defensar les Ciències Geològiques davant la seua quasi desaparició del currículum en la imminent reforma educativa. A continuació extracto traduïda part de la informació que hi podem trobar:

El consell de ministres del 21 de setembre va aprovar l’Avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), en el que, més enllà de l’opinió que puga merèixer l’enfocament general que s’adopta, es decideix l’estructura de l’educació no universitària i les assignatures que s’estudiaran.

Les ciències, en general, en contradicció amb el que s’afirma a les declaracions oficials, no sembla que milloren a l’ESO i surten molt mal parades al Batxillerat. La Geologia queda gairebé extinta. El govern pretén que el tràmit parlamentari siga ràpid, de manera que puga estar aprovada aquesta llei orgànica al gener. Ens queda poc temps per esmenar la situació. Hem d’actuar ja!

(…) Com es pot veure:

  • Entre totes les assignatures comunes (8, que es converteixen en 10 en les CCAA amb llengua oficial diferent del castellà) NO HI HA NI UNA DE CONTINGUT CIENTÍFIC (fins ara només hi havia una matèria de 2-3 hores setmanals, que desapareix). Convé tenir en compte que aquestes matèries suposen entre el 50 i el 60% de l’horari lectiu de tot el Batxillerat.
  • Un estudiant pot finalitzar el Batxillerat de Ciències sense haver cursat ni una sola vegada l’assignatura de Biologia i Geologia.
  • CAP ESTUDIANT DEL BATXILLERAT PODRÀ CURSAR UNA ASSIGNATURA DE GEOLOGIA, senzillament perquè no existeix, el que fa que siga l’única de les disciplines científiques clàssiques que no té assignatura específica.

Envia la teua reivindicació al Ministeri d’Educació (calidadeducacion@mecd.es). Pots copiar i enganxar el següent text:

Envio este correo para suscribir las alegaciones elaboradas por la Comisión “Qué Geología enseñar” en la que participan todas las organizaciones relacionadas con la Geología y su enseñanza de nuestro país (http://www.aepect.org/Alegaciones.doc) y reivindico que:

1º En el Bachillerato de Ciencias debe haber una asignatura específica de Geología.

2º Todos los estudiantes de Bachillerato de Ciencias deberían cursar la asignatura de Biología y Geología en 1º, con independencia de la vía que elijan.

3º Entre las asignaturas comunes a todos los Bachilleratos debe haber al menos una de contenido científico.

Visita la pàgina de l’AEPECT “La Geología se extingue” »
Consulta les al·legacions elaborades per la Comissió “Què Geologia ensenyar” »

Actualització: També pots signar la petició: “José Ignacio Wert Ortega. Ministro de Educación, Cultura y Deporte: S.O.S. Salvar la Geología. Modificación del anteproyecto de la LOMCE” en Change.org.

4a Olimpíada de Geologia

1r BAT, 2n BAT, ,

Per quart any consecutiu es convoquen les Olimpíades de Geologia i, després de la bona experiència que va suposar la primera participació del nostre centre el curs passat, animem als nostres alumnes a participar. Llegim a la pàgina de l’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de Ciències de la Terra (AEPECT):

L’Olimpíada Espanyola de Geologia (OEGEO) es prepara ja per a la seua quarta edició. Equips de tota Espanya competiran per formar part de la Selecció Olímpica Espanyola de Geologia que haurà de representar i lluitar per les medalles a l’Índia, a la tardor de 2013.

Qui pot participar?
Seguint els criteris de les Olimpíades Internacionals de Ciències de la Terra (IESO), podran prendre part en la 4a Olimpíada Espanyola de Geologia (OEGEO) tots els alumnes matriculats en 4t ESO o al Batxillerat que no hagen complert 19 anys abans l’1 de juliol de 2013.

Com participar?
La inscripció l’ha de fer un professor omplint tants formularis com equips.

On i quan es celebren les Olimpíades?
1. Abans l’1 de març de 2013, hauràs de participar a la Fase Territorial, de la província o comunitat a la qual corresponga el teu centre. Si estàs entre els 3 guanyadors d’aquesta Fase Territorial, passaràs a la Fase Estatal.
2. La Fase Estatal es celebrarà el 16 de març de 2013 a Girona. Els 4 guanyadors passaran a la Fase Internacional.
3. L’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT) organitzarà la preparació de l’equip espanyol.
4. La Fase Internacional es celebrarà a l’Índia a la tardor de 2013.

