Arxiu d'etiquetes: Biologia

V Jornada de la Biologia a l’Ensenyament

General, , ,

Aquest dissabte va tenir lloc al Jardí Botànic de València la V Jornada de la Biologia a l’Ensenyament. Organitzada per la Universitat de València (UV) en col·laboració amb la Societat Catalana de Biologia, representa una forma de reunir diversos professionals de l’ensenyament d’aquesta disciplina i d’intercanviar experiències.

Sara Calero, professora de la UV, va presentar una proposta per a tractar la confrontació entre creacionisme i evolucionisme. Isabel García, de l’Institut Riu Túria de Quart de Poblet, ens va exposar les diverses metodologies que fa servir a 2n i 3r d’ESO (CLIL, classes invertides, treball per projectes…). Laura Domínguez-Escribà, Inma Quilis i Elena Jiménez (UV) van presentar DoCiència, un excel·lent projecte de formació del professorat. Ana Torres i Carla Pelechano, de l’Escola Santa Ana de València, van explicar una interessant activitat per tractar la lectura d’articles de contingut científic amb l’alumnat de tots els cursos de secundària.

Després de la pausa, Conxita Arenas, de la Universitat de Barcelona, va presentar el seu llibre L’exactitud que fa moure el món, que mostra la relació entre les matemàtiques i la biologia. Laia Fontana i Joan Josep Soto (UV) van explicar una proposta didàctica a partir d’una exposició fotogràfica feta llibre: Els nostres veïns submarins. Rebeca Genís (UV) ens va mostrar una aplicació mòbil per fer dibuixos científics. L’investigador freelance Javier Guallart va parlar de L’Elasmogrup, interessat en el coneixement dels nostres taurons i rajades. Sergio Bargues i Juan José Asensi, de l’Institut Sorolla de València, ens van presentar una activitat molt ben pensada i engrescadora per treballar la mitosi i la meiosi, i a partir d’aquestes, les lleis de Mendel, a partir de models cromosòmics fets amb bigudins. També portaven una proposta per fer models tridimensionals de proteïnes.

La Jornada va finalitzar amb la ponència de Carles Carreras, de la Universitat de Barcelona, sobre les seues investigacions genètiques i poblacionals amb tortugues marines (Caretta caretta) al Mediterrani, així com amb el torn de preguntes on el públic va poder intercanviar impressions amb els ponents.

L’enllaç a la Jornada amb el programa i les presentacions dels ponents, el podeu trobar aquí.

L’alumnat de 2n d’ESO també visita Els Ports

2n ESO, , , , ,

Divendres passat vam visitar el Parc Natural dels Ports, per segona vegada, amb poc més d’una setmana de diferència. Aquesta vegada l’alumnat de 2n d’ESO, acompanyats per les professores Elena i Irene, de Ciències i Educació Física, respectivament. L’activitat es va desenvolupar al voltant del pantà d’Ulldecona-La Sénia, una vegada més a càrrec del Víctor Reverté i la Natàlia Jiménez, d’Arabogues. En dos grups, van fer un itinerari de natura on van poder aplicar in situ els seus coneixements d’ecologia, botànica i zoologia.

XVII Matinal de l’Evolució

General, , , , , ,

Aquest dissabte ha tingut lloc al Jardí Botànic de València una nova trobada amb l’evolució. Tres conferències i un debat final amb temes ben distints i atractius, amb la perspectiva evolutiva com a marc comú. Rafael Sanjuán ens va parlar de la diversitat dels virus i de quina manera entendre la seua evolució ens pot ajudar a combatre’ls. La conferència de Pau Carazo va versar sobre el conflicte i la col·laboració en la reproducció sexual (també en humans!). I Núria Flames va exposar com la mateixa plasticitat gènica (duplicacions gèniques, concretament) que ha permès el desenvolupament del nostre cervell podria ser causa de malalties neurològiques. Tots ells brillants investigadors que van exposar els seus temes d’una manera clara i engrescadora i van respondre plegats les preguntes dels assistents. Un matí per a gaudir, del que podeu veure el programa complet aquí, i  llegir les piulades que va generar a l’etiqueta #matinalevo.

Investiguem la vacuna del VIH al CosmoCaixa

1r BAT, 4t ESO, , , , , , , ,

El passat divendres els nostres alumnes de Biologia de 1r de Batxillerat i de 4t d’ESO van visitar les instal·lacions del CosmoCaixa a Barcelona. Allí, a més de visitar el museu, van dur a terme un taller científic en què van carregar un gel d’electroforesi per separar fragments d’ADN de tres soques del virus de la immunodeficiència humana (VIH). L’objectiu era comprovar si una seqüència determinada podia trobar-se a les tres soques, sent així una bona candidata per trobar una vacuna universal contra el virus. És una manera de practicar tècniques habituals als laboratoris d’investigació i d’aprendre-les des de l’experiència.

