Tenim la idea dels ecosistemes en un perfecte equilibri en què cada espècie juga un paper fonamental sobre la resta. Però sovint aquest equilibri es trenca, per exemple per l’extinció d’una espècie, i aleshores el que observem és un ecosistema en transformació lenta però inevitable, la qual escapa als nostres ulls si no ens sabem fixar. El buit ecològic que deixa una espècie que ha desaparegut sol arrossegar d’altres cap a l’extinció. Mentre això ocorre, observem espècies en decadència i mostres de l’existència de la baula desapareguda.
De tot això parla aquesta entrada (en castellà) que vaig trobar al bloc Fogonazos. No sols paga la pena llegir-la sencera, també el còmic (aquest, en anglès) sobre aquest mateix tema que algú recomana als comentaris de la mateixa. A baix d’aquesta entrada hi ha una traducció aproximada.
– Vaja, així que… …l’únic record de l’abella és un retrat
fet per una flor agonitzant. Recordaré la teua abella, orquídia. Et recordaré a tu.
Llegeix l’entrada a Cultura científica (vist a Fogonazos) »
Trobaràs el còmic a Xkcd »