Arxiu d'etiquetes: Biologia

Què mengen els musclos?

Amb aquest suggerent títol el passat dijous 3 d’octubre els nostres alumnes de Ciències de 4t ESO van realitzar una activitat al Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, consistent en fer un estudi del plàncton de la Badia dels Alfacs. Des del port de La Ràpita una embarcació ens va dur a tres punts de la Badia: les muscleres, la part central de la mateixa, i la bocana.


Mostra un mapa més gran

En cada punt l’alumnat va prendre mesures de profunditat del fons, temperatura de l’aigua i profunditat de la zona fòtica (fins a on arriba la llum del Sol, per a la qual cosa van fer servir el disc de Secchi). A més, a prop de les muscleres van agafar una mostra de plàncton que posteriorment, al laboratori del Camp d’Aprenentatge, van observar al microscopi òptic per tractar d’identificar alguns dels organismes que en formen part.

Un matí molt enriquidor i ben aprofitat, malgrat l’amenaça de mal temps que no ens va impedir gaudir de la sortida i aprendre noves tècniques i conceptes.

Estiu a la Universitat

Aquest estiu dos dels nostres estudiants han participat en activitats programades per les Universitats per aprofundir i ampliar els seus coneixements en Geologia i Biologia.

Per una banda, David García, estudiant de 2n de Batxillerat, va ser un dels 26 estudiants seleccionats de tota Catalunya per participar al programa Viu la Geologia! de la Universitat de Barcelona a finals del mes de juny. Tres dies d’activitats al voltant de les Ciències de la Terra organitzades per la Facultat de Geologia i adreçades a alumnes de Batxillerat.

D’altra banda, Tania Fornós va realitzar el curs La nova Biologia: No límits! a la Universitat Rovira i Virgili. Allí dues doctores en Biotecnologia van ampliar els coneixements en microbiologia, biologia molecular i enginyeria genètica d’un grup d’alumnes de 4t ESO (a la foto), amb els que van realitzar pràctiques que no estan a l’abast dels centres de secundària, com ara una PCR, un gel d’electroforesi o l’obtenció de bacteris recombinants. Per als professors de secundària que hi vam ser, un grup de treball format per cinc docents, va suposar una molt estimulant oportunitat de contacte amb la Universitat així com d’actualització científica.

L’arbre de la vida de Darwin

Durant aquest curs ha aparegut una nova imatge als documents del Seminari de Biologia i Geologia del Departament de Ciències del nostre centre, com ara l’encapçalament dels exàmens. Es tracta d’un requadre amb una línia ramificada que sembla una planta i amb les paraules BIOLOGIA i GEOLOGIA. En realitat no és una planta sinó un arbre evolutiu. Es tracta del nou logotip del Seminari, dissenyat ara fa un any per l’alumna del Batxillerat Artístic del nostre centre Paula Tarrago, i basat en l’arbre de la vida de Charles Darwin.

El dibuix està extret d’un escrit de Darwin de 1837, on ja apareix per primera vegada el seu concepte d’arbre evolutiu, l’any següent de tornar del seu viatge arreu del món al vaixell Beagle, i vint-i-dos anys abans de publicar la seua obra magna, L’origen de les espècies.

Amb aquest mateix títol la BBC va editar el documental Charles Darwin and the tree of life, conduït per David Attenborough i en el que es parla de la importància i la vigència de la teoria evolutiva del científic anglès. Pots veure el documental aquí.


Charles Darwin y el árbol de la vida per Crlsgn

També pots consultar aquest arbre de la vida interactiu:

Sortida als Ports

El passat 24 de maig, i després d’un parell de canvis de data, un grup d’alumnes de 2n ESO del nostre centre varen visitar l’embassament d’Ulldecona a La Sènia, porta d’entrada al Parc Natural dels Ports, acompanyats pels professors de Ciències Naturals de 2n ESO i per Víctor Reverté d’Arabogues. Allí vam fer un camí al voltant de part del pantà on vam poder estudiar in situ la flora (classificar algunes espècies mitjançant claus dicotòmiques, estudiar el recobriment o estimar l’alçària dels arbres, per exemple) i la fauna (ens vam trobar amb amfibis, rastres d’esquirols, porcs senglars, cabres, pica-soques…) autòctones.