Finalista al XIV Premi Ramon Calvo

Batxillerat, , ,

Aquest dijous dia 28 d’abril es va celebrar a l’Institut de Deltebre la presentació dels quatre finalistes de la XIV edició del Premi Ramon Calvo a treballs de recerca de Batxillerat. El treball Mort cel·lular: l’apoptosi. Vida en funció de la mort, del nostre alumne David Rovira va ser el finalista en la modalitat de Ciències i Tecnologia. A més, del nostre centre, va quedar finalista Joan Antoni Forcadell en la modalitat d’Humanitats, i Arantxa Reverter va guanyar el concurs de cartells. A tots, enhorabona!

Sortida als Ports de 1r d’ESO

1r ESO, , , , ,

Els nostres alumnes de Ciències Naturals de 1r d’ESO, acompanyats pels seus professors Maite i José Luís, han visitat el Parc Natural dels Ports. A través d’un recorregut circular per l’embassament de La Sénia-Ulldecona, conduïts pel Víctor i la Natàlia, han pogut posar en pràctica els seus coneixements sobre ecologia, botànica i zoologia. Una forma distinta d’aprendre ciències aprofitant els recursos del nostre entorn.

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , ,

L’home que va confondre la seva dona amb un barret Oliver Sacks

A L’home que va confondre la seva dona amb un barret (1985) Oliver Sacks ens planteja un conjunt de relats amb una colla de personatges rars, sorprenents i curiosos com a protagonistes: un home que camina inclinat com la torre de Pisa i es fa fer unes ulleres especials per poder mantenir-se recte, una dona que no té cap sentit del propi cos i que acaba caient desplomada, un prestigiós músic que té agnòsia visual i arriba a confondre la seva dona amb un barret, etcètera. Tots ells són pacients d’Oliver Sacks, que ens condueix amb destresa per les zones inexplorades i més desconegudes de la ment humana.

Un món feliç Aldous Huxley

Un món feliç (1932) és una de les novel·les de ciència ficció més celebrades del segle XX. Publicada en una època en què ja emergien, com una amenaça, els grans règims totalitaris que havien de desembocar en la Segona Guerra Mundial, en Un món feliç Aldous Huxley ens convida a imaginar una societat futura en què un Estat paternalista manté els seus súbdits sota els efectes de la droga oficial del règim, un narcòtic anomenat «soma». A fi d’aconseguir blocs de ciutadans genèticament unificats i coherents, l’Estat endega un projecte de clonació. Els embrions, concebuts i desenvolupats al laboratori, són traslladats a la sala de Predestinació Social, on s’ajusten les aptituds i la intel·ligència de cadascú segons la casta que li ha estat assignada. Quatre joves, víctimes i herois d’aquesta novel·la, no encaixaran en un règim planificador i totalitari que pretén transformar els humans en meres cèl·lules d’un cos social.

Enginyeria forense: ciència i picaresca

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , , ,

Dintre de les conferències que des del Departament de Ciències oferim als nostres alumnes, aquest dimecres dia 13 d’abril, visitarà de nou el nostre centre Laureano Jiménez Esteller, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili amb aquest interessant títol:

La tecnologia es pot aplicar, entre altres coses, per activitats il·legals. Però també es pot fer servir per enxampar a tot tipus de delinqüents. Per mooooooolt intel·ligent que pensis que ets, l´aplicació sistemàtica i rigorosa i la recerca de proves científiques pot desemmascarar qualsevol crim més enllà de qualsevol dubte. Durant la xerrada s´explicaran casos en els quals la ciència ha servit per inculpar (o per declarar innocent) a un acusat. Hi haurà una mica de tot: assassinats en família, assassinats a la feina, falsificacions gairebé perfectes, enverinaments amb tot tipus de substàncies, activitats d´espionatge internacional, detecció de sang, identificació de sospitosos, anàlisi de tot tipus de drogues… Al final, la policia científica sempre guanya…

Serà a les 10:30h al saló d’actes.

Transformació bacteriana al Parc Científic

2n BAT, , , , , , , , , ,

Aquesta setmana els nostres alumnes de Biologia de segon de Batxillerat han visitat el Parc Científic de Barcelona. Allí han introduït un gen humà en bacteris Escherichia coli. Aquest gen sintetitza una proteïna que inhibeix la formació de plaques d’ateroma als vasos sanguinis quan els macròfags neutralitzen l’excés de lipoproteïnes LDL en sang, transportadores de colesterol. Així, aquesta proteïna pot esdevindre una diana terapèutica en la lluita contra l’aterosclerosi, i els bacteris transformats, bioreactors naturals que la produeixen per poder-la estudiar.

Vida artificial

1r BAT, 2n BAT, 4t ESO, , ,

En 2010 ja van crear un microorganisme el genoma del qual havia estat sintetitzat íntegrament a un laboratori. Ara, l’equip del científic Craig Venter ha anat més lluny, obtenint un bacteri “artificial” amb el mínim número de gens amb què els investigadors han aconseguit que aquest siga viable: el genoma mínim. Una nova fita en la biologia sintètica que podeu llegir en aquesta notícia.