En què consisteix l’Olimpíada Estatal?
Proposem la realització d’un conjunt d’activitats geològiques que inclouen:
• Prova olímpica amb diverses preguntes plantejades en una gimcana.
• Activitats de camp a la costa Brava o a la zona volcànica d’Olot.
• Participació en tallers geològics.

OEGEO és una activitat educativa que pretén:
• Fomentar l’interès pels continguts propis de la Geologia i del conjunt de les Ciències de la Terra.
• Animar que els participants comencen estudis universitaris vinculats amb la Geologia.
• Potenciar la importància de l’entorn natural i la conscienciació ambiental.

Més informació a la pàgina de l’AEPECT »

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

1r BAT, 2n BAT, , , ,

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!

Terratrèmol a l’atmosfera

2n BAT, , , , , , ,

Demà comencen a Catalunya les Proves d’Accés a la Universitat. En els propers dies els estudiants es juguen, amb la seua nota, l’entrada al grau i/o la facultat on volen estudiar. Són dies de nervis i de l’últim esforç en un curs ja de per sí dur com és 2n de Batxillerat.

Una última entrada relacionada amb el que, previsiblement, prodria ser un dels temes estrella d’alguna de les preguntes de l’examen de Ciències de la Terra i el medi ambient: el terratrèmol del Japó de l’11 de març de 2011. Satèl·lits de la NASA han detectat pertorbacions a la ionosfera (o termosfera), una de les capes de l’atmosfera, que semblen estar provocades per les vibracions del sisme. En aquesta animació es pot veure la gran velocitat a la que s’extendria la pertorbació de les partícules per les capes altes de l’atmosfera.

Aquestes pertorbacions, detectades fins i tot abans que el terratrèmol es produeixi, podríen ser utilitzades, si en un futur la tecnologia ho permetés, com a precursors sísmics.

Llegeix la notícia a lainformacion.com »

Molta sort en aquesta última ronda d’exàmens i que els resultats us permeten estudiar allò que voleu!

Terratrèmols a la Mediterrània

2n BAT, 4t ESO, , , ,

Ja han finalitzat les classes de Ciències de la Terra en 2n de Batxillerat, però no les notícies relacionades. En els últims dies hem tingut notícia de dos terratrèmols a la Mediterrània: un, sense conseqüències, a casa nostra; altre, malauradament amb víctimes mortals, al nord d’Itàlia. La col·lisió de la placa tectònica Eurasiàtica amb l’Africana i la Indoaustraliana fa del cinturó transmediterrani i transasiàtic una de les tres zones amb major activitat sísmica del planeta (junt amb el cinturó circumpacífic i les dorsals oceàniques).

Ja són set els morts i 3.000 els evacuats pel terratrèmol a Itàlia (El Periódico) »
Terratrèmol de 3,0 al sud de Sort (3/24) »
La sismicitat de Catalunya a l’Institut Geològic de Catalunya »

Posidònia

1r ESO, 2n BAT, , , , , ,

És freqüent trobar-nos a les nostres platges amb unes “algues” verdes, com si foren fulles allargades que semblen cintes més o menys rígides d’un centímetre d’amplada i uns quants de llargada. Les vegem amuntonades a la sorra quan ha hagut mala mar i l’aigua les ha tretes, ja d’un color marró fosc quasi negre. També hem vist les pilotes “peludes” que formen les seues tiges subterrànies o rizomes quan són arrencades i embolicades per les onades i els corrents. A vegades hem sentit dir que “la mar està bruta d’algues”, o hem vist a banyistes fugir-les en el seu bany.

En realitat aquest organisme no és un alga: Posidonia oceanica (aquest és el seu nom científic) és una planta amb flor (també anomenades fanerògames o espermatòfites) marina. La diferència no està sols en la flor; les plantes, al contrari que les algues, presenten teixits diferenciats a la seua estructura interna. La seua presència no sols no significa  “brutícia”, sinó, ben al contrari, és un bioindicador de la qualitat de les aigües, ja que és molt sensible als canvis ambientals i concentra fàcilment substàncies contaminants als seus teixits. És, a més una espècie endèmica del nostre litoral: sols creix a la Mediterrània.

Les praderies d’aquesta planta formen ecosistemes molt valuosos dels que en depenen moltes altres espècies i que cal conservar.