Hem d’agrair la bona feina de Víctor i als professors que van acomodar exàmens per poder fer la sortida en aquesta data definitiva. A continuació algunes de les coses que sobre la sortida han escrit els alumnes. Fins la propera!

El divendres dia 24 de maig alguns alumnes de segon d’ESO vam anar d’excursió als Ports. Vam visitar l’embasament d’Ulldecona i vam passar el dia per la muntanya. Vam tocar l’aigua de l’embassament i estava una mica freda, vam passar pel costat d’un petit riuet d’aigua i vam haver de saltar per a no banyar-nos. Vam esmorzar asseguts al damunt d’unes pedres, i en acabar d’esmorzar vam fer un petit joc de plantes per diferenciar-les i dir el nom de cadascuna d’elles. Núria Miró

En primer lloc ens van explicar què faríem durant tot el dia i a continuació també ens van dir que faríem un recorregut circular. En segon lloc vam parar al pantà i Víctor ens va explicar d’on venia aquesta aigua. Ens va ensenyar diferents fotografies que havia fet ell anteriorment als animals, vam veure petjades, també vam poder observar un gripau. M’ho vaig passar molt bé, m’agradaria que es tornés a fer una excursió pareguda per a gaudir de la vegetació. Paula Carpes

Vam arribar i feia molt de fred, ja que estàvem a la muntanya. Començàvem a caminar i Víctor, el noi que ens ho explicava tot, ens anava ensenyant coses a mesura que avançàvem. Vam veure un gripau pel principi, i després ja va ser quasi tot plantes, arbusts i arbres. A mi, la que més em va agradar va ser la junça, perquè és molt bonica.
Vam anar a un lloc prop de l’autobús on hi havia unes taules, on vam marcar tota la ruta que havíem fet durant el dia.
Laura Acién

Primer, vam veure la presa i el riu, i vam parlar un poc sobre el cabal, l’ús de l’aigua… Tot seguit, vam continuar el nostre trajecte pel bosc. Allí podíem veure les bones vistes que ens donava la natura. També anàvem fent parades, en les quals Víctor ens explicava trets interessants o que havíem de saber.
Al cap d’unes hores, vam fer una pausa, per completar una fitxa, que consistia en fer una investigació de la varietat de flora. Víctor, també ens va dir una forma divertida i sense càlculs per saber l’altura d’un arbre.
Va ser un dia meravellós, vam aprendre bastants coses noves i vam contemplar la fauna i flora dels Ports.
Éric Matamoros

Vam fer un recorregut circular, el qual el vam haver de marcar en un mapa que hi havia a la fitxa, al acabar, vam caminar durant cinc minuts més i vam arribar al autobús. Vam agafar el bus i vam tornar a casa. Em va agradar molt l’excursió ja que vam aprendre moltes coses i a més a més d’una manera més divertida, entretinguda i poc habitual. Enya García

Bioimatges 2013

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors a participar al concurs Bioimatges 2013.

La principal finalitat és disposar d’una col·lecció de fotografies de temàtica biològica que es podrà consultar a través de la web www.bioimatges.net i preparar una exposició itinerant de fotografia biològica.

Podran participar tots els alumnes de primària (cicle mitjà i superior) i secundària de Catalunya, els professors, altres ciutadans interessats en aquesta temàtica i els biòlegs col·legiats. Cada participant podrà concursar únicament amb dues fotografies, i no podrà participar a dues categories diferents.

El tema de les fotografies haurà d’estar relacionat amb la biologia, es podrà mostrar el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, d’organisme o cel·lular. No s’acceptaran fotografies de nius i pollets. Si bé s’acceptaran imatges d’animals en captivitat la qual cosa s’haurà d’indicar a la descripció de la fotografia. Les imatges seguiran el Codi Ètic de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: www.fotografsnatura.blogspot.com/2009/12/codi-etic-per-fotografs-associats-la.html.

Les fotografies podran ser en blanc i negre o color, tant d’origen analògic com digital. Hauran de tenir prou qualitat per imprimir-les en paper fotogràfic. Els originals s’enviaran a través de la pàgina web del concurs www.bioimatges.net.

Les fotografies s’han d’enviar abans del 31 d’octubre de 2013 a les catorze hores.

