Exactament en el minut sis del primer episodi de la sèrie animada més duradora de la televisió, Els Simpson, la ciència ja hi fa acte de presència. El fotograma que ho anuncia és una garlanda nadalenca que diu: «Bon Nadal de part de la central nuclear de Springfield». Això és només l’inici de les contínues referències científiques presents en la sèrie, tantes com per a fer un assaig i descobrir que la majoria d’autors dels capítols tenen una formació científica considerable, o que el guionista és llicenciat en física i màster en informàtica teòrica per Berkeley.
Quanta ciència hi ha en Els Simpson i de quin tipus? I què hi ha de realista en la sèrie? O encara més interessant: quant hi ha de groc en la realitat científica? Amb el pretext d’Els Simpson, aquest llibre ens endinsa d’una manera àgil i fins i tot divertida en la turbulenta relació entre ciència i societat.
En l’energia nuclear sol donar-se el fenomen que es designa en anglès amb l’acrònim NIMBY (“Not in my back yard”) i que alguns tradueixen al català com SPAN (“Sí, però aquí no”), és a dir, que molts ciutadans no la veurien malament, sempre que les corresponents centrals s’instal·laren lluny de casa seva.
La relació dels humans amb les fonts d’energia ha solgut ser conflictiva, des del mateix moment en què Prometeu li va robar el foc a Zeus per emportar-se’l a ells i, en un altre ordre de coses, encara que el Quixot no es caracteritzava per una fidedigna percepció dels fets reals, la veritat és que va trencar una llança, precisament, contra un molí de vent, que és un artefacte que aprofita l’energia de la natura. Però aquest llibre no discorre en el món del mite, el de Prometeu i el Quixot, sinó en el pla científic, el dels arguments i les dades empíriques i, a partir d’ells, tracta d’informar el lector de quins són els avantatges i els riscos de l’energia nuclear.