La posidònia es reprodueix de forma sexual, a través de les seues flors, i també de forma asexual, per creixement dels rizomes. Aquesta última modalitat dóna lloc a còpies idèntiques, clons, d’ella mateixa, que es poden extendre per superfícies molt extenses i tenen un creixement especialment lent. Aquests clons, genèticament iguals entre ells, podrien adaptar-se fenotípicament als distints ambients en què trobem la planta. Tan lent pot ser el creixement d’aquests clons que recentment un equip d’investigadors ha trobat a les costes de les Illes Balears un exemplar al que se l’estima una edat d’uns 100.000 anys! Això fa d’aquesta espècie la que pot viure més anys de totes les que coneixem.

Llegeix la notícia a l’Ara »

Fukushima, un any després

1r ESO, 2n BAT, 4t ESO, , , , , , , , , ,

Fa un any, un terratrèmol de 9 graus en l’escala de Richter (el major al Japó i un dels majors mai enregistrats des que es pot mesurar la magnitud dels sismes) produïa a la costa est del Japó un tsunami de grans dimensions. Entre les moltes destrosses provocades pel terratrèmol i posterior tsunami, es va trobar l’accident a la central nuclear de Fukushima Daiichi, que ja es considera el pitjor accident nuclear de la història després del de Txernòbil (Ucraïna).

L’augment de la contaminació per radiactivitat va forçar l’evacuació de la població en un radi de 30 km al voltant de la central nuclear, que en molts casos, encara no ha tornat a les seues cases.

A pesar de l’elevada exposició, deguda a l’alta densitat de població (hi viuen més de 120 milions de persones) Japó és el lloc del planeta més preparat davant dels moviments sísmics. L’arxipèlag és un arc d’illes en una zona de subducció en què convergeixen les plaques tectòniques Pacífica, Eurasiàtica, Nord-americana i Filipina. Aquesta catàstrofe, però, va superar les previsions dels japonesos que, malgrat tot, van mostrar al món la seua capacitat organitzativa i solidaritat davant una situació tan adversa. Així mateix, l’accident de Fukushima ha reobert la polèmica sobre l’ús de l’energia nuclear al Japó i arreu del món.

Llegeix al National geographic: Japón, refugiados nucleares i La calma antes de la ola »

Més recursos sobre el terratrèmol i el tsunami al Japó a l’XTEC »

L’aniversari de la notícia al 3/24, El Periódico, El Punt Avui i El País »

Olimpíades de Geologia

1r BAT, 2n BAT, ,

Quatre estudiants de Ciències de la Terra i del medi ambient de 1r i 2n de Batxillertat del nostre Institut ens van representar el passat divendres dia 2 de març a les 3res Olimpíades de Geologia de Catalunya: David García, Cristian Pardo, Laia Piñol i Sara Polo. L’acte va tindre lloc al Campus de Sescelades de la URV, a Tarragona, i va consistir en una prova individual de cinquanta preguntes tipus test, més una part pràctica en grup, d’interpretació d’un tall geològic i identificació de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els quatre millors entre tots els participants de la demarcació de Tarragona, entre els que es troba l’estudiant del nostre centre David García, passaran a la fase estatal, a Santander, els dies 23, 24 i 25 de març. El guanyador o guanyadora d’aquesta fase, participarà a l’Olimpíada Internacional de Ciències de la Terra (International Earth Sciences Olympiad, IESO), que en aquesta edició es celebrarà a l’Argentina.

El proper divendres dia 16 de març, a les 19:00h, a la sala de graus del Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, es procedirà a l’acte de lliurament de premis als classificats. A continuació hi haurà la conferència “Volcans de pel·lícula. El cinema com a recurs didàctic en les Ciències de la Terra”, a càrrec del Dr. David Brusi, geòleg de la Universitat de Girona i editor de la revista “Enseñanza de las Ciencias de la Tierra”, publicada per l’AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra). Animem a l’assistència!

Aquest és el vídeo de la fase territorial de Tarragona, elaborat per la professora Mònica Amorós.

Per als professors de Ciències de la Terra i del medi ambient, com per a la resta de la comunitat educativa del nostre centre, ja és un premi la resposta positiva dels nostres alumnes en presentar-se voluntària i desinteressadament a aquest tipus de convocatòries. Si, a més, aquestes ganes d’aprendre i participar es veuen recompensades, el premi és doble. Per tant, moltes gràcies a tots quatre per participar, i enhorabona a tots i especialment a l’alumne classificat per a la següent fase!

Molta sort!