Aquí pots veure totes les ganyadores de la última edició, en 2011 (es convoca cada dos anys):

Troba tota la informació aquí »

XIII Matinal de l’Evolució

El passat dissabte 11 de maig va tindre lloc aquesta jornada d’actualització científica per al professorat de Secundària i Batxillerat al Jardí Botànic de la Universitat de València (UV), consistent en tres xerrades i un debat final amb els ponents, moderat per Juli Peretó, professor de Bioquímica i Biologia molecular de la UV.

Després de les paraules de benvinguda de María José Lorente, Manuel Serra i Javier Lluch, en nom del Rectorat per a la Incorporació a la Universitat, l’Institut Cabanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i el Deganat de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV, respectivament, va tindre lloc la comunicació d’Anna Albiach, amb un títol ben suggerent: De primats peluts, primats pelats i primats amb plomes. Investigant l’evolució de la cognició. L’Anna ens va presentar un estudi d’etologia comparada entre primats i còrvids, per tractar de contrastar el nivell d’aprenentatge i cognició en les espècies estudiades, així com també una comparativa entre primats i humans de fins a quatre anys. Els experiments es basen en l’obtenció d’una recompensa (un aliment, en la major part dels casos) si es realitza la tasca adequada (triar la tira de paper correcta, per exemple), i comprovar si hi ha una millora en els encerts al llarg dels assajos, és a dir, si hi ha aprenentatge. Les conclusions, a vegades sorprenents, obren nous interrogants i portes a futures investigacions.

Vídeo en què un corb fa servir un instrument com a eina mostrant la seua capacitat d’aprenentatge i cognició, que va servir d’inspiració a la investigació que compara els primats amb els còrvids (d’aquí allò de “primats amb plomes”).

Raquel Ortells, en Ecologia evolutiva i cicles vitals, ens parlà de l’alternaça entre la reproducció sexual i asexual en organismes planctònics com els rotífers o la puça d’aigua (Daphnia sp.) i els factors que indueixen un o altre tipus de reproducció. La reproducció partenogenètica, que únicament dóna lloc a femelles, és més ràpida que la sexual però no assegura la diversitat, fonamental en ambients canviants com les llacunes estacionals, i no genera formes de resistència: els ous sexuals, que queden soterrats entre els sediments i poden eclosionar fins i tot dècades desprès d’haver-se format, i en condicions favorables, el que permet la pervivència del grup. Així, la reproducció sexual hauria d’ocórrer idealment just abans de que arriben les condicions ambientals desfavorables. Aquesta està induïda per la densitat poblacional: les femelles fabriquen una glicoproteÏna que és detectada com un senyal d’un número elevat d’individus, i al que es respon mitjançant la reproducció sexual, normalment de forma progressiva (no totes les femelles a l’hora), el que augmenta la probabilitat d'”encertar” el moment idoni. Estudiar els ous de la columna de sediments és una manera de reconstruir la microevolució d’una població, “ressucitant” els ous de les capes més profundes (més antics).

Continua la lectura de XIII Matinal de l’Evolució

II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament

Organitzada per la Societat Catalana de Biologia i per la Universitat de València, el passat dissabte 20 d’abril es va celebrar a l’Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la ciutat de València la II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Va ser una interessant trobada entre professionals de l’ensenyament i el món de la Biologia per intercanviar experiències i conèixer noves activitats i metodologies que fan servir alguns companys, en la que es van presentar una sèrie de comunicacions orals.

Raquel Ortells, del Departament d’Ecologia de la Universitat de València (UV), va presentar un joc que modelitza la selecció natural a la matèria de Biologia al primer curs del grau de Químiques, en grups de quinze a vint alumnes. L’escenari del joc són fotografies, preferiblement a color i mida gran, de distints ecosistemes (desert, selva tropical, glacera…) sobre les que es situen quaranta petites fitxes de distints colors que representen varietats d’individus d’una mateixa espècie. D’aquestes fitxes, situades a l’atzar sobre la imatge de l’ecosistema, vint són eliminades per un depredador visual que consumeix preferiblement aquelles més vistoses, les que tenen un color que destaca més sobre el seu fons. A continuació la població es reprodueix, de forma que els estudiants fiquen una fitxa del mateix color al costat de cadascun dels supervivents. L’operació es repeteix successivament fins que s’observa com determinats caràcters desaparèixen o d’altres es fixen a la població, per exemple. El joc pot complicar-se simulant mutacions (introduint una nova fitxa d’un color aleatori al joc), migracions, o colls d’ampolla, per exemple.

Des de l’Escola PIVE de Tona (Osona), Isabel Sirerol va presentar un interessant projecte per, a través de l’estudi de les aigües sulfuroses al seu entorn, introduir conceptes com el cos humà, la contaminació, o fins i tot la història de la població, al nivell de 3r ESO. El projecte inclou una reunió conjunta amb l’alumnat de 2n de Batxillerat, en què s’intercanvien coneixements i els de 3r aporten les mostres d’aigua que han agafat.

Seguint els passos de Leeuwenhoek, Belén Garrido i Matilde Barcía, del Col·legi Guadalaviar de València, presenten un projecte per elaborar un senzill microscopi òptic com el que aquest precursor de la microscopia va fer servir per realitzar les seues observacions. A partir de capil·lars de vidre els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat obtenen lents esfèriques que col·loquen posteriorment entre dues plaques foradades i que permeten observar preparacions microscòpiques. L’elaboració de la lent de vidre mitjançant una flama al laboratori és la part crítica de l’activitat, ja que aquesta ha de tenir un diàmetre d’un o dos mil·límetres com a màxim i no ha de presentar bombolles d’aire. Aconseguir les lents, diuen les ponents, pot costar tres o quatre sessions de laboratori. Malgrat això, el resultat és realment espectacular. Com a alternativa es pot usar uuna gota d’aigua com a lent, tot i que no s’aconsegueixen tants d’augments.

L’activitat presentada per Carlos Giménez, del C. Sant Gabriel de Viladcans, proposa fer servir eines informàtiques per cercar informació en bases de dades moleculars a la Biologia de 2n de Batxillerat. En concret, seqüències d’aminoàcids i nucleòtids i relacionar-les amb les corresponents proteïnes o fragments d’ADN, respectivament. Carlos va proposar un exercici on els alumnes, per parelles, havien d’identificar tres seqüències d’aminoàcids trobades a unes mostres d’hamburguesa, a través d’una guia que els explica el procediment per cercar aquesta informació. L’objectiu d’aquest cas concret era conèixer si hi havia frau alimentari en l’origen de la carn i aquesta procedia efectivament d’on indica l’etiqueta. A més, l’alumnat havia de respondre quins passos hauria d’haver fet el professor per arribar a elaborar l’activitat: conèixer l’eina de cerca informàtica, plantejar un context, buscar les seqüències de les proteïnes per les que es vol demanar… i, a continuació, proposar-ne ells una nova activitat.

María Ángeles Raduán, del Departament de Zoologia de la UV, va mostrar un mètode per identificar aus, petjades i excrements, a través d’una guia virtual.

Continua la lectura de II Jornada de la Biologia a l’Ensenyament

Llegir ciència per Sant Jordi

Contes de microbis Arthur Kornberg

Arthur Kornberg (1918-2007), autor d’aquest llibre, va ser un bioquímic nord-americà guanyador del premi Nobel de fisiologia i medicina de 1959. L’origen d’aquests Contes de microbis es remunta a la dècada de 1950, quan Kornberg explicava als seus tres fills contes que anava inventant sobre microbis i malalties. Unes dècades més tard, va narrar aquelles històries als seus néts, però va fer-ho amb un altre format: construint rodolins i altres versos fàcils i ficant en cada història el nom d’algun nét o néta o d’algun cosí dels seus nets.
Recitar aquests rodolins i versos amb rima senzilla és una manera entretinguda d’introduir-se en el món de la microbiologia, i aprendre què són i que fan els microbis. És un llibre molt especial, fruit de l’amor a la família i a la ciència de diverses persones.

Pots trobar una mostra de 28 pàgines al web de l’editorial »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Herbari. Viure amb les plantes Daniel Climent i Ferran Zurriaga

El cactus, la figuera, el llentiscle o la garrofera són algunes de les plantes que ens envolten i que formen part de la nostra vegetació. Mètode, a través de la seua monografia, ha volgut reivindicar la bellesa i importància d’algunes d’aquestes espècies; les ha recopilat en una obra de gairebé tres-centes pàgines que combina articles de botànica amb fotografies de la natura que de ben segur agradarà als amants de les plantes.

Enllaç al web de la publicació de la Universitat de València »
Llegeix el comentari al bloc de La lectora corrent »

Càncer, trasplantaments i clonatge

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge